La Ploma TOLERÀNCIA A LA FUSTRACIÓ La frustració i la tristesa són inevitables. Només si deixem que els nostres fi lls/es experimentin emocions difícils desenvoluparan habilitats per superar-les, en cas contrari, els farem fràgils. El benestar ha de ser una de les finalitats de tota educació, tant familiar com formal. Però el benestar no consisteix a estar assegut al sofà sense fer res; sinó a implicar-se emocionalment en alguna activitat que requereix esforç. La frustració és la vivència emocional davant una situació en la qual no s’aconsegueix el que s’esperava. I això produeix malestar i de vegades patiment. Convé acceptar que la frustració és inevitable al llarg de la vida. Per això és important que des de petits s’aprengui a tolerar les frustracions. La tolerància a la frustració és la capacitat de continuar accions malgrat les adversitats. Les persones amb una alta tolerància a la frustració es caracteritzen per tenir un estil de vida amb menys estrès, més capacitat per sobreposar-se a situacions difícils i amb més benestar. Aquestes persones no renuncien a objectius per por de no aconseguir-los. Les persones amb alt nivell de tolerància a la frustració tendeixen a tenir una alta motivació d’èxit i a obtenir millors resultats acadèmics. 2 Alguns suggeriments per desenvolupar la tolerància a la frustració són: -Educar per tolerar les frustracions. Això permet reconèixer quan estic davant una frustració: les coses no surten com esperava. -Prendre consciència que la frustració pot activar ira o tristesa. Si s’activa la ira pot derivar en violència. Si en deriva a tristesa, poden venir ganes de plorar i desistir de proposarnos nous objectius. -Aprendre a regular la frustració és posar energia per acceptar qualsevol situació, mantenir l’autoestima i actuar de forma positiva. -Educar en equilibri: Mares i pares no tenen més remei que posar límits als seus fills, els quals ho perceben com una frustració. Alguns pares, per no frustrar el seu fill, tendeixen a renunciar a posar-li límits, tot afavorint una baixa tolerància a la frustració i una alta impulsivitat. La tasca educativa de les famílies no consisteix a provocar frustracions. Sinó captar quan succeeix i sintonitzar amb l’emoció del fill, escoltar pacientment i donar-li opció perquè s’expressi, encara que sigui de forma abrupta, amb queixes o desconsol. No es tracta tant de consolar o donar solucions com de comunicar, de vegades sense paraules: aquestes coses succeeixen, cal aprendre a superar-les i aquí estic per donar-te suport. R. Bisquerra. “Ensenyar a patir” La Vanguardia (23 març 2014)
Pinyo_Juny14_Num63
To see the actual publication please follow the link above