La vegetació psammòfila

Les plantes que viuen en substrats sorrencs reben el nom de vegetació psammòfila.

Les plantes que formen part d'aquest tipus de vegetació tenen adaptacions diverses que els permeten créixer sobre la sorra, malgrat la inestabilitat i permeabilitat d'aquest substrat. D'altra banda, sovint han de desenvolupar una tolerància a la salinitat, sobretot a les platges i dunes litorals, on el mar aporta grans quantitats de sal.

Si bé les sorres poden assolir temperatures molt altes, a una profunditat de 10 cm s’hi manté una certa humitat. Això permet l’existència i supervivència d’una vegetació molt especialitzada.

Aquesta vegetació es caracteritza per tenir arrels llargues o rizomes per a fixar-se al terreny, i fulles recargolades o punxegudes per a estalviar aigua.

Imatge: vegetació dunar (CdA Empúries)

Proposem

Investigar d’on ve la paraula “psammòfila”. Cal cercar les paraules “psammos” i “fila”.

Comprovar la humitat de la sorra agafant mostres a diferents fondàries.

Si es vol treballar les plantes més a fons, proposem de visitar el web de botànica d'en Gerard Carrión.