Cal ensenyar religió a l'escola?

Es tracta d'educar "integralment". Reconeixent la multidimensionalitat de l’ésser humà i apostant pel seu desenvolupament i conreu.

Es tracta d'acceptar la dimensió transcendent de la nostra naturalesa, sense posar límits ni anul•lar cap de les nostres possibilitats.

Una altra qüestió és determinar quin hauria de ser el "contingut" més adequat per assolir el desenvolupament d'aquesta dimensió.

Al sí de la nostra societat s’acosten unes dates entranyables, les festes de Nadal. En aquestes festes tothom se sent més afectuós i sensible...Els amics es feliciten, els familiars es reuneixen, els àpats de germanor entre companys i coneguts es multipliquen... és l’escuma, el que queda d’una tradició mil·lenària d’origen cristià. Però com passa en moltes altres qüestions, la secularització de la societat i la desvinculació amb la tradició caracteritzen el nostre temps.

Aquest afebliment dels lligams amb la tradició  transcorre paral·lel a la pèrdua de sentit de moltes de les nostres costums i al reduccionisme amb què avui es concep l’ésser humà. En l’actual concepció antropològica no s’hauria de negar la multidimensionalitat de l’ésser humà. Una dada cada cop més evident, posada de relleu cada vegada amb més força per la ciència, que no es pot negar, ni apaivagar, ni reduir. Entre les intel.ligències múltiples que ens caracteritzen, existeix també una  intel·ligència a desenvolupar i conrear, és  la intel·ligència espiritual. Es tracta, en definitiva, d'acceptar la dimensió transcendent de la nostra naturalesa, sense posar límits ni anul•lar cap de les nostres possibilitats. Dins d’aquest context és, doncs, pertinent la reflexió que segueix.

Cal ensenyar religió a l'escola?

Un dels debats més estesos i polèmics en la nostra societat és el de la religió a l'escola. Alguns consideren que la religió ha d'excloure's definitivament del marc escolar, perquè representa un element negatiu per a la formació de la persona, mentre que d'altres consideren que hi ha d'ésser, perquè l'educació pugui anomenar-se integral. En qualsevol cas, els pares no podem quedar al marge d'aquest debat, perquè hi ha en joc la formació dels nostres fills.

Resposta de l'expert/a: Francesc Torralba Roselló

• El dret dels pares a decidir el tipus d'educació que desitgen per als seus fills.
• Som partidaris d'una educació integral, és a dir, d'una educació que no exclogui cap dimensió de la persona humana, sinó que tracti de desenvolupar totes les seves potencialitats i capacitats, també la seva dimensió ètica, estètica i religiosa.
• És un reduccionisme excloure la formació de la consciència religiosa de l'escola, perquè és escapçar una dimensió de la persona que està potencialment en ella i que l'obre a un horitzó de possibilitats que desconeix.
• Creiem que no tan sols és bàsic que el nen tingui una cultura religiosa, que li permeti entendre el món en el qual viu, sinó també la història pretèrita.

En primer lloc, cal reconèixer el dret dels pares a decidir el tipus d'educació que desitgen per als seus fills. Els principals responsables d'aquesta educació són els pares, i a ells els pertoca discernir de quina manera cal que sigui aquesta educació. Aquest dret, però, s'ha de fer compatible amb el deure que té tot noi en el nostre país, d'estar escolaritzat fins a l'edat dels setze anys. Pot succeir molt bé que els pares no acceptin els continguts, ni les formes d'aquesta escolarització, però, tot i això, estan obligats a escolaritzar-los.

Som partidaris d'una educació integral, és a dir, d'una educació que no exclogui cap dimensió de la persona humana, sinó que tracti de desenvolupar totes les seves potencialitats i capacitats, també la seva dimensió ètica, estètica i religiosa. Cal dir que, en els darrers decennis, s'ha progressat molt en l'assoliment d'una educació integral, perquè s'hi han inclòs elements que mai no s'havien tractat en l'àmbit escolar, com l'educació sexual, mediambiental, vial o cívica, però seria una greu pèrdua històrica excloure'n la formació de la consciència ètica, religiosa i el desenvolupament de la sensibilitat estètica.

No creiem que el fet religiós, viscut d'una manera raonable i assenyada, sigui un element negatiu per a la persona, sinó tot al contrari, però per poder viure'l d'una manera ordenada, cal una formació que sigui afí a les conviccions ideològiques dels pares, els principals responsables.

Creiem que no tan sols és bàsic que el nen tingui una cultura religiosa, que li permeti entendre el món en el qual viu, sinó també la història pretèrita. Però creiem igualment que és un reduccionisme excloure la formació de la consciència religiosa de l'escola, perquè és escapçar una dimensió de la persona que està potencialment en ella i que l'obre a un horitzó de possibilitats que desconeix. Sempre que sigui possible, els pares cal que vetllin per una formació integral dels fills, però quan el sistema presenti dèficits o no inclogui totes les dimensions de la persona, cal mostrar la disconformitat envers ell i cal, naturalment, mirar de fer una feina subsidiària.

Pensem que és bo que el fill conegui els referents de la cultura occidental, els grans relats religiosos que la vertebren i els principis ètics que se'n deriven. La reducció de l'experiència religiosa a l'esfera privada és una forma d'amagar-la que, tot i ser cada cop més freqüent en les societats occidentals, entra greument en conflicte amb la llibertat d'expressió i de credo en la via pública.

En definitiva, cal educar la consciència religiosa per tal d'evitar la caiguda en fenòmens molt greus des del punt de vista social com és el fonamentalisme o el sectarisme. Una bona formació ètica i religiosa, fa el noi menys vulnerable a aquestes patologies socials.

Font: http://familiaforum.net/index.php