titulo de la web

LA CULTURA DE LA PAU

La pau l'hem de construir culturalment col.laborant els uns amb els altres, per crear-ne les condicions.
Discurs de l'Alcalde de Barcelona Joan CLOS, en la clausura del Fòrum Universal de les Cultures 2004
 
La guerra, el conflicte i la dominació han format part de la història des de l'albada dels humans fins ara mateix. Només en els darrers tres-cents anys, amb la irrupció de la modernitat, la pau ha emergit com a objectiu a assolir de forma permanent, no tan sols com un període entre guerres.

Va ser a partir de la Revolució Francesa i la independència dels Estats Units quan la nostra cultura va reconèixer els drets individuals, i van començar a ser considerats, seriosament, aplicables a tota la població; i entre ells, sobresurt, el dret a la vida.

La Declaració dels Drets Humans de l'any 1948 ha estat la concreció més elevada, en el pla institucional, d'aquesta evolució cultural. És colpidor pensar que el dret a la vida té tan poca història dins dels dos-cents mil anys d'existència de la Humanitat. I encara avui, en molts llocs del món, no es reconeix.

Fins fa ben poc, la pau o la guerra eren concebuts gairebé com a processos fatals, fruit de l'atzar o designi dels déus, i per tant incontrolables pels humans. No es tenia plena consciència que la pau era una fita a l'abast dels humans. Si no són els déus, l'evidència és clara: som els humans els causants de la guerra i per tant som els que podem fer la pau.

Hem estat capaços de crear la cultura humana , i dins d'aquesta cultura, el valor de la pau. La pau no està escrita en els nostres gens. La pau l'hem de construir culturalment col.laborant els uns amb els altres, per crear-ne les condicions. Aquesta capacitat de col.laborar és, ha de ser, la veritable virtut de la naturalesa humana. I per això hem de treballar. Martin Luther King deia: “Hem après a volar com ocells i a nedar com els peixos, però no hem après l'art de viure com germans”. Hem de retenir aquesta frase.

En el segle XX l'avenç polític i cultural es tradueix en l'èxit generalitzat de la tríada Democràcia, Llibertat i Drets Humans. El significat d'aquestes paraules varia, però, segons el lloc del món on s'utilitzen. Tot i que ningú no s'atreveix a estar contra la democràcia, contra la llibertat, ni contra els drets humans, continua havent-hi opressió, dominació i guerra.

Per altra banda, si a la democràcia, la llibertat i els drets humans afegim la difusió massiva de la informació, s'obre una nova perspectiva de la història de la humanitat que modifica profundament els esquemes previs de control social. Els ciutadans lliures i informats ja no poden ser governats per una minoria opressora.

Però la transició del vell al nou règim està sent molt més lenta del que s'esperava. El pas del control social exercit per la força, l'opressió i l'adoctrinament, típic del vell règim, cap el nou règim de ciutadans lliures i informats, és una conquesta que alguna vegada vam donar per assolida, però que sovint veiem que som lluny de completar. Alhora, quan es té més llibertat, els conflictes tendeixen a aflorar, no pas a disminuir, perquè, afortunadament, podem expressar democràticament les nostres aspiracions. I hem d'arribar a un nou acord, a un pacte que ens representi, malgrat que tinguem desitjos i interessos contraposats.

Els humans, en els dos-cents últims anys i amb la suma de totes les nostres cultures i nacions, hem conquerit i habitat tot el territori del món. Ja no hi ha terra no dominada pels humans. Aquesta certesa ens ha de portar inevitablement a una decisió:

Volem viure en pau a base de negociar la nostra convivència, o volem estar batallant fins que algú domini els altres ?. Hem de decidir si acceptem la pluriculturalitat o ens aboquem a una única cultura que domini a totes les demés.

Quin concepte de pau volem? No pot ser la pau dels morts, ni la pau ordenada pel dictador, o una pau que elimini els drets individuals. No volem la pau del silenci. Ha de ser la pau aconseguida entre iguals que acorden; una pau legítima, una pau compartint la Terra; és a dir, vivint junts.

Para esto tiene que emerger un respeto nuevo entre culturas. Y es necesario que no nos dejemos dominar por el miedo, y aún menos que el miedo a la diversidad nos lleve a querer dominar el mundo.

Nuestro futuro pasa por una condición cada vez más necesaria: la buena convivencia, nace de la legitimidad, nace de la convicción mayoritaria, de que las negociaciones, los acuerdos, resultan equitativos, proporcionados y equivalentes. Lo que palpita detrás de cada conflicto son los sentimientos de falta de proporción, de falta de justicia. La convivencia pacífica se legitima y se apoya en la equidad.

Creo sinceramente que, en este sentido, la lenta y pesada construcción de la Unión Europea es un proceso político de enorme trascendencia, que marca el camino para superar conflictos históricos, fronteras, diferencias culturales, idiomáticas y religiosas .... Es un ejemplo claro y contundente de que el camino es la negociación y el acuerdo para cooperar en la búsqueda de la convivencia pacífica.

Somos ya casi 7.000 millones de personas, y 3.000 millones ya vivimos en las ciudades. Como la ciudad es densa, y es un espacio a compartir, es en la ciudad donde se pone de manifiesto la globalización y donde hay más necesidad de la nueva convivencia. A la antigua dispersión rural se opone hoy la concentración cosmopolita en las ciudades.

Si al mismo tiempo disminuye el papel aglutinador tradicional de las doctrinas, y aumenta la información, el conocimiento y la libertad, es necesaria la emergencia de una nueva cultura de la convivencia, que sea democrática, cosmopolita, civil y culta.

A las mismas preguntas, a las mismas angustias sobre la naturaleza y nuestra condición, damos respuestas diferentes. Eso es la diversidad cultural. Por eso es a partir de la diversidad cultural que debemos dialogar, y crear esta nueva cultura.

Les ciutats són avui l'espai concret de la diversitat. És en la ciutat, en cada barri, en cada carrer, on podem assajar la nova convivència entre diversos. Les ciutats són les noves fàbriques de la convivència.

Això és el millor que passa cada dia, espontàniament, a la ciutat, quan la ciutat funciona. Els Barcelonins/es, amb el Fòrum, volem ser avui capital mundial del diàleg; capital mundial de la convivència pacífica. Estem orgullosos de ser l'escenari d'un esdeveniment nou que convoca, per damunt de tot, a cultures i ciutadans.

Esteu en una ciutat mediterrània, l'antic mar de cultures i religions diverses. Som la capital d'una cultura petita que té, com totes, veu universal. Barcelona parla català però parla al món sencer.
No tan lluny d'aquí, en aquest món on tot ens és a prop, hi ha la realitat terrible del conflicte permanent i de la guerra. Una guerra que no volíem i que ens demostra que contra els conflictes polítics la resposta militar no és la solució.

Res no està escrit sobre el futur de la humanitat. Però una mirada serena sobre les coses em fa dir que la nostra salvació és el desenvolupament d'aquesta nova cultura de la convivència. Els humans hem conquerit la Terra sencera, i sabem que si no som capaços d'assumir uns valors que generin convivència, podem destruir-la, i ens podem destruir a nosaltres mateixos.

El segle XXI serà el segle de la nova convivència, o no tindrem segle XXII.

El Fòrum de les Cultures de Barcelona vol ser una contribució modesta però genuïna per construir aquesta convivència.

MOLTES GRÀCIES.


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...