L’ART D’ESTUDIAR

Ensenyar i aprendre a estudiar: l’avaluació inicial de les competències prèvies.

Executar-lo de forma correcta esdevé tot un art. I com a tal objecte d’aprenentatge.

Quina concepció tenen els adults com a punt de partida sobre «l'estudi»?

En el nostre entorn “estudiar”,  formar-se, comença a esdevenir ja una activitat important per a molts adults, activitat que ha passat a formar part significativa de les seves vides i a la qual hi dediquen una part del temps de què disposen. Y a l’hora d’iniciar qualsevol activitat és bo d’avaluar i diagnosticar les competències prèvies que se’n tenen per a desenvolupar-la. Des d’un punt de vista professional i com a punt de partida, ens podem preguntar: quina concepció en tenen d’aquesta activitat? Com entenen la feina d’estudiar, de formar-se?A l’inici del procés formatiu, quin nivell de “competència” demostren tenir  per realitzar aquesta tasca?

I encara més, a què queda reduïda sovint a la pràctica la formació dels adults? I com a professionals quina concepció tenim d’ella? Com l’entenem? En què consisteix o hauria de consistir això de la formació dels adults? En què consisteix saber “estudiar”? Com estan preparats aquests adults per portar-la a terme? Quin és el grau de preparació que, a l’inici del procés formatiu, demostren tenir per executar-la amb competència?

L’estudi lluny de ser una activitat de vegades imposada externament, tediosa, feixuga, fastiguejant...pot convertir-se en una activitat gratificant, plena de sentit i significat, per acabar esdevenint tot un art.

Des d’una certa perspectiva “Educar-se”, “Formar-se” pot esdevenir tot un art, encara que no a l’abast de qualsevol, i com a tal objecte d’ensenyament i aprenentatge, un art a través del qual els qui l’arriben a dominar fan palès la competència formativa assolida i la seva maduració formativa general.

La necessitat d’un bon diagnòstic com a punt de partida

En tot procés terapèutic, el diagnòstic inicial és clau per a la correcta planificació del tractament a seguir. Aquesta metàfora, traslladada al camp educatiu, ens pot ser útil a principi de curs per comprendre millor la importància del que professionalment anomenem “avaluació inicial” de l’alumne. A l’inici de tot procés formatiu, un bon diagnòstic de la situació de partida  pot ajudar a detectar correctament les necessitats educatives de cada alumne i planificar adequadament  l’ itinerari formatiu més adient, orientant-lo i ubicant-lo correctament  dins l’estructura general del centre.

 A l’inici d’un nou curs acadèmic, és important doncs posar en relleu i destacar la necessitat de perfeccionar el contingut  i el procediment  per a la realització d’uns dels primers actes formatius que afronta l’alumne a l’arribar nou a un centre. Millorar els procediments per a una més bona, acurada i eficaç  avaluació inicial de cada alumne forma part de la millora de la qualitat de l’ensenyament, entenent que un bon diagnòstic de la situació de partida redundarà en benefici del propi alumne, servirà de  fonament per a una més adequada atenció educativa  i el primer pas per assegurar amb més garantia  l’èxit formatiu de cada alumne.

La comprensió del sentit.  Les competències necessàries per a l’estudi.

Cada cop són més les persones adultes que s’incorpora a processos d’aprenentatge. L’educació apareix cada vegada més no solament com un mitjà de promoció social o laboral sinó també com un factor de creixement  i de progrés personal. L’educació, la formació, cada dia més s’està convertint en una tasca important dins les ocupacions quotidianes de moltes persones adultes; la formació i l’estudi, esdevenen ja avui part important de l’activitat de molts adults.

L’actual ensenyament està centrat en la formació de totes aquelles competències necessàries per al ple desenvolupament de la persona en tots els àmbits de la vida: les competències que les persones necessiten dominar per desenvolupar les seves funcions en la societat, en la seva vida personal, familiar, laboral, cívica, així com per resoldre problemes i situacions amb què es puguin trobar al llarg de la seva vida. Una de les finalitats de l’educació actual és que la persona que s’està educant s’acostumi a actuar de manera reflexiva en tots els àmbits i també en l’àmbit acadèmic. La reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge convé que formi part de la tasca educativa de manera que esdevingui un mitjà per a què la persona que s’està formant comprengui millor i trobi més sentit a tot allò que està fent.

Considerant aquesta tasca globalment, quin és el grau de competència que en general els adults tenen en la seva realització?, quin és el nivell de competència que demostren tenir en la seva execució? Contribuir a descobrir el sentit de la formació i de l’estudi més enllà del pur significat utilitarista i ajudar a qui s’està educant a millorar el seu grau de competència en la realització d’aquesta activitat resulta clau per assegurar l’èxit en el procés d’aprenentatge. Transmetre a qui s’està formant la convicció de què amb l’estudi es pot progressar humana i intel·lectualment, individual i socialment,  és una actitud que pot resultar molt positiva, engrescadora i enormement enriquidora.

Factors afavoridors

L’èxit en els estudis està en funció d’una àmplia diversitat de factors. Per reeixir en els estudis la motivació personal, les pròpies expectatives, els hàbits de treball i el coneixement de les tècniques d’estudi són tan importants com la capacitat intel·lectual d’una persona. També és important tot allò que envolta l’estudi: el clima cultural de la llar, la gestió racional del temps disponible, la capacitat de planificació i organització... Quan falla qualsevol d’aquest factors, probablement els rendiments seran baixos i fins i tot es pot arribar al fracàs acadèmic. Sabem que els factors que intervenen en el procés d’aprenentatge són nombrosos, alguns no els podem controlar, però d’altres incideixen directament en el procés, condicionen les seves possibilitats  i s’arrosseguen al llarg de tot el procés; això és especialment evident entre la població adulta.

Una concepció reduïda del procés d’ensenyament / aprenentatge, dels factors que hi incideixen, fa que sovint concentrem la mirada, els nostres esforços, la nostra tasca professional preferentment cap a la millora de les competències específiques de cadascun dels àmbits curriculars, però sabem que hi ha tot un seguit de condicionants previs, alguns anteriors inclús a l’inici del propi procés d’aprenentatge, que sovint ens passen desapercebuts, que es queden a la penombra de l’atenció educativa, als quals hi solem prestar poca atenció i que en part  són determinants de les possibilitats de progrés de l’educand, i sovint també del grau d’èxit o fracàs de tot el seu procés d’aprenentatge. Entre aquests factors hi figuren entre d’altres, encara que no exclusivament, un conjunt de competències necessàries per a la correcta i eficaç realització de qualsevol aprenentatge: són, per exemple,  els que fan referència a:

Condicionants de l’estudi i d’altres que tradicionalment s’han conegut com a hàbits d’estudi, hàbits d’aprenentatge, tècniques de d’estudi i de treball intel·lectual (factors psicològics: autoconcepte, motivació, expectatives, capacitat de planificació i organització general  i per a l’estudi, capacitat de seguiment regular dels estudis, la possessió o no d’uns mínims hàbits acadèmics, factors de tipus cognitius, nivell de domini de tècniques d’estudi bàsiques i de treball intel·lectual...).

És a dir, tot un conjunt de competències necessàries per a la bona execució de l’aprenentatge a les quals massa sovint hi solem prestar escassa atenció, que d’alguna manera haurien de ser avaluades a l’inici del procés ( per exemple, a través de l’entrevista personal, qüestionaris...), competències que estan a la base d’un bon aprenentatge i que l’educand hauria d’anar assolint  al llarg de la seva formació bàsica.

Ajudar l’alumne a prendre consciència sobre la importància d'aquests factors condicionants

Una forma d’assegurar una major fruïció i eficàcia en l’aprenentatge és ajudant la persona adulta a prendre consciència sobre com  executa aquesta activitat: distribució del temps de què disposa, temps de dedicació a l’estudi, capacitat d’organització general en els diversos àmbits de la vida, capacitat d’organització en relació a l’àmbit acadèmic, capacitat d’estructuració i organització dels materials acadèmics, el domini d’unes mínimes tècniques per al correcte processament de la informació... són algunes de les competències que estan a la base de qualsevol bon aprenentatge. Detectar aquest tipus de mancances, de necessitats educatives, ja des de l’inici del procés formatiu és un primer pas, necessari per a iniciar aquesta pràctica reflexiva.  Pràctica reflexiva a realitzar al llarg del procés formatiu, a treballar transversalment en els diversos àmbits acadèmics, per mitjà de l’acció tutorial individualitzada i grupal, etc. amb la finalitat que la persona que s’està formant  s’acostumi a treballar de forma autònoma i responsable.

Des d’una perspectiva  educativa, formativa, pedagògica és convenient, doncs, junt amb l’avaluació inicial de les competències bàsiques corresponents a cadascun dels àmbits curriculars,  parar atenció, ja des del principi del procés formatiu, a aquests factors i d’alguna manera tenir-los presents en la mateixa avaluació inicial. Això ens ajudaria a fer un diagnòstic més acurat de la situació de partida de cada alumne i, com a condicionants previs de l’aprenentatge, haurien de tenir-se en compte  en el disseny de l’itinerari formatiu de l’alumne, servirien per una més acurada distribució de l’alumnat per nivells,  etc. A més, haurien d’esdevenir part essencial del currículum de formació bàsica de les persones adultes  i contemplar-los com a objecte de treball regular i sistemàtic al llarg de tot el procés i no solament de forma secundària i marginal, considerant-los com a prerequisits per a un bon aprenentatge i  per tant com a ensenyaments bàsics i fonament de les possibilitats de progrés ulterior de la persona que s’està formant.

Procurar que aquests aspectes no passin desapercebut  i que no quedin en la penombra  de l’atenció educativa és una bona praxis de tot treball docent ben realitzat; treballar aquests aspectes sistemàticament al llarg del procés i progressar en el seu domini suposa establir les condicions necessàries per  a l’èxit en l’aprenentatge, una bona base i uns sòlids fonaments per a un eficaç exercici de l’aprenentatge permanent al llarg de la vida (aprendre a aprendre).

L’art d’estudiar o l’estudi com a art

L’educació, la formació, l’estudi, l’aprenentatge considerats globalment són un procés, una activitat que,  com succeeix en qualsevol altra feina,  com en qualsevol altra activitat, per realitzar-la de forma eficaç requereix d’un cert aprenentatge. Portar a terme aquest procés amb competència, practicar-lo adientment, en principi no està a l’abast  de tothom i requereix d’ensinistrament. Executar-lo de forma correcta i eficaç en certa forma esdevé tot un art. I com a tal objecte d’aprenentatge.

Aprendre a estudiar, a formar-se, educar-se esdevé en el fons tot un art. Un art el domini del qual es fa palès solament en els realment “ben educats”. Realitzar aquesta tasca de forma competent, correcta i amb eficàcia, requereix d’un cert aprenentatge, dotar-se d’uns hàbits de treball, d’unes certes habilitats, mostrar actituds positives vers l’estudi i desenvolupar unes certes aptituds. En definitiva, es necessita adquirir i dominar unes certes competències, i això esdevé tot un art.

Quines són les competències bàsiques necessàries per realitzar de forma correcta i eficaç un bon aprenentatge? Quines competències concretes convindria anar treballant sistemàticament al llarg del procés per tal de conformar persones “competents” en l’exercici d’aquest activitat? Convindria determinar, doncs,  més en concret quines són les competències necessàries per a l’exercici eficaç d’aquest art. Com ja s’ha apuntat, algunes d’aquestes competències són prèvies i anteriors a l’inici del propi procés d’aprenentatge; d’altres s’han de treballar sistemàticament al llarg del procés; unes altres són posteriors a la finalització del procés acadèmic pròpiament dit i tenen a veure amb la capacitat d’integració dels aprenentatges o la capacitat de transferència o aplicació de les competències adquirides a través de l’educació a altres contextos de la vida real no exclusivament acadèmics.

En definitiva, es tracta d’un  treball professional que realitzat des de l’inici del procés formatiu, impregna d’un major rigor científic la tasca docent, proporciona una major qualitat a les primeres fases del procés i suposa assentar unes bases més sòlides per assegurar l’èxit de cada alumne en el seu aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Elaboració pròpia