titulo de la web

L’ÉSSER HUMÀ, COM A OBJECTE D’ATENCIÓ I ESTUDI

Venim d'una llarga època en què en la mentalitat dominant i en els sistemes educatius s'ha enaltit i primat el cientifisme i el positivisme, la formació científica i tecnològica, molt per sobre de l'humanisme i de la formació pel que fa a tot el que és humà. En l’ensenyament mitjà i fins i tot superior els humanismes i les humanitats estan en retrocés i viuen els seus anys foscos. En una important part de la joventut sembla no haver calat l'ardor per les qüestions «humanes» i educats en una mentalitat supertecnològica semblen orfes d'una autèntica passió per l’«home». Els adults no sempre hem sabut transmetre de forma adequada a les joves generacions la importància i centralitat dins de la cultura humana de la promoció i el desenvolupament de l'ésser humà, la recerca de la veritat i el respecte a la seva dignitat per tal de construir una societat sobre unes bases sòlides, fonamentades en la veritat i la dignitat humana, que compensi els avenços d'una «cultura relativista» amb notable èxit entre el gran públic en el supermercat de les ofertes ideològiques.

En temps en què es veuen tants desenvolupaments tecnològics, en què la humanitat creu haver avançat tant, l'home és víctima d'un procés cosificador, sotmès a conceptes més propis del mercat o el comerç que de la condició humana, la seva dignitat i la seva missió. (Ignace Leppe). Es tracta de conèixer millor l'ésser humà i respondre a la seva dignitat. De potenciar l'humanisme, exaltació i elogi de la figura humana i del gènere humà, en què floreix la cultura, l'esport, l'art i tot el quefer humà es torna transcendent, i tornar a donar a la formació humanística la centralitat que mereix en la formació de les noves generacions amb l'objectiu de potenciar i enaltir la dignitat humana.

Per «Educar» és necessari tenir una idea precisa del model de persona que es persegueix, i ensenyar a qui s'està formant el significat de la vida, el per què i per a què viure i tot el que de veritat propicia un desenvolupament més ple de la vida humana.

 

1. L'ESTUDI DE L'ÉSSER HUMÀ :  LA CONCEPCIÓ ANTROPOLÒGICA

1. Introducció

L'ésser humà per naturalesa és un ésser curiós, tafaner, que li agrada, desitja i necessita entrar i penetrar en el cor de les coses. Així és individualment i així ha estat al llarg de la seva història. L’ésser humà sempre ha nostrat interès per conèixer totes les coses i també conèixer-se a sí mateix. Des de sempre el coneixement de l’ésser humà ha constituït una de les grans preocupacions ja reflexada en el pensament arcaic, la mitologia i posteriorment en el pensament racional.

Al llarg de la història  l’ésser humà, realitat polièdrica, ha estat objecte d’atenció tant per part de les ciències naturals com per part de les ciències humanes i socials. Moltes són les ciències que sota diverses perspectives s'ocupen de l’ésser humà: biologia, filosofia, antropologia han intentat esbrinar, cadascuna des de la seva pròpia òptica, aquesta complexa realitat que constituïm els éssers humans. Totes les ciències, quan estudien l’ésser humà ho fan sota una perspectiva determinada, limitada, parcial. La paleontologia, la sociologia, la psicologia, l’etnologia, la neurologia, l’ecologia, la psicologia social, l’antropologia econòmica, la medicina, la psiquiatria, la bioquímica, la fisiologia, etcètera - fan estudis que són inevitablement sectorials, estudien algun aspecte, dimensió o sector de l'ens humà, però no aconsegueixen la comprensió global, holísitca, unitària del seu ser.

En diversos articles farem una aproximació a la manera com ha estat tractat l’ésser humà per alguns dels principals sabers humans i ens preguntarem, com fan alguns d’aquest sabers, què és l’home, quins són els seus trets característiques i les condicions de la seva existència, donarem alguns elements per a una antropologia educativa per centrar-nos finalment en intentar comprendre quin paper hi juga l’Educació en tot aquest panorama i finalitzar destacant la necessitat d’una educació més plena i integral per a l’home d’avui.

L’antropologia filosòfica, que té per objectiu l’aprofundiment en l’essència i el sentit de l’ésser humà, ens ajudarà a progressar en el coneixement i comprensió de nosaltres mateixos. Si la matèria prima de l’activitat educativa és l’ésser humà, el seu coneixement és fonamental per a l’Educació. En el fons de qualsevol pedagogia hi ha una concepció antropològica més o menys explicitada o latent.

2. L'estudi de l’ésser humà: un «anthropos» i diversitat d’antropologies

Existeixen una gran diversitat d’antropologies: L’antropologia física adopta una perspectiva eminentment física; estudia l’ésser humà en la seva dimensió corpòria, somàtica, en la seva dimensió fisico-biològica. L’antropologia filosòfica pretén donar resposta a la pregunta sobre què és l’home. Pretén reflexionar sobre l’ésser humà de manera holística, preguntant-se per la seva essència, la naturalesa humana i el lloc de l’ésser humà en el cosmos. Es proposa una concepció global i integradora de la totalitat de l’ésser humà. L’antropologia cultural i social tracta de la descripció i anàlisi de les cultures humanes. L’antropologia adequada intenta comprendre l'ésser humà en el que té d'essencial, recollint les aportacions de la tradició i de la reflexió contemporània tant en teologia com en filosofia; busca comprendre i interpretar l’ésser humà en el que té essencialment humà. L’antropologia educativa i pedagògica observa l’ésser humà com a ser-en-formació, com a subjecte que s’està formant. Analitza com el pensament que es té sobre l’Educació està presidit per la idea d'home : un ésser que necessita imperativament  d'Educació.

3. Pluralitat d’interpretacions sobre l'ésser humà.

Sempre hi ha hagut interès per dir-li a l’ésser humà qui és o què és i què és el que ha d’arribar a ser. La imatge que els éssers humans tenen de si mateixos no està feta d'un únic color. Les diverses interpretacions sobre l’ésser humà no sempre han coexistit de manera pacífica. La interpretació del que som i el que hem d’arribar a ser condiciona de manera decisiva les nostres perspectives, els nostres enfocaments, les nostres accions, la nostra conducta, en tots els camps i també en el terreny educatiu. Avui més que d'una única imatge, hem de parlar d'una pluralitat d’imatges o interpretacions de l’ésser humà. Són interpretacions, cadascuna d'elles amb pretensió de veritat, que volen expressar el que som i el que hem d'arribar a ser, amb la pretensió de què la seva proposta sigui majoritàriament acceptada. El fet és que l’ésser humà és un abonat camp de batalles interpretatives. Podríem dir que, en aquest sentit - el de la interpretació del que som i del que hem d'arribar a ser -, l’ésser humà encara és objecte d'interès.

Aquestes interpretacions inclouen tant el que l’ésser humà és com el que ha de ser. L'estudi del primer aspecte – el que som- correspon a l’antropologia filosòfica; el segon –el que hem d’arribar a ser- és cosa de l'ètica. Tot ésser humà té una idea o una imatge de si mateix. Es sigui expert o no en antropologia o ètica, el fet és que tot ésser humà viu amb una antropologia i una ètica. La diferència entre l'expert i el llec és que el primer és conscient del valor implícit de tot ésser humà i l’altre no en té consciència.

4. Diversitat de “concepcions antropològiques”.

Al llarg de la història les concepcions sobre l’"anthropos"  han estat molt diverses. Des de l’"home mesura de totes les coses" de Protàgores i el  "sol i déu de si mateix" de Feuerbach fins al paquet d'àtoms de Demòcrit o Carl Sagan. I també d’altres que entenien la seva existència com un do, com una gràcia, com un "permís", tan gratuït i valuós que despertava tota la seva capacitat d'admiració i gratitud. Ser home era per a ells un regal del Creador. Vet aquí, doncs, alguns dels pols entre els quals ha basculat el pensament de l’home sobre si mateix al llarg de la història: optimisme, pessimisme; felicitat, angoixa; esperança, desesperació.

5. L’antropologia adequada

Una de les antropologies actuals, l’antropologia adequada, afirma que els éssers humans som persones dotades de naturalesa humana; els éssers humans disposem d'una naturalesa, la humana, que té tres dimensions: espiritual (sentiment del transcendent), psicològica (emocions, sentiments) i física (tendències instintives). Aquestes tres dimensions s'entrecreuen de tal manera que no són separables: la naturalesa humana és una unitat complexa; és, al mateix temps, el que som i el que hem d'arribar a ser. Afirma també que l'experiència humana no es redueix a l'experiència biològica, orgànica o sensible, sinó que inclou l'experiència metafísica, l'experiència moral, l'experiència transcendent, l'experiència mística.

Però a més de dotats de naturalesa humana, l’antropologia adequada reconeix que els éssers humans som “persones”, amb quatre característiques pròpies: cada persona és irrepetible i única; tota persona té dignitat; la persona és lliure, té la capacitat de decidir i la interpersonalitat ( és a dir, no hi ha persona sense persones ). A més els humans podem "separar-nos de nosaltres mateixos" (autodistanciar-nos) i "anar més enllà de nosaltres mateixos" (autotrascendir-nos), com, per exemple, quan complim el que hem promès o quan riem de nosaltres mateixos. La promesa, el sentit de l'humor, etc. són activitats que solament pot dur a terme un ser dotat d'una naturalesa tan complexa i rica com és la nostra. L’antropologia adequada assenyala també que, abans que res la persona és amor: és a dir, busquem estimar i ser estimats. Per això, l'amor, l’amor interpersonal, és la clau d’intel·ligibilitat antropològica per excel·lència. Afirma també que l’experiència habitual de cadascun de nosaltres és que som una unitat, una unitat complexa, però unitat. Encara que és cert que aquesta unitat que som, necessita ser assolida. Paradoxalment, hem d'aconseguir ser, el que ja som.

L'antropologia adequada concep la família com l’escenari on se’ns reconeix com a persones, en un clima de tendresa, d'acolliment i confiança, fruit de l’amor i això ens dóna seguretat. I que al valorar-me com a persona i oferir-me un "crèdit d'humanitat", m'obren el camí per a ser jo mateix. Aquesta experiència original és fonamental per al ser humà. Pel que fa a la llibertat, afirma que, l'important no és només poder triar, sinó també poder triar bé.

Elaboració pròpia, a partir de materials i recursos diversos


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...