2005-15
10è ANIVERSARI

titol

A MANERA D'INTRODUCCIÓ

 

  1. Al llarg de la història hi ha hagut èpoques en què la humanitat ha sabut reflexionar sobre ella mateixa i fer un balanç de la seva pròpia «obra». La consciència reflexiva és la que ens diferencia de la resta de les espècies i ens fa veritablement «humans». Ens permet imaginar «nous mons» i ens empeny a treballar per fer-los possibles.
  2. L'ésser humà no s’ha conformat mai amb el que li ha estat donat. Sempre ha somiat construir un «món» més humà on poder desenvolupar la seva vida dignament, en convivència, pau i llibertat. Un món més «civilitzat», en el qual poder exercir i desenvolupar la seva vida més plenament.
  3. UN MÓN PARADOXAL I CONTRADICTORI

  4. El món és com és. I en gran mesura és com nosaltres l’hem fet. En les últimes dècades estem assistint a un període de grans canvis, de profundes transformacions i accelerades mutacions, en tots els ordres de la vida: ecològic, personal, familiar, social, econòmic, cívic, polític, ideològic, formatiu, cultural… En certs aspectes aquests processos evolucionen tan ràpidament que podríem considerar-los com a veritablement revolucionaris.
  5. Avui ens trobem amb un món paradoxal, amb unes reduïdes àrees privilegiades superdesenvolupades i opulentes i una gran part a prou penes sortint del subdesenvolupament, amb una molt desigual distribució de la riquesa i del benestar material. Amb un món tecnològicament avançat però ecològicament en regressió, planetàriament intercomunicat però personalment potser aïllat, globalment interdependent però particularment feble i dependent, militarment fort però alhora col·lectivament vulnerable i insegur, sanitàriament avançat però individualment fràgil i contingent, socialment eufòric però moralment potser abatut, globalment planificat però psíquicament desconcertat i desorientat, amb sabers superespecialitzats però cec i miop sobre el sentit i l’orientació de la globalitat, acadèmicament lletrat però espiritualment ignorant, abastament comunicat però individualment anímicament potser sols, aïllats i incomunicats, sistèmicament desencaixat, quotidianament incert, famolenc de plenitud i d’absolut... No tenim dret a queixar-nos d’aquest resultat, és la nostra «obra», el nostre producte, la resultant final del nostre disseny i la nostra realització.
  6. D'altra banda, el predomini de la raó, l’avenç científic-tecnològic, el domini de la natura, el benestar material assolit, ens han deïficat. Racionalisme postmodern, relativisme, nihilisme, feminismes radicals i ideologies de gènere ens allunyen de la globalitat, ens aboquen a una visió reduccionista de la realitat i ens inviten a descartar i abandonar valors mil·lenaris sòlids i contrastats i substituir-los per d’altres conjunturals, efímers, de dubtosa extracció i d’escassa entitat, fugissers i contingents, la solidesa dels quals està encara per demostrar.
  7. UN MÓN OBERT, PLURAL I DIVERS

  8. El nostre és un món obert, plural i divers. Un món amb sobreabundància d’estímuls. Ens desborden els estímuls de la realitat: anuncis, ofertes, tendències, propaganda, suggeriments i promeses, reclams suggerents, temptacions seductores, veus captivadores i suggerents, pluralitat d’opinions, estils de vida diversos... Davant una tal superabundància, davant tant de «soroll» ambiental, comunicatiu i mediàtic... què fer, quina hauria de ser la nostra actitud?
  9.  Per altra part a nivell individual, la nostra ment està contínuament en marxa, actuant, funcionant, atrafegada. Què és el que pre-ocupa i ocupa quotidianament la nostra ment? Sovint podem comprovar com moltes persones, immerses en el mar de la quotidianitat, absorts en els seus afers i preocupacions diàries, tendeixen a ignorar, els passen desapercebuts -o perceben com aliens- valors, qüestions i temes de cabdal importància.
  10. Un dels grans reptes per a cadascú de nosaltres és saber a què dedicar preferentment la nostra atenció, descobrir en quines qüestions val la pena focalitzar la nostra atenció, en vista al nostre benestar personal i la nostra satisfacció plena. Un dels grans reptes que tenim plantejats consisteix a identificar les qüestions que ens omplen, aquelles qüestions que sabem que ens fan realment feliços. Perquè correm el risc que el nostre cervell dispers es distregui de l'essencial, i ens dediquem a prestar atenció a qüestions secundàries que no ens omplen, a qüestions trivials, banals, que no ens fan realment feliços.
  11.  En definitiva, ens trobem enmig d’una soterrada guerra ideològica-cultural entre forces socials distintes, amb maneres diverses d’interpretar i d’estar en el món, amb una concepció antropològica, ideològica, educativa i cultura certament diferent, que pugnen per obrir-se pas i exercir la seva acció hegemònica sobre la població...Tota aquesta situació està canviant, afectant i modificant, les estructures d’aquest món i la manera d’interpretar-lo, de viure’l i de relacionar-nos.
  12. AQUEST MÓN NECESSITA UNA PROFUNDA RECONVERSIÓ I RENOVACIÓ

  13. Aquest món necessita una profunda reconversió i renovació i el redescobriment d’autèntics valors de fons. La crisi que estem travessant ens impulsa a revisar el camí recorregut, a discernir i projectar una nova manera d'existir. El que avui està en joc són algunes de les nostres senyes d'identitat més preuades, com a «societat» i com a «civilització».
  14. En la batalla ideològica que s’està lliurant, ni per l'origen ideològic d’algunes d’aquestes forces, ni per la concepció antropològica i cultural en què es sustenten, ni pel contingut dels seus models de societat, com denota l’orientació que amaguen sota eufemismes com llibertat, progrés, autonomia, dret a decidir..., ni per la sinceritat que demostren en els seus plantejaments, no està gens clar que ens menin a un autèntic progrés en humanitat i civilització.
  15. A més a més, quin concepte d’ «educació», «formació» i «cultura» s’està transmetent a la ciutadania? Quin tipus d'educació, formació i cultura se’ns transmet i es practica des del poder polític, econòmic y empresarial? Quin concepte d'educació, formació i cultura estem transmetent a les noves generacions a través de les transmissions culturals en curs...? De vegades malauradament operem amb un concepció molt pobra i reduccionista de tan nobles activitats.
  16. ENMIG D’AQUEST CONTEXT QUINA ES LA SITUACIÓ DE L’HOME I LA DONA ACTUALS?

  17. Enmig d’aquest context ens troben amb un ésser humà sorprès, atònit, estupefacte, corprès, fràgil, dèbil i abandonat, orfe de les seguretats tradicionals, i abocat a un món en crisi, imprevisible i ple d’incertesa, on no té més remei que redissenyar i reinventar una nova societat, sedimentada sobre pilars més sòlids, consistents i coherents amb la natura i la veritat de l’home i no a espatlles a d’ells. Una societat es preui de civilitzada i avançada no pot fonamentar-se en valors fugissers.
  18. L'home no pot desenvolupar-se i desplegar-se de forma completa si no és a través del coneixement i respecte de si mateix i del món que l'envolta. Davant el perill de degradació de l’ «humà» i el deteriorament de la vida, cal ressaltar i emfatitzar la ferma convicció que «el primer capital a valorar i preservar és el mateix ésser humà, la persona sencera en la seva integritat».
  19.  Enmig d’aquest no sempre encoratjador panorama, no tot és foscor, obscuritat i penombra.... hi ha també llum, claror, resplendor. Hi ha però també «estels» entre els homes. Si no els veiem és simplement perquè no els mirem. Llueixen i hi són... al nostre abast, per al nostre profit. Busca’ls, cerca’ls, troba’ls...
  20. LA RESPOSTA: UN ÉSSER HUMÀ BEN FORMAT, CULTURITZAT I CIVILITZAT

  21. L’ «ésser humà» és un animal sí, però un animal «educat», «civilitzat», encara que a voltes no exerceixi com a tal. No podrem aconseguir un país de qualitat sense tenir ciutadans de qualitat; aconseguir un país de qualitat vol dir tenir ciutadans de qualitat; i tenir ciutadans de qualitat vol dir tenir ciutadans formats. Una bona formació ajuda a prendre consciència sobre la realitat, i contribueix a eixamplar els nostres horitzons mentals i existencials i a millorar les condicions del nostre entorn. L’autèntica «cultura», no la acadèmica i llibresca, sí la ben integrada, assimilada i sedimentada promou la reflexió crítica i ens estimula a perseguir una vida més digna i plena, i ens impel·leix a prendre consciència sobre la pluralitat d’ «ofertes» existents al voltant nostre i a distingir les «veus» dels «ecos», a escollir crítica i responsablement, a no aturar-se, a progressar, a anar sempre endavant... En definitiva, «educar-se», «formar-se», fonamentalment voldrà dir aprendre a dirigir amb sentit la nostra pròpia vida. Si l'adult d'avui no està ben format, qui educarà de forma adient les noves generacions? La peça central de l'educació és l'aprenentatge de la fortalesa d'ànim, el respecte i la capacitat de comunicació personal. Per això, no ho dubtis.... en aquest segle XXI dóna’t un toc de «qualitat» !!!! Per molt que un home valgui mai aconseguirà valor més alt que el d'esdevenir autènticament humà. Com deia A. Machado: «No hay valor más alto que el de llegar a ser hombre».
  22. El futur no el modelen lleis que fabriquen governs peribles, sinó el testimoni abnegat i l’acció d’aquells que es rebel·len contra la indiferència i sembren entre els seus contemporanis llavors d'un veritable canvi social. La clau del «progrés» està en descobrir, comprendre i potenciar «la veritat de l'ésser humà». L'ésser humà, la persona humana i la seva dignitat, han de ser el fi principal de tot sistema «social» i «polític». I per això es necessita partir d'una base antropològica adequada. La «cultura» una eina per veure-hi d’una altra manera, una eina per dirigir una nova mirada vers nosaltres mateixos i el nostre entorn.
  23. EL PROPÒSIT D’AQUEST LLOC

  24. Aquest lloc intenta oferir-te, amb un llenguatge planer, una visió àmplia, moderna, enriquidora i crítica sobre la nostra cultura i la nostra societat, contribuint així a una millor «formació» dels ciutadans. Apuntant a una existència de major «qualitat». El propi de l’humà és viure «ENTREVALORS» i no merament vegetant. Ens cal no viure distrets, no perdre de vista, en cada noment, l’essencial.
  25. L’ «Educació», la «Formació» i la «Cultura», són un valor afegit a l’animal humà, i per aquells que el saben apreciar un valuós distintiu de qualitat. Una bona «Educació» i una bona «Formació» han de plantejar-se com a primera exigència que la persona que s’està formant senti la necessitat d’una vida més plena, més perfecta, més autèntica, perquè així esdevindrà més íntegrament ésser humà. Els «valors»: són com a fars que il·luminen el camí. La «cultura»: una forma d’interpretar i d’estar en el món.
  26. Reflexionar sobre les coses ajuda a viure-les millor. Per això, a tots els qui van comprenent que la voluntat de millora, de desenvolupament personal, de progrés, és la passió per la formació permanent, la passió per la valoració d'un mateix, la passió per la valoració de la pròpia persona, va dedicat aquest lloc.

Novembre 2014