Animals «culturals»

ANIMALS O HUMANS ?

Què és l'espècie humana? Què som els humans? Podem arribar a ser quelcom més que animals? Es tracta de comprendre'ns un xic més a nosaltres mateixos com a espècie: d'on venim, què som i cap a on ens orientem; quin paper hi juga l'Educació en tot aquest panorama?

Un primer enfocament des de la perspectiva biològica ens pot posar en el bon camí per començar a comprendre què som, cap a on anem i la necessitat que tenim els humans de ser educats , si no volem quedar-nos al nivell de simples animals.

Que l'home sigui animal, pràcticament ningú ho ha posat en dubte. Plató el va denominar "animal humà" i Aristòtil animal "polític". Se'l pot adjectivar d'una o altra forma, però en el fons sempre és animal; com a mínim, comença sent tal.

Però l' «animal humà» és original, és rar. Els altres animals, quan neixen, ja han acabat la carrera; és a dir, neixen pre-fabricats. El que vagin a ser, està ja programat en el seu codi genètic, concretat, a través del temps, pel medi ambient que els hagi tocat viure. Herència, estímul i resposta. Determinisme. Necessitat. Els animals ja comencen vells. Els bruts estan sempre fets.

L'animal humà, per contra, té la sensació que és inconclús, que sempre està per fer , és a dir, que únicament queda totalment acabat, « per-fecte, » quan mor.

Herència?, si. Estímul?, també. Però davant cada estímul sembla que se li ofereixin dos, tres o més respostes possibles. L' home és imprevisible perquè és lliure per escollir el tipus de resposta, no està determinat com la resta dels animals. L'home és un animal que ha de fer-se, tant si vol com si es resisteix. Alguns individus no entren en aquest perillós i específic joc humà - per culpa seva o d'uns altres -; en tal circumstància, són, de fet, animals a seques, a pesar de les faccions i dels gestos emmascarats de la seva escarida zoologia.

De fet, l'home és un animal no acabat, un projecte obert, inconclús. La biologia corrobora els anteriors suggeriments. L'home és un animal nascut abans d'hora. Si sortíssim del ventre matern un any més tard, naixeríem madurs, amb un sistema nerviós anatòmicament acabat i funcionant gairebé com el de l'adult. Però, no succeeix així. Els nostres 13.000 milions de neurones ofereixen molt més joc gràcies a la immaduresa amb què ingressen en la societat. Néixer immadurs ens resulta beneficiós. Som gairebé res quan venim al món, i aquesta pobresa ens constitueix en prodigiosa plasticitat. La nostra estructura biològica ens fa mal·leables, flexibles, plàstics. Aquesta enorme plasticitat fa que, des de la immaduresa biològica amb què naixem, se'ns pugui educar.

Gràcies a que ens han reprimit, a que han sotmès la nostra naturalesa salvatge, som ara "homes" en comptes de ser feliços animals selvàtics.

La nostra indefinició biològica demana i facilita un procés educador. Perquè biològicament no som ni això ni allò altre, vàrem necessitar l'Educació. L'home és constitutivament un animal educant, que ha de ser educat sota pena de no superar el nivell de brut. Gràcies a la seva immaduresa i a la seva plasticitat l'home pot ser "educat". L'home assumeix i supera la seva animalitat en la mesura que és: «haver d'educar-se». Sense educació, es queda en bèstia. O hi ha educació, i llavors contem amb "home", o no hi ha educació i ens quedem sense ell, per molt generosa que sigui la biologia heretada.

La indefinició biològica de l'home exigeix que la seva concreta definició, provingui forçosament d'alguna cosa exterior a la biologia. La societat es converteix en força definidora nostra. Cadascú és el resultat d'una herència i d'un entorn - medi físic i cultural -. L'herència sotmesa a l'entorn produeix un ésser socialitzat, culturalitzat, o sigui, educat . L'home és un animal que o ha de fer-se o ha de ser fet . Aquest és el seu destí.

Un cadell humà nou-nat és a ulls vista un animal, tan entusiasmant com es vulgui, però si ens atenim als fets un animal i res més. Com peregrina - el pobre - de la zoologia a l'antropologia? Com el cadellet es muda en individu humà? És l'educació la causant d'aquesta notable mudança. I què succeeix?: dobleguem i reprimim el cervell que conté els mecanismes heretats, segons els patrons vigents en la col·lectivitat humana respectiva. L'animalet se'ns va humanitzant a força de submissió als motlles culturals - sabers i pautes de conducta - que l'acorralen. De no donar-se tal manipulació, el cadell no passarà de ser el «nen-llop» o el «nen-simi» que corre tan campant per la selva. S'arriba a l'homenia pagant l'elevat preu de renunciar a ser únicament éssers naturals. Gràcies a que ens han reprimit, a que han sotmès la nostra naturalesa salvatge, som ara "homes" en comptes de ser feliços animals selvàtics.

Extractes, traducció i adaptació a partir de: FULLAT-SARRAMONA: "Cuestiones de educación. Análisis bifronte" Ed. CEAC