titulo de la web

QUAN L'«ENSENYAMENT» PASSA PER L'«EDUCACIÓ»

"Més val un escombriaire feliç que un savi desgraciat"

La intenció última de l'Educació és ajudar les persones a aprendre a viure.

Avui tenim al davant nostre tantes possibilitats que es fa inevitable aprendre a viure ara i aquí

L'Educació té una gran missió: la d'ajudar a descobrir el sentit de la vida i de la realitat.

L'Educació hauria d'ajudar a plantejar-se preguntes decisives per a la vida: jo, qui sóc, quin sentit té tot el que faig, per a què serveix tot el que m'envolta, quines són les autèntiques i sovint velades necessitats de tot ésser humà?

El Sistema Educatiu, més enllà inclús de vetllar per l'èxit escolar, hauria de recuperar la preocupació per assegurar l'èxit «personal»

Avui el debat rellevant i important a realitzar sobre Educació és : què ensenyar i aprendre avui i per a què.

Et proposo un  petit i senzill exercici. Es tracta de fer tan sols una petita comprovació. Consisteix en sortir al carrer i preguntar als teus coneguts, familiars, amics, veïns, a la gent del carrer en general, quina idea en tenen de l'Educació, quina és la imatge, el record, que els hi ha quedat del treball que es  fa a l'escola; al cap d'uns anys de passar per l'escola, quina imatge els hi ha quedat, què creuen que és això de l'educació.

Sovint tenim una imatge distorsionada, deformada, desfasada de l'Educació, una concepció massa empobrida de l'Educació. De vegades es confon amb escolarització, ensenyament, docència, estudis, titulacions acadèmiques... Una cosa és ensenyar, mostrar, explicar, instruir... i una altra, no exactament el mateix, «educar», és a dir, ajudar a «créixer». Es pot ensenyar sense educar, això és, es pot instruir però sense que aquesta instrucció es proposi educar. L'ensenyament sovint, a la pràctica, queda reduït a això: a mostrar ( es queda en el nivell de simple “mostració”  però sense proposar-se anar més enllà, mancat de propòsit educatiu ).

Per això, és possible ensenyar i al mateix temps no educar; això és així si el que s'ensenya no inclou una finalitat educativa, d'ajudar l'educand a realitzar-se com a persona, d'ajudar-lo en el desenvolupament integral com a ésser humà, i no solament intel.lectual o cognitivament. Quan a l'ensenyament li manca el propòsit «educatiu», llavors els ensenyants es converteixen en simples "ensenyants", “mostradors” o "presentadors" d'informació, del saber, de la ciència, però no en «educadors»; això passa quan el que s'ensenya no educa, és a dir, no és utilitzat amb finalitat educativa.

El que convindria, pel al progrés d'un país i per a la millora de la qualitat de les persones que el formen, és que l'Ensenyament esdevingués autèntica Educació. Alguns malentesos en el camp educatiu provenen precisament d'aquesta falta de distinció; el que potser convindria «ensenyar» és: que és això de l'«Educació». Tots hi sortiríem guanyant. Però... què és això de l'Educació? Per a què serveix? Què pretén? A què aspira?

Per a molts l'escola és, sobretot, un lloc on es proporciona informació o cultura. Per a altres l'escola no ha de limitar-se a transmetre coneixements; la missió de l'escola es també d'ensenyar a pensar. Altres, no obstant, opinen que l'home no és solament informació, i pensament; l'ésser humà és també afectivitat i vida. Què importa -diuen molts pensadors-, que un home sigui savi, si després és desgraciat. "Més val un escombriaire feliç que un savi desgraciat". Per això la missió de l'escola, a més de transmetre cultura i la d'ensenyar a pensar, és també la d'ensenyar a viure.

Al llarg de la història aquesta activitat humana que anomenem "Educació" ha jugat diverses funcions; entre elles podem destacar la funció instructiva o transmissora del bagatge cultural, fruit de l'experiència humana acumulada; l'adaptativa al medi social i cultural o enculturació: procés per  mitjà del qual una persona adquireix els usos i costums, creences, tradicions, llengua, etc., de la societat en què hom viu); així com la funció personalitzadora i socialitzadora, gràcies a les quals se'ns reconeix com a persones, assimilem les normes de la societat, ajustem el nostre comportament amb elles i esdevenim membres del grup social. Una bona Educació hauria de procurar mantenir un cert equilibri entre aquestes tres funcions.

La finalitat de l'Educació: ensenyar i aprendre a «viure»

La intenció última de l'Educació és ajudar les persones a aprendre a viure. És la primera tasca dels éssers humans. Bo i estar preparats per a viure, ens cal adoptar una forma de vida que realment vulguem per a nosaltres i per a tots els qui ens envolten. És necessari aprendre a escollir com volem viure.

Si ens mirem la vida d'una manera simple, podem dir que no cal aprendre a viure perquè es tracta d'una funció humana espontània. És cert que els humans ens trobem vivint sense preparacions prèvies ni aprenentatges, però també és ben cert que avui tenim al davant nostre tantes possibilitats que es fa inevitable aprendre a viure ara i aquí. En totes les èpoques, però avui especialment, aquest aprenentatge ha resultat ser imprescindible. Podem dir que viure és un art i com a tal art requereix d'aprenentatge; la vida és l'obra d'art personal que cadascú va modelant.

Ens referim a aprendre a viure en tota la seva amplitud: no es tracta de formar els éssers humans tan sols en alguna de les seves dimensions en particular, sinó de fer-ho de manera integral. Aprendre a viure reclama una educació plena, completa; una educació que inclogui totes les facetes humanes: les fisicobiològiques, les psicosocials, les historicoculturals, les eticoestètiques i també les misticoespirituals. Estem obligats a decidir, i per tant a escollir, com volem viure.

Per una forma de vida òptima

L'Educació hauria d'ajudar les persones a perseguir una forma de vida òptima. No hi ha un únic model de vida aplicable a tothom. Hi ha moltes maneres de viure una vida bona. Una forma de vida bona ha d'impulsar la vida concreta de cada ésser humà. I d'entre tots els valors desitjables, n'hi ha dos que apunten a les tasques essencials de l'existència humana: viure una vida feliç i viure de manera justa. Felicitat i justícia són dues tasques bàsiques per a assegurar una vida òptima.

Avui hem d'aprendre a viure bé en una situació de notable incertesa; és a dir, en una situació caracteritzada per la manca de seguretats, l'acumulació d'interrogants i la gran diversitat. Davant la diversitat de formes i models de vida que proposa l'economicisme i els mass-media, davant la tendència a l'individualisme, l'egoisme, la mercantilització de la vida privada, el consumisme, la diversitat moral, el multiculturalisme i els valors dominants a la nostra societat... davant la manca de referents sobre les formes de vida correctes a adoptar, avui és fa més necessari que mai ensenyar i aprendre a viure ara i aquí.  

De vegades, ensenyar a viure consistirà en observar el propi comportament per a corregir els errors. Altres vegades es tractarà d'aprendre a respectar les normes per a conduir-se millor. En altres ocasions, serà potenciar allò que ja es fa correctament.

Aprendre a viure és aprendre a autovalorar-se, a estar satisfet amb un mateix, a no tenir por, a ser lliures, a tolerar la frustració i a superar els problemes, a perseguir metes humanament ambicioses. Aprendre a viure significa també aprendre a conviure. És aprendre a respectar l'altre, a respectar les normes, a saber comunicar-se, a saber col·laborar i a saber estimar.

Recuperant el sentit de l'Educació

L'objectiu de l'Educació és el desenvolupament i creixement de la persona. Educar no és únicament instruir, sinó oferir vivències significatives que preparin per a la vida com a persones i com a ciutadans. Educar significa introduir l'educand en la realitat, aprofundir en el sentit que tenen les coses, descobrint el seu valor. Aquesta és la qüestió decisiva en la vida de tota persona, a qualsevol edat: descobrir el sentit de les coses. La cultura és una eina que ens ajuda a descobrir el sentit ocult de la realitat. Implica per tant despertar preguntes decisives per a la vida: jo, qui sóc, quin sentit té tot el que faig, per a què serveix tot el que m'envolta, quines són les autèntiques i sovint velades necessitats de tot ésser humà?

L'Educació no és, doncs, solament instrucció, té una gran missió: la d'ajudar a descobrir el sentit de la vida i de la realitat. Sovint però, perduda en la quotidianitat i confonent de vegades l'essencial amb l'accidental, s'allunya del que és substancial i no ens ajuda  a descobrir què som, qui som, i cap a on anar... i per tant es descuida d'ensenyar aprenentatges tan essencials. L'Educació és la clau en la construcció d'una autèntica cultura, i la cultura és la base d'una civilització, d'aquí la urgència de plantejar-se seriosament què és «educar». Tenim, doncs, en les nostres mans una gran responsabilitat, de nosaltres depèn la qualitat de la formació dels nostres ciutadans.

L'Ensenyament, absort i  preocupat per superar l'alt grau de fracàs escolar que produeix el nostre sistema educatiu, sovint oblida que aquest en excessives ocasions no és sinó la manifestació, l'expressió, l'exteriorització d'un fracàs no tant visible, no tant aparent, més profund:  una certa incapacitat personal. El Sistema Educatiu, més enllà inclús de vetllar per l'èxit escolar o acadèmic, hauria de recuperar la preocupació per assegurar l'èxit «personal»  i donar a aquest la centralitat  que en EDUCACIÓ li correspon.

L'Educació hauria de recuperar funció tan essencial i preparar els individus com a persones i ciutadans, encaminant-los vers una vida òptima i de qualitat, fent front a l'escala de valors dominants i focalitzant la seva preocupació en la recerca d'una vida feliç i justa, donant a aquesta tasca la centralitat que en Educació li pertoca. Una autèntica EDUCACIÓ ha d'impulsar la vida concreta de cada ésser humà, ha de potenciar la màxima realització de les possibilitats de cada persona. No pot defugir responsabilitat tan capdal. Sí així no ho fa es converteix en una caricatura de sí mateixa.

De la fragmentació cultural a l'Educació integral.

Som hereus d'una fragmentació cultural en totes les esferes de la vida. Les nostres escoles viuen i experimenten també aquesta mateixa fragmentació general: organització, professionals, coneixements fragmentats, lliçons aïllades, sense connexió amb la vida real de l'alumnat. Tot això és la cara d'una educació fragmentada.

Avui el debat rellevant i important a realitzar en la societat sobre l'Educació hauria de centrar-se en quelcom substancial: què ensenyar i aprendre avui i per a què i el per què de determinats objectius i continguts (l'Educació hauria d'estar més al servei de les necessitats humanes i no solament al servei dels interessos del sistema productiu, social o acadèmic) . A principis d'aquest nou segle la Formació d'Adults pateix a Catalunya, a banda de la necessària dignificació dins el sistema educatiu i d'una major dotació de recursos materials i humans i promoció social, algunes altres importants mancances. A principi del nou segle la Formació d'Adults ha de superar l'estancament academicista en què es troba i recuperar l'efervescència i ambició formativa i educativa amb què va cristal·litzar ara fa 30 anys ; avui es fa necessari superar un cert model escolar i concepció academicista i bancària de l'educació a què sovint s'ha vist abocada en els últims anys, com a conseqüència, entre d'altres, d'una discutible concepció reduccionista i manera d'entendre l'Educació i la Formació Permanents dels Adults per part de l'administració educativa, la manca de reconeixement de l'especificitat d'aquest àmbit educatiu, sobre tot pel que fa a la seva orientació i a les ambicioses finalitats educatives i formatives que hauria de perseguir i l'absència, a hores d'ara, d'uns professionals amb formació específica, especialitzats en Educació i Formació Permanents dels quals a l'actualitat encara no disposem, capaços de tenir-ne una visió àmplia i portar a terme la nova Educació que les persones adultes necessiten en aquest s.XXI, tot encaminant-nos cap una educació més humanística, formativa, integral i emancipadora. Hi ha que reivindicar que la persona, i no solament la informació, la ciència o el mercat, sigui la principal preocupació de l'Educació ( un nou humanisme front al vell academicisme i logocentrisme).

La nova Formació d'Adults del s. XXI requereix d'una Educació el més plena i completa possible; una Educació més integral que restitueixi les connexions en totes les esferes de la vida, (entre l'escola i la vida) i ensenyi a recuperar la relació harmoniosa amb un mateix. La conjuntura actual i la situació a què es veu abocat l'individu al sí d'aquesta societat obliguen l'Educació a repensar la seva funció. Avui com ahir, és necessari ensenyar i aprendre a " viure"; hem d'aprendre a desenvolupar-nos dignament enmig de la civilització actual. Així esdevindrà quan l'«Ensenyament» passi per l'«Educació».

 

Elaboració pròpia, a partir de materials i recursos diversos.

Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...