Recomanacions per als temps d'incertesa

L'actualitat política de Catalunya s'ha filtrat en l'àmbit privat. L'anomenat Procés últimament s'ha convertit en font de preocupació per a molta gent que viu amb incertesa el que pugui arribar a passar. Davant aquesta situació, sinteitzarem algunes de les recomanacions d'una guia amb estratègies per afrontar l'impacte que l'actualitat política està tenint en l'àmbit personal. Compartir sentiments i sensacions, cuidar els llaços afectius, no caure en provocacions, prendre distància i cultivar l’esperit crític. Aquests són consells i recomanacions d'alguns especialistes en la matèria, en un article d'en Judit Pastor titulat "10 consells per cuidar-se en temps de conflicte". Pel seu interès pràctic presentem un breu resum del mateix. Al final trobaràs la referència per accedir a l'article complet.

1. Com gestionar l’ansietat, la impotència i la por?

L’ansietat, la impotència i la por són les respostes psicològiques més habituals relacionades amb les sensacions d’incertesa. Per tal de gestionar aquestes emocions, es considera que “el més important és combatre l’aïllament“. Cal buscar, doncs, espais on poder compartir inquietuds, dubtes, emocions i vivències. Compartir ajuda a disminuir l’ansietat. Posar paraules ajuda a concretar, a sortir de la indefinició. Per això, convindrà endinsar-nos-hi a poc a poc. Un cop reconeguts els impactes, no jutjar-nos. Finalment,hem d’activar eines de resiliència per poder continuar donant respostes.

2. Com cuidar les relacions amb persones amb qui ideològicament s’està en desacord?

Davant situacions d’incertesa i de tensió, les emocions estan a flor de pell. Ens oblidem de la part cerebral i ho portem tot al terreny emocional. És important afrontar les relacions amb persones que tenen una opinió diferent de la nostra. Hem de conèixer com som i assumir com reaccionem.

En aquest context, “la diferència pot generar una relació de tensió, conflicte o separació”. “Però, fora d’aquest tema, el desacord no el vivim com un element negatiu, sinó com un element que ens ajuda a créixer, i això ho hem de mantenir. Hem d'evitar abordar les converses en termes de confrontació: l’actitud ha de ser la de reflexionar, no la de convèncer l’altre. Cal buscar veure l’altre en tota la seva magnitud, més enllà de la seva opinió.

3. Com fer front a comentaris o situacions que inciten a l’odi i a la violència?

“Davant les provocacions, cal mantenir el cap absolutament fred”, hi ha persones amb qui no val la pena dialogar. En situacions d’aquest tipus, cal canviar el subjecte de la provocació per tal d’apoderar-nos.

Per tal de gestionar aquestes situacions amb èxit, la tasca preventiva és fonamental. Cal canalitzar de manera constructiva les emocions i “reafirmar els valors i les creences més existencials com el respecte, la vida, la pau i la solidaritat, per tal de mantenir les relacions humanitzades i diverses”. Pot haver-hi conflicte, indignació i ràbia, però no s’ha de respondre amb violència.

4. Com evitar que la por davant la força policial acabi reprimint la mobilització ciutadana?

Cal analitzar quin era (i és) el seu objectiu: què pretenien les càrregues policials? Aturar les votacions o donar un missatge de violència per generar por i desmobilització? La por hi és però cal entendre que és un dels mecanismes que s’han fet servir al llarg de la història per paralitzar la gent, per tenir control sobre la població. La violència no ens ha de fer respondre ni amb por ni amb fúria, sinó amb racionalitat.

5. Com conservar l’energia per mantenir la lluita en el temps?

En contextos de tensió i de revolta, el desgast és efectivament real i pot arribar a ser contraproduent. És per això que els especialistes recomanen vetllar per les cures personals i col·lectives. És absolutament sa reconèixer que estem cansats i descansar quan ho necessitem. Cal, doncs, compaginar la lluita al carrer amb la resta de les facetes de la vida (feina, estudis, família, relacions socials, etc.). Ens hem de poder permetre desconnectar, cadascú a la seva manera, ja sigui fent una escapada el cap de setmana, respirant aire pur a la muntanya, practicant esport, anant al cine o al teatre, etc.

6. Com evitar que el Procés es converteixi en el monotema de conversa?

Cadascú ha de construir els seus propis mecanismes per oxigenar-se. Per exemple, hi ha qui fa pactes del tipus “a casa, mentre dinem, podem parlar del tema durant cinc minuts, però no més”. Un altre recurs útil per aprendre a posar límits és “agafar perspectiva històrica”: “Quan et trobes dins de canvis socials, la sensació catastròfica és molt gran. Però, si agafes distància, seràs capaç de situar el problema en una dimensió més àmplia, de relativitzar-lo, i de no donar-hi tanta importància”.

7. Com explicar tot el que està passant als infants?

Aquest clima d’inseguretat es manifesta en els infants de diverses maneres: uns tenen actituds agressives, d’altres presenten dificultats d’atenció o, fins i tot, hi ha nens que fan regressions. Per tal de tranquil·litzar-los, serà necessari “reforçar els vincles de seguretat íntims“ transmetent un estat de calma. “Els adults han de fer l’esforç de no generar més incertesa; no han de tapar la realitat, però tampoc han de fomentar que tota l’estona es parli del tema”.

També és important, abans d’explicar-los res, fomentar que siguin els mateixos infants qui preguntin. Es recomana que s’expressin per totes les vies possibles, ja sigui parlant, però també a través de la música o de les arts plàstiques.

8. Com tractar la situació amb la gent gran?

Especialment a la gent gran, el present els recorda massa el passat. Les persones que han patit repressió en altres èpoques de la vida (ja sigui en la Guerra Civil, durant la dictadura o en temps de la Transició), ara poden reviure situacions traumàtiques. “Moltes angoixes que surten ara no són només una resposta a la situació actual, sinó que també són reaccions residuals de situacions d’estrès no curades durant el passat”. Per fer front al fantasma del passat, és important no infantilitzar la gent gran, sinó, “atendre-la i donar-li amor”.

9. Com frenar la sobredosi informativa?

Durant aquests dies, moltes persones reconeixen estar especialment enganxades a les xarxes socials i als mitjans. Per a segons qui, tenir accés a tanta informació és una font de tranquil·litat; però, en canvi, hi ha persones que poden arribar a alterar-se, especialment en veure certes imatges que poden ferir sensibilitats. En aquest punt, es recomana preguntar-se si el consum que fem de les xarxes i dels mitjans ens ajuda a estar bé o no i, d’acord amb això, actuar. Hi ha persones que hauran de tallar en sec i abandonar el contacte amb les xarxes i n’hi haurà d’altres que potser hauran d’optar per moderar-ne el consum.

10. Com fomentar l’esperit crític?

Cal fugir del pensament únic. L’esperit crític és clau per trencar barreres i evitar la polarització.

Això només és possible si se surt de l’espai habitual i es canvia de prisma, ja sigui procurant consumir notícies procedents de mitjans amb línies editorials diverses, o bé escoltant persones amb una opinió diferent de la nostra. Cal tenir temps i tolerància per escoltar aquestes persones.

Per llegir l'article complet: http://www.elcritic.cat/reportatges/10-consells-per-cuidar-se-en-temps-de-conflicte-18632