Conclusions 97-99

• Conclusions 97-98
• Valoració dels participants 97-98
• Valoració del professor tutor 97-98
• Conclusions 98-99

índex

Conclusions 97-98

1. El primer objectiu és determinar si hi ha pluja àcida a La Bisbal d'Empordà. Mitjançant les dades podem arribar a la conclusió que a La Bisbal no hi ha pluja àcida. La gran majoria de les dades oscil·len entre 5,5 i 7. Això indica que estem en els intervals normals del pH de l'aigua de pluja.

   A l'hora d'interpretar les dades, cal tenir en compte que inicialment la metodologia emprada per obtenir-les no era del tot correcta. Durant els primers dies ens vam adonar que els valors que obteníem no es corresponien amb els del pHmetre, posteriorment vam descobrir que aquesta desigualtat era deguda a què a l'hora de mesurar el pH no deixàvem prou temps la tireta submergida a l'aigua. Aquest fet provocava una lectura inexacta del pH. A partir del dia 11 de novembre vam decidir d'aplicar un canvi en la forma de mesurar-lo, aquest canvi consistia en deixar més estona la tireta de paper universal submergida dins l'aigua de pluja que havíem recollit fins que comprovàvem que ja no variava el seu color. És a dir, no podíem considerar vàlida una mesura en la qual no mantinguéssim el paper indicador submergit fins que el color no fos constant. Aplicant aquest procediment, vam observar que els valors obtinguts s'acostaven molt més als enregistrats pel pHmetre. Tot això ens porta a la conclusió que expliquem en l'objectiu tercer.

   Excepcionalment, alguna de les mostres recollides tenia un pH per sota de l'habitual, com per exemple el dia 28 de gener, en què es registra un pH mínim de 4. Els últims dies de gener, els valors enregistrats pel pHmetre van ésser més baixos que els enregistrats en qualsevol altre dia. En vistes d'això, vam decidir investigar possibles causes d'aquesta anomalia.
   Observant els mapes meteorològics d'aquestes dates, hem arribat a la conclusió que aquesta disminució en el valor del pH podria ser deguda a l'arribada de masses d'aire procedents del sudoest, que en passar per les zones industrials de Barcelona i Tarragona, haurien adquirit un caràcter més àcid, possiblement degut a la presència d'òxids de sofre i nitrogen alliberats a l'atmosfera. Nosaltres creiem que els valors del pHmetre són fiables, i el fet de detectar valors més àcids del pH, ens ha conduït a buscar-ne una explicació.

   En resum, exceptuant algun dia molt especial, i segons les dades recollides aquest curs 97-98, podem concloure que els valors del pH obtinguts estan dins la normalitat.

   En aquest punt creiem necessari destacar el fet que la pol·lució dels centres industrials és detectable fins i tot a 200 km de distància. Això ens confirma la idea que la contaminació no és només un problema local, sino que afecta també zones allunyades dels focus contaminants.

2. El segon objectiu, conscienciar-nos envers problemes que poden afectar el Medi Ambient, només l'hem pogut assolir analitzant les dades provinents d'Anglaterra i de Finlàndia, ja que les nostres no reflectien aquest problema. Gràcies als intercanvis d'informació hem pogut copsar la preocupació real que existeix en aquests països.

3. El tercer objectiu, treballar de la manera més científica possible, creiem que l'hem aconseguit ja que vam corregir la manera inicial de prendre les dades, cosa que hem explicat anteriorment. Tenint en compte que totes les mesures les fèiem després de les primeres hores de pluja, amb el mateix tipus de paper indicador, en les mateixes condicions, etc. podem afirmar que les nostres dades són comparables entre elles. El fet de disposar d'un pHmetre ens ha ajudat molt perquè ha servit de referència. Una conclusió respecte a això, és que els valors del paper indicador estan aproximadament 0,5 punts per sota dels del pHmetre. Això ho hem experimentat molt detingudament, i en tots els casos el valor donat pel paper sempre ha estat inferior al del pHmetre. Nosaltres suposem que la causa és que el pHmetre és un aparell molt més precís que el paper indicador.

4. El quart objectiu és treballar en equip. Aquest objectiu creiem que l'hem complert en posar-nos d'acord en la metodologia emprada i, sobretot, en el fet de contrastar totes les opinions mentre redactàvem el treball. Ens hem adonat que a vegades una opinió personal pot no ser encertada del tot i conjuntament hem solucionat els errors dels companys. Cal tenir en compte que només hem treballat conjuntament a l'hora de redactar el treball, no en la presa de dades. Com ja hem comentat a la metodologia, cadascú de nosaltres s'ha encarregat de controlar unes quantes mostres; per tant, només hem treballat junts en posar-les en comú i interpretar-les.

5. El cinquè objectiu és recollir les dades amb l'exactitud i constància adequades i utilitzar un programa informàtic de full de càlcul per emmagatzemar-les i tractar-les. Aquest l'hem assolit àmpliament perquè tots hem treballat seguint la metodologia acordada i comparant els resultats obtinguts amb el pHmetre. També, els que encara no en sabíem, ens hem familiatitzat amb l'us del full de càlcul.

   Excepte en els períodes d'exàmens o de vacances, creiem que hem sigut prou constants en la presa de dades, ja que es tractava d'una tasca que s'havia de fer fora de l'horari de l'institut i a més requeria un desplaçament als llocs on preníem les mostres. Es pot comprovar que tot i que no disposem de totes les dades, tenim un percentatge molt elevat de mesures realitzades en els dies de pluja.

6. Pel que fa el sisè objectiu, adquirir responsabilitat i no perdre la motivació, pensem que tothom ha assumit la seva responsabilitat per no perjudicar el projecte, ja que només que un de nosaltres hagués eludit la seva responsabilitat, tot el treball fet pels altres se n'hagués ressentit.

   Per mantenir una elevada motivació ens ha ajudat molt el fet de conèixer la preocupació social d'alguns països envers aquest tema. La pluja àcida és un problema que està a l'ordre del dia, per exemple, tots coneixem el cas de països que restringeixen el trànsit, amb normatives molt estrictes per les indústries i on, fins i tot, és perseguit per la llei el fet de perjudicar el medi ambient.

7. El setè objectiu, utilitzar Internet per intercanviar dades amb altres instituts de diversos països d'Europa, creiem que ha estat una de les parts més lúdiques del treball, ja que hem pogut utilitzar les tecnologies del futur per confirmar el greu problema que intuíem que patien algunes zones del continent. Tot i que no es tractava d'una part de l'experimentació del projecte opinem que ha estat molt instructiu utilitzar el correu electrònic, tant per enviar com per rebre missatges.

8. El vuitè objectiu és desenvolupar un esperit crític a l'hora de comparar dades. Aquí hem après que no és possible comparar dades d'experiments realitzats amb diferent metodologia. Per exemple vam aprendre que no podíem comparar les nostres dades amb les d'Anglaterra o Finlàndia, mentre que sí són comparables les nostres dades entre sí i amb les de Figueres.

9. El novè objectiu és interpretar les situacions meteorològiques a partir dels mapes isobàrics. En aquest punt ens ha ajudat molt haver realitzat un crèdit variable de meteorologia en el curs anterior, en el qual vam aprendre les bases per interpretar els mapes del temps. Només hem analitzat situacions meteorològiques dels dies en que el pH era més àcid de l'habitual.

10. L'últim objectiu, informar-nos sobre la pluja àcida en altres països i sobre la preocupació que els representa, ja l'hem comentat en diversos apartats d' aquest treball. Creiem que ha estat la principal motivació per realitzar aquest projecte. Ens hem fet ressò dels problemes que pateixen els altres països mitjançant les dades rebudes tant per Internet com per cartes, però el més significatiu han estat les imatges rebudes, on es reflectien els efectes causats per la pluja àcida.

Valoració dels participants 97-98

Una bona orientació va ser el crèdit variable de Meteorologia, que vam realitzar l'any passat; el tutor va voler refrescar-nos la memòria, utilitzant algunes de les seves classes per ampliar els nostres coneixements en aquest àmbit. A partir d'aquí, vam començar a interessar-nos per aquest projecte i a acceptar les responsabilitats que això representava.

Havíem de tenir constància a l'hora de recollir les dades. De bon principi ens resultava una mica avorrit, ja que aquesta feina és molt rutinària i no sabíem perquè serviria. Però més endavant, quan vam rebre les informacions dels nostres contactes internacionals ens va començar a interessar. En aquells moments, a vegades, a classe comentàvem que ens agradaria tenir pluja àcida a La Bisbal. Quan vam veure les dades que ens enviaven els anglesos, vam comprovar que allà sí que n'hi havia, i en adonar-nos de les terribles conseqüències que aquesta pot ocasionar, vam canviar d'opinió.

El compartir treball amb els anglesos ja ens agradava, però quan en Ramon ens va presentar la oportunitat de participar en els premis CIRIT, no ens ho vam pensar dos cops, i quan la Victòria ens va proposar publicar-lo a Internet, ens va semblar fantàstic.

Ara que estem a punt d'acabar el treball, hem arribat a la conclusió que el fet de fer-lo en grup ens ha servit, no només per aprendre, sinó per conèixer-nos millor, intercanviar idees sobre temes diversos,... D'una altra forma no ens hauríem pogut relacionar tant entre nosaltres. Després de tot, creiem que podem estar orgullosos del que hem arribat a fer i aconseguir. Sabem que el nostre treball no canviarà el món, ni res de semblant, però com a mínim ens ha ajudat a entendre un mica més l'interès que hi ha avui dia per obrir nous camins envers el futur.

Valoració del professor tutor 97-98

Aprofitant els contactes que teníem amb l'IES A. Deulofeu de Figueres, amb un institut d'Anglaterra (Woodbridge School), i amb un de Finlàndia (Saarnilakson Koulu, Espoo), vam decidir de mesurar el pH de la pluja i intercanviar-nos les dades. Volíem comprovar si estàvem afectats de pluja àcida.

A partir d'aquí, vaig intentar involucrar-hi els alumnes d'un crèdit comú de 4t d'ESO. Com que el curs ja havia començat, no hi havia la possibilitat d'organitzar aquesta tasca en forma de crèdit variable. Això va ser un petit problema, per què anàvem compaginant les classes de física amb alguna explicació i alguna pràctica de laboratori relacionada amb la pluja àcida. Aquestes classes eren per a tot el grup de 4t d'ESO, i així aprofitava per donar-los a conèixer el problema. Això fou positiu perquè, d'alguna manera, la resta d'alumnes se n'anaven assabentant de la tasca que realitzaven els alumnes participants en el treball.

Crec que té molt de mèrit el que han fet, ja que havien d'estar alerta i tots els dies de pluja mesurar el pH de l'aigua que havien recollit a casa seva.

La meva tasca de tutoria i orientació consistia en, un cop explicats els fonaments de la pluja àcida, motivar els alumnes per tal que no perdessin constància en la recollida de dades, i anar posant aquestes dades en comú. Va anar bé perquè es van introduir (bé, algun ja el coneixia) en el programa EXCEL, on vam crear la nostra base de dades. A més, van aprendre a fer gràfics, taules, calcular mitjanes, etc.

Vaig repartir-los una fotocòpia en color del codi de colors del paper indicador de pH 4.0-7.0 que vam utilitzar i, periòdicament, els anava subministrant tiretes. Com que aquestes, amb el temps s'assecaven i totes acabaven essent del mateix color, vam desistir d'anar-les guardant.

Vam prendre mostres des de l'octubre fins el març, per tal que poguessin reposar el tercer trimestre. Durant el mes de març només van ploure dos dies, però de manera inapreciable. Així que tenim dades fins al febrer.

Les dades que ens enviaven els altres instituts (bé per e-mail o per correu habitual), a més d'altres informacions (alguna revista, vídeos,...) eren comentades a classe.

Finalment, hem agrupat els resultats, n'hem escrit les conclusions i hem explicat tot el que havíem fet. El resultat és el treball que presentem amb aquests alumnes a concurs.

Arribats a aquest punt, només queda dir que, si l'agència Sòcrates ens segueix concedint ajut, aquest treball és només el punt de partida i que pensem continuar-lo, amb altres grups d'alumnes, els propers cursos.

Per acabar, destaquem que les dades recollides, juntament amb les que pensem continuar recollint, constitueixen un material molt valuós, que podria proporcionar tema per un treball d'investigació d'algun alumne del nou Batxillerat.

conclusions 98-99

El dia 3-12-98 i el 9-1-99 vam obtenir dades de pH molt baixes (amb mitjanes de 5.5 i 5.2, respectivament). Vam intentar trobar una raó meteorològica, però no en vam trobar cap.

La raó per la qual no tenim pluja àcida a la Bisbal és perquè no hi ha ni centrals tèrmiques ni indústries químiques a prop.