| Bioètica: Des de les
biotecnologies
1. Eugenèsia i
enginyeria genètica
L'eugenèsia del passat
Si bé l'eugenèsia com
estudi de les possibilitats de millorament del patrimoni hereditari, no
aparegué fins a finals del segle XIX, la preocupació i el desig de
preservar i millorar la qualitat de l'espècie humana prové de molt antic.
Certament, fou Francis Galton, cosí de Charles Darwin, qui, el 1883,
introduí el terme eugenèsia (del grec eu, bo i genos, naixement, raça) i
qui replantejà el problema del millorament de la població; però grecs i
romans, entre altres pobles, ja prenien mesures eugèniques.
L'infanticidi n'era una. Plató i Aristòtil l'exigien pels nounants amb
malformacions i el Dret Romà reconeixia la potestat del pare de matar el
fill deforme. En contra, el cristianisme, des dels deus inicis, condemnà
aquesta mesura eugènica.
S'ha parlat d'eugenèsia
negativa i positiva. La negativa fa referència a l'eliminació dels
portadors de defectes físics i psíquics; la positiva, a l'augment de
freqüència de les qualitats desitjables d'una població. L'infanticidi
pot ser vist com a eugenèsia negativa, però aquesta aspirava a més, es
proposava evitar no tan sols el naixement sinó també la concepció
d'individus afectats amb defectes físics i psíquics. Quant a l'eugenèsia
positiva, des de molt antic s'ha aplicat en la millora de plantes de
cultiu i d'animals domèstics. Inspirat en aquests models, es diu que
Frederic el Gran de Prússia feia casar els seus valents granaders de
Pomerània amb noies molt belles.
El segle XX ha estat marcat per les pràctiques eugèniques. A
començaments de segle, diferents estats dels EUA promulgaren i aplicaren
lleis d'esterilització de persones amb alguna suposada deficiència. A
mitjans segle, el nazisme, inspirat i estimulat per criteris eugènics,
practicà horrorosos experiments amb l'objectiu d'assegurar la
superioritat de la raça ària. A la segona meitat del segle, a
Escandinàvia, fins entrat l'any 1975, s'aplicaren mesures
d'esterilització forçada; durant dècades, el silenci cobrí aquesta
pràctica i el 1995 s'indemnitzaren les dones que en foren víctimes
De la genètica a
l'enginyeria
Cent anys després del
descobriment de les cèlebres lleis de Mendel sobre l'herència (del
1866), la genètica havia avançat poc en relació als avenços de les
altres ciències. S'havien comptat les cromosomes humans i, al 1953,
James Watson i Francis Crick havien descobert l'estructura en doble
hèlix de l'ADN (l'Àcid DesoxiriboNucleic és el suport de la informació
genètica). Fou amb els primers experiments de clonació humana, per
divisió d'un embrió inicial, el 1973, quan la genètica rebé el seu gran
impuls iniciant-se el que avui s'anomena enginyeria genètica. Poc
després, el 1978, naixé a la Gran Bretanya el primer nadó proveta,
concebut per fecundació in vitro.
Però el que consolidà i
obrí un món nou a aquesta enginyeria fou, a finals dels anys setanta, el
desenvolupament de la biotecnologia de recombinació de l'ADN, una
tecnologia que permet aïllar, amplificar, identificar, tallar i empalmar
fragments específics de l'ADN. Per enginyeria genètica s'entén, doncs,
el conjunt de tècniques de biologia molecular que permeten manipular
l'ADN d'una cèl•lula, estudiant i identificant els gens, modificar-los i
trasplantar-los a un altre organisme.
Aquesta manipulació, afirmen diversos investigadors, farà possible
fabricar in vitro embrions «enriquits» amb gens d'acord amb els desitjos
dels pares. Segons altres investigadors, aquesta gestió i control dels
gens, aquesta «purificació» del genoma, és una quimera: a cada generació
sorgeixen noves anomalies genètiques
Avantatges i riscos
Alguns temen que
l'enginyeria genètica esdevindrà una nova eugenèsia. Altres asseguren
que les avantatges superaran en molt als possibles abusos. Es perfilen
possibilitats, interrogants i riscos. S'imposarà un model fenotípic, una
"normalitat" a la qual els pares voldran ajustar els seus fills? Es
produirà un empobriment de la diversitat genètica? Tindran els pares
llibertat d'acció davant els influents interessos comercials? Recordem
que aquesta biotecnologia implica altíssims costos i són objecte de les
inversions de moltes multinacionals. La Bioètica ha de formular
interrogants i no tenir por al progrés, però sí ha d'estar atent als
interessos de l'home que administra el progrés
2. Clonació
La clonació és la
reproducció no sexual d'individus genèticament idèntics a un individu
original. Es poden clonar gens, cèl•lules o organismes. Un dels casos
més espectaculars de clonació fou el de l'ovella Dolly. Al febrer de
1997, l'investigador britànic Ian Wilmut i els seus col•legues van
anunciar que, amb un nou tipus de biotecnologia, havien aconseguit una
ovella genèticament idèntica a una altra; havia nascut el juliol de
1996.
El mètode de clonació
més freqüent consistia, anteriorment, en «tallar» en dos un embrió
proveta resultant de la unió d'un òvul i un espermatozoide i, tot seguit,
implantar les dues meitats en mares portadores per la seva gestació:
s'obtenien dos individus clons. El mètode emprat en la fabricació de
l'ovella Dolly era revolucionari; no calia passar per un embrió proveta
obtingut d'un òvul i in espermatozoide. L'ovella Dolly fou resultat de
la unió del nucli d'una cèl•lula de glàndula mamària d'una ovella (l'animal
que es vol clonar) i d'un òvul al que prèviament se li ha extret el
nucli. Òvul i nucli s'implanten a una mare portadora per a la gestació.
Bioètica:
Preguntes, documents, principis
1. Noves
possibilitats i noves preguntes
Com mai en tota la
història de la humanitat, la ciència i el progrés tecnològic han obert
als humans unes possibilitats d'actuació abans ni somniades. A mitjans
segle XX, foren la fissió i, especialment, la fusió nuclears; a partir
de la dècada dels setanta, la manipulació de les bases genètiques de la
vida vegetal, animal i humana. A finals de segle i de mil•lenni, els
humans (expressió algunes vegades traduïble per «empreses amb desmesurat
afany de lucre») podem alterar el patrimoni genètic de les generacions
futures interferint, d'una manera accelerada i imprevisible, en el lent
procés evolutiu. Aquesta i altres possibilitats de l'actual progrés
biotecnològic plantegen un conjunt de qüestions ètiques que formen part
del que es coneix com Bioètica. Qüestions com:
• «Quins són els fins
últims de la recerca i manipulació genètica?»,
• «Tenen dret els pares
a crear el nen que han somniat tenir, assistits per tècnics de
millorament genètic?»,
• «Quan es pot dir que
una vida no mereix ser viscuda?»,
• «Qui està legitimat
per prendre decisions sobre aquestes qüestions?».
La Bioètica és l'estudi
interdisciplinari dels problemes ètics que sorgeixen en l'aplicació de
la ciència i la tècnica als àmbits de la salut, la procreació,
l'alimentació,... La paraula Bioètica, de bios i ethos, és un neologisme
introduït per Potter en la seva pionera obra de 1971, Bioethics. Bridge
to the future, on argumenta la necessitat d'unir biòlegs i especialistes
en ètica a l'hora de preveure i resoldre problemes relacionats amb la
qualitat de vida.
La sensibilitat creixent
envers la Bioètica no s'ha de deslligar de la sensibilitat creixent
envers l'ecologia. La Bioètica i l'Ecoètica, que estudia els problemes
ètics derivats de l'ús i abús dels recursos naturals del planeta
reclamant el dret a un medi ambient sa, no són sinó l'aplicació de
l'ètica a un sol àmbit: el de la vida amenaçada. És per això que alguns
autors com Adela Cortina parlen de macrobioètica, ètica ecològica o
Ecoètica, que s'ocupa del conjunt de la vida, inclosa la vida de la
Terra, i de microbioètica o Bioètica, que es centra en les repercussions
ètiques de les biotecnologies
2. Primers documents
Certament, ha estat en
les dècades últimes del segle XX quan la Bioètica ha entrat,
impetuosament a escena; ara bé, és difícil no entreveure en el cèlebre
Jurament d'Hipòcrates un esbós dels seus temes. Hipòcrates, el mestre de
metges que va viure durant el segle V aC, va instituir un jurament
segons el qual el metge proclamava, entre altres principis, respectar i
només fer bé al pacient, evitar danys, tractar a tots els malalts de la
millor manera possible, abstenir-se de corrupció, mantenir la
confidencialitat. Uns principis ètics que no foren respectats pels
metges nazis quan, sacrificant gran nombre de vides humanes, van
practicar horribles experiments cercant una millora racial. La condemna
d'aquestes pràctiques, expressada en el Codi de Nuremberg de 1947,
constitueix un antecedent que adverteix dels perills i riscos de la
ciència i la tècnica quan no els inspiren interessos nobles
Tant el Codi de
Nuremberg com la Declaració de Hèlsinki de l'Associació Mèdica Mundial,
pronunciada per primera vegada el 1964 i actualitzada posteriorment,
reconeixen i defensen dos principis:
a. que no tot el
tècnicament possible és moralment acceptable i
b. que s'ha d'actuar
sempre respectant la dignitat hum
3. Principis de
Bioètica
Un dels documents que
més ha incidit a l'hora d'establir principis ètics clars per a
l'orientació de la investigació biotecnològica és l'Informe Belmont.
L'Informe, de 1978, fou el resultat de treball d'una comissió que creà
el Congrés dels EUA: la «National Commision for the Protection of Human
Subjects of Biomedical and Behavioral Research». El filòsof de la
ciència, Stephen Toulmin, n'era un dels seus membres. L'Informe destaca
tres principis ètics bàsics.
Els tres principis de
Bioètica:
a. Principi
d'autonomia o de respecte per les persones. Un principi que a més
d'establir que les persones han de ser tractades com a éssers autònoms,
estableix que aquells que tenen disminuïda la seva autonomia han de ser
objecte de protecció especial.
b. Principi de
beneficència. No només s'han de respectar i protegir de mal les
decisions del pacient, també cal un esforç per assegurar el seu benestar.
Però per «beneficència» l'Informe no entén pas caritat, sinó obligació:
l'obligació de beneficiar o fer el bé. Inclou el principi hipocràtic de
no-maleficència i l'obligació d'«extremar els possibles beneficis i
minimitzar els possibles riscos».
c. Principi de
justícia. Implica el tracte igualitari, la imparcialitat en la
distribució de cures i recursos, de beneficis i de riscos. El principi
obre la reflexió sobre qui ha de rebre els beneficis de la recerca i qui
n'ha de pagar els costos.
d. Principi de justícia. Implica el tracte igualitari, la
imparcialitat en la distribució de cures i recursos, de beneficis i de
riscos. El principi obre la reflexió sobre qui ha de rebre els beneficis
de la recerca i qui n'ha de pagar els 4. Nous deures i nous drets
El reconeixement de la
vulnerabilitat de la naturalesa, de la pèrdua d'un medi ambient sa, dels
riscos de la manipulació genètica, ha donat una nova dimensió a l'ètica.
Hans Jonas, en la seva obra de 1979, El principi responsabilitat. Assaig
d'una ètica per a la civilització tecnològica, parla d'un nou imperatiu
ètic anteriorment impensable, d'un deure de les actuals generacions
envers les generacions futures. Aquest és el nou imperatiu ètic:
«Actua de tal manera que
els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d'una
vida humana autèntica sobre la Terra»; o, expressat negativament: «Actua
de tal manera que els efectes de ta teva acció no siguin destructius per
a la futura possibilitat d'aquesta vida».
Atenent la irrupció de la Bioètica, la mateixa Declaració Universal dels
Drets Humans de 1948 ha estat actualitzada. El 1998, l'Assemblea General
de les Nacions Unides ratificava i feia seva la Declaració Universal de
la UNESCO sobre el Genoma Humà i els Drets Humans, de 1997. Alguns dels
principis que es proclamen són:
a. la necessitat de
respectar l'ésser humà com a persona individual i com a membre d'una
espècie,
b. la responsabilitat de
les actuals generacions envers les generacions futures,
c. la vigència dels
principis universals d'igualtat i no discriminació en l'àmbit dels
descobriments sobre el genoma humà,
d. la protecció de la
identitat de l'ésser humà, considerant el genoma humà patrimoni de la
humanitat,
e. la selecció de les
característiques genètiques o dels tres fenotípics mitjançant la
modificació genètica només és lícita si va encaminada a la prevenció de
malalties hereditàries greus,
f. el dret a la
participació en els beneficis que proporciona el progrés biotecnològic,
sense limitacions basades en diferències culturals, geogràfiques o de
recursos.
5. Temes de Bioètica
Enunciem alguns dels
temes que constitueixen la Bioètica i sobre els quals es formulen nous
interrogants:
a. Eugenèsia. Una nova
eugenèsia o millorament genètic d'embrions que es fa possible mitjançant
l'enginyeria genètica.
b. Clonació o
reproducció asexual d'un ésser genèticament igual a un original;
l'ovella Dolly és una mostra de les múltiples possibilitats.
c. Projecte sobre el
Genoma Humà. Un projecte que, un cop acabat el 2003, suposarà la
identificació i localització dels prop de 100.000 gens humans.
d. Empremtes genètiques.
El reconeixement, identificació o anàlisi de gens (portadors, per
exemple, de malalties o de capacitats) requerit per entitats
asseguradores, per oficines de selecció de personal, etc.
e. Aliments transgènics
o organismes manipulats genèticament, incrementant la llista de
plaguicides i substàncies químiques no suficientment controlades.
f. Noves tecnologies
reproductives. La inseminació artificial i la fecundació in vitro, unes
tecnologies espectaculars per fer front a problemes d'infertilitat, que
possibiliten la implantació d'embrions en «mares de lloguer» per la seva
gestació.
g. Trasplantaments
d'òrgans. Requisits que han de complir els bancs de sang, de teixits o
d'òrgans; quina és la prioritat a l'hora d'atendre les necessitats?
h. Fronteres jurídiques.
Des dels límits a la recerca mèdica fins a la defensa dels drets
personals com ara el manteniment de l'anonimat dels historials clínics
i. Avortament o
interrupció de l'embaràs durant els primers mesos. En quina mesura un
fetus és persona?
j. Eutanàsia o «bona
mort» d'una persona causada per una altra, quan la qualitat de vida està
sota mínims. Com ha de ser un consentiment informat?
k. Assignació de
recursos i identificació de prioritats. Els recursos disponibles són
escassos i la demanda de serveis mèdics és gran; s'imposa la necessitat
de prioritzar. Qui té preferència?
|