2005-15
10è ANIVERSARI

titol
  • slider0
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8


presentacio

TEMPORADA 2017/18

La era de la «postverdad»

La «cuestión catalana» y el «problema de España» como trasfondo


Cuando la primera víctima de un conflicto es la «verdad»

La justicia va de la mano de la verdad y la injusticia de la mentira.

  • Vivim al temps de la "postveritat". Tot es pot distorsionar i manipular per arribar a aconseguir el mateix objectiu. Tot s'hi val per afirmar o conquerir la pròpia voluntat. El que importa no és la veritat sinó l'opinió o l'aparença, usant qualsevol mitjà, lícit i il·lícit, en la construcció d'un "relat" creïble que persuadeixi generant una nova ficció. A la vida política, social i jurídica es juga com si únicament es fonamentés en ficcions, ficcions que busquen produir efectes reals, encara que siguin una mascarada en el seu origen i un frau en la seva sostenibilitat.
  • Abunden els polítics que no es preocupen per si el que diuen té relació amb la realitat. Polítics que malgrat l'evidència neguen la realitat. S'està utilitzant la mentida d'una manera més intensa i amb més capacitat de penetració que mai. Cada vegada més polítics s'incorporen a l'època de la postveritat. Abunden els qui no es preocupen per si el que diuen té relació amb la realitat. A ells s'han sumat grups mediàtics, tertulians, portaveus polítics disfressats de periodistes, etc... Una tàctica consisteix a dir, mantenir i reafirmar quelcom, encara que el que es diu pugui ser absolutament mentida. La negació absoluta dels fets, de les dades i de l'evidència està a l'ordre del dia en conferències de premsa, compareixences públiques i discursos davant Parlaments o institucions.
  • Per què no reaccionen els ciutadans? Ja fa temps que se sospita que els votants no s'inspiren pels principis de la Il·lustració; no reuneixen dades, treuen conclusions i trien després al partit que més s'acosta a aquestes conclusions, sinó que procedeixen de manera totalment diferent. Primer trien tribu, després adopten els principis d'aquesta tribu i finalment trien aquelles dades que donen suport a aquestes posicions, menyspreant tots els altres.
  • Enmig de tant soroll, de l'art de la simulació i de la dissimulació, necessitem despertar i aguditzar el sentit crític, l'art de la sospita. Però l'exercici crític no és per instal·lar-nos en l'escepticisme o en la confrontació. No hi ha vida bona en comunitat sense justícia i sense veritat.
  •    
  • Vivimos en tiempos de la “postverdad”. Todo se puede distorsionar y manipular para llegar a conseguir el propio objetivo. Todo vale para afirmar o conquistar la propia voluntad.  Lo que importa no es la verdad sino la opinión o la apariencia, usando cualquier medio, lícito e ilícito, en la construcción de un “relato” creíble que persuada generando una nueva ficción. En la vida política, social y jurídica se juega como si únicamente se fundara en ficciones, ficciones que buscan producir efectos reales, aunque sean una mascarada en su origen y un fraude en su sostenibilidad.
  • Abundan los políticos que no se preocupan por si lo que dicen tiene relación con la realidad. Políticos que pese a la evidencia niegan la realidad. Se está utilizando la mentira de una manera más intensa y con mayor capacidad de penetración que nunca. Cada vez más políticos se incorporan a la época postverdad. Abundan quienes no se preocupan por si lo que dicen tiene relación con la realidad. A ellos se han sumado grupos mediáticos, tertulianos, voceros políticos disfrazados de periodistas, etc.... Una táctica consiste en decir, mantener y reafirmar algo, aunque lo que se dice pueda ser absolutamente mentira. La negación absoluta de los hechos, de los datos y de la evidencia está a la orden del día en conferencias de prensa, comparecencias públicas y discursos ante Parlamentos o instituciones.
  • ¿Por qué no reaccionan los ciudadanos? Hace ya tiempo que se sospecha que los votantes no se inspiran por los principios de la Ilustración; no reúnen datos, sacan conclusiones y eligen después al partido que más se acerca a esas conclusiones, sino que proceden de manera totalmente distinta. Primero eligen tribu, después adoptan los principios de esa tribu y finalmente eligen aquellos datos que apoyan esas posiciones, despreciando todos los demás.
  • En medio de tanto ruido, del arte de la simulación y de la disimulación, necesitamos despertar y agudizar el sentido crítico, el arte de la sospecha. Pero el ejercicio crítico no es para instalarnos en el escepticismo o en la confrontación. No hay vida buena en comunidad sin justicia y sin verdad.






No són temps de «tebieses».
Si comparteixes els valors que aquí defenem ...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...

No son tiempos para «tibiezas».
Si compartes los valores que aquí defendemos…
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos…