titulo de la web

LA IMPORTÀNCIA DE LES  «TRANSMISSIONS CULTURALS» AVUI

La humanització o la deshumanització dels homes i les dones —i també dels grups humans— al sí de qualsevol societat depèn en gran mesura de la qualitat o de la manca de qualitat de les transmissions que rebin al llarg de la seva vida.

Cada grup humà hereta de les generacions precedents i transmet a les noves generacions el «bagatge cultural»  que ha estat capaç de generar. Al sí de tota cultura humana cada generació intenta transmetre a les generacions futures el millor del «bagatge cultural» acumulat al llarg de les generacions que l’han precedida.

Si actualment al que aspirem és a constituir una societat avançada i de qualitat, assegurar la qualitat humana dels ciutadans mitjançant la transmissió del millor del «bagatge cultural» que hem heretat i del que nosaltres mateixos hem estat capaços de generar resulta fonamental. Per això és imprescindible la transmissió al conjunt de la ciutadania i especialment a les noves generacions d’un projecte social sòlid, coherent, engrescador, sedimentat no en valors degradats sinó en valors  civilitzatòriament “consistents”. En aquesta tasca la societat civil, la institució familiar, el conjunt de les institucions educatives... hi tenen un important paper a jugar, de manera particular i especialment intensa tot el món educatiu.

Aporto uns breus extractes d’un document sobre la funció i l’estat de les transmissions humanes, un document referit a la situació de la transmissió de la fe al sí de la societat actual però perfectament aplicable en la seva essència a qualsevol altre tipus de transmissió cultural ( educativa, relacional, convivencial, cívica, ideològica, ètica, axiològica...). Segurament ens trobem immersos actualment en una veritable crisis d’identitat individual i col·lectiva i per tant es fa també evident la dificultat amb què ens trobem en la transmissió d’uns valors humanament consistents a les noves generacions. A més, com s’afirma en el propi document, la crisi pedagògica en les «transmissions culturals» és també fruit en part d’una crisi gramatical.

Una suggerent reflexió procedent de l’abadia de Montserrat, centre entre d’altres de reflexió i cultura, especialment útil per a tots aquells sectors que al sí de la societat tenim la responsabilitat social de contribuir precisament a aquest tipus de tan nobles  tasques.

 

Importància de la societat civil i del civisme

La nostra intenció primera és limitar-nos a oferir unes análisis de la funció i de l’estat de les diverses transmissions en el present de la nostra societat. Aquest tema té una importància cabdal en la constitució de l’ésser humà i de les societats humanes com a tals.

La humanització o la deshumanització dels homes i les dones —i també dels grups humans— depèn en gran mesura de la qualitat o de la manca de qualitat de les transmissions que han rebut i que, de fet, continuen rebent durant tota la seva vida.

Apropar-se a la situació actual de les transmissions humanes equival a ocupar-se i preocupar-se de la salut física, psíquica i espiritual, individual i col·lectiva, de l’ésser humà del principi del segle XXI.

És prou evident que l’interès actual per les transmissions indica que ens hem adonat de la importància decisiva de la societat civil i de la seva virtut més distintiva i característica: el civisme.

No cal especular gaire per constatar que un dels trets més negatius del moment present és l’augment de l’incivisme en gairebé tots els sectors de la vida ciutadana, la qual cosa per ella mateixa ja posa en relleu la greu i profunda fractura de les transmissions en el dia a dia de la nostra convivència familiar, religiosa i política.

Aquest augment de l’incivisme també pot ser considerat com un emmalaltiment col·lectiu de l’ordenació religiosa, social i política de la nostra societat, la qual amb molta freqüència es mostra impotent no sols per fer front als comportaments incívics de moltes persones i molts col.lectius, sinó sobretot pel que fa a la transmissió a les noves generacions i, d’aquesta manera, configurar les normes mínimes de convivència i educar i responsabilitzar els ciutadans.

Les preguntes fundacionals

La crisi actual de les transmissions en la societat del segle XXI incideix en la totalitat de la persona. La totalitat de la persona com a ésser relacional viu gràcies a les transmissions i actualment es troba en estat de desconstrucció, d’enderrocament, de pèrdua d’aquelles referències que li haurien de permetre plantejar-se en cada moment les qüestions antropològiques per excel·lència: qui sóc (qui vaig essent) jo?; d’on vinc i vers on m’encamino? (...)

Aquestes són les «preguntes fundacionals de l’ésser humà», és a dir, aquells interrogants que de debò constitueixen els aspectes fonamentals de la seva presència en el món. La crisi pedagògica és també una crisi gramatical. A causa de la fallida de les transmissions, molts contemporanis nostres no disposen de paraules per formular els interrogants decisius de l’existència humana, la qual cosa comporta unes conseqüències dramàtiques: el que no es pot expressar, el que no es pot emparaular —aquest neologisme es refereix al resultat d’una recepció correcta de les transmissions—, no existeix, és irrellevant per a qui no està en condicions de mobilitzar els recursos gramaticals que haurien d’haver-li estat transmesos.

En realitat, les preguntes fundacionals són l’expressió més acurada de la profunditat última dels humans.

 

Lluís Duch: La crisi de la transmissió de la fe, Ed. Cruïlla i Fundació Joan Maragall, Barcelona 2007)


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...