titulo de la web

UN BELL SOMNI A REALITZAR

Un càlid, poètic, entranyable, bell cant a la utopia: un altre món és possible. Ramon Ribera, monjo de Montserrat, des de la seva perspectiva, des d'una òptica cristiana, ens presenta una entranyable, poètica descripció de la situació de l'home actual i fa un cant a la bella utopia cristiana de la fraternitat universal: un somni a realitzar, on un Cel i una Terra nova siguin possibles.

Quines nits tan llargues, les d'aquests dies.

No em direu que l'home, la dona, el jove d'avui no n'és conscient.
I nit simbolitza mort…, i cridats a la vida com estem, sovint ens resistim a dormir.
No és aquest el sentit ben positiu per cert de l'oci nocturn? No, no volem morir. I de nit mengem, bevem, cerquem plaers, no forçosament condemnables, i pel mateix motiu esclaten renyines, enveges, crims.

A la nit, encara, el Sol, jutge suprem en l'antiga mitologia, s'amaga: i nosaltres lliures i exempts de la llei, podem actuar com en un somni, on tot és possible.

Ben fosc encara, que ja l'estel del matí brilla a l'horitzó. És hora de preparar-se a l'activitat del dia.

Cal canviar-se la roba: no serveixen els vestits de nit. Està a punt de començar el temps de realitat, la brega quotidiana: cal l'armadura, la vida és una lluita. Cal posar-se vestits de llum.

És de nit encara, però avancem el tarannà del dia.
Deixem de viure el somni irreal; iniciem un camí a objectius calculats que fan viure de debò.

La nit, però, no sempre acaba amb l'albada, que espanta els irreals fantasmes nocturns. Qui durant la nit ha jugat a viure, els continuarà veient, malgrat el sol, ja que el dia li portarà feixugues hores de son. El jorn li esdevindrà nit…, el seu dia serà simbòlicament mort.

Pot passar també que en el pregon de la nit, s'esdevingui quelcom d'esclatant, que transformi en dia la fosca més negra.

Ai! Però, si quan aparegués la llum, estiguéssim dormint: no ens n'assabentaria, amb les parpelles tancades, els sentits relaxats… O si estiguéssim ocupats en un joc nocturn qualsevol, passatemps irreals, no ens permetrien veure l'esdeveniment prodigiós inaudit. No estaríem a punt d'acollir el do d'un esdeveniment únic, el pas fugaç de l'estel, regal gratuït dels qui vetllen.

Preparats, doncs, en la foscor: la salvació no ve a una hora precisa.
I el goig de veure'n arribar els primers indicis, és tant gran, com d'avançar-la amb imaginació premonitòria.

Sortim a caminar vers el terme.

Els nostres peus s'hi dirigeixen: delegem la societat de la comunió, en què el lleó i el vedell, l'escurçó i el nen, comparteixin el mateix espai en el respecte, malgrat les evidents diferències…

Desitgem la desaparició de la violència, de l'home sobre la dona i de la dona sobre l'home, de l'amo sobre l'esclau i de la senyora sobre la criada…, i la que oprimeix i vexa de tantes maneres infants indefensos.

Desitgem la concòrdia, la pau plena per a tothom.

Sortim a caminar encara de nit cap el terme.

Enyorem una societat sense pasteres, on no s'extorqueixin homes, dones i infants per a realitzar un viatge atzarós al suposat paradís, en què els diversos colors de la pell no motivin desconfiança i por, sinó acció de gràcies per la magnificència de la Vida, ans realitzin la vella promesa cristiana de la fraternitat universal.

Els nostres peus es dirigeixen vers la ciutat de la pau…, i com la trobem a faltar quan en la nit sentim bramuls de míssils, brunzir d'avions, esclats d'atemptats en avingudes comercials, i veiem assassinats sense sentit.

La llista és llarga. Tots pensem en l'Iraq a on s'ha decretat una pau que ningú no vol. Però, i Afganistan i Txetxènia, Israel, un país estimat, i el Sudan, i Costa d'Ivori…, i Haití i Cuba, que ens fa descobrir que la bellesa del Carib amaga una extrema pobresa, i…

La llista és llarga, i molt a prop nostre. No heu vist al centre de la ciutat, sota els falsos llums de Nadal, l'espectre de la misèria?

A la nit no ens encantem en fantasmes i dracs voraços; restem vetllant, meditant la promesa d'un món on serem plenament el que som, no sols iguals, sinó plenament germans a tots els efectes, on es tancaran les fàbriques d'armament, i els clandestins laboratoris de droga, un món on podrem passejar sense por.

En la nit meditem el futur, segurs que aquella promesa és Paraula irrevocable.
Preparem els nostres ulls per a rebre, quan en sigui l'hora, la Llum vera!

I fins sortim-li a l'encontre, començant a viure com si ja estiguéssim a ple dia!
I per sobre de tot fem acció de gràcies pel seu amor ben present, perquè potser no ens n'adonem, la Llum i l'Amor, la plenitud del Crist, ja han esclatat entre nosaltres.
Sols cal una cosa: que Déu ens obri els ulls, per poder veure també en la nit.


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...