PÒRTIC

Retrat d'un determinat tipus de perfil humà:
un individu buit, epidèrmic, superficial, banal, trivial, insubstancial…

Sovint, a la vida de cada dia, vivim com a molt estressats, molt fragmentats, fets a trossos, ens falta la unitat interior, vivim com a dividits: fragmentació, dispersió, caos, desordre, no-sentit, buidor, accídia, mandra, insatisfacció, amargor, tristesa, neguit, disgust, infelicitat... Una fragmentació i divisió que ens porten a viure descentrats, a no tenir alegria, a tenir mal humor, a ser negatius, a veure-ho tot de color negre, a viure crispats, a una actitud rígida , a condemnar fàcilment o jutjar els altres, a viure superficialment, a quedar-nos únicament en el que és anecdòtic...

...Vivint així: distret, fora de tu, se t'escapa allò fonamental, et repel·leix la interioritat, desdenyes les coses superiors i a trobar-te a tu mateix, no aguantes el silenci i necessites posar música, sorolls, has de moure't, has d'anar de viatge , organitzar coses, escriure papers, omplir llibres, empassar-te vídeos, devorar televisió, fer quilòmetres i més quilòmetres, escapar-te de tu mateix... En definitiva, hem conformat un ésser humà descentrat, amb un preocupant buit interior...

Hem de tornar al principi, a l'origen, al fonament; cal recuperar a allò que és realment essencial.

Retrato de un determinado tipo de perfil humano:
un individuo vacío, epidérmico, superficial, banal, trivial, insustancial...

A menudo, en la vida de cada día, vivimos como muy estresados, muy fragmentados, hechos a trozos, nos falta la unidad interior, vivimos como divididos: fragmentación, dispersión, caos, desorden, no-sentido, vacío, acidia, pereza, insatisfacción, amargura, tristeza, desazón, disgusto, infelicidad... Una fragmentación y división que nos llevan a vivir descentrados, a no tener alegría, a tener mal humor, a ser negativos, a verlo todo de color negro, a vivir crispados, a una actitud rígida, a condenar fácilmente o juzgar a los demás, a vivir superficialmente, a quedarnos únicamente en lo que es anecdótico...

…Viviendo así: distraído, fuera de ti, se te escapa lo fundamental, te repele la interioridad, desdeñas las cosas superiores y a encontrarte a ti mismo, no aguantas el silencio y necesitas poner música, ruidos, tienes que moverte, tienes que ir de viaje, organizar cosas, escribir papeles, llenar libros, tragarte vídeos, devorar televisión, hacer kilómetros y más kilómetros, escaparte de ti mismo... En definitiva, hemos conformado un ser humano descentrado, con un preocupante vacío interior...

Hemos de volver al principio, al origen, al fundamento; hay que recuperar aquello que es realmente esencial.


Educar és també un gran, encara que inapreciat, acte d’amor (P. Freire)

El nostre món necessita un millor ensenyament: és a dir, una més alta «educació humana».

L’aprenentatge més important en la vida de tot ésser humà:
el relatiu a l'art de «ser» i de «viure».


Educar es también un gran, aunque inapreciado, acto de amor (P. Freire)

Nuestro mundo necesita una mejor enseñanza: es decir, una más alta «educación humana».

El aprendizaje más importante en la vida de todo ser humano:
el relativo al arte de «ser» y de «vivir».

1. A la vida humana el temps no és més que un instant. La substància de l'ésser humà canvia sense parar. La vida és una guerra i l'individu un foraster en terra estranya. Com pot trobar l'ésser humà una forma assenyada de viure? (Marc AURELI)

1. En la vida humana el tiempo no es más que un instante. La sustancia del ser humano cambia sin cesar. La vida es una guerra y el individuo un forastero en tierra extraña. ¿Cómo puede hallar el ser humano una forma sensata de vivir? (Marco AURELIO)

2. El món et crida: la societat assetja les nostres consciències amb anuncis, consignes, imatges, missatges, reclams de tota mena ... les seves propostes i ofertes són suculentes, atractives, seductores... pretenen omplir les nostres vides amb objectes de consum que al final acaben absorbint-nos.

2. El mundo te llama: la sociedad asedia nuestras conciencias con anuncios, consignas, imágenes, mensajes, reclamos de todo tipo... sus propuestas y ofertas son suculentas, atractivas, seductoras... pretenden llenar nuestras vidas con objetos de consumo que al final acaban absorbiéndonos.

3. Ens trobem immersos al si d'una societat molt hàbil en l'àmbit del desenvolupament tecnològic, però bastant analfabeta en el coneixement del que són els principis i els fins de la vida humana, en tot el que pot donar un sentit i un significat humà a l'existència. (M. CAVALLÉ, filòsofa)

3. Nos encontramos inmersos en el seno de una sociedad muy hábil en el ámbito del desarrollo tecnológico, pero bastante analfabeta en el conocimiento de lo que son los principios y los fines de la vida humana, en todo lo que puede dar un sentido y un significado humano a la existencia. (M. CAVALLÉ, filósofa)

4. Tots estem cridats a discernir sobre el que convé per al futur de la nostra societat i contribuir a configurar-lo i edificar-lo... amb l’esperança d'albirar una nova primavera per a la humanitat.

4. Todos estamos llamados a discernir sobre lo que conviene para el futuro de nuestra sociedad y contribuir a configurarlo y edificarlo ... con la esperanza de vislumbrar una nueva primavera para la humanidad.

L'«Educació», la «Formació» i la «Cultura» han de plantejar-se com a primera exigència que els ciutadans sentin la necessitat d’una vida més plena, més perfecta, més autèntica, perquè així esdevindran més plenament «humans».

La «Educación», la «Formación» y la «Cultura» deben plantearse como primera exigencia que los ciudadanos sientan la necesidad de una vida más plena, más perfecta, más auténtica, porque así serán más plenamente «humanos».

BENVINGUTS / BENVINGUDES

Invitació

Si ets una persona diligent, amb aspiracions i inquietuds,
si no et conformes amb la teva situació actual i desitges anar més enllà...

Si et preocupen les qüestions educatives, estàs interessat/da en la teva formació,
i desitges posar-te al dia cultural i formativament...

Si el teu propòsit és adquirir una visió àmplia, moderna, actual, enriquidora en lo possible
sobre la formació permanent, la cultura i la nostra societat... Si estàs interessat/da en l'educació, la formació o la cultura en general...

Aquest pot ser el teu lloc...
Aquest lloc està pensat per a tu i desitja donar-te un cop de mà...

Aquest lloc està orientat als ciutadans i ciutadanes d'avui,
als homes i dones adults de la nostra societat
que en el seu moment potser només van tenir l'oportunitat d'adquirir una formació
molt bàsica o potser aquesta ha quedat ja obsoleta.


A qualsevol lloc que et trobis
a camp o a ciutat, a mar o a muntanya,
al nord o al sud, a llevant o a ponent,
aquest lloc està dedicat a tu
perquè a tots els qui som aquí
ens uneix una mateixa voluntat, una mateixa aspiració, un mateix desig
el desig d'aprendre, de progressar, el desig d'anar més enllà.

Aquest lloc intenta oferir-te, amb un llenguatge planer,
una visió moderna, àmplia, enriquidora en lo possible,
i crítica de la nostra cultura i la nostra societat,
amb la intenció d'oferir una perspectiva moderna i actual
sobre aspectes educatius, formatius, socials i culturals.

A tots vosaltres, els qui esteu fent un esforç per no quedar-vos enrere,
per posar-vos al dia cultural i humanament d'una manera crítica i responsable;
a tots els qui heu començat a comprendre que la passió per la formació permanent,
per l'autoformació, és la passió per la valoració de la pròpia persona,
va dedicat aquest lloc.

Si el que cerques és, doncs,
compaginar erudició amb reflexió, formació, saviesa...

Aquest pot ser el teu lloc...
Aquesta web et pot interessar...

Aquí trobaràs noves perspectives, materials i recursos
que et poden ser d'utilitat en la teva formació
i servir-te d'ajuda en el camí per tu emprès.

Destinataris

Avui una autèntica Educació i Formació han de contribuir a formar ciutadans "competents",
han de vetllar per conformar individus capaços de desenvolupar-se com a éssers humans,
orientant-se envers la maduresa humana i progressant cap a l’alliberament personal.


Hem de superar el reduccionisme actual de l’Educació i
encaminar-nos cap a una Educació transformadora, alliberadora,
orientada també a modificar la nostra manera de ser i d’estar en el món...

+ informació


Agraïment

Contribuyendo a formar ciudadanos de calidad.

Trabajando para una mejor y más auténtica EDUCACIÓN y FORMACIÓN de las personas.

Se cumplen 15 años (2005-20) desde que pusimos en marcha este sitio. A todos y a cada uno de cuantos desde los diversos lugares se acercan a este lugar, gracias por su atención.

Su presencia sirve de estímulo y acicate para continuar con la labor.

A todos, muchas gracias.


Aquest lloc es proposa posar a l'abast del gran públic
elements, valors, temes i qüestions que potser,
absorts en les nostres preocupacions diàries,
tendeixen a ignorar-se, percebre’s com a aliens o ens hagin passat desapercebuts
i resultin d'especial rellevància per a la nostra formació i per a la nostra vida.


FINALITAT / FINALIDAD

L’«OFICI DE VIURE»: Aprendre a viure

Avui com ahir la principal funció de l'Educació no hauria de ser tant transmetre coneixements, sinó «ensenyar a viure».

La tasca més apassionant que tenim tots davant nosaltres mateixos és la de ser cada dia més plenament humans.

"No vau ser criats per viure com bèsties sinó per seguir darrere de la virtut i la saviesa." (Dante ALIGHIERI)

La vida és multifacètica. Abasta una absoluta diversitat d'àmbits: existència biològica, reflexió moral, acció política, creació estètica, ambicions privades, amor i odi, aliances i rivalitats ... són algunes de les facetes que reuneix aquest concepte multiforme. La qüestió de la vida travessa tots els àmbits: tant si es tracta de pensar, d'emocionar-se, de governar o de morir en pau ... és responsabilitat de cadascú avançar i aprofundir en l’irrenunciable «ofici de viure».

És possible destacar dues vies principals en l'aprenentatge d'aquest ofici que, en el món clàssic grecs, i més tard els romans, van perfeccionar d'una forma diferent als altres. Perfeccionar la vida mitjançant l'Educació i arribar a una vida sense pertorbacions, serena i sobirana. Per a ells la vida no és mai una cosa evident, un guió sense improvisacions, un esquema preestablert que n'hi ha prou executar mecànicament. Al contrari: la vida sempre està per construir, és una estàtua que cal esculpir, una glòria a conquerir. O una destinació, que cal desafiar i a el mateix temps complir.

Perfeccionar la vida significa, en primer lloc, educar-se. Aprendre a relacionar-se amb un mateix i amb els altres. Aquesta educació ha de produir gents civilitzades, i una cultura comuna. Un segon tipus de perfeccionament tenia com a finalitat assolir una vida sense pertorbacions, serena i sobirana. L'objectiu, aquest cop, ja no és produir homes civilitzats, herois o ciutadans, sinó «savis» en l'art de viure. Individus capaços d'aconseguir la perfecció accessible als humans. Capaços de superar els conflictes dins de si mateixos i amb els altres. Capaços de viure com déus. Una vida suprema i senzilla, accessible a tots, però aconseguida només per una minsa minoria.

«Savis» són aquells que han estat capaços de descobrir les claus de l'existència. Els «savis» de l'antiguitat anhelaven assolir la perfecció i el benestar humans. Eren amants i perseguidors de la saviesa en l'art de viure. Eren cercadors de plenitud. El seu amor a la saviesa (la seva «filo-sofia») era un camí cap a la plenitud, una font inesgotable d'inspiració en el complex camí del viure. Un camí per viure en harmonia amb ells mateixos i amb el seu entorn i per assolir el seu ple autodesenvolupament. Sabien que una ment clara i lúcida era en si mateixa font d'alliberament interior i de transformacions profundes. Aquells amants de la saviesa, cercadors de la saviesa en l'art de viure, mostraven el seu compromís quotidià amb el propi perfeccionament, el seu compromís actiu amb la pròpia integritat, amb el cultiu de la seva «integritat» personal.

Sostenien que el coneixement profund de la Realitat i de nosaltres mateixos era la via per la qual l'ésser humà podia arribar a ser plenament humà. Consideraven que la persona dotada d'un coneixement profund de la Realitat era la persona alliberada, feliç, el model de plenitud del potencial humà: el «savi» en l'art de viure. La virtut del savi és la seva integritat, la fidelitat al seu propi ésser, el respecte conscient i actiu per tota la Realitat. Ja no es tracta de viure solament com a homes de bé o senzillament com a homes. Es tracta de viure com un «savi». O al menys d'esforçar-se per a aconseguir-ho. Savi és aquell que ha avançat en el camí del seu autodesenvolupament i el seu propi perfeccionament. Aquell que es compromet, contínuament, en aquesta transformació pacient d'un mateix que acabarà mitigant les angoixes, les incerteses i els errors en el camí de la vida. Avui com ahir la principal funció de l'Educació hauria de ser, doncs, no tant transmetre coneixements, sinó «ensenyar a viure». Aquesta pretén ser la nostra orientació en aquest lloc:

  1. Cap a la consecució d'una vida plena i alliberada mitjançant el coneixement dels mitjans que possibiliten l'assoliment de la nostra llibertat interior i una més autèntica realització.
  2. Segurament som molts els que experimentem una gran confusió sobre les opcions fonamentals de la nostra vida i els interrogants sobre què és el món, d'on ve, a on anem, què hem de fer per realitzar el bé, com hem de viure. Pel que fa a tot això hi ha moltes filosofies oposades, que neixen i desapareixen, creant confusió sobre les decisions fonamentals, sobre com viure; sembla que cada vegada tenim menys clar per què hem vingut a la vida i on anem. E. SOLANO, osb
  3. Només el coneixement profund d'un mateix, arrelat en el coneixement del nostre lloc en el cosmos, pot ser font de plenitud i de veritable i permanent transformació dins el moviment global de la persona cap a la seva completa realització. M. CAVALLE, filòsofa
  4. Si no entenem el nostre origen, no entendrem el nostre destí ni serem capaços de viure-ho. I per conèixer-lo, hem de batallar, en primer lloc, descobrint qui som. Només llavors aconseguirem unir-nos a l'Univers, ser el que en realitat som i aconseguir la nostra missió: desenvolupar-nos plenament com a éssers humans.
  5. ¿Vaig, doncs, a seguir disgustat, si m'encamino a fer aquella tasca que justifica la meva existència i per a la qual he estat portat al món? Marc AURELI
  6. Lluita per conservar-te tal qual la Naturalesa ha volgut fer-te. Sigues, per tant, senzill, bo, pur, piadós, benèvol, afable, respectable, sense arrogància, amic del just, ferm en el compliment del deure. Marc AURELI
  7. Quan algú planta la llavor d'un arbre, no dubta en cap moment que, en el cas que aquesta llavor tingui les condicions adequades, arribarà a ser un arbre esplèndid (sempre que se li atorguin les condicions adequades).
  8. Qui està arrelat conscientment en la seva Font se sent plenament ésser. Qui no ho està, ha de fugir del seu buit, del seu dolor essencial, pretenent ser «algú» davant els altres i davant si mateix. No és lliure; necessita desesperadament el mirall dels altres, la seva confirmació. M. CAVALLE, filòsofa
  9. L' «Educació», la «Formació» i la «Cultura» han de plantejar com a primera exigència que els ciutadans sentin la necessitat d'una vida més plena, més perfecta, més autèntica, perquè així esdevindran més plenament «humans».
  10. Un home se sent complert i feliç quan ha posat el seu cor en la seva tasca i ha donat el millor de si mateix.

+ informació: Aprender a vivir «humanamente»

EL «OFICIO DE VIVIR»: Aprender a vivir

Hoy como ayer la principal función de la Educación no debería ser tanto transmitir conocimientos, sino «enseñar a vivir».

La tarea más apasionante que tenemos todos ante nosotros mismos es la de ser cada día más plenamente humanos.

“No fuisteis criados para vivir como bestias sino para seguir en pos de la virtud y la sabiduría.” (Dante ALIGHIERI)

La vida es multifacética. Abarca una absoluta diversidad de ámbitos: existencia biológica, reflexión moral, acción política, creación estética, ambiciones privadas, amor y odio, alianzas y rivalidades... son algunas de las facetas que reúne este concepto multiforme. La cuestión de la vida atraviesa todos los ámbitos: ya se trate de pensar, de emocionarse, de gobernar o de morir en paz... es responsabilidad de cada uno avanzar y profundizar en el irrenunciable «oficio de vivir».

Es posible destacar dos vías principales en el aprendizaje de este oficio que, en el mundo clásico griegos, y más tarde los romanos, perfeccionaron de una forma distinta a los demás. Perfeccionar la vida mediante la Educación y alcanzar una vida sin perturbaciones, serena y soberana. Para ellos la vida no es nunca algo evidente, un guión sin improvisaciones, un esquema preestablecido que basta ejecutar mecánicamente. Al contrario: la vida siempre está por construir, es una estatua que hay que esculpir, una gloria a conquistar. O un destino, que es necesario desafiar y al mismo tiempo cumplir.

Perfeccionar la vida significa, en primer lugar, educarse. Aprender a relacionarse con uno mismo y con los demás. Esa educación debe producir gentes civilizadas, y una cultura común. Un segundo tipo de perfeccionamiento tenía como finalidad alcanzar una vida sin perturbaciones, serena y soberana. El objetivo, esta vez, ya no es producir hombres civilizados, héroes o ciudadanos, sino «sabios» en el arte de vivir. Individuos capaces de conseguir la perfección accesible a los humanos. Capaces de superar los conflictos dentro de sí mismos y con los demás. Capaces de vivir como dioses. Una vida suprema y sencilla, accesible a todos, pero alcanzada solo por una exigua minoría.

«Sabios» son aquellos que han sido capaces de descubrir las claves de la existencia. Los «sabios» de la antigüedad anhelaban alcanzar la perfección y el bienestar humanos. Eran amantes y perseguidores de la sabiduría en el arte de vivir. Eran buscadores de plenitud. Su amor a la sabiduría (su «filo-sofía») era un camino hacia la plenitud, una fuente inagotable de inspiración en el complejo camino del vivir. Un camino para vivir en armonía consigo mismos y con su entorno y para lograr su pleno autodesarrollo. Sabían que una mente clara y lucida era en sí misma fuente de liberación interior y de transformaciones profundas. Aquellos amantes de la sabiduría, buscadores de la sabiduría en el arte de vivir, mostraban su compromiso cotidiano con el propio perfeccionamiento, su compromiso activo con la propia integridad, con el cultivo de su «integridad» personal.

Sostenían que el conocimiento profundo de la Realidad y de nosotros mismos era el cauce por el que el ser humano podía llegar a ser plenamente humano. Consideraban que la persona dotada de un conocimiento profundo de la Realidad era la persona liberada, feliz, el modelo de plenitud del potencial humano: el «sabio» en el arte de vivir. La virtud del sabio es su integridad, la fidelidad a su propio ser, el respeto consciente y activo por toda la Realidad. Ya no se trata de vivir solamente como hombres de bien o sencillamente como hombres. Se trata de vivir como un «sabio». O al menos de esforzarse en conseguirlo. Sabio es aquel que ha avanzado en el camino de su autodesarrollo y su propio perfeccionamiento. Aquel que se compromete, continuamente, en esa transformación paciente de uno mismo que acabará mitigando las angustias, las incertidumbres y los errores en el camino de la vida. Hoy como ayer la principal función de la Educación debería ser, pues, no tanto transmitir conocimientos, sino «enseñar a vivir». Esa pretende ser nuestra orientación en este lugar:

  1. Hacia la consecución de una vida plena y liberada mediante el conocimiento de los medios que posibilitan el logro de nuestra libertad interior y una más auténtica realización.
  2. Seguramente somos muchos los que experimentamos una gran confusión sobre las opciones fundamentales de nuestra vida y los interrogantes sobre qué es el mundo, de dónde viene, a dónde vamos, qué tenemos que hacer para realizar el bien, como hemos de vivir. En cuanto a todo esto hay muchas filosofías opuestas, que nacen y desaparecen, creando confusión sobre las decisiones fundamentales, sobre cómo vivir; parece que cada vez tenemos menos claro para qué hemos venido a la vida y dónde vamos. E. SOLANO, osb
  3. Sólo el conocimiento profundo de uno mismo, arraigado en el conocimiento de nuestro lugar en el cosmos, puede ser fuente de plenitud y de verdadera y permanente transformación dentro del movimiento global de la persona hacia su completa realización. M. CAVALLE, filósofa
  4. Si no entendemos nuestro origen, no vamos a entender nuestro destino ni seremos capaces de vivirlo. Y para conocerlo, tenemos que batallar por, primero, descubrir quiénes somos. Solo entonces lograremos unirnos al Universo, ser lo que en realidad somos y lograr nuestra misión: desarrollarnos plenamente como seres humanos.
  5. ¿Voy, pues, a seguir disgustado, si me encamino a hacer aquella tarea que justifica mi existencia y para la cual he sido traído al mundo? Marco AURELIO
  6. Lucha por conservarte tal cual la Naturaleza ha querido hacerte. Mantente, por tanto, sencillo, bueno, puro, piadoso, benévolo, afable, respetable, sin arrogancia, amigo de lo justo, firme en el cumplimiento del deber. Marco AURELIO
  7. Cuando alguien planta la semilla de un árbol, no duda en ningún momento que, en el caso de que dicha semilla tenga las condiciones adecuadas, llegará a ser un árbol espléndido (siempre que se le otorguen las condiciones adecuadas).
  8. Quien está arraigado conscientemente en su Fuente se siente ple­namente ser. Quien no lo está, ha de huir de su vacío, de su dolor esencial, siendo «alguien» ante los demás y ante sí mismo. No es li­bre; necesita desesperadamente el espejo de los otros, su confirmación. M. CAVALLE, filósofa
  9. La «Educación», la «Formación» y la «Cultura» deben plantearse como primera exigencia que los ciudadanos sientan la necesidad de una vida más plena, más perfecta, más auténtica, porque así serán más plenamente «humanos».
  10. Un hombre se siente cumplido y dichoso cuando ha puesto su corazón en su tarea y ha dado lo mejor de sí mismo.

+ información: Aprender a vivir «humanamente»

CARACTERÍSTIQUES: Objectius, Continguts...

Objectius...

L'«aventura humana» no pot quedar reduïda a passar per la vida sense intentar preguntar-se sobre el seu sentit i sobre els seus condicionants

Moltes persones, absortes en els seus quefers, tendeixen a ignorar - o a percebre com aliens - valors, qüestions i temes de capital importancia. Saber, conèixer, comprendre esdevé avui una necessitat prioritària.

Sovint no trobem les respostes que necessitem. Correm el risc de quedar engolits per la voràgine de la vida. No hem de seguir per més temps ignorants de la majoria dels perquès de tot el que succeeix al nostre voltant.

Ens trobem immersos en el si d'una societat molt hàbil en l'àmbit de el desenvolupament tecnològic, però bastant analfabeta en el coneixement del que són els principis i els fins de la vida humana, en tot el que pot donar un sentit i un significat humà a l'existència. (M. CAVALLÉ, filòsofa)

Avui el gran repte formatiu consisteix a facilitar una visió positiva, moderna, actual sobre allò que afecta la nostra vida. Perseguim una millora de la nostra «qualitat» humana.

El propi de l'ésser humà és viure «ENTREVALORES» i no simplement vegetant.

Una reflexió serena, oberta, lliure...

L'«Educació», la «Formació» i la «Cultura» han de plantejar-se com a primera exigència que els ciutadans sentin la necessitat d’una vida més plena, més perfecta, més autèntica, perquè així esdevindran més plenament «humans».

Una altra formació és possible: una visió àmplia, moderna i actual sobre qüestions que afecten la nostra vida. Un lloc orientat a estimular l'interès de la població adulta per la formació permanent.

  • Reflexionar sobre les coses ens ajuda a viure-les millor...
  • Un espai per a una reflexió serena, oberta i lliure sobre qüestions que afecten la nostra vida...
  • Com desenvolupar-nos en el complex món actual sense caure en la desorientació o en la dispersió?
  • És possible trobar la pròpia veu saturats com estem per infinitat de veus alienes que obnubilen les nostres necessitats reals?


Actitud è Informació è Coneixement è Integració del coneixement è Formació è Saviesa

Objectius: Alguns dels objectius que ens proposem

  • Contribuir a millorar el coneixement de nosaltres mateixos com a espècie.
  • Posar en relleu el sentit originari i primigeni de l'Educació i la Formació.
  • Desvetllar, promoure i difondre l'interès per la Formació al llarg de tota la vida.
  • Fomentar la Formació Permanent en altres àmbits no estrictament acadèmics.
  • Crear un espai que contribueixi a la reflexió sobre el paper de la Formació en aquesta societat del S.XXI.
  • Incidir en els sabers que fonamenten la civilització occidental.
  • Posar a l'abast del gran públic, amb un llenguatge planer, qüestions d'especial rellevància en la nostra cultura.
  • Subratllar la importància de la Formació i la Cultura com a “bagatge personal” necessari per a la vida.

+ informació

PROPÒSIT D'AQUEST LLOC

L'AVENTURA HUMANA

La «aventura humana» no pot quedar reduïda a passar per la vida
sense intentar preguntar-se sobre el seu sentit i els seus condicionants.

Moltes persones, absortes en els seus quefers, ocupades en les seves tasques quotidianes o sumides en les seves preocupacions diàries, tendeixen a ignorar - o a percebre com aliens - valors, qüestions i temes de cabdal importància.

Saber, comprendre, és una necessitat

Un dels impulsos vitals de l'ésser humà és el desig de conèixer i comprendre. Contínuament apareixen nous coneixements i noves concepcions sobre tot allò que ens envolta. De vegades rebem versions diferents sobre fets i coses que ens afecten. D'altres, la desconnexió entre les nostres concepcions i la contínua evolució de la vida produeix desencís al no arribar a conèixer, a comprendre, a descobrir el que realment ens convé i necessitem. Saber, conèixer, comprendre el significat i abast de certes qüestions, és una avui necessitat imperiosa.

Hem rebut una educació que el progrés dels temps ha tornat ja obsoleta. A la fàbrica, a l'oficina o al camp realitzaem un treball que acabem coneixent bé. Però, què passa en altres activitats diferents de la seva habitual? Moltes persones, absortes en els seus quefers, entretingudes en les seves tasques o sumides en les seves preocupacions diàries, tendeixen a ignorar - o a percebre com aliens - valors, qüestions i temes de cabdal importància. Sovint no trobem les respostes que necessitem. Com ser un home o una dona del nostre temps? Necessitem continuar la nostra formació, perquè si no correm el risc de quedar engolits pel remolí de la vida.

Temps d'interrogants. Temps de respostes

No podem viure per més temps d’espatlles al món, a l'home, a la natura. No podem seguir fent callar els nostres dubtes i inquietuds. No podem seguir obrint interrogants i després no buscar respostes. No hem de seguir per més temps ignorants de la majoria dels perquès de tot el que succeeix en nosaltres mateixos i en el món en què vivim. Necessitem saber, conèixer, comprendre. L'aventura humana no pot quedar reduïda a passar per la vida sense ni tan sols intentar preguntar-se sobre el seu sentit i els seus condicionants. Intel·ligència és sorprendre's, plantejar-se preguntes, obrir nous interrogants, buscar respostes.

El gran repte formatiu

Correm el risc de quedar sepultats sota una gran cascada de dades disperses, fins i tot contradictòries. Com triar en aquest riu revolt el que és significatiu, el que resulta clau per a la nostra vida? Avui un dels reptes formatius més importants consisteix a facilitar als homes i dones dels nostres dies una visió moderna, actual, positiva, sobre qüestions rellevants que afecten la nostra vida.

Aquest lloc no està pensat per a especialistes. No es proposa l'erudició com a meta. Intenta més aviat oferir a tots, però especialment al gran públic i als que van disposar de menys oportunitats per formar-se, amb un llenguatge senzill, assequible, comprensible i a partir de materials propis i aliens, una visió àmplia, moderna, enriquidora i crítica de tot el que pot servir-nos per actuar millor en el present i afrontar amb més seguretat el futur, contribuint així a una millor «formació» dels ciutadans i a una millora de la nostra «qualitat» humana.

Allò propi de l'ésser humà és viure «ENTREVALORES» i no simplement «vegetant».

LA AVENTURA HUMANA

La «aventura humana» no puede quedar reducida a pasar por la vida
sin intentar preguntarse sobre su sentido y sobre sus condicionantes.

Muchas personas, absortas en sus quehaceres, ocupadas en sus tareas cotidianas o sumidas en sus preocupaciones diarias, tienden a ignorar - o a percibir como ajenos – valores, cuestiones y temas de capital importancia.

Saber, comprender, es una necesidad

Uno de los impulsos vitales del ser humano es el deseo de conocer y comprender. Continuamente aparecen nuevos conocimientos y nuevas concepciones sobre todo cuanto nos rodea. A veces recibimos versiones distintas sobre hechos y cosas que nos afectan. Otras, la desconexión entre nuestras concepciones y la continua evolución de la vida produce desencanto al no llegar a conocer, a comprender, a descubrir lo que realmente nos conviene y necesitamos. Saber, conocer, comprender el significado y alcance de ciertas cuestiones, es una necesidad.

Hemos recibido una educación que el progreso de los tiempos ha vuelto ya obsoleta. En la fábrica, en la oficina o en el campo realizamos un trabajo que acabamos conociendo bien. Pero, ¿qué ocurre en otras actividades distintas a la suya habitual? Muchas personas, absortas en sus quehaceres, entretenidas en sus tareas o sumidas en sus preocupaciones diarias, tienden a ignorar - o a percibir como ajenos – valores, cuestiones y temas de capital importancia. A menudo no encontramos las respuestas que necesitamos. ¿Cómo ser un hombre o mujer de nuestro tiempo? Precisamos continuar nuestra formación, porque si no corremos el riesgo de quedar engullidos por la vorágine de la vida.

Tiempo de interrogantes. Tiempo de respuestas

No podemos vivir por más tiempo de espaldas al mundo, al hombre, a la naturaleza. No podemos seguir acallando nuestras dudas e inquietudes. No podemos seguir abriendo interrogantes y luego no buscar respuestas. No debemos seguir por más tiempo ignorantes de la mayoría de los porqués de cuanto sucede en nosotros mismos y en el mundo en que vivimos. Necesitamos saber, conocer, comprender. La aventura humana no puede quedar reducida a pasar por la vida sin intentar preguntarse siquiera sobre su sentido y sobre sus condicionantes. Inteligencia es sorprenderse, plantearse preguntas, abrir interrogantes, buscar respuestas.

El gran reto formativo

Corremos el riesgo de quedar sepultados bajo una gran cascada de datos dispersos, incluso contradictorios. ¿Cómo elegir en ese río revuelto lo que es significativo, lo que resulta clave para nuestra vida? Hoy uno de los retos formativos más importantes consiste en facilitar a los hombres y mujeres de nuestros días una visión moderna, actual, positiva sobre cuestiones relevantes que afectan nuestra vida.

Este lugar no está pensado para especialistas. No se propone la erudición como meta. Intenta más bien ofrecer a todos, pero especialmente al gran público y a quienes dispusieron de menos oportunidades para formarse, con un lenguaje sencillo, asequible, comprensible y a partir de materiales propios y ajenos, una visión amplia, moderna, enriquecedora y crítica de cuanto puede servirnos para actuar mejor en el presente y afrontar con más seguridad el futuro, contribuyendo así a una mejor «formación» de los ciudadanos y a una mejora de nuestra «calidad» humana.

Lo propio del ser humano es vivir «ENTREVALORES» y no simplemente «vegetando».

SLIDER

PRODUCCIÓ PRÒPIA (presentacions flash -.swf- i power point -.pps-)

Index de les presentacions Breu introducció a algunes presentacions
ppropia presweb presweb elmon portic lafor mesenlla abiertos toc escoger escoger escenari herra queesfpa desperta salt noushor aprefona queperse origens cicle regalcom altres