Algunes de les qüestions encetades la temporada 2017/18
SETEMBRE
La majoria de la gent viu la seva vida submergida en una tranquil·la desesperació (E. D. Thoreau).
Entre l'ansietat i la frustració. Estem submergits en una cultura basada en una economia, que ens mou a substituir el plaer pel guany i que ens fa esclaus d'una absurda comptabilitat del desig. Se'ns vol fer creure que plaer equival a consum. Intenta despertar els nostres desitjos de consumir i de guanyar. Tots dos són dos dels valors primordials de la nostra societat capitalista.
La cultura occidental pressiona per afavorir la insatisfacció i la competitivitat/agressivitat. La necessitat d'incentivar el consum, la velocitat de les innovacions tecnològiques, el progrés econòmic i la nostra forma de vida es basen en la contínua incitació al desig. Ens hem condemnat a viure entre l'ansietat i la frustració. Quan satisfem una necessitat, apareix una nova proposta de desig que ens nou a intentar satisfer-la. En aquest engranatge necessitat-desig-satisfacció-consum no hi ha lloc per a la felicitat, només per l'angoixa i la insatisfacció.
OCTUBRE
Subjugats per la mentalitat del món actual. Subjugats com estem per un «sistema» que pretén conformar un determinat tipus de societat, de visió del món i de les persones, falsament lliures i fictíciament realitzades. Des d'aquí apostem per una Educació i una Formació que ajudi a valorar críticament el model de vida que, des d'aquesta difusa i gairebé inconscient «mentalitat capitalista», se'ns pretén imposar. Mentalitat que té un fort impacte sobre les nostres vides, tant sobre les expectatives i felicitat de les persones com sobre la percepció dels problemes primordials i la recerca de les solucions més adequades als mateixos. El repte d'una educació transformadora i alliberadora es nodreix del desig profund de tota persona de «ser»: de créixer, desenvolupar-se i viure en plenitud.
«Ordit» afectiva i desenvolupament psicològic. La investigació i la ciència ens descobreixen cada vegada amb més claredat el paper i la importància de l'amor en el desenvolupament psicològic dels individus. L'amor és un component essencial no només per al benestar d'una persona, sinó per al seu correcte desenvolupament psicològic.
Una educació per a una ment ben ordenada, ben formada. És millor una ment ben ordenada que una altra molt plena (Montaigne). Una ment ben ordenada és una ment que és apta per a organitzar els coneixements i evitar una acumulació estèril dels sabers. El desenvolupament de l'aptitud per contextualitzar i totalitzar els sabers esdevé un imperatiu de l'educació. La intel·ligència general és necessària en tots els camps de la cultura de les humanitats i en la cultura científica i, per descomptat, a la vida.
La dignitat de la vida humana davant els reptes del transhumanisme. L'evolució biològica en la nostra espècie està conclosa? ¿I el desenvolupament psíquic i mental? Encara que aquesta evolució és gairebé imperceptible als nostres ulls, contínuament estem evolucionant en un o altre sentit. Els transhumanistes preconitzen noves tecnologies per donar lloc a un millorament de l'espècie. Hi ha que preservar la dignitat de la VIDA humana davant els reptes que planteja el transhumanisme per mitjà de la potenciació de les seves facultats, l'aparició d'altres noves i / o la prolongació de la seva existència . És això possible? ¿Aquesta potenciació “transhumanista” va a favor o en contra de la dignitat de la persona?
Relacions CATALUNYA-ESPANYA, a través d'alguns articles històrics. La relació entre Catalunya i l’Estat s’ha viscut amb una intensitat particular en la premsa. Res ha començat ara. Una tria d'articles històrics, publicats a la premsa de Madrid i Barcelona, que ressegueix la dialèctica Catalunya-Espanya, amb aportacions dels principals homes de lletres, polítics, intel·lectuals i periodistes.
NOVEMBRE
L'era de la «postveritat». La «qüestió catalana» i el «problema d'Espanya» com a rerefons. Quan la primera víctima d'un conflicte és la «veritat»... La «justícia» va de la mà de la veritat i la injustícia de la mentida.
Vivim al temps de la «postveritat». Tot es pot distorsionar i manipular per arribar a aconseguir uns determinats objectius. Tot s'hi val per afirmar o conquerir la pròpia voluntat. El que es pretén fer prevaldre no és la veritat sinó l'opinió o l'aparença, utilitzant qualsevol mitjà, lícit i il·lícit, en la construcció d'un "relat" creïble que persuadeixi generant una nova ficció. A la vida política, social i jurídica es juga com si únicament es fonamentés en ficcions, relats ficticis que busquen produir efectes reals, encara que siguin una mascarada en el seu origen i un frau en la seva sostenibilitat.
Abunden els polítics que no es preocupen per si el que diuen té relació amb la realitat. Polítics que malgrat l'evidència neguen la realitat. S'està utilitzant la «mentida» d'una manera més intensa i amb més capacitat de penetració que mai. Cada vegada més polítics s'incorporen al món de la «postveritat». A alguns no els preocupa gaire si el que diuen s’ajusta a la realitat o no. A aquests polítics mentiders s'hi afegeixen grups mediàtics, tertulians, creadors d’opinió, portaveus polítics disfressats de periodistes, etc... Una de les seves tàctiques consisteix a dir, mantenir i reafirmar quelcom, encara que el que es digui pugui ser absolutament mentida. La negació absoluta dels fets, de les dades i de l'evidència està a l'ordre del dia en conferències de premsa, compareixences públiques i discursos davant Parlaments o institucions.
Per què no reaccionen els ciutadans? Ja fa temps que se sospita que els votants no s'inspiren pels principis de la Il·lustració; no reuneixen dades, treuen conclusions i trien després al partit que més s'acosta a aquestes conclusions, sinó que procedeixen de manera totalment diferent. Primer trien tribu, després adopten els principis d'aquesta tribu i finalment trien aquelles dades que donen suport a aquestes posicions, menyspreant tots els altres.
Enmig de tant soroll, enmig de l'art de la simulació i de la dissimulació, necessitem despertar i aguditzar el sentit crític, l'art de la sospita. Però l'exercici crític no és per instal·lar-nos en l'escepticisme o en la confrontació. No hi ha vida bona en comunitat sense «justícia» i sense «veritat».
DESEMBRE
Necessitem uns governants dignes de tal nom. Més enllà de la «llei», hi ha la «justícia». La «justícia» i no la «llei» ha de ser el nostre principal referent convivencial. Se'ns diu: El que no és «legal» no és «democràtic», però en ocasions allò «legal», encara que «democràtic», pot ser enormement «injust». Les «lleis» no poden ser les cadenes dels anhels de llibertat dels pobles.
Plató aspirava a construir una societat de ciutadans feliços. Construir una societat ben educada i ben formada hauria de ser una de les nostres grans aspiracions col·lectives. Una societat dirigida i governada no per ciutadans mediocres i egòlatres sinó pels millors, pels més preparats per governar. ¿... i qui són aquests? Aquells que han aconseguit descobrir el que de veritat és important a la vida, és a dir, què és el just, l'injust, què és el bé i el mal ... i posen el seu valuós coneixement al servei dels altres. Des d'aquesta societat ideal es postula uns governants que han de destacar per la seva saviesa i la seva prudència, no conduir-se per la seva ambició personal, ser austers, ascètics, marginats dels afanys econòmics i de qualsevol egoisme, justos i l'única preocupació sigui el bé comú. Només poden ser bons governants els «savis» que coneixen què és la justícia. Els ciutadans seran feliços si són governats per les persones més «sàvies» i «justes».
GENER
Cada gest de respecte cap als altres consolida la sempre llarga transició del salvatgisme a la humanització / de la barbàrie a la civilització.
El moviment i el canvi semblen ser intrínsecs a la realitat fenomènica. Si observem la vida en totes les seves manifestacions, inclosa la nostra pròpia existència, podem constatar que aquest moviment segueix una determinada direcció. Quina és la direcció o el sentit del moviment de la vida? En tots els nivells de l'existència tot avança en la direcció definida per les possibilitats dinàmiques latents en cada realitat. Sembla que l'essència de la vida consisteix a anhelar més vida, una vida més intensa i plena.
La vida ja té una direcció o sentit, que no és diferent de la dinàmica mateixa de la vida, és quan ens ajustem amb aquesta direcció, quan assaborim el sentit de la vida. Quan actualitzem el nostre potencial específic, quan mobilitzem i desenvolupem les nostres millors i més pròpies possibilitats, quan creixem, experimentem una sensació subjectiva de sentit, de plenitud, de realització.
Ningú va poder ficar a Sòcrates a la presó, per més que el seu cos fos allà confinat, perquè no van poder recloure la seva llibertat interior; perquè a la presó va saber estar a gust, i fins i tot va compondre en ella un himne en honor a Apol·lo, un cant agraït a la divinitat.
Hi ha persones que, fins i tot enmig de circumstàncies difícils i limitades, senten que estan mobilitzant els seus millors recursos interiors, coneixent-se millor, manifestant i experimentant que la seva vida té sentit, tot i que coneguin el dolor. Per contra, n’hi ha que s’han rodejat de circumstàncies envejables, per ells mateixos desitjades, però han deixat de créixer interiorment, i es pregunten, sense obtenir resposta, pel sentit de les seves vides. (M. Cavallé)
FEBRER
El coneixement més important per a l'ésser humà: el relatiu a l'art de «ser» i de «viure».
La majoria de les persones -afirma Kant- no aspiren a aconseguir els «fins superiors» de la vida humana, com la plena llibertat interior que proporciona l'amor desinteressat a la veritat, sinó que es troben aferrats a les seves finalitats més bàsiques i de supervivència, molt en particular, al desig de gaudir sempre de salut, de protegir el seu patrimoni i de garantir-se la felicitat en el més enllà.
Estem saturats d'idees i paraules, però buits de ser, de realitat, i mancats de referències d'integritat. Només l'exemple d’individus grans i purs pot portar-nos a pensaments i accions nobles. Les idees inertes i les personalitats incolores -les dels que no irradien ni encarnen això que sostenen o prediquen- no poden satisfer, a llarg termini, el nostre anhel profund de ser. Aquest buit de la nostra civilització només se solucionarà quan en ella la «saviesa» es constitueixi de nou en referència. (M. Cavallé)
La nostra civilització i la nostra Educació s'han oblidat dels objectius prioritaris en la formació de l'ésser humà: l'autoconeixement de nosaltres mateixos i l'art per excel·lència, el d'arribar a ser el que realment som. Actualment aquests són la gran assignatura pendent del nostre sistema educatiu i la nostra civilització. (M. Cavallé)
MARÇ
Processos emancipadors: La història ens presenta en les seves línies generals els processos evolutius de les societats humanes. I sovint ens descobreix les relacions de domini, la síndrome del poder. Però la història també ens mostra la incansable lluita d'individus o col·lectius per la seva emancipació, autonomia, sobirania, alliberament, independència i llibertat.
És fàcil dir què no va ser JESÚS DE NATZARET. No va ser un filòsof que reflexiona metòdicament i elabora en forma sistemàtica els seus pensaments. No va ser un reformador social que planifica; va deixar el món com el va trobar. No va ser un polític que aspirés a fer una revolució i fundar un nou ordre; que coneguem no va pronunciar-se sobre els esdeveniments polítics importants de la seva època. No va instituir cap culte; va participar en el culte jueu al si de la comunitat jueva, com després d'ell van fer fins i tot els primers cristians; no va batejar a ningú, formalment no va crear cap organització, ni fundar cap comunitat ni Església institucionalitzada. Què va ser Jesús llavors? [...]
El paper dels mitjans de comunicació en la socialització d'adolescents.Els mitjans de comunicació en la socialització d'adolescents.
ABRIL
Possibilitats i limitacions de la ment humana. Quin és l'estadi, nivell o grau de pensament de la nostra espècie en l'actualitat? Quina és la quantitat i qualitat del nostre pensament actual? Pensem molt o poc? Pensem bé, malament o regular? Podem arribar a pensar més i millor? No hi ha res tan complex i subtil en l'univers com el cervell humà. La nostra capacitat de pensar està en funció de la nostra complexitat cerebral i aquesta va augmentant amb l'evolució biològica. Els grans filòsofs i físics del nostre temps han posat de manifest les limitacions del pensament científic. Tot allò científic és «real», però no tot el real és «científic». Limitar la nostra atenció a les qüestions terrestres seria limitar anhel d’indagació de l'esperit humà. No hi ha una imatge única de la realitat.
«Ensenyar / Aprendre a viure» és la finalitat de tota autèntica Educació. Aprendre a viure és una necessitat vital per a cada individu. L'objecte de l'educació no és donar-li a l'alumne cada vegada més gran quantitat de coneixements sinó constituir en ell un estat interior i profund, una mena de polaritat de l'ànima que l'orienti en un sentit definit no només durant la infància sinó al llarg de la seva vida. Aprendre a viure és una necessitat vital per a cada individu.
K. JASPERS: Els grans filòsofs: Sòcrates, Buda, Confuci, Jesús. En ubicar Jaspers Jesucrist entre els més grans homes de la humanitat, que van poder situar-se per sobre del seu temps, summament originals i influents en la història oriental i occidental (entre Sòcrates, Buda, Confuci), està relativitzant i minvant la divinitat de Jesús. Sòcrates i Jesús, per la forma de com van morir, són respostes a l'interrogant de la mort.
MAIG
Els éssers humans no només deambulen, interactuen i vegeten, sinó que pensen, reflexionen, raonen. Des del principi han intentat comprendre l'univers, la realitat, la seva pròpia existència.
Des de sempre l'esperit humà ha buscat donar sentit al que viu i a tot el que l'envolta. Des del principi ha intentat comprendre l'univers, la seva pròpia existència. Les preguntes sobre la realitat sempre hi són presents. I davant d'aquestes preguntes ha intentat trobar respostes. El mite, la religió la filosofia o la ciència són creacions humanes que pretenen respondre a la pregunta pel sentit de la realitat.
És propi dels éssers humans viure ENTREVALORS. Els valors són guies que orienten la conducta i la vida de cada individu i de cada grup social. En el fons, l’anhel de pau està inscrit en el nucli més pregon de tot ésser humà.
JUNY
La humanitat al llarg de la seva història ha passat per alguns moments que han suposat un gran impacte en els processos d'evolució cultural. L'Era axial ha estat un d'ells. L’«era axial» o «temps-eix» fa referència a un període històric en què es va produir una explosió existencial i cultural que va propiciar un important progrés en el nivell de consciència dels humans i durant el qual van emergir algunes grans aspiracions espirituals com a éssers humans.
Des de sempre l'ésser humà ha aspirat a comprendre la realitat i comprendre’s a si mateix. Entendre el comportament ajudarà al fet que els humans, en intentar comprendre als animals, ens entenguem més a nosaltres mateixos i puguem així conviure en harmonia amb la totalitat dels éssers vius que poblen el planeta.
VMC
