Loading

El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player

rss

El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

mapaweb
contacta

 

 

escenariclic aquí
laforclic aquí
escogerclic aquí
ppropiaclic aquí

El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player

L’«ADULTESA» I LA NECESSITAT D’UNA FORMACIÓ ESPECÍFICA PER A LA VIDA ADULTA  

Què entenem per «adult», quins són els rols i els reptes propis d’aquesta etapa de la vida, en què consisteix això de l’adultesa humana, quines les seves necessitats formatives i quina la resposta de l’administració a aquestes necessitats?

Una altra Educació de les Persones Adultes no solament és possible, sinó necessària.

L'Educació d'Adults esbossada a la LEC pel legislatiu català no demostra tenir una concepció àmplia i integral de l'«adultesa» i dels reptes no solament acadèmics o professionals que es presenten en la vida adulta. Reflexa una idea reduccionista i estreta de l'educació i la formació que les persones adultes avui necessiten, resultant insuficient en una societat avançada com pretén ser la nostra.  

Els adults acostumem a creure que ja estem formats, que ja hem arribat a la condició adequada de ser, és a dir, que no cal que ens preocupem de millorar aspectes personals, ni per innovar-los, ni per canviar-los, ni per fer res que ens faci sentir millor la pròpia existència. Es creu fàcilment que formar-se és propi només dels infants, dels adolescents i, com a màxim, dels joves.

Avui, l’adult possiblement s’ha de replantejar com afrontar situacions que irrompen en la seva vida: situacions de desconcert, les llacunes, els trencaments afectius, les inestabilitats psicològiques..., i que han passat a ser noves realitats de la seva vida per a les quals tal vegada no s’estava prou preparat.

Pensem en les noves seguretats que l’adult necessita, o la por d’envellir, el desig de cremar etapes, els intents d’assemblar-se físicament a altres edats o la impaciència davant de les moltes coses que un es proposa i no es realitzen. La mala consciència de la vida i dels seus límits; la mateixa por de la mort o de les noves soledats que s’apropen...

Cal repensar el procés de maduració humana: de la infància a l’adolescència, de l’adolescència a la joventut i de la joventut a l’adultesa.

¿El nou adult sap afrontar amb serenor la seva vida, la seva existència, amb capacitat flexible i madura tot reconeixent els canvis i les evolucions socials? És a dir, ¿se sent valent davant de les inseguretats? ¿Té cura de tenir actituds receptives des d’un punt de vista humil que l’ajudin a créixer des d’una obertura plena de llibertat?

Com somniem el nou adult d’avui? N’hi ha prou de creure que ja està bé com és? Pensem en uns adults que estiguin joiosos de l’existència, que la tenen com un tresor? Adults als quals l’autoestima, l’autorealització i la capacitat de sentir amb els altres doni una nova plenitud?

Com es pot entendre la joia de viure, acceptant i reconeixent la pròpia edat, la precarietat de la vida i les incerteses?
Com acceptem la nostra història personal? Ho fem amb realisme sentint la pròpia realitat com la millor que ens podria viure?

 

Què és un ésser humà adult?

Etimològicament la paraula «adult», de la veu llatina «adultus», significa créixer. I es podria definir com la plenitud vital a la qual arriben els éssers vius en un moment donat de la seva existència. Precisar el terme "adult" obliga a certes consideracions relatives a l'edat, la maduresa psicològica, el rol social. L'adultesa és plenitud vital. A més de l'adultesa biològica, adultesa psicològica es caracteritza pel desenvolupament de l'activitat psíquica en el seu màxim grau: les funcions intel·lectuals, emocionals i conatives adquireixen més intensitat, amplitud i funcionalitat. L’adultesa sociològica es manifesta en sectors com la feina, la participació social (política i cívica) i en la responsabilitat jurídica. Dins el cicle vital humà aquesta etapa de la vida sol aparèixer com la fase d’assoliment del creixement humà, d'estabilitat, de coherència i responsabilitat en l'exercici del rols socials, d’integració i harmonia de les diverses vessants de la personalitat humana. L'ésser humà es fa adult mitjançant un procés d'integració dels seus diferents estats tant biològics, psicològics i mentals. Ser adult significa estar dirigit per un mateix i implica la capacitat de governar-se a si mateix ...".

Adultesa amb harmonia

Per Josep M. Forcada i Casanovas

Els adults acostumem a creure que ja estem formats, o més ben dit, que ja hem arribat a la condició adequada de ser, és a dir, a l’estatus personal oportú i, per tant, que no cal que ens preocupem de millorar aspectes personals, ni per innovar-los, ni per canviar-los, ni per fer res que ens faci sentir millor la pròpia existència. Es creu fàcilment que formar-se és propi només dels infants, dels adolescents i, com a màxim, dels joves.

Però avui, l’adult que està obert a ser més harmònic possiblement s’ha de replantejar les situacions de desconcert, les llacunes, els trencaments afectius, les inestabilitats psicològiques..., que han passat a ser noves realitats per a les quals tal vegada no s’estava prou preparat. Caldria repensar quines són les causes que condueixen a aquestes vivències, amb els seus condicionants, per tal d’esbrinar si en som culpables nosaltres, si ho són les circumstàncies i si potser hi manca una pedagogia, també per a adults, que podria ajudar a afrontar aquests fets.

Cal repensar el procés de maduració humana: de la infància a l’adolescència, de l’adolescència a la joventut i de la joventut a l’adultesa. Es tracta de descobrir el procés personalitzat en què cada una de les etapes té unes característiques canviants.

Molts psicòlegs parlen, per exemple, de l’adultesa no com un bloc o un tot, sinó com quelcom amb unes etapes o dimensions: una infància de l’adultesa, una adolescència de l’adultesa, una joventut de l’adultesa... Són, a vegades, llargs períodes en què hi ha reaccions i formes de fer que queden emmarcades en altres fases de la vida i que fins i tot fan malviure el present. S’accepten aquestes realitats?, esclavitzen?, es fan conscients, o s’haurien de fer conscients?

Pensem en les noves seguretats que l’adult necessita, o la por d’envellir, el desig de cremar etapes, els intents d’assemblar-se físicament a altres edats o la impaciència davant de les moltes coses que un es proposa i no es realitzen. Hi ha molta gent que té mala consciència de la vida i dels seus límits, que se senten breus; també la mateixa por de la mort o de les noves soledats que s’apropen pot crear una rebel·lia interior i una disconformitat amb un mateix.

¿El nou adult sap afrontar amb serenor la seva vida, la seva existència, amb capacitat flexible i madura tot reconeixent els canvis i les evolucions socials? És a dir, ¿se sent valent davant de les inseguretats? ¿Té cura de tenir actituds receptives des d’un punt de vista humil que l’ajudin a créixer des d’una obertura plena de llibertat?

Pensem en uns adults que estiguin joiosos de l’existència que tenen com un tresor irrepetible, als quals l’autoestima, l’autorealització i la capacitat de sentir amb els altres doni una nova plenitud. Cal pensar en una nova proximitat a les realitats de la naturalesa, del treball, de la família, de l’ambient de lleure. Potser es pot intentar viure bé des d’una nova llibertat personal, responsable i creativa.

Com somniem el nou adult d’avui? N’hi ha prou de creure que ja està bé com és (immobilitats basades en superioritats)? Com es poden superar tants retrocessos propis dels adolescents? (Moltes mares estan preocupades per assemblar-se a les filles, per semblar més joves que les filles.)

Com es pot entendre la joia de viure, acceptant i reconeixent la pròpia edat, la precarietat de la vida i les incerteses? (Avui molts creuen que la joia és impossible perquè en el món hi ha molts problemes.)

Com es poden assolir uns nivells d’igualtat entre l’home i la dona, sense rivalitats? (L’estranya, amarga i subtil superioritat d’uns respecte dels altres fa desaprofitar energies i allunya l’home de la dona i la dona de l’home, de manera que es perd un llenguatge de tendresa, d’elegància en la convivència, de força cordial en el respecte mutu.)

Com ha de ser el món creatiu de l’adult harmònic i feliç? Cal que acceptem la nostra història personal: d’on venim?, qui som?, on anem? Hem de tocar de peus a terra fermament sentint la pròpia realitat com la millor que ens podria ocórrer.

Font: Àmbit Maria Corral

La necessitat d’una formació específica per a la vida adulta 

La perspectiva dels anys i la ja llarga experiència  treballant a la formació d'adults ens permet planar, fent una ullada crítica, sobre l'enfocament i l'orientació que l’administració educativa dóna a un àmbit educatiu que com el de la formació de persones adultes a la pràctica sempre ha estat considerat la cua del sistema educatiu.

La manca a casa nostra d’una política global i coherent respecte a la formació de les generacions adultes fa que aquesta es presenti com a dispersa, disgregada i desintegrada en diversos àmbits i departaments de l’administració catalana. Tenim sí una formació per a persones adultes o formació en edat adulta però no hi ha encara una autèntica “educació i formació” de les persones adultes. En general el que en realitat es practica és formació en edat adulta. Una cosa és oferir formació en edat adulta i un altra, molt diferent, oferir a les persones en edat adulta, l’educació i la formació adequades per prendre consciència de les seves actuals necessitats i poder fer front amb competència als molts reptes de tota mena que la vida actual ens presenta en tant que persones adultes amb funcions, rols i responsabilitats específics com a persones, membres responsables d’una família, educadors dels fills, treballadors, ciutadans participatius i crítics... al sí d’una societat complexa, plural i diversa com la que avui ens toca viure.

L’actual formació d’adults a Catalunya està dirigida a grups d’adults específics i bàsicament es redueix a l’assoliment d’uns aprenentatges inicials, la reincorporació de la població jove al sistema educatiu o la promoció per a l’accés a la societat de la informació. Aquesta orientació és necessària però resulta absolutament insuficient per als molts reptes i exigències del context actual.

Com hem vist anteriorment els principals reptes i necessitats a què s’afronta una persona adulta a l’actualitat no són  precisament de tipus acadèmic o cultural en sentit restringit, per als quals en general no s’està preparat i per tant requereixen d’una formació específica. L’anàlisi en profunditat de les competències avui dia requerides per un adult per fer front al reptes del present ens mostra que depassen en molt les competències bàsiques establertes per als joves o la formació per a l’assoliment d’unes competències transprofessionals. Les generacions adultes necessiten estar molt millor formades per fer front als molt reptes que tenen al davant. En termes d’eficiència i rendibilitat social en una societat avançada aquestes generacions  requereixen d’una formació integral a la qual tenen dret i que no es pot deixar simplement a voluntat de cadascú. El cost social derivat de la manca de formació suficient d’aquestes generacions cada cop serà més alt. Aquesta formació específica i integral avui dia necessària per a l’adultesa requereix d’uns programes formatius específics, que prenent l’adultesa com a etapa evolutiva específica, educativament resultin molt més apropiats als reptes, rols i necessitats vitals que en tant que adults estan experimentant en els diversos àmbits, esdevenint així una formació molt més funcional, significativa i integral per a aquestes persones.

Per a això es requereix d’una administració que reconegui l’important paper que unes generacions adultes ben formades tenen per al futur d’una societat i impulsi una veritable formació de les mateixes implementant les accions formatives necessàries i també d’uns professionals amb una formació específica, capaços de portar a terme la nova Educació que les persones adultes necessiten en aquest s.XXI. Per estimular aquesta tipus d’educació entre la població adulta es requereix d’uns professionals degudament qualificats i conscients de la transcendència d’una bona formació de les persones adultes que possibiliti l’adequada transmissió «cultural» a les generacions futures. Aquesta formació hauria de ser específica en quant a l’orientació, contingut educatiu i metodologia específica.

El desenvolupament “integral” de les persones.

Per això la formació d’adults necessita reorientar el seu enfocament. I això exigeix una llei específica de Formació de les Persones Adultes. A quina població es dirigeix, amb quin concepte d’adultesa s’opera, quina concepció de la «formació» i la «cultura» hi ha al darrera del plantejament de les últimes dècades, a què ha quedat reduïda avui a la pràctica la formació d'adults a Catalunya?

L'educació d'adults a Catalunya no pot quedar reduïda solament a una mera segona oportunitat en edat adulta, un pur tràmit per acreditar unes competències bàsiques o per a assegurar una titulació acadèmica darrera de la qual és discutible l’assoliment d’una autèntica «cultura personal» adequada als molts reptes i necessitats que  presenta la societat actual. Requereix d’un plantejament de fons més ambiciós, de més altura de mires, de  llarga volada.

Quines són, actualment, les exigències que aquesta societat ens imposa en terrenys com el professional, social, cultural, familiar o personal?

El repte d'adaptar les estructures educatives globals a aquesta nova realitat és tan enorme que correm el risc de focalitzar el nostre esforç quasi exclusiva a un aspecte important però parcial del problema: la preparació per a l’accés al mercat de treball. El problema formatiu de les generacions adultes no pot quedar constrenyit a l’assoliment d’unes competències per accedir en millors condicions al mercat laboral. Els programes actuals solen tenir un caire utilitarista i les finalitats formatives que es proposen sovint un tint marcadament academicista i resulten escassament ambicioses educativament parlant. Aquesta formació generalment està dirigida a col·lectius amb necessitats educatives específiques però no hi ha una formació més integral orientada a tota la població adulta en general. Si implantem el criteri restrictiu de formar ciutadans perquè puguin trobar feina, és possible que a curt termini i en alguns àmbits tinguin èxit en termes d'ocupació i de productivitat, però és segur que això no garantirà que s'adaptin a les noves exigències a mig i a llarg termini perquè la nova educació no pot centrar-se només en l'aprendre a fer, sinó que ha de passar per un model més integral que inclogui l'aprendre a conèixer, l'aprendre a ser i l'aprendre a viure junts.

L’administració hauria d’oferir al conjunt de les generacions adultes de la nostra societat, la formació adequada per poder fer front i respondre amb competència als molts reptes de tota mena, no solament laborals, professionals o acadèmics, que la societat actual ens presenta sinó també en tant que persones, adults, responsables d’una família, ciutadans participatius, consumidors crítics per tal que esdevinguin ciutadans de qualitat.

Se’ns pot dir que estem em període de crisi,  de retallades, que els recursos són escassos i que s’ha de prioritzar... però la crisi no hauria d’afectar les nostres aspiracions, ni reduir els nostres horitzons conceptuals, ni oblidar el referent utòpic d’una autèntica educació integral de les persones adultes en la perspectiva de l’educació permanent...

Molts retocs, reformes parcials, reestructuracions en aspectes tècnics, organitzatius, curriculars, estretes de mira... i deixant al calaix altres qüestions que resulten claus:  què entenem per adult, quins tipus de maduració humana perseguim, a quin tipus de població adulta ens dirigim, quins són el seus reptes i necessitats vitals, quines les seves necessitats formatives, i com des de la formació de persones adultes podem contribuir al seu perfeccionament i millora. Solament amb horitzons amplis i altura de mires podrem bastir una societat i un país autènticament de qualitat.

Una altra formació d'adults és possible

Una altra formació d'adults és possible i no solament l’ actualment oferta per l’administració, oficial i reglada. Aquesta nova formació no solament és possible sinó necessària.

¿Hi haurà una «Educació» i una «Cultura» no alienadores, capaces d'ajudar-nos a recuperar la nostra identitat com a éssers humans i el nostre posicionament davant el món?

Podrà la Formació d'Adults superar la pobra concepció a què ha quedat reduïda i l'estadi «compensatori» i de segona oportunitat en què actualment es troba?

Sabrà endinsar-se en una «Educació», qualitativament superior, que tingui com a nord i horitzó la formació almenys en 4 dels grans «rols» de tota persona adulta:
a. Com a persones, individus en procés constant de creixement
b. Com a pares o mares, responsables de la formació d'una família i de l'educació del fills
c. Com a treballadors o professionals
d. Com a ciutadans

Per això cal:
- Una concepció més àmplia i plena de la «adultesa» i de la maduresa humana.
- Uns sistemes educatius que de veritat persegueixin el desenvolupament integral de les persones.
- Unes administracions que contemplin l'especificitat educativa d'aquesta etapa del cicle vital.
- Uns programes i uns currículums orientats a potenciar els «rols» específics d'aquesta etapa.
- Uns professionals ben conscients i degudament especialitzats per dur a terme la formació específica necessària en aquesta etapa de la vida.

Font: Àmbit Maria Corral i altres

Veure també:

Què és això de la formació d'adults. Swf

NO SOLO DE PAN VIVE EL HOMBRE

NECESSITAT DE CANVI DE PERSPECTIVA EN L’EDUCACIÓ DE LES PERSONES ADULTES

UNA NOVA FORMACIÓ D'ADULTS PER AL S.XXI

DIGNIFICAR LA FORMACIÓ D'ADULTS