ANAR MÉS ENLLÀ... DE L'APRENENTATGE ACADÈMIC
Per a pensar-hi
|
||||
|
||||
LA RECERCA DEL SENTIT |
||||
L'ésser humà té una disposició natural a buscar el sentit de les coses. La vida ens surt a l' encontre despertant en nosaltres la sorpresa, la curiositat, el desig de comprendre. L'anhel, l'afany per la recerca del sentit empeny l'ésser humà a la recerca de l'autèntic que hi ha en el cor de la realitat, a la recerca de la veritat. L'ésser humà està fet per l'infinit. Així som els éssers humans: insaciables en les nostres aspiracions; sempre tendint a més; sempre volent millorar; sempre esbrinant... El sentit de la vida, la veritat o la felicitat, mai deixen de buscar-se. Són fars que dirigeixen la vida de les persones però que mai arriben a assolir-se plenament. L'art de viure ens ajuda a descobrir al voltant nostre ocasions per a “l'enriquiment personal”. L'art de viure amb autenticitat consisteix en aprendre a veure les realitats del nostre entorn no només com a objectes sinó també com a àmbits possibles d' "enriquiment" personal. |
||||
LA TROBADA AMB L'ALTRE, COM A IDEAL |
||||
Una persona sense ideal és com un vaixell sense timó enmig d'una tempesta. Quin és l'ideal que tenim en la vida, cap a on l'orientem la vida, quina és la meta?
|
||||
ELOGI DEL DIÀLEG |
||||
Hi ha moltes persones que passen per la vida gairebé vegetant, sense reflexionar sobre la mateixa. Reflexionar sobre les coses ajuda a viure-les millor. Per a realitzar-se com a persones és indispensable conrear una certa “actitud filosòfica” davant la realitat. Viure en filosofia és viure en actitud d'obertura i recerca constants. L'"actitud filosòfica" davant la vida produeix el diàleg com a forma de comunicació. En el diàleg no hi ha victòria ni derrota. No hi ha lluita, no hi ha enemics. El silenci, l'escolta, la reflexió tranquil·la són ingredients essencials. Cada persona que intervé en el diàleg té la seva pròpia veritat, però respecta i valora la veritat de l' altre. La respecta perquè reconeix a l'altre com un amic amb el qual comparteix un mateix anhel: la recerca de l'autèntic i la veritat. I la valora perquè sap que només entrant en contacte amb altres veritats podrà anar qüestionant i completant la seva. On la discussió és una competició, el diàleg és cooperació. El diàleg és una de les relacions humanes més boniques i gratificants que existeixen. És la festa de la consciència compartida. És la comunicació humana per excel·lència, doncs constitueix una autèntica recerca compartida de la veritat. I damunt és gratis. |
||||
PER A UNA ÀMPLIA I AUTÈNTICA FORMACIÓ |
||||
La vida i la societat actuals exigeixen persones, individus, ciutadans, cada cop més preparats, més ben formats, més "competents". Avui les necessitats formatives i els reptes educatius abasten una gran amplitud d'àmbits: laboral, professional, ocupacional, social, cívic, acadèmic, cultural, i també l'àmbit familiar, individual i personal. Tot individu al llarg de la seva trajectòria personal desenvolupa, entre d'altres, 4 grans rols: com a individu, com a membre d'una estructura familiar, com a professional o treballador, com a ciutadà, entorn als quals una Educació autèntica, compromesa amb la persona i emancipadora s'hi hauria de sentir concernida i implicada. Una societat de qualitat requereix de generacions adultes de qualitat capaces d'impregnar les noves generacions de la qualitat que elles mateixes han estat capaces d'assolir. |
||||
LA NOVA EDUCACIÓ |
||||
Avui en Educació el debat rellevant i important a realitzar és : què ensenyar i aprendre avui i per a què. En el fons la intenció última de l'Educació és ajudar les persones a aprendre a viure: al davant nostre tenim tantes possibilitats que es fa inevitable aprendre a viure ara i aquí. La nova Educació ha de forjar «persones plenes». Tota persona ha de ser capaç de donar-se un projecte de vida personal i socialment valuós i de dur-lo lliurement a la pràctica. Una Educació plena hauria de ser integral i abastar tant la dimensió física, com l'afectiva, intel·lectual, personal, social, ... Alguns aspectes concrets a educar: afavorir l'autoestima, la satisfacció amb un mateix, la responsabilització, la formació de la voluntat, la capacitat de viure personalment alegre i satisfet, el cultiu de la reflexió i l'esperit crític, la capacitat per a seleccionar el rellevant, viure en harmonia amb els altres i amb el propi entorn, etc... L'Educació hauria d'ajudar les persones a plantejar-se les qüestions decisives per a la vida, començant per ajudar a descobrir quines són les autèntiques necessitats que tenim com a humans. El Sistema Educatiu, més enllà inclús de vetllar per l'èxit escolar, hauria de preocupar-se per assegurar l'èxit «personal». La GRAN FINALIDAD última de l'Educació consisteix en «ajudar a cada persona perquè arribi a ser capaç de formular el seu projecte personal de vida valuós i de dur-lo lliurement a la pràctica». L'Educació té una gran responsabilitat: la d' ajudar a descobrir el sentit de la vida i de la realitat. Aprendre significa aprendre's, val a dir, cercar des d'un mateix, cercar-se a si mateix per tal de construir la pròpia personalitat. Ser és crear-se. Saber és, sobretot, voluntat d'introspecció, recerca de la veritat des d'un mateix. |
||||
LLIBERTAT I RESPONSABILITAT PERSONAL
|
||||
Conscients o no, estem optant constantment; sempre estem escollint; optant per unes possibilitats i excloent-ne d'altres. |