1.1. Poesia èpica i didàctica

1.1.1. La tradició atribueix a Homer les dues primeres i grans obres de l'èpica grega, la Ilíada i l'Odissea, ambdues relacionades temàticament amb la guerra de Troia, encara que, en tot cas, el seu paper hauria estat recollir, organitzar i posar per escrit composicions creades durant segles de transmissió oral. Tampoc no és segur que tots dos poemes fossin recollits pel mateix autor, ja que sembla haver-hi un certa distància en el temps entre l'un i l'altre.

• La Ilíada, escrita al s. VIII a.C., conta el setge dels grecs a la ciutat de Troia, centrant-se en un episodi protagonitzat per l'heroi grec Aquil·les.
• L'Odissea, escrita probablement al s. VII a.C., narra la tornada, després de la caiguda de Troia, d'Ulisses, un dels cabdills grecs. El seu viatge per mar a la seva pàtria, Ítaca, durant deu anys és ple d'aventures fantàstiques.
  
• Els antics creien també escrits per ell un recull de himnes als déus, que van anomenar, per aquesta raó, Himnes homèrics.

1.1.2. Hesíode és un autor del s. VIII a.C. un poc posterior a la Ilíada. Se n'han conservat dos poemes didàctics:

• La Teogonia explica la successió dels sobirans del cosmos per arribar a la justícia divina a la tercera generació: Úranos, Cronos i Zeus.
  
• Els Treballs i dies tracta de la justícia i del treball camperol, amb un calendari de les feines a pagès.

1.1.3. Apol·loni de Rodes, del s. III a.C., va escriure Els argonautes que narra l'expedició d'un grup escollit d'herois grecs anomenats argonautes, encapçalats per Jàson, que viatgen a la recerca del velló d'or.

1.2. Tragèdia

La tragèdia grega té el seu moment de màxima esplendor a l'Atenes del segle V a.C. Només resten obres dels tres tràgics més grans, totes llevat d'una de tema mitològic, ja que els tràgics se servien dels mites per tractar a l'escena els problemes religiosos, filosòfics, morals o polítics de la seva època, manipulant els mites a la seva conveniència:

1.2.1. Èsquil: en queden actualment set tragèdies, entre les quals Les suplicants i la trilogia de l'Orestíada (Agamèmnon, Les coèfores i Les Eumènides).

1.2.2. Sòfocles: se'n conserven set tragèdies, de les quals s'han de citar Àiax, Electra, Èdip rei i Antígona. Aquestes dues últimes, sobre el casal de Tebes, són les tragèdies gregues encara avui representades més sovint.

1.2.3. Eurípides: en resten dinou obres, entre elles Medea, Les troianes, Hipòlit.

1.3. Poesia lírica i elegíaca

En aquestes dues classes de poesia no es narren mites sinó que s'hi fan al·lusions puntuals.

1.3.1. Safo és una de les poques autores de l'antiguitat de qui es conserva obra. Va viure a Lesbos al s. VII a.C. Educava noies de famíles aristocràtiques, a les quals dedicava poemes nupcials quan l'abandonaven per casar-se.

1.3.2. Píndar, nascut a Tebes al s. VI a.C., va cantar als vencedors dels Jocs Olímpics i de les altres grans competicions esportives de Grècia.

1.3.3. Cal·límac va ser un erudit i poeta que va viure a Alexandria al segle III a.C. Va escriure uns Himnes dedicats als déus. A Cal·límac li agrada demostrar els seus amplis coneixements de mitologia però no hi creu, i per tant, amb ell el tractament dels mites comença a ser tan sols una mostra d'ironia, de cultura i de diversió.

1.3.4. Teòcrit de Siracusa va viure en aquesta ciutat de Sicília al segle III a.C. Amb els seus Idil·lis va ser l'iniciador de la poesia bucòlica (diàlegs de pastors).

1.4. La prosa

1.4.1. Llucià de Samòsata (s. II d.C.) va néixer a Síria però va viure la seva joventut a Grècia. Després va ser funcionari a diversos indrets de l'Imperi romà. Va cultivar el gènere del diàleg satíric. A Diàlegs dels déus o Diàlegs marins fa aparèixer déus, posant de manifest el seu aspecte ridícul per atacar la religió tradicional grega.

Les Gràcies, Musée du Louvre, París (S.G.).