Loading

El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player

rss

El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

mapaweb
contacta

 

 

 

escenariclic aquí
laforclic aquí
escogerclic aquí
ppropiaclic aquí

El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player

 

LLEI D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA DOGC núm. 5422 - 16/07/2009

Preàmbul

Sovint sentim parlar de tal o qual document, de tal o qual llei, però sol ser habitual que directament no les coneguem. Fa uns mesos s’ha aprovat al nostre parlament la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), una llei que intenta transformar en els pròxims anys el panorama educatiu català, posant de relleu la importància cabdal de l’Educació i considerant-la com un  dels grans eixos vertebradors del futur immediat de la nostra societat. Quin és el nou escenari  educatiu que es dibuixa davant nostre? Quina l' orientació que es vol donar a l’educació catalana a partir de la nova llei? Quins els horitzons educatius que es proposen al conjunt de la nostra societat per als pròxims anys?

La lectura completa d’una llei com aquesta, formada per més de 200 articles, no és fàcil. Per això d’entrada, a part de l’articulat concret i de cadascun dels seus títols específics, pot resultar interessant per a tots conèixer a grans trets la seva orientació general. Mirem, doncs, de copsar-ne l’orientació a partir del seu Preàmbul, que aquí hem intentat sintetitzar i presentem en les seves grans línees.

La societat catalana aspira a proporcionar la millor educació a les noves generacions i, més enllà, a continuar donant oportunitats educatives a tothom durant tota la seva vida. Aquesta aspiració es correspon amb la voluntat col·lectiva de fer de Catalunya un país pròsper, benestant i cohesionat, on tothom que hi viu pugui portar a terme lliurement el seu projecte vital.

L'educació és un dret de totes les persones. L'exercici d'aquest dret s'ha de garantir al llarg de tota la vida i atenent totes les facetes del desenvolupament personal i professional. L'educació és una realitat fonamental de tota comunitat; esdevé el factor principal en la generació de capital humà i capital social i és un element de cohesió social i cultural. L'educació és la porta obligada a la realització personal i al progrés col·lectiu; és la palanca que fa possible la superació dels condicionants personals, socials, econòmics i culturals. Una de les més altes funcions dels poders públics democràtics és, doncs, garantir d'una manera efectiva el dret a l'educació per a tothom.

La Generalitat de Catalunya ha assumit al llarg de la seva història aquesta responsabilitat. L'Estatut del 2006 determina que totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d'igualtat. La Generalitat ha d'establir un model educatiu d'interès públic que garanteixi aquests drets.

La Llei d'educació s'inspira en el precepte estatutari i hi vol donar compliment. Aquesta garantia es concreta en la regulació i l'oferta del Servei d'Educació de Catalunya, constituït per una xarxa plural de centres educatius de titularitat pública i de titularitat privada i és el resultat de la tradició educativa i social del país.

Es tracta d'una regulació pròpia i singular,  amb voluntat de tenir un sistema educatiu concorde amb la societat catalana, receptor del millor bagatge de la llarga tradició educativa d'aquesta societat i orientat a satisfer-ne la voluntat col·lectiva de superació. Es tracta d'una regulació feta amb voluntat de durada i, per tant, flexible i permeable als canvis. El futur de la Llei d'educació requereix la implicació de la comunitat educativa i de la societat catalana en l'acompliment de les seves finalitats.

Les aspiracions educatives de la societat catalana han anat evolucionant en el temps. Avui s'apunta a fites noves i exigents, centrades en la qualitat educativa i en la superació de les desigualtats socials. Les raons d'aquesta exigència renovada les trobem en els àmbits educatiu, social, econòmic i cultural.

Les raons d’una llei

Les raons educatives es fonamenten en la necessitat de millorar el rendiment escolar en l'educació bàsica i obligatòria, d'estimular la continuïtat dels estudiants en l'etapa d'educació postobligatòria i d'adequar-se als requeriments de la societat del coneixement. Les raons socials es basen en l'obligació de compensar les possibles desigualtats d'origen social a l'interior del sistema educatiu i d'abordar amb garanties d'èxit la integració escolar de tots els alumnes. Les raons econòmiques són motivades pel requeriment d'una qualificació educativa i professional més elevada de la ciutadania per a poder millorar la competitivitat de l'economia catalana i possibilitar el canvi del model econòmic de Catalunya en un entorn global. Les raons culturals i cíviques són impulsades per la voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna, en la qual la llengua catalana esdevingui un factor bàsic d'integració social.

Una bona part d'aquestes raons són a l'origen dels debats dels darrers temps que han sorgit a Catalunya i del Pacte nacional per a l'educació (any 2006). Aquest Pacte va posar en relleu que a Catalunya molts i diversos moviments i grups socials han fet de l'educació un dels seus principals centres d'atenció. L'escola ha estat vista com una oportunitat per a oferir a les noves generacions de ciutadans uns nivells més elevats de cultura i de benestar individual i col·lectiu. D'altra banda, la institució escolar ha mantingut vives la llengua i les tradicions del país. Fruit de tot això avui Catalunya compta amb una molt rica experiència pedagògica i d'innovació educativa.

El Pacte constitueix un referent ineludible de la Llei d'educació, que per mitjà del Servei d'Educació de Catalunya fa seu el compromís de millora, amb la voluntat de fer possibles al mateix temps els objectius d'equitat i d'excel·lència. Aquesta coresponsabilització en els objectius comporta un finançament que s'apropi als nivells europeus, d'acord amb les necessitats a les quals els centres han de donar resposta. Per això, aquesta llei neix amb la voluntat d'afrontar els requeriments i els compromisos continguts en aquell gran acord social.

El propòsit de la Llei

El propòsit de la Llei d'educació és facilitar el marc institucional adequat per a la millora de la qualitat del sistema educatiu català. La Llei pretén que la pràctica educativa respongui millor a la diversitat dels alumnes catalans, per a satisfer les situacions que presenta una societat complexa i canviant com la del segle XXI. La Llei pretén singularitzar el sistema educatiu català, millorar-ne la qualitat i dotar-lo de l'estabilitat necessària per a assolir els seus objectius.

La Llei reflecteix, doncs, l'opció per un model propi de l'educació, desenvolupa el règim lingüístic derivat de l'Estatut, amb la finalitat de garantir la normalització lingüística del català. el compliment del deure i l'exercici del dret de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà, apostant per la potenciació del plurilingüisme assegurant un bon nivell d'aprenentatge d'una tercera llengua, tot desvetllant i potenciant l'arrelament a Catalunya. Només des del coneixement del que és propi és possible obrir-se a les altres realitats i reconèixer-ne les singularitats.

La Llei d'educació regula explícitament els drets, les llibertats i les obligacions que corresponen a tots els membres de la comunitat educativa: alumnes, pares i mares, professors i altres professionals educatius, l'Administració educativa i l'Administració local, i també els titulars dels centres privats. La Llei també desenvolupa l'organització de l'ensenyament i el desplegament curricular en totes les etapes i modalitats educatives: l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional, els ensenyaments d'idiomes, artístics i esportius i l'educació de les persones adultes.

Així mateix, la Llei regula explícitament les qüestions relatives al dret individual i de les famílies a l'educació, les obligacions correlatives dels poders públics en matèria de programació del sistema educatiu, tot garantint el dret a l'educació i l'harmonització d'aquest amb els drets individuals dels alumnes, les famílies o els tutors, el dret a la creació i la direcció de centres, les previsions de finançament del sistema i l'ordenació de les etapes educatives.

Alguns dels objectius prioritaris i característiques

Entre els objectius prioritaris de la Llei destaca l'objectiu que els centres adeqüin llur acció educativa per a atendre la diversitat i les necessitats educatives específiques, promoguin la inclusió dels alumnes i s'adaptin millor a llur entorn socioeconòmic.

Per a assolir aquest objectiu, la Llei dota d'autonomia els centres educatius, flexibilitzant el sistema i possibilitant la creació de xarxes d'escoles unides per projectes comuns.

Els canvis accelerats de la societat actual, els contextos d'una diversitat i una complexitat més grans, la necessitat de respondre ràpidament a les noves demandes que s'expliciten i els nous requeriments socials reclamen una escola que doni respostes singulars i flexibles, amb uns professionals que actuïn autònomament, en equip, en el marc d'una escola plenament arrelada a la comunitat.

Els elements que caracteritzen el sistema educatiu català necessiten, per tant, una profunda reforma estructural que permeti al dit sistema assumir un paper de lideratge actiu per a donar resposta a les demandes de la societat actual, un marc on puguin aparèixer solucions diverses als requeriments plurals plantejats per la demanda educativa. La Llei fixa les pautes bàsiques que han de complir tots els agents del sistema educatiu i determina els sistemes d'avaluació i d'inspecció.

El sistema educatiu com a servei públic

La Llei orgànica d'educació defineix el servei públic d'educació com un servei essencial de la comunitat que pot ésser prestat pels poders públics i la iniciativa social com a garantia dels drets fonamentals dels ciutadans

El sistema educatiu de Catalunya comprèn el servei públic educatiu, que ha de permetre que tots els centres sostinguts amb fons públics, que conformen centres públics i centres privats concertats, treballin junts amb uns objectius compartits des de la cooperació i la coresponsabilitat, tot respectant la naturalesa jurídica de les diverses institucions que el presten.

Sobre aquestes premisses, la Llei d'educació proposa un conjunt normatiu coherent, complet i amb visió de futur, que:

Defineix els principis generals que inspiren el sistema educatiu i l'organització,  consolida un projecte educatiu de país que garanteix el dret a l'educació de tota la ciutadania i li ofereix una educació gratuïta i de qualitat,  fixa les bases del Servei d'Educació de Catalunya, les condicions per a assolir un bon clima escolar en els centres, per mitjà d'una definició clara dels drets i deures dels alumnes, els principis generals de la regulació del règim lingüístic en l'àmbit de l'ensenyament, regula el desenvolupament de l'exercici democràtic i responsable de l'autonomia dels centres educatius i també els mecanismes de seguiment dels processos, d'avaluació dels resultats i d'informació i transparència, que els faci millorar en excel·lència i igualtat.

Facilita pautes i referents per a l'organització de l'acció educativa i els continguts dels ensenyaments i assegura que els projectes educatius n'ordenin la gestió, la direcció, l'organització pedagògica i els continguts dels ensenyaments; regula la formació, la selecció i les competències de la direcció dels centres públics i de llurs òrgans col·legiats de govern; caracteritza la professió docent, estableix la funció pública docent a Catalunya i dissenya la carrera docent.

Estableix mecanismes per a la subvenció o la concertació del conjunt d'ensenyaments declarats d'interès públic. Assegura un sistema d'avaluació intern i extern com a garantia d'ajustament del sistema a llurs principis i finalitats, tot implantant la cultura de l'avaluació en el conjunt del sistema educatiu, la qual cosa ha de permetre un millor coneixement del funcionament i dels resultats del sistema.

Estableix que, per mitjà de la prospectiva, es proporcioni al sistema educatiu informació que aporti coneixements externs al sistema educatiu català i permeten establir nous marcs de referència. Potencia la innovació pedagògica, el reconeixement de les bones pràctiques educatives, la formació del professorat, les infraestructures digitals del centre i la previsió de centres de referència pedagògica. Reconeix el valor educatiu i socialitzador de les activitats de lleure i el dret de tots els alumnes a accedir-hi en condicions d'igualtat.

Estableix la base jurídica de l'Administració educativa posant les bases de la cooperació estable entre l'Administració local i l'Administració educativa. Concreta les llibertats, els drets i els deures de les famílies en el procés educatiu. Aposta per la formació de les famílies i per llur vinculació amb els centres per mitjà de la carta de compromís educatiu.

Podeu veure text íntegre de la LEC