| 
		 
		ACTIVITATS 
		
			
				La 
				tercera il·lusió encara estesa és que la ciència pot resoldre 
				tots els problemes. No dubto que la ciència pugui resoldre 
				qualsevol problema concret quan aquest problema està clarament 
				definit. Però la meva experiència em diu que, en resoldre el 
				problema A, crea tota una sèrie de problemes nous. És molt 
				interessant l'observació que en el moment actual viuen més 
				científics dels que hi ha hagut en tota la història anterior de 
				lahumanitat junta. I què fan, tots aquests científics? 
				Solucionen problemes amb gran eficàcia. I no ens estem quedant 
				sense problemes? No. En tenim cada cop més. Això sembla un nou 
				sense fons. Creixen més de pressa del que els solucionem. 
				 
                                                                                  Schumacher, E. F. "La bona feina" 
  | 
			 
		 
		Encara que el text es 
		refereix a la ciència, el que diu es pot aplicar perfectament a la 
		tècnica. 
		- Busca tres exemples d'avenços tècnics l'aparició dels quals generi un 
		nou problema. (Per exemple, el cotxe ens permet anar més de pressa, però 
		causa contaminació.) 
		 
  
		
			
				Les màquines 
				 
				Fins al segle XIX la tècnica s'havia limitat a la invenció i 
				construcció d'instruments que auxiliaven l'ésser humà en la seva 
				tasca. L'instrument, sempre manejat per l'home, constituïa una 
				mena de crossa per a les deficiències humanes: el telescopi ho 
				era per a l'ull, el martell per a la mà... La invenció de les 
				primeres màquines aplicades a la fabricació tèxtil va suposa un 
				gir revolucionari. Les màquines es van caracteritzar pel fet de 
				dur a terme la feina pràcticament soles. L'ésser humà, suplantat 
				per la màquina, li va cedir el protagonisme, ja que en moltes 
				feines, es va convertir en l'apèndix que les auxiliava. Per 
				això, alguns pensadors manifesten que la tècnica deixa de ser un 
				instrument de l'home i l'home passa a ser un instrument de la 
				tècnica. | 
			 
		 
		- Investiga en quina 
		època, aproximadament, van ser inventats artefactes tècnics com: la 
		màquina de vapor, la impremta, el telèfon, l'automòbil, el làser... 
		 
		- Indica què van fer possible aquests artefactes i com van modificar la 
		vida i els costums d'aquesta època. 
		 
		- Assenyala altres invents tècnics que, al teu parer, hagin contribuït 
		decisivament en la forma de vida actual 
		 
		  
			
				Els 
				papalagi (home blanc) és com un peix, un ocell, un cuc i un 
				cavall alhora. Perfora la terra a través del sòl i cava túnels 
				sota els més amples rius d'aigua fresca. Repta per les muntanyes 
				i roques, lliga cordes de ferro als seus peus i corre veloç, més 
				de pressa que el cavall més ràpid. Es mou en l'aire, pot volar! 
				L'he vist lliscar a través de l'aire com una gavina de mar. Té 
				una gran canoa per damunt de l'aigua i també per sota de l'aigua... 
				Els papalagi són mags. Canteu-los una cançó i l'agafaran i fins 
				i tot us la tornaran en el moment que vulgueu. Posen un tros de 
				vidre davant vostre i hi agafen la vostra imatge. I milers de 
				vegades se'n pot treure la vostra imatge falsificada, tantes com 
				vulgueu. 
				 
                                                            Tuiavii de Tiavea, cap d'una tribu del Pacífic Sud 
  | 
			 
		 
		- Indica a quins avenços 
		tècnics es refereix l'autor. 
		 
		- Busca exemples de coses que la tecnologia encara no permet de fer, 
		però que creguis possibles en un futur proper. 
		 
		- Assenyala algun exemple d'alguna cosa que creguis que la tècnica mai 
		no serà capaç de fer. 
		
		 
  
			
				Doncs bé, 
				hi ha homes que se serveixen tranquil·lament d'un instrument 
				sense tenir la menor idea sobre la seva estructura. Conec 
				locutors de ràdio que no saben ni tan sols si el seu micròfon és 
				un micròfon de cinta o un micròfon de condensador, i conductors 
				d'automòbil que només coneixen del seu cotxe el lloc on hi ha 
				l'accelerador. Fins i tot sembla que el nombre d'aquests homes 
				que diríem automàtics, que no manegen tot i no saben res, va 
				constantment en augment. És un fet realment trist que molt pocs 
				d'entre el nombre immens de radiooients s'interessin per aquesta 
				veritable meravella de la tècnica que és el receptor. 
				 
                                                              Bochénsky, J. "Introducció al pensament filosòfic" | 
			 
		 
		- Llegeix el text de 
		Bochénsy i posa algun exemple d'avenç tècnic que utilitzis, però que no 
		sàpigues com funciona. 
		 
		- L'autor del text sembla atribuir aquest desconeixement a una manca 
		d'interès de l'usuari. Hi estàs d'acord o penses que, a causa del grau 
		de complexitat tècnica actual, és impossible conèixer el funcionament de 
		tots els aparells que utilitzem?   
			
				Si 
				Rousseau no predicava el retorn a la natural, imagina't jo, que 
				crec en el "bon salvatge" força menys que ell. Escric aquestes 
				paraules en un ordinador, tu les llegiràs gràcies a la llum 
				elèctrica i per mediació de la indústria editorial; estic 
				desitjant acabar aquesta pàgina per anar-me'n a veure una 
				pel·lícula a la televisió i com que em fa una mica de mal el cap 
				de tant pensar en prendré de seguida una aspirina: de manera que 
				si comencés ara a proclamar com me'n sembla, de dolenta, la 
				civilització seria pura xerrameca. Jo no vull que la 
				civilització desaparegui ni disminueixi; ben al contrari: el que 
				vull és que es civilitzi força més. A més, les societats humanes 
				inventen coses (normes, tècniques, teories...), però mai no "desinventen" 
				res. Quan alguna cosa del que ja està inventat no ens agrada, no 
				pot ser desinventat sinó substituït per una altra invenció 
				millor. Per curar-nos del que ja hem inventat no hi ha cap altre 
				camí que continuar inventant... més i millor 
				 
                                                                  Savater, F. "Política para Amador" 
  | 
			 
		 
		- Explica per què per 
		a l'autor és inviable el retorn a la natura. 
		- Indica quina és la solució que proposa als problemas de la tècnica. 
		- Dóna la teva opinió de forma argumentada. 
		
		 
		Qüestionari 
		 
		1. Dóna una definició de treball, tècnica i tecnologia. 
		2. Explica què significa que el treball ha passat de ser un 
		càstig a ser un bé escàs. 
		3. Argumenta per què la introducció de maquinària i la innovació 
		científica suposen una revolució tècnica. 
		4. Explica què és l'alienació segons Marx. 
		5. Defineix què és la tecnoètica i explica com pot contribuir a 
		solucionar les repercussions negatives de la tecnologia 
		6. Compara la racionalitat crítica amb la instrumental 
		
		 
		7. Explica què significa l'afirmació següent: "La tècnica és, 
		alhora, una forma d'adaptació del subjecte al medi i una forma 
		d'adaptació del medi al subjecte" 
		 
		8. Assenyala amb quin tipus de tècnica (de l'atzar, de l'artesà o 
		del tècnic) relacionaries les frases següents: 
		- Segurament, la invenció del foc friccionant dues pedres es va produir 
		per casualitat. 
		- L'usuari sap quin botó ha de prémer perquè la fotocopiadora es posi en 
		marxa, però segurament desconeix el mecanisme precís del seu 
		funcionament. 
		- La manera de tractar la fusta era transmesa acuradament de generació 
		en generació i molt rarament es produïa alguna innovació. 
		  9. 
		Completa la taula següent   
			
				|   | 
				
				Instruments | 
				
				Màquines | 
			 
			
				| 
				Característiques | 
				
				............. | 
				  
				.............. 
				   | 
			 
			
				| 
				Exemples | 
				
				............. | 
				  
				.............. 
				   | 
			 
		 
		10. Defineix les 
		expressions següents: tècnica, tecnologia, alienació, 
		societat tecnificada, bioètica, tecnoètica, racionalitat instrumental, 
		racionalitat crítica. 
		 
		11. Llegeix el text de Mario Bunge i: 
		 
		- Indica si consideres factible el que proposa. 
		- Comenta si demanar responsabilitats al tècnic et sembla una bona 
		solució al creixement incontrolat de la teconologia. 
		- Compara la solució que proposa M. Bunge amb les alres que s'han 
		exposat.   
			
				Pel fet 
				de ser moralment ambigua, la tecnologia hauria d'estar sota 
				control en comptes de permetre que es desenvolupi sense traves 
				en benefici dels grups econòmics o polítics que poden pagar-la. 
				En altres paraules, cal tenir el tecnòleg com a responsable, no 
				tan sols tècnicament sinó també moralment, per tot el que 
				dissenyi o executi. No tan sols s'ha d'exigir que els seus 
				artefactes siguin òptimament eficients sinó també que, en 
				comptes de ser malèfics, siguin beneficiosos, i això no tan sols 
				a curt termini sinó també a llarg termini. I que no vinguin amb 
				el conte que només els agents lliures poden ser considerats 
				responsables, de manera que un tècnic que actuï sota ordres és 
				innocent. Si se li ordena que faci alguna cosa perjudicial, el 
				tecnòleg és lliure de refusar d'acatar l'ordre. És clar que 
				podrà ser castigat per desoberir. Però això és part del joc de 
				la vida humana -de tota vida- en societat -en qualsevol societat. 
				Com més responsable és un càrrec, més arriscat és, però també és 
				força més gratificador. 
				 
                                                                   
				
				 Bunge, M. 
				"Ética, ciencia y técnica" | 
			 
		 
		12. Exposa les 
		principals idees del text següent: 
			
				(...) 
				Algunes societats han establert una forma de vida que simplement 
				no dóna gaire valor al canvi tecnològic. Així passa amb els tikopia, com va estudiar l’antropòleg Raymond Firth a final dels 
				anys vint. La seva illa nativa, a la Polinèsia, no té minerals, 
				té poques roques i hi escasseja l’argila i la ceràmica per a la 
				construcció. Usen fibres vegetals, fusta i una mica de ferro, 
				aconseguits mitjançant el comerç, per construir vaixells vestits 
				i eines. Els tikopia van mostrar una decidida manca d’interès 
				pel canvi tecnològic. Firth va trobar que no estaven 
				particularment interessats a fer coses noves o a millorar les 
				tècniques tradicionals. 
				 
				Però als tikopia, ni la religió, ni la màgia no els prohibien 
				l’acceptació de la tecnologia moderna. Quan ho consideraven 
				adient, comerciaven obertament buscant eines de metall, vestits 
				europeus i plantes comestibles importades, i també adaptaven 
				tecnologia forana. En resum, malgrat que els tikopia donaven 
				proves de potencial inventiva, els mancava l’ambició o l’interès 
				per prosseguir la novetat tecnològica amb rigor. Vivint en una 
				cultura ben integrada, on es recompensava la conformitat amb les 
				regles i els procediments establerts, no tenien cap incentiu per 
				buscar cap progrés tècnic. Des de la perspectiva occidental, els tikopia estaven tecnològicament estancats, segons el seu sistema 
				de valors, la tecnologia era on havia de ser i en harmonia amb 
				la resta de la seva cultura 
				 
                                                                Basalla, G. “La evolución de la tecnología” 
  | 
			 
		 
		  | 
		  |