Des de molt antic les persones han tingut una idea determinada del lloc on viuen i s'han esforçat per conèixer-lo, descriure'l i representar-lo. Des de la descripció dels llocs més propers fins a l'exploració de l'espai, la humanitat ha recorregut un llarg camí per conèixer amb exactitud la terra on vivim.
D'aquesta inquietud i necessitat en va néixer la Geografia ( del grec geos, que vol dir "terra" i grafos, que vol dir descripció ). També s'ha intentat representar amb dibuixos la realitat. Així va néixer la Cartografia que té com a finalitat elaborar i interpretar mapes.

La utilització dels mapes sembla ser anterior a l'escriptura. Les mostres més antigues que ens queden, si deixem de banda pintures de coves que semblen representar el territori, són una placa d'argila trobada a Mesopotàmia, al nord de Bagdad (actual Iraq), que té una antiguitat de 5.000 anys. Aproximadament de la mateixa època hi ha una representació de les set ciutats del Baix Egipte.
Aquestes eren representacions només d'un territori petit, hauria de passar molt temps per trobar un mapa de conjunt de la Terra ( de la Terra coneguda en aquell moment).
Aquest primer mapa, fet pel filòsof grec Anaximandre (segle VI aC.) a Àsia Menor ja representava la terra de forma circular. Aquest filòsof va deduir la procedència marina de tots els éssers vius i l'origen dels humans a partir d'altres espècies animals.
Un deixeble d'Anaximandre, Pitàgoras va pensar que la Terra tenia que ser una esfera ja que era la forma més harmònica que existeix, però aquesta idea sense justificació va fer pensar durant uns quants segles que la Terra era plana.

L'any 228 aC. el filòsof grec Eratòstenes, director de la biblioteca d'Alexandria, va fer una medició de la Terra que va demostrar la seva forma rodona i va calcular el seu perímetre només amb un error del 1%. La seva tècnica era tan senzilla com revolucionària , va medir l'ombra al migdia a la ciutat d'Alexandria i a l'any següent, a la mateixa hora va fer la mateixa medició a Siena (Assuan, Egipte) una ciutat situada 5.000 estadis més al Sud ( 787 quilometres).
A Siena els raigs solars cauen de forma perpendicular, sense ombra i a la ciutat d'Alexandria ho fan amb una petita inclinació de 7 º. A partir de la diferència de l'angle de la llum solar va calcular el perímetre de la terra i va demostrar l'esfericitat. Al seu mapa va afegir nou meridians i vuit paral·lels i va crear la primera xarxa de coordenades geogràfiques del món conegut. Aquesta representació era rectangular i es basava en el coneixement de que la Terra era rodona i era un nou format cartogràfic. Però aquesta imatge va tardar molt a imposar-se.

Al segle II aC., un successor d'Eratòstenes a la Biblioteca d'Alexandria, va ser Hiparc de Nicea ( avui Iztik, Turquia), l'astrònom més gran de l'Antiguitat. Hiparc és el fundador de la cartografia científica i va descriure la manera correcta de fer un mapa. Primer traçava els paral·lels que tenien referències astronòmiques (equador i els tròpics) i desprès els meridians, la posició dels quals es coneix a partir del més occidental de tots, el de les illes Canàries.