Els romans van determinar durant molts segles la concepció geogràfica del Mediterrani. Van retornar a l'antiga imatge de la terra com una plataforma circular. L'aportació geogràfica gairebé va ser nul·la. En el món romà trobem geògrafs històrics com Herodot i Estrabó. Els geògrafs és van interessar més pels fets humans com les descripcions de la "Germània" de Tàcit o les observacions de Juli Cèsar sobre les Gal·lies o la batalla de Lleida que durant quaranta jornades va tenir lloc tot seguint el riu Segre.
Els romans es van preocupar més per qüestions pràctiques com establir cadastres amb finalitats militars i fiscals o be de construir les meravelloses vies romanes que feien l'accés més fàcil i ràpid dins l'Imperi Romà.
Malgrat aquest clima general, a l'antic port fenici de Tir (Líban), un geògraf Marí de Tir seguint a Eratòstenes van perfeccionar el sistema de coordenades geogràfiques.
La Cartografia a l'Imperi Romà
Claudi Ptolomeu també va desplegar la seva obra a Alexandria entre el 130 i el 170 d.C.. La seva obra fonamental es coneix amb el nom que desprès li donaran els àrabs l'Almagest (Obra Magna).
Va donar una base científica a la concepció de l'univers centrat sobre la Terra aturada -concepció que caldria anomenar com geostàtica (Terra immmobil) i també geocèntrica perquè era el centre del moviment de la Lluna i els planetes. Aquesta visió es va imposar durant més de 1.000 anys fins al segle XV i XVI quan el descobriment d'Amèrica va ampliar la visió del món conegut.

Ptolomeu o Tolomeu
A finals de l'Edat Mitjana amb totes les seves aportacions es va fer els mapes que avui ens han arribat.
Va fer 26 mapes de totes les terres conegudes i va fer un recull de més de set mil indrets indicant el valor de la seva latitud i longitud. La gran aportació va ser la creació de la projecció cònica on els meridians i paral·lels estan dibuixats com línies corbes.
Davant Hiparc i Eratòstenes va ser un pas enrera. Eliminà l'Oceà que ho envolta tot. L'Oceà Índic era per ell un llac immens. Al calcular el perímetre de la Terra es va basar en Estrabó i Posidoni i va donar una imatge molt menor de la realitat.