La utilització
dels mapes sembla ser anterior a l'escriptura. Les mostres més antigues
que ens queden, si deixem de banda pintures de coves que semblen representar
el territori, són una placa d'argila trobada a Mesopotàmia,
al nord de Bagdad (actual Iraq), que té una antiguitat de 5.000 anys.
Aproximadament de la mateixa època hi ha una representació de
les set ciutats del Baix Egipte.
Aquestes eren representacions només d'un territori petit, hauria de
passar molt temps per trobar un mapa de conjunt de la Terra ( de la Terra
coneguda en aquell moment).
Aquest primer mapa, fet pel filòsof grec Anaximandre (segle VI aC.)
a Àsia Menor ja representava la terra de forma circular. Aquest filòsof
va deduir la procedència marina de tots els éssers vius i l'origen
dels humans a partir d'altres espècies animals.
Un deixeble d'Anaximandre, Pitàgoras va pensar que la Terra tenia que
ser una esfera ja que era la forma més harmònica que existeix,
però aquesta idea sense justificació va fer pensar durant uns
quants segles que la Terra era plana.
L'any 228 aC.
el filòsof grec Eratòstenes, director de la biblioteca d'Alexandria,
va fer una medició de la Terra que va demostrar la seva forma rodona
i va calcular el seu perímetre només amb un error del 1%. La
seva tècnica era tan senzilla com revolucionària , va medir
l'ombra al migdia a la ciutat d'Alexandria i a l'any següent, a la mateixa
hora va fer la mateixa medició a Siena (Assuan, Egipte) una ciutat
situada 5.000 estadis més al Sud ( 787 quilometres).
A Siena els raigs solars cauen de forma perpendicular, sense ombra i a la
ciutat d'Alexandria ho fan amb una petita inclinació de 7 º. A
partir de la diferència de l'angle de la llum solar va calcular el
perímetre de la terra i va demostrar l'esfericitat. Al seu mapa va
afegir nou meridians i vuit paral·lels i va crear la primera xarxa
de coordenades geogràfiques del món conegut. Aquesta representació
era rectangular i es basava en el coneixement de que la Terra era rodona i
era un nou format cartogràfic. Però aquesta imatge va tardar
molt a imposar-se.
Al segle II aC., un successor d'Eratòstenes a la Biblioteca d'Alexandria, va ser Hiparc de Nicea ( avui Iztik, Turquia), l'astrònom més gran de l'Antiguitat. Hiparc és el fundador de la cartografia científica i va descriure la manera correcta de fer un mapa. Primer traçava els paral·lels que tenien referències astronòmiques (equador i els tròpics) i desprès els meridians, la posició dels quals es coneix a partir del més occidental de tots, el de les illes Canàries.
|
||||||||||