CAP A ON VA LA NOVA EDUCACIÓ
NECSSITATS EDUCATIVES I FORMATIVES AL S. XXI
Ancorats encara en el passat o apostant per una Educació de futur?
Avui sorgeix la necessitat d'una nova Educació.
Quines són les veritables necessitats educatives del ciutadà d'aquests inicis de segle?
Avui resulta imprescindible: aprendre a ser, a conèixer, a fer, a conviure.
El passaport cap a una societat avançada i de qualitat només el donarà aquesta nova EDUCACIÓ i FORMACIÓ.
Ancorats encara en el passat o apostant per una Educació de futur? Per una persona aliena al món educatiu no deu resultar fàcil comprendre els canvis que, almenys a nivell teòric, s'estan produint en aquest sector. Què està canviant en aquest món? Quins canvis s'estan produint? Cap a on va o hauria d'anar encaminada l'Educació avui? Quins són els reptes i les necessitats educatives essencials avui?
En el món educatiu s'està produint un canvi d'enfocament interessant, un basculació del focus d'atenció preferent. Ja és hora que el sistema educatiu vagi retornant la mirada, de mica en mica, cap el que hauria de ser el centre de la seva principal preocupació: la persona que s'està educant. La superació en la legislació educativa d'un enfocament academicista i logocèntric, on el saber és considerat com a valor quasi absolut, a una educació que presta més atenció al desenvolupament integral de la persona i a possibilitar la seva transformació personal és posar-se en el bon camí per retornar a l'essencial de l'Educació.
Una primera tasca del món educatiu consisteix a detectar i identificar quines són les necessitats educatives del ciutadà d'aquests inicis de segle i els reptes educatius que aquestes plantegen. L'Educació ha de contemplar els reptes que tot ciutadà i ciutadana ha d'aprendre a administrar i solucionar: l'educació científica i tecnològica, l'educació per a la salut, per al medi ambient i per al desenvolupament sostenible; l'educació social i per a la ciutadania, l'educació per al desenvolupament personal.
El camí de transformació cap a una nova Educació està en marxa. Les necessàries transicions cap a la nova Educació s'han de produir en una diversitat de fronts. Per això aquesta ha de focalitzar la seva atenció, més del que tradicionalment ha estat habitual, en els nous reptes i necessitats educatives, en el nou paradigma educatiu.
CAP A UN NOU PARADIGMA EDUCATIU
Front al vell paradigma educatiu de caire academicista i logocèntric avui sorgeix la necessitat d'una nova Educació més centrada en el desenvolupament integral de les persones, tant en la seva dimensió individual com social i més atenta a les necessitats educatives del món actual. Una primera tasca del món educatiu consisteix a detectar i identificar quines són les necessitats educatives del ciutadà d'aquests inicis de segle i els reptes educatius que aquestes plantegen. Després de detectar-les i haver-les identificat ha d'intentar donar-hi resposta, capacitant als ciutadans per fer front als molts reptes que individual o col·lectivament tenim plantejats. El canvi de paradigma, doncs, resulta una necessitat imperiosa per al món educatiu del s. XXI.
En aquest sentit un conjunt d'estudiosos del tema com Manuel Castells, Edgar Morin, Joan Majó, Pere Marquès..., seguint la proposta de J. Delors, proposen el que es consideren habilitats fonamentals que cal ajudar a desenvolupar en tot ciutadà. Vet aquí, doncs, els «nords», que haurien d'orientar la nova Educació:
APRENDRE A SER
És a dir, desenvolupar la pròpia personalitat per a actuar cada vegada més amb una major capacitat d' autonomia, de judici i de responsabilitat personal.
Inclou les habilitats d'autoconeixement, autoestima i autenticitat personal, la capacitat d'adaptar-se a circumstàncies canviants, la disposició a aprendre i a desaprendre durant tota la vida, la intel·ligència emocional amb el control de les pròpies emocions, la motivació i la capacitat per afrontar frustracions, l'actitud de curiositat i obertura davant la realitat, amb la capacitat de formular-se preguntes i d'investigar, junt amb la capacitat d'afrontar la incertesa; la capacitat d'abstracció, de raonament i de reflexió; la responsabilitat personal i, en general, l'adquisició de criteris ètics per aplicar en la pròpia vida i en les decisions personals.
Implica l'adquisició i aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals. D'altra banda, remet a la capacitat d'elegir amb criteri propi, d'imaginar projectes, i de portar-los endavant. Suposa poder transformar les idees en accions, és a dir, proposar-se objectius i planificar i portar a terme projectes individuals o col·lectius, afrontar els problemes i trobar solucions en cada un dels projectes vitals que s'emprenen. En la mesura que l'autonomia i la iniciativa personal involucra sovint altres persones, aquesta competència obliga a disposar d'habilitats socials per a relacionar-se, cooperar i treballar en equip.
En síntesi, l'aprendre a ser implica desenvolupar l'autonomia i la iniciativa personal, és adir, ser capaç d'imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.
APRENDRE A SABER I A CONÈIXER
Aprendre a conèixer vol dir dotar-se dels instruments conceptuals bàsics per ser capaços d'interpretar el món canviant i cada vegada més obert que ens envolta. Si el volum d'informació necessari per viure amb dignitat és cada vegada més gran, avui allò operatiu no és intentar saber-la tota, sinó saber buscar-la i, quan l'hem trobada, saber interpretar-la, discernint entre la que és rellevant i la que és secundària
Inclou la capacitat d'informar-se, per tal d'analitzar i comprendre millor la realitat; també, la capacitat de construir el coneixement, mitjançant la negociació de significats i l'elaboració pròpia (autoaprenentatge); tot integrant coneixements fragmentaris i desenvolupant sòlids esquemes culturals; l'accés a la cultura concebuda com un conjunt de visions diverses del món, valors diferents, formes diverses de comunicació; a més, suposa promoure aprenentatges polivalents i diversos tipus de pensament. Aprendre a saber, implica conèixer i compaginar una cultura àmplia alhora que profunda, aprendre a aprendre per a poder fruir d'una formació permanent al llarg de tota la vida.
APRENDRE A FER
Vol dir saber fer, saber aplicar el saber i els coneixements adquirits per fer front a les moltes i molt diverses i imprevisibles situacions que es presentin. De la mateixa manera, l'Educació ha d'aprendre a saber fer i passar no només d'ensenyar a fer bons productes i a donar bons serveis, sinó que també ha de saber forjar bons ciutadans.
Inclou les capacitats d'iniciativa en la presa de decisions, la perseverança, la tendència al pensament sistemàtic per resoldre situacions de la realitat, l'actitud creativa i oberta al món, la capacitat d'analitzar situacions complexes, aplicar diversos coneixements i resoldre problemes, l'habilitat per fer servir de manera eficient els recursos i tenir bons hàbits de treball.
APRENDRE A CONVIURE
Aprendre a conviure respectant els drets dels menys capaços i dels més mal situats, fomentant la responsabilitat individual i el compromís col·lectiu, és la millor via per crear una societat més cohesionada capaç de canalitzar els esforços comuns de forma equitativa i eficaç. Aprendre a conviure, a viure junts, coneixent i comprenent millor als altres; també aprenent a treballar en equip.
Inclou totes les capacitats comunicatives, escoltar i parlar (habilitats del diàleg), llegir i escriure, amb claredat i eficiència; també es tracta d'aprendre a establir bones relacions personals, amb sensibilitat, empatia i capacitat de negociació i gestió de conflictes; la capacitat de cooperació i treball en equip; la comprensió mútua, la sociabilitat, el respecte a tothom i la solidaritat participativa en la comunitat.
La conscienciació per la pertinença social i comunitària, el coneixement dels valors en què es fonamenta la societat democràtica i dels drets humans, el respecte per la diversitat, el desenvolupam ent d'habilitats socials, la participació en la vida cívica , el treball en equip, l'ús del diàleg en la resolució de conflictes, el plantejament crític dels hàbits de consum dels estils de vida, el desenvolupament de projectes en comú, afavoreixen la cohesió social, i l'actitud responsable i participativa dels ciutadans.
En definitiva, el passaport per superar la nova frontera de la societat avançada i de qualitat que perseguim només el donarà una EDUCACIÓ i una FORMACIÓ que tinguin en compte aquests quatre aprenentatges fonamentals.
La Formació d'Adults està cridada a jugar un important paper en la transformació d'aquesta societat, per transformar-la en la societat educadora del S.XXI. Per això són necessàries unes generacions adultes ben formades. L'escenari que com a col·lectiu tenim al davant és engrescador, però el camí a recórrer és llarg i encara és molta la feina a fer. Per assolir aquesta ambiciosa meta la Formació d'Adults ha de madurar i ha de superar l'estadi compensatori en què es troba i ser capaç, en la pràctica, d'anar més enllà, considerant la formació bàsica dels adults com una etapa important però no única, encara que essencial, del procés més ampli de Formació Permanent; promovent el desenvolupament de ciutadans i ciutadanes responsables i democràtics i estimulant la transformació personal, fent possible la implantació entre la ciutadania dels valors i la qualificació personal avui dia exigibles. Per aconseguir-ho, una societat avançada com pretén ser la nostra ha d'aspirar a convertir-se en una societat qualitativament ben educada, per tal d'esdevenir alhora ella mateixa una «societat educadora».
Adaptació a partir de materials i recursos diversos
