titulo de la web

SISTEMES DE COMUNICACIÓ

Llenguatges
 
En termes generals, es denomina llenguatge a «qualsevol mitjà de comunicació entre éssers vivents». Entre aquests mitjans, els naturalistes i psicòlegs han descobert els següents:
 

a) Les OLORS, que serveixen, per exemple, per a comunicar als animals l'oportunitat de reunir-se amb la seva parella, delimitar el seu territori, etc.

b) Els MOVIMENTS o GESTOS amb que certs animals comuniquen als altres del seu grup la conveniència de reunir-se o de seguir determinada direcció, com succeeix amb els xais, els bancs de peixos o les bandes d'ocells.

c) Els SONS emesos per certs animals poden comunicar a uns altres de la seva mateixa espècie la presència d'una presa o d'un depredador, convocant la seva reunió per a emprendre la caça, o la seva dispersió per a fugir del perill.

Tots aquests procediments de comunicació tenen la mateixa base: un individu comunica o emet un senyal (olor, gest, so), que és rebut i interpretat per altres individus als quals aquest senyal es destina.

Els homes, per a comunicar-se, han ideat sistemes de signes capaços de representar les seves idees. Cadascun d'aquests sistemes rep el nom de “llenguatge”. El llenguatge més utilitzat és el que es compon de paraules; cada signe o paraula representa la mateixa idea per a tots; per exemple, "futbol" suggereix en tots nosaltres aproximadament la mateixa imatge mental (idea).

Existeixen molts tipus de llenguatge. Els signes ideats per l'home per a transmetre els seus pensaments no són únicament les paraules. Pot comunicar-se per mitjà de gestos (llenguatge mímic); per impulsos elèctrics (telègraf); movent banderes d'una manera determinada (senyals d'aterratge). Però el llenguatge més utilitzat com ja s'ha comentat, està format per paraules. Les paraules es poden transmetre de dues formes distintes: a) per mitjà de la veu: llenguatge oral i b) per mitjà de signes gràfics: llenguatge escrit.

 
Sistemes de comunicació
 
De molt diverses maneres es comuniquen els éssers humans: les banderes, el morse, la senyalització de carreteres, els plànols i mapes, els llenguatges formalitzats de la lògica i les matemàtiques, les arts, la música, la dansa...; però també els gestos, els mites, els ritus, els jocs... Totes aquestes maneres de comunicació operen d'una manera precisa, és a dir, recorren a un canal i estableixen contacte a través de determinats sentits corporals. Cadascun d'ells implica codis específics amb signes de naturalesa diversa ( acústica, elèctrica, òptica... ) que s'organitzen segons regles específiques.

El codi és un dels elements del procés de la comunicació. Està format per un conjunt de signes i les normes de combinació d'aquests signes. Els humans disposem de molts codis diferents per comunicar-nos. Els codis poden ser de dos tipus:

Codis VERBALS: són les llengües naturals utilitzades pels humans.

Codis NO VERBALS: altres "llenguatges" com els gestos, la pintura, la dansa, la música, els semàfors, les banderes, els codis secrets, els codis analògics o digitals...

Hi ha codis molt elementals (el de senyalització per banderes, el qual dóna la numeració a les habitacions d'un hotel) i uns altres molt més complexos (el cinema, el llenguatge matemàtic); codis explícits (l'alfabet dels sordmuts) i implícits (els quals existeixen sota els ritus); codis universals (com, per exemple, el gestual) i altres restringits (com els propis de determinats petits grups). En un sentit ampli anomenem «sistemes de comunicació» tant als «mitjans» com als «codis». De tots els sistemes de comunicació humans, el llenguatge verbal és el més ric, complex i elaborat.

 
El sistema ideal de comunicació: elements
 
La comunicació consisteix en el fet que una informació sigui transmesa d'un punt a un altre. Quan es produeix la comunicació, diem que les parts que componen aquesta transmissió formen un sistema de comunicació. La informació que cal comunicar ha de tenir una font i una destinació distints en el temps i en l'espai. Entre l'espai o el temps que separa l'origen de la destinació ha de formar-se una cadena que els uneixi. A aquesta cadena se li dóna el nom de canal de comunicació. Perquè la informació passi per aquest canal, cal fer-la apta per a la transmissió (codificació) . El que realitza aquesta operació es diu transmissor. En el punt de destinació és necessari que un receptor retransformi la informació transmesa a la seva forma original (descodificació). Sota una forma o una altra aquests elements es troben en qualsevol classe de comunicació.

En la majoria de sistemes de comunicació la font d'informació és un ésser humà. A causa de les seves experiències i necessitats actuals, aquesta font té informacions per a transmetre-les a un altre. L'aparell vocal humà és el transmissor. Aquest aparell transforma la informació en ones sonores que travessen l'aire. El principal canal, per a nosaltres, és l'aire que uneix l'aparell vocal del que parla amb les oïdes del que escolta. L'oïda és un receptor que capta ones acústiques i les transforma en activitat nerviosa al punt de destinació que és el sistema nerviós del que escolta. Aquest sistema particular es diu sistema de comunicació vocal. Podríem descobrir també molts altres sistemes de comunicació. Quan una persona anota alguna cosa a la seva agenda, ella és, en primer lloc la font; l'acte d'escriure és el transmissor, l'estabilitat de l'agenda és el canal que travessa el temps, els ulls del lector són el receptor i la mateixa persona, en un temps posterior, serà el punt de destinació. Un sistema telegràfic és un exemple simple: la font presenta una successió de lletres que el transmissor transforma en punts, ratlles i intervals, el receptor retransforma els signes en lletres i el missatge s'encamina cap al seu punt de destinació.

Tot sistema de símbols que, per convenció prèvia, està destinat a representar i a transmetre la informació al punt de destinació se l'anomena codi. En aquest sentit, la llengua francesa és un codi i l'alemanya, altre. L'operació efectuada pel transmissor es diu sovint codificació. EI codi és el conjunt de signes ( de naturalesa diversa ) que viatja a través del canal. El receptor inverteix l'operació del transmissor i reconverteix el missatge xifrat a una forma intel·ligible pel destinatari (descodificació).

A més dels anteriors, en el procés de comunicació hi poden ser presents altres factors: per exemple, la possibilitat d'errors o tècniques de reforçament de la comunicació per assegurar-ne l'èxit, com les tècniques de la redundància. Es poden cometre errors al codificar o al descodificar els missatges; també poden introduir-se mentre el senyal viatja pel canal o altres mecanismes que dificulten una comunicació eficaç (soroll comunicatiu). Si les persones en comunicació no coneixen bé el codi, si no saben distingir diferents símbols o es canvia l'ordre, apareixen els errors en la comunicació. Quan diem que un sistema de comunicació és sorollós, volem dir que hi ha moltes possibilitats que hagi errors. Quan més alt és el nivell del soroll, mes difícil es fa obtenir una bona informació. Per altra part, els bons comunicadors disposen d'una varietat de tècniques per assegurar-ne l'èxit (redundància).

 

Adaptació i síntesi a partir de materials i articles diversos.

 
 
 

Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...