Al segle XV hi haurà un seguit de canvis que ens portaran a l'època
dels grans descobriments geogràfics i de retruc a la modernització
dels mapes i de la concepció esfèrica de la Terra.
Durant la primera meitat del segle XV el príncep portuguès
Enric el Navegant va reunir les millors geògrafs i cartògrafs
de l'Europa cristiana de l'Espanya musulmana i del nord d'Àfrica
i va començar a conquerir per a Portugal les illes de Madeira, Açores,
Cap Verd i els seus marins van anar 200 km més enllà de Cap
Bojador i se'n va adonar que era fals el que deia Tolomeu que cap al Sud
tot era deserts. Ell hi va trobar terra fèrtil i frondosa, or, ivori
i esclaus negres.
La cartografia avança ràpidament amb els nous coneixements
i els nous descobriments de Colon, de Américo Vespucio, Cabot, Vasco
de Gama, de Magallanes,
El 1492, el mateix any del descobriment d'Amèrica, Martin Behaim
a Nuremberg va representar la seva "poma terrestre", la Terra
com un globus de 54 cm de diàmetre, sense la representació
d'Amèrica. És una autèntica revolució de la
imatge geogràfica de la Terra i és la irrupció de la
imatge esfèrica de la Terra pròpia de L'Edat Moderna.
El mapa rectangular
de Mercator era completament diferent dels mapes circulars que s'havien fet
fins el segle XVI i que tenien una concepció bíblica.
Era una mapa proporcionat amb una imatge nítida i molt pràctic
pels navegants. A més de la fidelitat d'eix ( que el nord o el sud
siguin verticals d'un punt concret, cosa que no passa en els mapes circulars
i ovalats ). També és localitzen en el mateix lloc els punts
que tenen la mateixa insolació, en el mateix paral·lel.
També al tenir una xarxa de coordenades tan senzilla de dibuixar la
feia molt apropiada per l'ús escolar.
El mapa de Mercator
va marcar la imatge del planeta durant 400 anys. A més de les seves
indubtables qualitats el mapa tenia una manca important; la de fidelitat de
superfície. Com exemple podem citar que Europa era representada igual
de gran que Àfrica, quan aquest continent es tres vegades més
gran.
Mercator era conscient de que el seu mapa no podia ampliar-se fins als pols,
però era una petita distorsió en un moment que encara no es
coneixia Austràlia ni l'Antàrtida.
El planisferi de Mercator té un marcat caràcter eurocèntric,
marca la superioritat d'Europa en un moment que s'inicia la europeització
del món. No havia dividit el planisferi en dues meitats iguals al desplaçar
l'equador i utilitzar dos terços del mapa per representar l'hemisferi
nord i representar les potencies colonials més grans que en la realitat.
 |
 |
 |  |  |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
|
||||||||||
 |
