2005-15
10è ANIVERSARI

titol

Enmig d'un món «obert» i «complex»

La vida ens omple contínuament d'incomptables invitacions, estímuls, suggeriments... a què fer cas? què escollir? quin camí prendre? cap on anar? què fer?

Formem ja part d’un «temps nou»

Ens trobem enmig d’una societat canviant, oberta, globalitzada, plural, multiètnica, multicultural, multilingüe.

Alguns dels reptes del nostre temps i actitud per afrontar-los.

Hem arribat on estem i d’alguna manera cal tenir-ne consciència. On som?  En quin punt del camí ens trobem? Què es veu escodrinyant l’horitzó? Quin sender escollir per continuar el camí? No podem contemplar la realitat actual ni capbussar-nos en ella amb una visió, plantejament i esquemes heretats del passat. Aquest és el «nostre» món,  el món que els humans hem arribat a  «crear», i que ara ens toca viure amb les seves llums i amb les seves ombres.

D'alguna manera estem assistint, potser sense ser-ne massa conscients, al naixement d'un nou temps històric. En l'última centúria hem transitat d'unes societats tradicionals, estàtiques, previsibles en la seva evolució, a un escenari canviant i complex, més global, obert, multicultural, multiètnic ... Estem infantant uns temps nous: una nova societat, un nou escenari mutant, canviant, molt diferent a la de fa unes dècades, que presenta nous plantejaments, nous perfils, noves situacions i escenaris, nous enfocaments dels problemes .., una nova societat en la qual ens trobem immersos, que és la que ens toca viure i als reptes de la qual hem de fer front. Quins són alguns d’aquests reptes? Com fer-hi front?

Un món en transformació

En les últimes dècades estem assistint a un període de grans canvis, de profundes transformacions i accelerades mutacions, en tots els ordres de la vida: ecològic, personal, familiar, social, econòmic, cívic, polític, ideològic, formatiu, cultural…

Ens trobem enmig d’un món globalitzat, plural y divers, multicultural i multilingüe, un món sotmès a canvis i transformacions constants. Un món molt diferent al de fa tan sols unes dècades. Aquest nou escenari ens planteja un conjunt de reptes, alguns dels quals són herència del passat i lligats a la contingència pròpia de la condició humana i d’altres sorgits com a conseqüència de la nova situació. Els desafiaments que avui individualment i col·lectiva tenim plantejats són diversos. Per afrontar-los en primer lloc és necessari prendre’n consciència, fa falta detectar-los i identificar-los i posteriorment formar-nos adequadament per afrontar-los amb garanties d’èxit. L’Educació i formació que molts de nosaltres vam rebre en el seu moment, en molts casos ha quedat obsoleta i avui resulta ja insuficient. Una Educació i una formació ben enteses han de contribuir, doncs, a prendre’n consciència, a detectar i donar resposta a aquestes reptes, reptes sovint molt lligats a les necessitats de les persones. Una bona Educació i una bona Formació no els poden, doncs, obviar.

En una societat com la nostra, globalitzada, oberta, plural, democràtica, multicultural, laica i que pretén esdevenir culturalment avançada tots els aspectes vitals i activitats socials tenen components formatius, i per tant qualsevol aspecte vital pot ser objecte d’educació, formació i aprenentatge i susceptibles de superació d’incompetència.

Reptes actuals

ALGUNS DELS REPTES ACTUALS:

Reptes que afecten la vida personal, familiar, social, cultural com els que es produeixen en l’àmbit domèstic o laboral, en la relació de parella o l’educació dels fills, l'afebliment de les relacions familiars i intergeneracionals, la violència de gènere, el reconeixement i la defensa de la dignitat humana, la maduresa emocional o psicològica, la salut mental, la cultura de la vida front la cultura de la mort, els efectes derivats de la globalització econòmica i laboral, cultural i digital, la multiculturalitat, la convivència amb altres cultures, el pluralisme en l’escala de valors, l'ús ponderat dels mitjans de comunicació, la manca de pràctica reflexiva i de sentit crític, el consumisme, la banalitat en les relacions socials, el saber destriar allò veritablement significatiu per a la pròpia realització, el processament crític de la informació, la capacitat per a viure en harmonia amb els altres i amb la natura, el foment de la tolerància, el respecte a la terra, la sostenibilitat ambiental...

A l'hora d'identificar les necessitats i reptes que ens assetgen hauríem de focalitzar la nostra atenció en una diversitat d'àmbits en els quals el ciutadà d'avui necessita millorar la seva competència: laboral, professional, ocupacional, social, cívic, familiar, individual i personal... en tots ells una veritable «Formació» s'hi hauria de sentir concernida i implicada.

Els desafiaments i reptes que avui tenim plantejats estan situats en una amplitud de camps i àmbits diversos. Als reptes, propis de la condició humana (vellesa, malalties, la pèrdua de la persona estimada; les trobades i la trobada per excel·lència: el de l'home i la dona; la guerra i les revolucions; el misteri de la vida; els enigmes de l'Univers; el sentit de la vida; les relacions de l'ésser amb d'infinit; el treball, l'esclavitud i la llibertat; el somni i la realitat) des de fa algunes dècades s'han vingut a sumar d’altres que posen en qüestió els esquemes tradicionals de resposta i d'actuació. Enumerem alguns a tall d’exemple: a escala planetària la sostenibilitat del propi planeta, les desigualtats econòmiques, polítiques, sanitàries, educatives o culturals; el desigual repartiment de la riquesa; a nivell polític: els conflictes internacionals de caire ideològic o geoestratègic, les mancances d’unes democràcies formals però amb contingut clarament insuficients en la pràctica quotidiana, la desafecció de molts ciutadans davant el sistema de representació política establert, la necessitat d'aprofundiment en la democràcia participativa... A nivell sociològic: el pluralisme cultural, ideològic, religiós, els problemes de convivència relacionats amb la multiculturalitat: racisme, xenofòbia; el repte que suposa l'ús ponderat dels mitjans de comunicació: premsa, radio, televisió, Internet...; la globalització de les comunicacions, la barreja entre informació, opinió i propaganda, el consum desenfrenat de productes i béns banals (consumisme), la rapidesa amb què circula la informació i la falta de capacitat reflexiva i de sentit crític, el perill de manipulació subsegüent, les deficiències en les transmissions culturals intergeneracionals, l’expansió i predomini de models antropològics, ideològics i culturals de dubtosa consistència, el compromís amb la pròpia comunitat...

En un pla més personal: l'afebliment de les relacions interpersonals, l’aparició d’una diversitat de models familiars. la violència de gènere; la banalització i superficialitat en les relacions interpersonals i socials... l’obsolescència dels aprenentatges, la necessitat de formació permanent; la necessitat de reforçament de l'autoestima, la satisfacció amb un mateix, la formació de la voluntat, la valoració de l’esforç personal, l’absència de referents morals i ètics, el relativisme i la mediocritat, l’absència de compromís personal en la millora del propi entorn... A nivell intel·lectiu/cognitiu: la necessitat de promoure l'actitud crítica, el repte d’aprendre a seleccionar aquells aprenentatges més significatius, el desenvolupament de la capacitat de pensar, la capacitat de localitzar i processar críticament la informació, el cultiu de la pràctica reflexiva i l'esperit creatiu i emprenedor, l’estímul per al popi perfeccionament, la feina ben feta i la virtut... A nivell psico-afectiu: l’educació i formació afectiva-sexual, la responsabilització en les conseqüències dels propis actes, el desenvolupament de la capacitar per a viure en harmonia amb un mateix, amb els altres i amb la natura, fomentar valors com la tolerància, el respecte, el sentiment de pertinença a la Humanitat... a nivell ecològic: el respecte a la terra, al medi ambient, la sostenibilitat ambiental...

A més dels reptes anteriors s’ha de procurar promoure – per mitjà de la formació permanent- el desenvolupament dels rols dels homes i les dones, en tant que responsables d'una família, productors/consumidors, usuaris dels mass-mediacom a ciutadans. Efectivament, al llarg de la pròpia trajectòria personal tot individu desenvolupa, entre d’altres, 4 grans rols o eixos en torn als quals gira la seva vida: com a individu-persona, com a membre d’una estructura familiar, com a professional o treballador, com a ciutadà.

Afrontant els temps nous

En l'última centúria hem transitat d'unes societats tradicionals, estàtiques, previsibles en la seva evolució, a un nou escenari canviant i complex, més global, obert, plural, multicultural, multiètnic ... Estem infantant un nou temps històric: una nova societat, mutant, canviant,en constant transformació, molt diferent a la de fa unes dècades, que presenta nous plantejaments, noves perspectives, nous perfils, noves situacions i escenaris, nous enfocaments dels problemes .., una nova societat en la qual ens trobem immersos i que és la que ens toca viure.

La visió actual del món ja no pot continuar sent estàtica i previsible. Les concepcions de la realitat no poden continuar sent de cap manera dualistes. S'han de caracteritzar pels seus trets dinàmics, multidimensionals, fluids i complexos. La realitat tal com avui hauríem interpretar-la es fonamenta en vincles o desafeccions, sistemes oberts, organitzacions complexes, dinàmiques no lineals, tensions, fluxos, circulacions, turbulències, possibilisme, elements generadors de sentit, subjectivitat, autoorganització... Totes elles estan en el centre de les noves formes de pensar-sentir-actuar-ser en un món sacsejat per agitacions diverses, en què sembla que tot el que era consistent s'esvaeix en una vertiginós canvi i transformació.

És convicció comú que la cultura de la modernitat és plural i relativista. La llibertat, un dels eixos de la nostra sensibilitat moderna, ens ha acostumat a la crítica de qualsevol dogma. Els referents tradicionals s’esvaeixen. S’han enfonsat evidències seculars, quasi perennes, en molts àmbits: individual, social, polític, cultural, sexual, familiar, ètic, religiós... Com viure enmig d’una situació així, tan convulsa, sense naufragar?

La vida ens omple contínuament d'incomptables invitacions, estímuls, suggeriments... a què fer cas? què escollir? quin camí prendre? cap on anar? què fer? Tot individu necessita saber cap a on va, tenir marcs i horitzons de referència, sense això difícilment ningú es posarà en camí, doncs és poc probable que algú s'esforci si no hi ha una meta, un horitzó, un lloc millor al qual encaminar-se. Com contribuir a formar ciutadans de qualitat preparats per fer front als molts reptes que suposen les transformacions socials, culturals, cientifico-tècniques que ens envolten, en un entorn canviant, globalitzat, pluralista, obert i multicultural?

Una bona «educació» i «formació» no poden obviar aquesta munió de reptes. Avui hem d'aprendre a viure bé en una situació de notable incertesa; és a dir, en una situació caracteritzada per la manca de seguretats, l'acumulació d'interrogants i d’una gran diversitat de plantejaments, perspectives, ofertes, propostes, suggeriments. Davant tanta diversitat de formes i models de vida, davant la tendència a l'individualisme, l'egocentrisme, el solipsisme, la mercantilització de la vida privada, el consumisme, la diversitat moral i el relativisme, el multiculturalisme i els valors dominants a la nostra societat... davant la manca de referents consistents sobre les formes de vida correctes a adoptar, avui és fa més necessari que mai ensenyar i aprendre a viure ara i aquí.

VMC