titulo de la web

QUÈ ÉS LA PERSONA HUMANA

Sovint l’ambient social i el context cultural del món occidental ens aboquen a «l’exterior», a l'exterior de nosaltres mateixos. Centrem la nostra activitat psíquica en la comprensió dels fenòmens externs, entretenim la nostra ment en comprendre les realitats que es produeixen al nostre voltant, a la perifèria. Estem tan abocats a mirar cap enfora, al món extern, que ens oblidem de l’interior, ens descuidem de nosaltres mateixos.

En el cosmos, hi ha realitat més digna de comprensió que l’ésser humà? Centrar la nostra mirada, l’atenció, en la nostra pròpia comprensió com a éssers «humans» és contribuir a ressaltar el nostre valor intrínsec i la nostra dignitat, és ampliar els nostres horitzons vitals, és contribuir a esbrinar qui som i què podem arribar a ser. És contribuir també al desenvolupament de la intel·ligència interpersonal, que té a veure amb la capacitat d'entendre altres persones i la intel·ligència intrapersonal, que permet entendre's a un mateix i als altres.

anterior

Els éssers humans som «naturalesa» sí, però naturalesa «humana». Som persones dotades de «naturalesa humana». Aquesta naturalesa té tres dimensions bàsiques: física (tendències instintives), psicològica (emocions, sentiments ...) i espiritual (pensaments, volicions ...). Aquestes tres dimensions s'entrecreuen, no són separables, formen una unitat complexa. Aquesta integració unitària, característica de la naturalesa humana, és tant una dada com un repte: és, alhora, una cosa que som i una cosa que hem d'arribar a ser.

L'experiència humana és àmplia, rica i variada: no es redueix a l'experiència sensible, sinó que inclou l'experiència metafísica, l'experiència moral, l'experiència religiosa, l'experiència de fe, l'experiència mística ... A aquestes formes d’experiència no s’hi arriba d’una manera fàcil.  L'accés als diferents tipus d'experiència té els seus requisits. Aquestes condicions o requisits no són privatius d'una persona o un grup: la seva vivència forma part de l'experiència mateixa de la humanitat i la seva expressió més rica i qualificada la podem apreciar en la vida i obra de no pocs éssers humans. També la metafísica, l'ètica, la religió, la fe i fins i tot la mística són, en certa manera i cadascuna a la seva manera, uns afers específicament humans.

En el conjunt de les diverses espècies, els éssers humans posseïm una característica molt específica nostra: la dimensió espiritual. Els éssers humans poden disposar dels seus dinamismes físics i psicològics. La dimensió espiritual permet a l’ésser humà un cert desdoblament respecte a si mateix. És a dir, poden "separar-se de si mateixos", poden autodistanciar-se  i "anar més enllà de si mateixos" (autotranscendir-se).

Individu o subjecte responsable i lliure, és a dir, persona

A més de dotats de naturalesa humana,  els éssers humans som «persones».  L’ésser humà és un individu; un subjecte responsable i lliure, una persona. Paraula profunda que en primer lloc significa un mateix, indica una identitat que no puc eludir: el moi-même i la mismidad indiquen el límit que constitueix la persona: la persona suposa aquesta identitat intransferible. És com una paret que assenyala el límit personal. Quatre són les característiques pròpies de l'ésser-persona: cada persona és irrepetible o única; cada persona té dignitat, la persona té lliure albir i, finalment, la interpersonalitat, no hi ha persona sense persones.

D’altra banda, subjecte indica home entre els homes. Perquè aquesta individualitat no està llançada a superar tot límit i a singularitzar-se, sinó que conviu, col·labora, és solidària, existeix en relació: és relació. La persona no és tan sols possessió d’un mateix sinó relació de donació als altres. Així es perfecciona la persona, no sols en la intimitat del jo mateix sinó en el despreniment de la relació-donació als altres. Així es perfecciona la persona i el seu món. El subjecte responsable i lliure obeeix la llei inscrita en la intimitat del seu cor, però malgrat això és capaç de dir la seva, de fer la seva.

Altres característiques: racionalitat i llibertat

Alguna cosa més que cos i ment. Un ésser que transcendeix la dimensió biològica. Els éssers humans som alguna cosa més que cos i ment, som també cor, sentiment, passió, tendresa i amor. A més d'un component cognitiu i racional posseïm també un component emocional que no és alguna cosa separat de la raó, ni del nostre cos físic, sinó que està integrat en ells. Els sentiments i les emocions són les que donen color, forma i direcció als nostres actes. Al mateix temps les persones som també éssers d'impulsos primitius amb capacitat per a la creació de les més belles obres com de les més grans atrocitats. En el nostre interior es combinen tres cervells, el racional, el dels afectes, el dels instints, de tal manera que entre ells hi ha una relació inestable i canviant. Per això la ment racional no posseeix tot el poder sobre nosaltres: pot ser dominada, ignorada, fins i tot esclavitzada per l’afectivitat o la impulsivitat

Racionalitat. L’home és un animal racional, amb capacitat per a pensar, reflexionar i comprendre. D'altra banda, gràcies a la seva facultat intel.lectiva, no solament s'adapta al medi, com fan els bruts, sinó que el transforma i humanitza, convertint en habitable el que no ho era. Per als animals, valorar i comprendre el significat del que perceben són funcions que realitzen tenint sempre com punt de referència la seva pròpia situació orgànica. L’ésser humà, pot reconèixer la realitat sense referència a la pròpia situació orgànica o fins i tot al marge d'ella. La raó és la capacitat cognoscitiva humana que gaudeix d'aquesta autonomia. Així podem reconèixer i comprendre el significat de realitats que no guarden cap relació amb les nostres necessitats biològiques o amb la propagació de l'espècie. Els humans som capaços d'establir la diferència entre el que les coses són en si i el que són per a mi. És a dir, som capaços d'objectivar i conceptualitzar la realitat. L'enteniment humà s'adona que pot conèixer la totalitat del real, i entre aquesta realitat, conèixer-se a sí mateix i a la pròpia subjectivitat. Aquest donar-se compte és la funció de l’intel·lecte que es denomina consciència, i quan l'objecte de coneixement és la pròpia subjectivitat, parlem d’autoconsciència.

Llibertat. Els homes no estan programats per a seguir inexorablement les tendències instintives. És lliure qui fa el que vol; però per a poder fer el que hom vulgui, cal saber el que es vol. D'aquí l'íntima relació que existeix entre racionalitat i llibertat. La biologia descriu els instints com pautes de comportament fixes, estereotipades, comuns a cada espècie. L’home no té pautes de conducta preprogramades, amb les quals fer enfront de les seves necessitats vitals. El comportament humà es però obert i imprevisible i no respon al dictat dels instints. L’ésser humà ha de determinar què vol fer, com vol aconseguir-ho abans de posar-se a actuar per a assolir-ho. La vivència de la nostra pròpia llibertat és una de les experiències més profundes arrelades en la subjetivitat humana. L'exercici de la capacitat d'autodeterminació ens fa experimentar d'una manera molt intensa que som nosaltres mateixos i que podem transcendir-nos. Gràcies a la llibertat els nostres actes són lliures i nosaltres responsables de les nostres accions.

Som també éssers culturals. Éssers que ens desenvolupem al sí d'una cultura i creadors de cultura. La cultura és la trama necessària per al desenvolupament com a humans. La biologia és la base de cada ser humà, alhora la aquesta és sotmesa per cada cultura específica. La biologia i la cultura es modelen mútuament. Tot ésser humà neix amb un enorme sac de capacitats biològiques, psicològiques, socials i espirituals per desenvolupar. Aquests potencials s'ordenen en tres conjunts: instints, emocions i intel·lecte. Durant una part important del seu cicle vital cada persona ha d'esforçar-se a desenvolupar les seves potencialitats fins a arribar a ser cada cop més plenament humà. No pot existir un ser humà sense un idioma i un sistema de valors, sense una pauta per a relacionar-se amb els altres, sense un sentit que donar a la seva existència, en definitiva, sense una cultura. La cultura dintre del marc de la qual neix cada individu és la trama que l’acaba de convertir en ser humà.

Dos notes característiques més: som un “ens amans” i un “ens espiritual”

L'ésser humà com a "ens amans". Abans que ésser racional (ens rationale) o ésser ple de desitjos i volicions (ens volens), la persona humana per sobre de qualsevol altra cosa és un “ens amans”: busquem ser estimats i estimar. L'amor és la clau d’intel·ligibilitat antropològica per excel·lència. L'amor és el que descobreix qui i què som els éssers humans. De fet, qui estima a un altre, el compren en la seva irrepetibilitat o singularitat única.

L’"amor" en la seva comprensió profunda segueix un itinerari, passa per una sèrie de fases: en primer lloc, la modificació de l'afectivitat, amb la qual tot amor comença, la conformació o recreació que l'amant fa l'estimat en la seva imaginació, la intenció que l'amant construeix d'estimar l'estimat i, finalment, la donació o lliurament que progressivament fa l'amant l'estimat de la seva vida. La reducció de l'amor a una de les tres etapes anteriors a la donació o lliurament mútua (l'amant l'estimat, l'estimat l'amant) engendra un dramàtic saldo: el de les molt esteses patologies de l'amor. El fruit, però, d'un amor que arriba a la donació és la comunió entre les persones, ni més ni menys que una vida aconseguida i el descobriment del sentit més profund de les nostres accions.

L’amor és quelcom ineludiblement interpersonal. De la mateixa manera que no hi ha persona (jo) sense persones (tu-ell), tampoc l'amor és un assumpte del jo. No és només que l'amor és la relació interpersonal més valorada, sinó que sense el concurs del tu no descobreix el jo l'experiència de l'amor. "L'home, abans de ser un ens cogitans o un ens volens, és un ens amans!. Té la tendència a obrir-se a lliurar-se a l’altre, a sortir de si mateix per a endinsar-se en un altre ser.

L'home abans que res és un “ens amans”. El cor humà com a lloc de residència  dels sentiments té una lògica no racional, seguint en això a la lògica del cor de Pascal ("El cor té raons que la raó no entén"). L’ésser humà està cridat a sortir d’ell mateix i s’orienta cap als valors. La persona humana porta en si tots els valors. La persona és dinàmica en els actes de pensar, de voler, d'estimar, d'odiar, de recordar, d'esperar, de preveure ... l'estructura amant de la persona humana està orientada a perseguir allò de superior, la persona és impuls que s’orienta cap als valors.

La intel·ligència espiritual

La definició més bàsica d’intel·ligència espiritual fa referència a "la capacitat de ser feliç tot i les circumstàncies". Tot i els molts factors del benestar relacionats amb la intel·ligència espiritual, el factor principal o central és la felicitat. Buda la va anomenar visió total o Vipassana, va assenyalar que era la capacitat de visió penetrativa per comprendre la realitat profunda dels fenòmens, veure les coses com són. Aquesta comprensió era la base per superar la ignorància, base del sofriment, i assolir la veritable felicitat.

Avui tenim d’un model de tres nivells de la intel·ligència, on la intel·ligència espiritual s'ocupa del sentit de transcendència. El primer nivell de la intel·ligència es troba la intel·ligència més bàsica, la intel·ligència emocional, que té a veure amb el cos, els instints i és sobre sentir; és el més bàsic i el compartim amb els animals, és el nivell subhumà de la intel·ligència emocional, està basat en els nostres instints, impulsos i sensacions i opera amb l'ull de la carn, és una intel·ligència primitiva, pre-racional, però necessària i molt important per a la supervivència.

El segon nivell de la intel·ligència té una importància mitjana però ja és exclusiva dels humans. Aquest segon nivell l'ocupa la intel·ligència intel·lectual que té a veure amb les activitats de la ment, el cognitiu i és sobre pensar; són totes les intel·ligències múltiples basades en la ment, d'una o altra manera són intel·ligències intel·lectuals, està basada en la nostra capacitat de raonament, en el cognitiu, en el nostre pensament lògic, en la capacitat de simbolitzar, i opera amb l'ull de la ment, és una intel·ligència cultural, social, basada en el llenguatge i ens serveix per controlar i mesurar el món.

El tercer nivell de la intel·ligència és el més important i es correspon amb la intel·ligència espiritual, que té a veure amb el benestar, amb viure una vida feliç i és sobre Ser. Aquesta és exclusivament humana i està basada en la saviesa, la nostra capacitat de visió holista de la realitat profunda, de comprensió de contextos i totalitats significatives. És la capacitat de transcendència, d'anar més enllà del biofísic i social, més enllà del cos i les emocions. Opera amb l'ull de la contemplació, és una intel·ligència transpersonal perquè se situa més enllà de l'ego narcisista. Opera amb visió universal. És transracional, no es limita a la racionalitat instrumental mecànica de la ciència. És l'única que pot donar-li sentit espiritual a la vida, és a dir, generar sentit transcendent per viure, alimentar la integritat de la nostra consciència. Les altres intel·ligències i els dos nivells inferiors no poden fer això. També és la capacitat de relacionar harmònicament amb la totalitat, d'estar relacionats amb el tot, és la capacitat de ser feliços malgrat les circumstàncies. (veure aquí)

La intel·ligència espiritual ha estat relacionada amb l'educació holística, com dos camps de desenvolupament paral·lels, un veritable procés d’educació holística ha d'incloure el desenvolupament de la intel·ligència espiritual. (Wikipèdia)

Elaboració pròpia, a partir de materials i recursos diversos


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...