titulo de la web

NECESSITATS EDUCATIVES DE LA POBLACIÓ ADULTA I OFERTA FORMATIVA (i 2)

Des de la millor tradició de la formació d'adults sempre s'ha pensat en formar les persones de manera integral, i no exclusivament per trobar feina o per al progrés acadèmic.

Cal plantejar-se seriosament, quina formació bàsica de persones adultes fa falta avui.

Fa falta una anàlisi més acurada de les necessitats formatives de la nostra gent amb una perspectiva personal, familiar, laboral, cívica o social.

Els que haurien de ser els protagonistes principals de la seva educació, esdevenen consumidors passius.

Ni la formació inicial orientada a primària ni l'orientada a secundaria són els perfils professionals més adients per portar a terme la nova EP que es perfila per al s. XXI.

Una Educació entesa en un sentit ple va més enllà de la transmissió d'uns aprenentatges purament acadèmics.

Anar a la 1ª part

6. No confondre formació permanent amb formació bàsica per a adults

En el diagnòstic de la formació de persones adultes  a Catalunya (maig 2006) s'afirma que els centres i aules reconeixen que el concepte de formació bàsica àmplia i diversa s'ha assimilat al concepte de formació escolar, tenen una oferta excessivament homogènia i de caràcter escolar i el currículum adoptat és també fonamentalment escolar, amb un plantejament molt mimètic respecte de l'educació primària i la secundària. Els centres i aules posen l'èmfasi en la necessitat que les finalitats i objectius de la FpA s'orientin a garantir una formació àmplia i diversa, integral i integradora.

En perspectiva històrica, ens trobem encara en un estadi primerenc en el llarg procés cap a l'ideal d'una autèntica Formació Permanent. En aquest procés convindria però no perdre de vista tots plegats, participants i administració educativa, quin és l'horitzó, la meta, cap a la qual cal encaminar-se i orientar els nostres esforços; no confondre el camí amb la meta, les etapes per arribar-hi amb l'horitzó utòpic que ens guia, i cap al qual s'encamina la millor tradició d'una formació d'adults que pretén ser emancipadora i transformadora, i no tan sols reproductora del estatus quo actual.

Des de la millor tradició de la formació adults a Catalunya sempre s'ha pensat en formar les persones de manera integral, i no exclusivament per trobar feina o per al progrés acadèmic. L'educació permanent ha d'anar encaminada no només a completar la formació inicial o reciclar-se laboralment, sinó també com a gaudi i mitjà d'enriquiment i de desenvolupament personal; és a dir, ha de servir per aprofundir en el coneixement, per a estimular l'autorealització i el creixement personal així com per a la participació a la societat.

7. Sí, però quina formació bàsica.

 

Àmbits formatius en què una autèntica formació bàsica de qualitat s'hi hauria de sentit concernida i implicada.
Una de les prioritats immediates és la reformulació del concepte de formació bàsica per adequar-lo a la societat actual. Cal plantejar-se seriosament, més enllà de les urgències conjunturals del moment històric, quina formació bàsica de persones adultes fa falta avui, quin ha de ser el seu contingut, quins els reptes educatius a afrontar, quines les competències a desenvolupar. S'ha fet un treball d'actualització i adaptació específica dels currículums per a la formació de persones adultes, en la perspectiva d'una autèntica Educació Permanent? Quina és la formació bàsica que esdevé rellevant per al ciutadà d'aquests inicis del s. XXI? Des d'una perspectiva educativa quins són els reptes que a nivell col·lectiu però també  a nivell individual, personal o familiar hem d'afrontar avui i més encara en el futur immediat?

Quina és la situació actual? Encara avui la manca de reconeixement de l'especificitat del sector és un dels principals punts febles del sector: l'oferta formativa no és específica, hi ha una manca d'especialització dels professionals, hi ha una manca d'infraestructures pròpies i de disseny arquitectònic adequat, falten recursos materials i didàctics adequats a les persones adultes. Sovint dóna la impressió que el poder polític hagi optat per un projecte parcial, limitat a alguns ensenyaments bàsics, un projecte escolar i academicista, restringint els objectius de l'educació de persones adultes als purament utilitaristes, economicistes i de la competitivitat, deixant de banda l'atenció a d'altres necessitats educatives, en la perspectiva d'una formació d'adults més integral i humanament més ambiciosa.

Les finalitats de l'EpA han d'orientar-se a garantir una educació àmplia i diversa. Els organismes internacionals fan èmfasi en la importància de l'EpA per adquirir i millorar competències que afavoreixin el desenvolupament individual, professional i social integral, així com la participació crítica i creativa en la societat globalitzada i del coneixement. En el context català aquests diferents elements s'engloben en tres àmbits: 1) la formació en competències bàsiques, 2) la formació específica per al món laboral i 3) la formació en el lleure i la cultura i per al desenvolupament personal i social. Tots tres àmbits haurien de concretar-se en objectius i contemplar-se en els nous currículums.

La necessària incorporació de nous ensenyaments. Fa falta una anàlisi més acurada de les necessitats formatives de la nostra gent amb una perspectiva personal, familiar, laboral, cívica o social i són necessaris la incorporació de nous ensenyaments que responguin a aquestes necessitats. Des d'aquí instar als agents planificadors a fer una anàlisi més acurada de les necessitats educatives i formatives de la població adulta no solament des d'una òptica sociologista o utilitarista sinó en la perspectiva d'una autèntica Educació Permanent.

8. Uns protagonistes que no exerceixen.

Una breu referència pensant en els agents  més directament implicats en la tasca educativa: participants i professorat.  

Quin paper se'ls hi reserva als participants? Els que haurien de ser els protagonistes principals de la seva educació, esdevenen consumidors passius. La persona adulta hauria de ser  l'agent principal de la seva pròpia educació per mitjà de la interacció permanent entre les seves accions i la seva reflexió. Els participants no s'hi senten massa implicats perquè d'entrada no s'hi senten protagonistes sinó receptors passius d'uns productes formatius, dissenyats per altres, aliens i allunyats de les seves necessitats reals. Cal anar incorporant estructures que els permetin un paper rellevant en la formulació de les propostes educatives i formatives. Les persones han de poder decidir sobre la seva formació no només amb el sí o el no sinó amb possibilitat real de modular el procés educatiu. Els participants haurien de poder renunciar a qualsevol procés educatiu que sigui imposat, intervenir en la selecció i regulació dels objectius, continguts, metodologia, avaluació i organització de les accions formatives i educatives, tenir una educació de qualitat amb formadors competents i qualificats.

9. Els professionals de l'educació d'adults.

Hi ha una gran homogeneïtzació entre els professionals de la FpA. En general no han rebut una formació específica sinó que, al contrari, la seva formació és generalista com a mestres de primària o de secundària. La majoria són mestres de primària o secundària, que no han estat formats de manera específica per a conèixer ni les finalitats cap a les que orientar l'Educació Permanent ni les característiques de l'aprenent adult.

Com a conseqüència a la pràctica s'observa que hi ha una transposició gairebé lineal de l'educació primària i secundària ordinàries cap a la FpA. És a dir, amb la població adulta es reprodueixen els esquemes de la formació per a nens i joves que és per a la que aquests professionals han estat formats. Això es produeix perquè la majoria dels professionals del sector no han tingut una formació específica inicial que els capaciti per a la FpA. A l'actualitat, la incorporació massiva en el sector de professionals, que han estat preparats per a primària o secundària, i que no han rebut una formació específica pot representar un llast en el futur si no arriben a comprendre i a assumir l'alta responsabilitat a què està cridada a tenir la formació de persones adultes en la societat del segle XXI.  La falta d'especialització dels professionals pot representar en el futur, com en certa manera ja ho ha representat fins al present, un fre obstaculitzador al desplegament d'una veritable Formació Permanent.

En aquesta societat els reptes educatius plantejat es situen molt més enllà dels aprenentatges estrictament acadèmics i ens els trobem en una diversitat d' àmbits ( laboral, professional, ocupacional, social, cívic, acadèmic, cultural; però també en l'àmbit familiar i per suposat en el terreny individual i personal); en tots els quals una veritable EP de qualitat i "major d'edat" s'hi hauria de sentir concernida i implicada. Ni la formació inicial orientada a primària ni l'orientada a secundaria són els perfils professionals més adients per portar a terme la nova EP que es perfila per al s. XXI. Es requereixen uns professionals capacitats per entendre què és el que en el fons ens portem entre mans amb això de l'Educació de persones adultes i capaços d'impulsar una educació més enllà inclús dels aprenentatges acadèmics, en la perspectiva d'una autèntica Educació Permanent.

Contràriament a tota lògica i a qualsevol de les recomanacions dels organismes internacionals, la seva formació inicial només els ha capacitat fonamentalment per a treballar amb nens i joves; per tant, és urgent que la societat i el sistema educatiu, reconeixent l'important funció que la Formació permanent ha de jugar en aquest segle XXI, reconegui l'especificitat del sector i doti d'una formació inicial específica als professionals que treballin amb persones adultes. En aquest sentit, és indispensable que es posi en marxa una titulació universitària que pugui respondre a aquesta necessitat.

10. L'EDUCACIÓ COM A ESTRUCTURACIÓ PERSONAL

L'Educació com a mitjà d'estructuració personal. Una Educació entesa en un sentit ple va més enllà de la transmissió d'uns aprenentatges purament acadèmics. Les biografies personals no sempre segueixen una trajectòria lineal i moltes vegades són el resultat, l'expressió, d'una trajectòria erràtica, sovint forjades enmig de la incertesa i el dubte, de vegades viscudes des de la provisionalitat, a voltes des de la incongruència, i a cops de forma dispersa, fragmentada, ...  i no sempre coherents amb el projecte personal que hom d'antuvi s'havia pogut traçar. Sovint, front la vivència de la fragmentació, la dispersió o la trencadissa, la dissipació del sentit o l'absència d'unitat,... la recerca de la coherència empeny l'ésser humà a sentir la necessitat de recobrar el sentit, de refer i recuperar la unitat potser involuntàriament perduda, de retrobar el sentit d'allò malaguanyat, de retornar als orígens, de retrobar l'orientació perduda,...

Necessitem digerir el passat, pair el present i continuar dissenyant el futur, un futur que no és sinó el desplegament del propi projecte personal però fruit del retrobament, la reestructuració personal, la restauració de la unitat i la coherència. En aquest difícil i laboriós procés les biografies personals necessiten sovint d'orientació, de suport, d'ajuda. L'Educació, entesa en profunditat, en la seva millor tradició, és un àmbit privilegiat per aquesta funció.

Tot ésser humà ha de fer l'esforç de fer-se ell mateix. Això implica tenir que escollir constantment i decidir-se lliurement i per això necessitem de l'Educació. Es tracta, doncs, d'un procés de maduració i d'integració personal que tot home ha de realitzar per si mateix, en el qual assoleixi la cohesió entre el que és i el que ha decidit ser. Capaç de decidir i comprometre's amb el camí escollit i de mantenir una conducta coherent, capaç d'autodeterminar-se. En definitiva, es tracta d'aprendre a ser i a conviure en el món al que pertanyem i del què som responsables. La vida autèntica és afirmació d'un mateix, del que un és i del que hom vol arribar a ser. En aquest procés l'Educació, sens dubte, pot contribuir-hi positivament.

 
Elaboració pròpia, a partir de materials i recursos diversos.

Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...