titulo de la web

Mirar i veure per viure més plenament

Ens trobem immersos al si d'una societat molt hàbil en l'àmbit del desenvolupament tecnològic, però bastant analfabeta en el coneixement del que són els principis i els fins de la vida humana, en tot el que pot donar un sentit i un significat humà a l'existència. (M. CAVALLÉ, filòsofa)

Una de les nostres grans tasques, més enllà de la satisfacció de les necessitats bàsiques i per a la supervivència: progressar en la comprensió del món, de la vida i de les accions dels éssers humans ...


«Mirar» i «veure». Veure i mirar. A vegades veiem sense mirar i altres mirem però no hi veiem. Podem mirar però no veure. I també veure sense mirar. Masses vegades ens instal·lem simplement en l'ordre dels sentits, gairebé sense endinsar-nos en el pla de la intuïció, el coneixement, la intel·ligència, la racionalitat. En els temps presents entre els nostres contemporanis podríem distingir dos grans tipus de «mirades»: una mirada curta, miop, estreta, de curt abast, epidèrmica, superficial, ... i una mirada àmplia, extensa, gran, d'amplis horitzons, curiosa, mirada global, holística, existencial, inquieta, que s'interroga, que busca, no negadora del misteri, oberta al mateix ... «Veure» no consisteix sols en «veure» en sentit material, consisteix també en captar, entendre, «comprendre».

Cada cultura, cada època té, una determinada «cosmovisió». D’aquesta s’alimenta i hi viu. Tot però evoluciona. Les cosmovisions amb el temps també van experimentant canvis, mutacions, transformacions. Com a individus que vivim al s. XXI encara no hem assimilat moltes de les noves perspectives que emergeixen al sí de la societat actual davant els nostres ulls... La nostra mentalitat segueix ancorada en velles inèrcies culturals i ideològiques i operant amb paradigmes conceptuals, ideològics, religiosos en certa manera ja obsolets, almenys en les seves formulacions tradicionals. Noves concepcions i conceptualitzacions sobre l’univers, l'evolució, la vida, l'ésser humà, els condicionants dels seus comportaments i actituds, l'organització social i la cultura, l’ecologia, economia, política, religió, el cosmos, el nostre lloc i la nostra funció en el seu si... necessiten re-actualitzar-se, penetrar en les nostres mentalitats i impregnar i esperonar amb nou impuls els nostres esperits, la nostra acció.

Al llarg del segle XX els avenços científics i tecnològics han contribuït a una ràpida transformació de la nostra cosmovisió. El planeta Terra ha esdevingut en un minúscul punt en el context d'un univers amb dimensions insospitades, en permanent expansió, i s'ha convertit davant els nostres ulls en un petit i multifacètic llogaret. És la nostra casa, la nostra casa comuna, sotmesa a canvis i transformacions profundes. En aquesta nostra casa comuna tot un món obsolet està periclitant i un món nou està emergint. La humanitat ha passat per moments que poden considerar-se singulars per coincidir amb alguns dels moments àlgids de l'evolució cultura de la humanitat (veure aquí: Era axial). Avui, amb el fenomen de la globalització, ens trobem també en una època de canvi inèdit a escala planetària. Actualment ens trobem en un estadi de civilització extremadament accelerat i dinàmic.

En aquest nou panorama és imprescindible repensar la dinàmica de la nostra funció enmig la societat i el paper de la cultura al sí d’una societat dinàmica, oberta, diversa, plural. Caldrà ser crítics i esforçar-se en la reformulació de nous valors amb una fonamentació més sòlida i potenciar el cultiu de noves actituds humanes emergents davant tan assenyalats canvis, tot iniciant el camí amb una anàlisi i diagnòstic de la situació actual. I quin diagnòstic fer d'aquesta nostra situació? Per a una teràpia adequada sempre serà convenient partir d'una bona diagnosi.

Entre el malestar actual i l'eclosió d’una societat més humana i humanitzant.

Algunes característiques de la vida actual. El moment actual està caracteritzat per una transformació generalitzada i intensa de molts paràmetres (ecològics, climàtics, ambientals, biològics, antropològics, econòmics, socials, polítics, conceptuals, ideològics, religiosos, científics, comunicatius, educatius...) cosa que situa la nostra època en un d'aquests moments històric de canvis civilitzadors i culturals profunds: explosió demogràfica, desigualtats socials, marginació, exclusió, fulgurant progrés científic i tècnic, generalització de les tècniques d'informació, mobilitat accelerada de béns i persones, generalització del pluralisme en les societats, explotació ecològica desorbitada, degradació ambiental, canvi de models mentals i culturals, imposició de models i estils de vida artificiosos, volatilitat dels fonaments socials, creació i construcció de petites i incipients alternatives de tot tipus... Aquests canvis fan trontollar totes les estabilitats tradicionals, situant-nos en un estadi de civilització en què el vell món està periclitant i un món nou està emergint.

No és fàcil veure-hi clar enmig de tanta boira espessa. Convé aguditzar la mirada enmig de tan feixuc escenari actual. Alguns trets actuals dissipen la qualitat humana del moment present: superficialitat, artificiositat, banalitat, façana, aparences, sofisticació, missatges bigarrats, reclams subliminals ... neosofismes, posteritat, pensament uniformitzant i dèbil, hipertrofia conceptual, racionalitat esmussada, hiperactivitat compulsiva, defugiment dels espais de “desert”, cronificació de les desigualtats econòmiques, socials i culturals ... La vida humana sobre el planeta està amenaçada pel desequilibri ecològic, la creixent desigualtat social, la desigual i injusta distribució de la riquesa, la contaminació, el soroll comunicatiu i ambiental, la buidor interior, la falta de sentit, l'estrès o la depressió. Estem immersos en un estil de vida utilitarista i mercantilitzada, on el pragmatisme, la manca de sentit, de valors positius, de crítica positivament proactiva, d’un consumisme enfurit, amb una creixent sexualització ambiental i la conseqüent trivialització del sexe, l’explosió de la comunicació digital i paral·lelament una notable insatisfacció a nivell de comunicació interpersonal i tantes altres frustracions que impedeixen un més autèntic i verdader desenvolupament i realització de les persones.

L'escepticisme de la nostra època... Volem viure més i millor, viure més temps. Volem sentir-nos bé, gaudir intensament de la vida. Volem ser lliures i independents. Necessitem sentir-nos estimats i no sabem crear llaços d'amistat autèntics. Al sexe en diem «amor», i al plaer, «felicitat». En la nostra vida ja no hi ha lloc per a la Transcendència. Plens de soroll interior, ja no som capaços  d’escoltar la nostra veu més íntima. Resultat: foscor i confusió interior. Buit interior, desorientació, desarrelament, desvinculació, hiperactivitat, però sense saber clarament què volem ni cap a on anem i no trobem assossec ni pau.

Estem saturats d'idees i paraules, però buits de contingut autènticament substanciós. Podem viure mig adormits, deixant-nos portar per allò extern... o, al contrari, experimentar la consciència de viure desperts, en el camí cap a una vida més plena. Se'ns vol fer creure que «felicitat» equival a consumisme... A les nostres societats s'exalta la fama, els diners, la comoditat, l'artificiositat, les aparences... se'ns ven un cert tipus de llibertat, de progrés, de benestar, de felicitat... D'aquí sovint en surt frustració, insatisfacció vital, alienació i pobresa interior... d'aquí la necessitat d'escapar d'aquest buit interior que ens corroeix...

Cap a una major lucidesa a través de la «saviesa».

Cal preguntar-nos si ens és necessari un canvi de rumb. Hem de ser prou lúcids per preguntar-nos si estem encertant en l’orientació que la nostra civilització està donant a la vida humana, al camí pretesament de “progrés” emprés... I plantejar-nos de quina manera poder viure la complexitat i la incertesa sense caure en la desorientació, en la dispersió o en l'alienació. Les societats modernes segueixen desenvolupant cegament una vida molt racionalitzada i organitzada. Manen el diner i el fet de competir. Cal ajustar-se a les lleis del mercat. La desigualtat i la injustícia són habituals. Es planifica tot, però s’oblida l’essencial: les necessitats més fondes i entranyables de la persona humana. El món actual necessita orientació. Les ideologies no donen vida. I el que avui més necessitem és: una renovada confiança per a transformar la vida i fer-la més humana. Només es comprenen les claus de l'existència accedint a un cert "nivell de consciència". Aquest buit de la nostra civilització només se solucionarà quan en ella la «saviesa» es constitueixi de nou en eix de referència. La «saviesa», ens ajuda a accedir al coneixement profund de la realitat i a evolucionar cap a una vida més autèntica.

Però el canvi és possible: «transformació de les estructures socioeconòmiques injustes» i canvi «cultural», que és tant com contribuir a la transformació de la mentalitat. Les nostres possibilitats individuals de transformació són limitades. Sense oblidar la importància del primer, és en aquest segon àmbit en el què ens sentim més especialment compromesos. És possible subministrar als individus instruments de canvi suficients perquè cadascú assumeixi la responsabilitat de la seva pròpia aventura humana. En front la artificiosa i contagiosa «cultura moderna», en alguns sectors està sorgint un nou panorama antropològic i cultural, aflorant una nova atmosfera antropològica, una nova manera de ser i d'estar al món. Estem imbuïts d'una descarnada mentalitat dominant ... però emergeixen persones i ambients en què lluiten per no deixar-se engolir per la banalitat, la superficialitat, el mercantilisme o l’utilitarisme... lluitadors tenaços, no disposats a ser devorats l’ artificiositat, corredors de fons, persones fermes i perseverants en els seves conviccions i en les seves causes, disposats a practicar una reflexió serena sobre la situació actual i a posar en acció una mirada crítica sobre el que passa al nostre voltant .... persones lúcides, virtuoses i sàvies, testimonis d'una manera nova de viure i d'afrontar la realitat actual. En aquest lloc a més de «mirar» intentem «veure», és a dir, captar, entendre, comprendre. Per a molts la vida ja no és un simple joc o pur espectacle a contemplar, sinó un desafiant, engrescador i en ocasiona arriscat projecte vital a invertir les seves millors energies en una perspectiva compromesa de transformació personal, vital i existencial tant a nivell individual com col·lectiu.

Ens encaminem cap a una nova etapa de gran potencialitat existencial, cap a una nou estadi de la humanitat. Una nova albada s’albira en l’horitzó. Hi ha llum i hi ha esperança. En la llunyania s’entreveu un nou futur més humà. Però aquest futur està per construir. Nosaltres mateixos, homes i dones del nostre temps, hem de ser els gestors del nostre propi destí. I això cadascú a partir de les seves possibilitats. Nosaltres amb les aportacions personals (a partir de les limitades possibilitats de transformació que tenim a les nostres mans amb idees, suggeriments, compartint textos substanciosos, lectures que pel seu contingut puguin resultar especialment interessants, etc.) i la contribució de moltes d’altres persones que amb les temàtiques d’interès que tracten, el contingut enriquidor dels seus escrits o les seves reflexions, posant-ho a l’abast del gran públic, contribueixen a donar sentit, densitat, riquesa i qualitat a aquest lloc... i ajuden al necessari canvi i transformació de la mentalitat, les iddes i el pensament del ciutadà, frontispici de qualsevol autèntica i veritable revolució. Cap a la creació i construcció d’aquest futur esperançador pretenem encaminar-nos, aportant en la mesura del possible a tan ingent tasca la força d’una petita, senzilla i personal contribució, com segurament fa una insignificant goteta d’aigua enmig la immensitat de l’oceà.

VMC. Setembre 2019


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...