ENTRADES DE PORTADA, temporada 2015/16

anterior

1. Per què viure arran de terra, podent volar alt? No ens han educat per això. Urgits per les nostres apressants necessitats, patim d’una certa incompetència per enlairar-nos per sobre les nostres contingències quotidianes i orientar-nos cap allò veritablement valuós... i volar alt.
2. L'ésser humà, la humanitat sencera, està experimentant un canvi de perspectiva. Està emergint un nou paradigma en la manera de percebre i afrontar la realitat ... Entre nosaltres està aflorant una nova forma de pensar, d'aprehendre la realitat, d'afrontar i de resoldre els problemes que tenim ...
3. Qualsevol quina sigui la situació en què ens trobem, la Realitat contínua sortint al nostre encontre, despertant en nosaltres la sorpresa, la curiositat i el desig de conèixer allò que tenim al davant. L'aprofundiment en el seu coneixement ens pot ajudar a desvetllar la nostra humanitat i a eixamplar el nostre esperit.
4. Res d'aquest món ens resulta indiferent. En una societat veritablement avançada el foment dels més preuats «valors», la fortalesa d’ànim, el cultiu i enfortiment de l'esperit, haurien de constituir un dels seus principals eixos vertebradors.
5. Quina «llibertat»? El «Bé», la «Bondat», la «Veritat», així com la «Bellesa», constitueixen horitzons ideals d'una vida reeixida. Com explicar tan arrelats sentiments propis de tot cor bo? Vincular-se per decisió pròpia a allò valuós, és a dir, «ob-(l)ligar-se», és endinsar-se pel sender que ens condueix a l’ «autèntica» llibertat. Tals ideals es cultiven i desenvolupen en el sí de tota «cultura» avançada, feta pedagogia i autèntica Educació.
6. Un «estat moral i intel·lectual» no pot establir-se per mitjà d'una constitució o mitjançant la llei, ni per la força coercitiva d’instruccions, sinó només mitjançant una tasca complexa, de llarg alè i que no acaba mai que comprèn  l'Educació i l’auto-educació dels ciutadans.
7. És necessari un constant èmfasi sobre la deliberació moral i el judici moral; una sostinguda autoreflexió i autoanàlisi, un repensar constant sobre els nostres horitzons i prioritats ... Això exigeix la valentia d'infondre alè moral i motivació espiritual en tot, de cercar la dimensió humana de totes les coses; la ciència, la tecnologia, la perícia i l'anomenat professionalisme, no són suficients. És necessari més. Per parlar en termes simples, el que es necessita podria anomenar-se esperit, sentiment o consciència... »(Vaclav HAVEL)
8. Més autèntic «progrés» i menys progressisme «light». Res que vagi en contra de la condició o dignitat humana, per molt emmascarat de «modernitat» que es presenti, pot considerar-se autèntic «progrés» humà i civilitzador. Podrà suportar la «naturalesa humana» determinats tripijocs de la modernitat sense ressentir-se, i sense carregar amb certs peatges «col·laterals»?
9. L'home no pot desenvolupar-se i desplegar-se de forma completa, en tota la seva amplitud, si no és a través del coneixement de si mateix i del món que l'envolta. Els nostres coetanis tenen molt clara la consciència de la seva contingència i limitació. Els manca, en canvi, la força necessària per encarar-se cap al coratge responsable, l’alliberament i l’esperança.
10. Per una visió més holística i integral de l'ésser humà: L'ésser humà és un ésser complex que integra en si caràcters antagònics: sapiens i demens, faber i ludens, empíric i imaginatiu, econòmic i consumidor, prosaic i poètic, però també un ésser alhora «transcendent» i «espiritual». Per comprendre l'ésser humà en la seva integritat, el segle XXI haurà d'abandonar aquestes visions parcials i fragmentàries i integrar aquesta diversitat de factors en una interpretació més holística de l’ésser humà. La dimensió espiritual constitueix un element fonamental de l'experiència humana que pot caracteritzar molt adequadament a la nostra singular espècie. En l’ésser humà existeix una incoercible tendència a indagar o explorar les dimensions últimes de la realitat, de la pròpia experiència i de la pròpia existència. Avui ningú no nega ja el valor positiu que representen per un autèntic  «progrés» unes espiritualitats ben constituïdes.
11. Si creus en Déu o en alguna forma d'«ens transcendent», sàpigues que la immensa majoria de la humanitat està en el teu mateix bàndol. La dimensió espiritual constitueix una dimensió antropològica absolutament bàsica de la persona i de la realitat social. Hi ha en l’ésser humà un anhel d’«absolut», de «felicitat», de «plenitud», una força invisible que ens empeny a transcendir-nos, a connectar amb l'Absolut, amb el Misteri...
12. L'individu està «condemnat» per la seva mateixa naturalesa a donar sentit a tot allò que veu, sent i experimenta. Si la política és l'art de fer realitat allò possible, construir sobre «valors» és sempre un art possible. Els moments de «felicitat» que podem experimentar són sempre l'expressió d'una relació reeixida.
13. Malgrat ser al segle de la informació, tanmateix les coses més bàsiques i importants resten encara desconegudes per a molts.

ENTRADAS DE PORTADA temporada 2015/16

1. ¿Por qué vivir a ras de suelo, pudiendo volar alto? No nos han educado para ello. Urgidos por nuestras acuciantes necesidades, sufrimos de una cierta incompetencia para elevarnos por encima de nuestras contingencias cotidianas y orientarnos hacia lo verdaderamente valioso… y volar alto.
2. El ser humano, la humanidad entera, está experimentando un cambio de perspectiva. Está emergiendo un nuevo paradigma en la manera de percibir y afrontar la realidad ... Entre nosotros está aflorando una nueva forma de pensar, de aprehender la realidad, de afrontar y resolver los problemas que tenemos...
3. Cualquier que sea la situación en que nos encontramos, la Realidad continúa saliendo a nuestro encuentro, despertando en nosotros la sorpresa, la curiosidad y el deseo de conocer lo que tenemos delante. La profundización en su conocimiento nos puede ayudar a despertar nuestra humanidad y ensanchar nuestro espíritu.
4. Nada de este mundo nos es indiferente. En una sociedad verdaderamente avanzada el fomento de los más preciados «valores», la fortaleza de ánimo, el cultivo y fortalecimiento del espíritu, deberían constituir uno de sus principales ejes vertebradores.
5. ¿Qué «libertad»? El «Bien», la «Bondad», la «Verdad», así como la «Belleza», constituyen horizontes ideales de una vida lograda. ¿Cómo explicar tan sentimientos propios de todo buen corazón? Vincularse por decisión propia a lo valioso, es decir, "ob-ligarse" es adentra-se por el sendero que nos conduce a la «auténtica» libertad. Tales ideales se cultivan y desarrollan en el seno de toda «cultura», hecha pedagogía y auténtica Educación.
6. Un «estado moral e intelectual» no puede establecerse por medio de una constitución o mediante la ley, ni por la fuerza coercitiva de instrucciones, sino sólo mediante una tarea compleja, de largo aliento y que no termina nunca, que comprende la educación y la auto-educación de los ciudadanos.
7. Lo que se necesita es un constante énfasis sobre la deliberación moral y el juicio moral; una sostenida autorreflexión y autoanálisis, un repensar sinfín sobre nuestras horizontes y prioridades… Ello exige la valentía de infundir aliento moral y motivación espiritual en todo, de buscar la dimensión humana de todas las cosas; la ciencia, la tecnología, la pericia y el llamado profesionalismo, no bastan. Algo más es necesario. Para hablar en términos simples, lo que se necesita podría llamarse espíritu, sentimiento o conciencia.» ( Vaclav HAVEL )
8. Más auténtico «progreso» y menos progresismo «light». Nada que vaya en contra de la condición o dignidad humana, por muy enmascarado de «modernidad» que se presente, puede considerarse auténtico «progreso» humano y civilizatorio. ¿Podrá soportar la «naturaleza humana» determinados envites de la modernidad sin resentirse, y sin cargar con peajes «colaterales»?
9. El hombre no puede desarrollarse y desplegarse de forma completa, en toda su amplitud, si no es a través del conocimiento de sí mismo y del mundo que le rodea. Nuestros coetáneos tienen muy clara la conciencia de su contingencia y limitación. Les falta, en cambio, la fuerza necesaria para encaminarse hacia el coraje responsable, la liberación y la esperanza.
10. Para una visión más holística e integral del ser humano: El ser humano es un ser complejo que integra en sí caracteres antagónicos: sapiens y demens, faber y ludens, empírico e imaginativo, económico y consumidor, prosaico y poético, pero también un ser a la vez «trascendente» y «espiritual». Para comprender el ser humano en su integridad, el siglo XXI deberá abandonar estas visiones parciales y fragmentarias e integrar esta diversidad de factores en una interpretación más holística del ser humano. La dimensión espiritual constituye un elemento fundamental de la experiencia humana que puede caracterizar muy adecuadamente a nuestra singular especie. En el ser humano existe una incoercible tendencia a indagar o explorar las dimensiones últimas de la realidad, de la propia experiencia y de la propia existencia. Hoy nadie niega ya el valor positivo que representan para un auténtico «progreso» unas espiritualidades bien constituidas.
11. Si crees en Dios o en alguna forma de «ente trascendente», sepas que la inmensa mayoría de la humanidad está en tu mismo bando. La dimensión espiritual constituye una dimensión antropológica absolutamente básica de la persona y de la realidad social. Hay en el ser humano un anhelo de «absoluto», de «felicidad», de «plenitud», una fuerza invisible que nos empuja a trascender, a conectar con el Absoluto, con el Misterio...
12. El individuo está «condenado» por su misma naturaleza a dar sentido a todo lo que ve, siente y experimenta. Si la política es el arte de hacer realidad lo posible, construir sobre valores es siempre un arte posible. Los momentos de «felicidad» que podemos experimentar son siempre la expresión de una relación lograda.
13. A pesar de estar en el siglo de la información, sin embargo, las cosas más básicas e importantes permanecen todavía desconocidas para muchos.

següent