Les persones i la platja

El banyar-se al mar és una moda relativament nova. Deixant de banda alguns costums egipcis i grecs, durant segles, el bany al mar, va desaparèixer com a pràctica habitual. Els historiadors diuen que es va reprendre a finals del segle XVIII per part dels aristòcrates anglesos, esperonats pels metges que lloaven les qualitats curatives d’aquests banys. A la Catalunya dels segles XVIII i XIX, de costums molt puritans, aquest hàbit no va arrelar fins a finals del segle XIX. És en aquest moment que les famílies riques comencen a fer-se les primeres cases vora mar.

La situació actual és de sobres coneguda. La construcció ha malbaratat ecològicament i estèticament bona part de la nostra costa. Els pocs “xalets” dels burgesos s’han vist envoltats i de vegades devorats per blocs d’apartaments. La construcció s’ha anat regulant, cal dir que tímidament, però la quantitat de persones que fan ús de les platges en el període estival és tremenda. El poble de l’Escala té un cens de 8000 habitants, però a l’estiu arriba a les 70 000 persones.

Això significa un repte molt gran per a la salut i sostenibilitat de les platges.

Imatge:(http://www.nma.gov.au/shared/libraries/images/temporary_exhibitions/between_the_flags/a_day_at_the_beach/files/16599/Surf%20bathing,%20Manly_2_w480.jpg)

Proposem

Fer un llistat de les coses que els estiuejants poden fer habitualment i que poden respresentar un perjudici per a la natura a les platges.