titulo de la web

Sobre desitjos, pensaments, percepcions,...i altres perles

El desig natural de comprendre

L'ésser humà té una disposició natural a preguntar-se pel sentit de la vida i de las coses.

La realitat surt al nostre encontre, despertant en nosaltres la sorpresa; és a dir, la curiositat i el desig de comprendre allò que tenim al davant. És el reconeixement de la pròpia ignorància el motor del nostre pensament, el que ens impulsa a tractar de comprendre, a intentar saber.

Aquesta «actitud» davant la realitat és fruit de la pròpia naturalesa humana; neix de la curiositat, sorpresa o admiració per les coses. Respon a la necessitat de trobar sentit al que ens envolta.

Les coses “signifiquen” per  a qui sap interpretar

Des del començament, l'home ha buscat entendre l'univers i la seva pròpia existència, mogut pel desig de saber i impulsat per l'obstinació per comprendre la realitat.

Les preguntes plantejades han estan dirigides no tan sols a resoldre les necessitats vitals i urgents sinó a explicar i calmar l'admiració, la perplexitat que ens produeix el que ens envolta, a satisfer la necessitat de comprendre, el desig de saber.

Des dels seus orígens, l'ésser humà impel·lit per  l'anhel i afany de coneixement ha conreat aquesta actitud. La pràctica d'aquesta actitud filosòfica ha cercat aconseguir respostes raonades a determinades qüestions que han preocupat l'home al llarg de la seva història. Més enllà de la recerca de coneixement o de l'afany de saber, s'ha cercat també com viure bé i com conviure en harmonia en aquest univers que ens acull.

Davant els interrogants plantejats s'ha respost de diverses maneres: a través de mites, supersticions i religions i també a través de l'aplicació de la raó i la lògica.

La filosofia és la recerca de la veritat per part d'aquells que saben que la veritat mai no s'acaba de posseir.

A través d'aquests discursos, d'aquestes explicacions, els homes intentem esbrinar el sentit de les coses, ( aquest presumpte ordre de la realitat que la fa intel·ligible), atribuint-los un lloc, un moment, una trajectòria...

Les coses “signifiquen” per a qui és capaç de llegir, d'interpretar, les seves significacions.

Necessitem marcs de referència generals que ens ajudin a orientar-nos en la vida.

Sovint la raó humana s'ha vist capaç d'explicar la totalitat de l'existent construint sistemes globals i integradors, tot oferint visions del món i visions de l'home. Històricament però la recerca del sentit ha generat discursos globalitzadors i discursos fragmentats.

L'actitud filosòfica -en aquest sentit de preguntar-se i respondre's- no seria, doncs, un atribut d'uns determinats individus o exclusiu d'Occident, sinó que és patrimoni de tot individu, de la Humanitat.

I així com cada cultura o grup humà ha desenvolupat una cosmovisió, cadascun de nosaltres té la seva pròpia filosofia de la vida o cosmovisió.

Cada espècie animal no capta la realitat sencera, capta tan sols alguns trets del món real i els percep d'una manera determinada. L'animal no pot percebre més que allò que el seu sistema nerviós-sensorial li permet. En aquest sentit l'aparell nerviós-sensorial determina a priori la forma de les possibles percepcions de l'animal. És impossible que l'animal experimenti o percebi el món d'una altra manera que el determinat pel seu propi sistema nerviós-sensorial.

El nostre cervell, així com tot el nostre aparell nerviós sensorial, capta aquells trets de la realitat pels quals està preparat, però li passen desapercebuts molts altres aspectes que no cauen dins el seu espectre perceptiu.

Encara que des de la nostra pròpia subjectivitat tenim la impressió de què percebem la realitat tal com és, això és fals, doncs el nostre coneixement  de la realitat està mediatitzat ( és prèviament filtrat i interpretat ) segons alguns dels superparadigmas (grec, cartesià-newtonià i quàntic /relativista) que compartim la majoria dels occidentals.

El fons del problema

El problema de fons és  aquesta incapacitat de l'home actual per percebre la consistència última de la realitat. Avui, la relació que estableix l'individu amb la realitat és fràgil i donat  que inevitablement es troba amb la fragilitat i la finitud de la vida, sovint conclou que el que existeix no té sentit. Eliminada la pregunta fonamental sobre el significat de la vida, l'home substitueix el desig de “sentit” per un indefinit nombre de desitjos finits.

«Educar» és provocar l'encontre lliure amb la realitat, deixar espai a les preguntes, és provocar la llibertat, és incitar a la raó, és despertar en lloc d'endormiscar.

Per això, per a «EDUCAR», és necessària la relació amb homes excepcionals, és a dir, amb adults que no s'hagin saltat les preguntes que la vida mateixa els planteja i tinguin quelcom que proposar al natural desig de plenitud de tot ésser humà.

En què consisteix això d'educar?

«EDUCAR» és invitar a descobrir la veritat del que existeix.

«MESTRE» és aquell que ens condueix a descobrir la veritat de les coses i a romandre en ella.

L'home el podem comparar a un rumiant que pastura. El seu cap inclinat cap a baix li impedeix contemplar els estels. Però, hi ha estels entre els homes. Si no els veiem brillar és simplement perquè no els mirem. Però llueixen i estan allí, al nostre abast i per al nostre profit, oferint-nos la seva exemplaritat.


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...