titulo de la web

QUINA FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES VOLEM? (2)

Veure presentació

Per Joan V. Pérez Albero
Gener 2007
 
Amb motiu dels 12 anys de la Llei de FPA a la Comunitat valenciana
 

El dia 20 de gener es va acomplir el 12é aniversari de la promulgació pel Govern Valencià de la Llei de Formació de Persones Adultes. Aquesta va ser una Llei progressista que nasqué fruit d'un gran consens social amb la voluntat de regular la formació de les persones adultes en el marc de l'educació permanent. Ara, dotze anys després, queden moltes coses per fer, però sobre tot cal que ens parem una mica a reflexionar cap on anem, quin model educatiu estem desenvolupant i, atenent els canvis socials que tan acceleradament estan produint-se, quina formació de persones adultes volem.

La UE defineix l'aprenentatge permanent com "tota activitat d'aprenentatge realitzada al llarg de la vida amb l'objectiu de millorar els coneixements, les competències i les aptituds amb una perspectiva personal, cívica, social o relacionada amb l'ocupació". Es tracta d'un procés que ha de durar tota la vida i que enriqueix la persona, al mateix temps que li ajuda a desenvolupar-se en les situacions del seu entorn social i laboral. D'aquesta definició es dedueix que un dels objectius de l'aprenentatge permanent és millorar l'empleabilitat, la capacitat per aconseguir i mantenir una ocupació; l'altre vessant de l'educació permanent és, doncs, el desenvolupament personal, cívic i social de l'individu.

Tot i acceptant l'estreta relació que hi hauria d'haver entre els dos objectius, podem afirmar que la globalització hegemònica ha distorsionat la complexa relació entre allò econòmic i allò social, entre l'individual i el col·lectiu, entre allò privat i allò públic. Sovint el ciutadà és considerat i tractat com a consumidor, però al mateix temps, l'economia i el mercat necessiten que l'individu siga un bon productor, creador de riquesa, i la gran paradoxa és que l'augment de la prosperitat material no es correspon amb un augment de felicitat i satisfacció personals.

Ens trobem en un entorn saturat d'informació al servei de l'economia de mercat i que domina els mitjans de comunicació. En aquest context, l'educació s'està transformant, cada vegada més, en un instrument per preparar mà d'obra que s'adapte a la demanda del mercat, formació productora de "capital humà", de "recursos humans"; en compte d'una educació per i per a les persones. L'origen d'aquesta desviació es troba en la reducció del treball a un recurs organitzat, avaluable, reciclable i, si es dóna el cas, prescindible en funció de la seua utilitat per a l'empresa.

Però això no és tot, les polítiques neoliberals han donat un pas endavant i cada vegada més estan considerant l'educació i la formació com un negoci. El somni és que tothom consumisca educació al llarg de tota la seua vida, que hi haja una gran demanda de formació. És per això que la lògica mercantil i financera del capital privat vulga ficar el cap (o la mà) en l'ingent volum de negoci que l'educació pot representar i vulga imposar-hi les seues pràctiques de gestió aplicant-les també al camp pedagògic, així doncs, no ens ha d'estranyar l'ús cada vegada més freqüent en l'argot pedagògic de termes com: excel·lència, selecció, competència, productivitat, avaluació del sistema, compte de resultats, mercat de treball....

Davant d'aquest panorama cal preguntar-se. Cap on volem anar? Quin pot ser el nostre paper com a formadors de persones adultes en el context actual? Quin pot ser el nostre paper per construir una nova utopia per al futur comú, el d'un món on els éssers humans puguen desenvolupar-se i aconseguir cotes més profundes i més altes d'humanitat respectant i afavorint els altres i el seu entorn?

Ara més que mai pren sentit una educació que faça realitat els vells conceptes de construcció d'identitat individual i col·lectiva fugint de l'alienació del pensament únic i de la lògica del mercat; d'una pràctica i ètica polítiques; d'una educació que ajude a convertir la informació en saviesa humana; d'una educació generadora de subjectes democràtics que puguen pensar per ells mateixos; una educació que tinga per objectiu l'emancipació; una educació pública i allunyada de la lògica mercantilista....

I per aconseguir tot això hem de convertir els nostres centres en llocs de trobada i de relacions on joves i adults es troben i es comprometen, dialoguen i escolten, argumenten per compartir significats; en llocs on els aprenents troben possibilitats culturals, lingüístiques, socials, estètiques, ètiques, polítiques; un terreny de participació democràtica; llocs de recerca i creativitat, de convivència i plaer, de pensament crític i emancipació, generadors de ciutadania activa.

Però sobretot hem d'estar convençuts que l'aprenentatge permanent és un dret social, un dret que cada ciutadà i ciutadana té des del naixement i al llarg de tota la vida, un dret que els poders públics han de garantir per compensar amb equitat les desigualtats subsistents en la societat. És per això que hem d'exigir col·lectiva i individualment que les administracions ens doten dels recursos necessaris per a què aquesta necessitat es transforme en realitat.

 

 
Text adaptat a partir del sindicat de treballadors de l'ensenyament del país valencià:

Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...