PER UNES RELACIONS MÉS HUMANES
La prosperitat i el progrés material i econòmic promès per les societats industrialitzades no ha comportat paral·lelament una major grau de satisfacció i benestar en l'àmbit personal.
A la base de bona part dels problemes dels individus de la nostra societat hi ha sovint una situació de malestar amb un mateix i amb els altres que impedeix un major progrés personal i de vegades converteix en conflictives
les relacions amb els altres. Aquesta situació pot derivar en situacions de malestar amb un mateix, estrès, depressió i altres disfuncions psicoafectives.
Aquesta situació de malestar general podria ser l'expressió o manifestació
de la superficialitat de les nostres relacions. Recuperar el gaudi, la fruïció en les nostres relacions a través de la recerca d'una comunicació més humana podria ser una bona mesura terapèutica.
GRAUS O NIVELLS DE COMUNICACIÓ
«EXPRESSAR-SE», «RELACIONAR-SE» i «COMUNICAR-SE»
Expressar-se és el fet d'exterioritzar d'una manera conscient i intencional les pròpies sensacions, sentiments, estats o idees.
Relacionar-se és establir un contacte conscient i deliberat amb alguna cosa o algú. És la pròpia expressió dirigida cap a un ésser personal o no, amb una finalitat determinada.
Comunicar-se és l'acte de relacionar-se amb qui sabem i sentim té en comú amb nosaltres determinades característiques essencials.
Com pot veure's, aquests termes representen tres graus de relació humana. Cadascun d'ells implica l'existència dels anteriors, doncs ve a ser una ampliació o complementació d'ells, sent el comunicar-se el més perfecte i complet de tots.
Relacionar-se és l'expressió que es dirigeix a alguna cosa o algú, amb una finalitat determinada. La finalitat de la relació és sempre la satisfacci6n d'una necessitat o desig. És evident que gairebé la totalitat del que es diu relació humana cau dintre d'aquesta categoria ja que el mòbil que sol haver darrere de la major part de contactes humans és aconseguir d'una forma o altra seguretat, afecte, diners, prestigi, etc. Hi ha aquí un contacte amb el món que ens envolta, però, és un contacte en el qual ens trobem en una postura de ferm egocentrisme i tractem d'utilitzar als altres com instrument al nostre servei. Fins i tot quan sembla que donem alguna cosa gratuïtament, no és estrany descobrir que moltes vegades ho fem amb el secret propòsit d'assegurar-nos un ulterior suport i adhesió.
La comunicació és el tercer grau de contacte humà. És la relació que establim amb algú amb qui ens sentim en «comú-unió» en algun sentit.
L'altre no és per a nosaltres un mer instrument al nostre servei, sinó quo desperta en nosaltres un genuí interès per si mateix. La relació no és egocentrada, ni episòdica ni parcial.
Hi ha mútua comprensió, mútua acceptació i, per tant, mútua relació. És un acte total de nosaltres mateixos, en el qual tota la nostra personalitat s'expressa, es relaciona, es comunica.
Hi ha una reactivació i, per tant, una reafirmació de tot el nostre ésser. Per això és l'única forma de contacte humà que ens pot donar una satisfacció plena i permanent.
PER UNA COMUNICACIÓ HUMANA MÉS AUTÈNTICA
En la pràctica és molt rar trobar en tota la seva puresa cap d'aquestes formes de relació ja que es interpenetren en infinits graus i matisos. «L'expressió», la «relació» i «la comunicació» no són només tres fases en el desenvolupament de l'home, sinó que són la manifestació de tres estats en els que ens desenvolupem constantment, passant sense parar, àdhuc sense que ens adonem, d'un a altre.
Per altra banda qui no ha conegut també moments de plena comunicació, ja sigui amb el germà, amb la promesa, amb l'esposa, amb l'amic? Moments en els quals havia una autèntica comunicació amb l'interior de l'altra persona i en els quals tota paraula, tot gest, i àdhuc tot silenci, adquirien una importància i un relleu extraordinari.
La llei de la comunicacio:
Està en l'obtenció d'un just equilibri de «dons» entre els interlocutors. És una mala fórmula dir: “Només et dono, si tu em dónes”. Una mica millor pensar: “ Et dono perquè em donis”. La veritat està en aquesta altra: “Dono perquè m'agrada donar, encara que tu no em donis”, perquè en sento ple, viu, i em realitzo donant, perquè m'omple més donar que rebre, perquè gaudeixo més oferint que rebent.
Adaptació a partir de: BLAY FONTCUBERTA: La relació humana com mitjà de desenvolupament personal.
Per a «construir» junts...
«És detestable aquest afany que tenen els qui, sabent alguna cosa, no procuren compartir aquests coneixements».
(Miguel d'Unamuno, escriptor i filosof espanyol)
Si el que aquí se t‘ofereix ho trobes interessant… No t’ho guardis per a tu sol... Les teves mans també són necessàries...
Comparteix-ho, passa-ho... Junts podem contribuir a ampliar la consciència «global»
Recorda, cada pensament que cultivem, cada acció que emprenem, cada petit acte d'amor i de comprensió que realitzem i cada connexió que establim amb altres ens apropa un pas més al futur que estem cridats a crear.
(Pierre Teilhard de Chardin (1881–1955) jesuïta, paleontòleg i filòsof francès)
Para «construir» juntos...
«Es detestable ese afán que tienen quienes, sabiendo algo, no procuran compartir esos conocimientos».
(Miguel de Unamuno, escritor y filósofo español)
Si lo que aquí se te ofrece lo encuentras interesante... no te lo guardes para ti solo... Tus manos también son necesarias...
Compártelo, pásalo... Juntos podemos contribuir a ampliar la conciencia «global»
Recuerda, cada pensamiento que cultivamos, cada acción que emprendemos, cada pequeño acto de amor y de comprensión que realizamos y cada conexión que establecemos con otros nos acerca un paso más al futuro que estamos llamados a crear. (Pierre Teilhard de Chardin (1881–1955) jesuita, paleontólogo y filósofo francès)
