Adaptacions de les plantes al sistema dunar

Les plantes s’adapten a l’aridesa de diverses maneres: escurçant el cicle vital que els permet deixar la llavor a punt en molt poc temps; allargant el seu període de letargia a l’espera de pluges o de condicions més favorables; disminuir la superfície d’evaporació (colors clars, fulles llises); recobrint-se de pèl sec que crea un “coixí d’aire quiet” al voltant de la planta; acumulant el màxim d’aigua al seu interior; tenint arrels fondes o rizomes (els rizomes permet a la planta “canviar de lloc” si l’arrel queda descalçada o seca), etc.

Un sistema molt interessant és quan una planta o una associació de plantes agafen formes semiesfèriques. S’anomena estructura pulvinar. Eviten el vent, les fulles que formen un coixí aprofiten el sol, reflecteixen la llum infraroja de manera que l’interior de la mata no s’escalfa (s’hi fa un microclima), aprofita els nutrients de la fullaraca que ella mateixa genera, i el seu interior és aprofitat per molts invertebrats que també són una aportació de nutrients per la planta.

Imatge: bàlsam i coixí de monja (CdA Empúries)

Proposem

Durant el recorregut caldria trobar exemples de cadascuna d’aquestes adaptacions.

Si es vol treballar les plantes més a fons, proposem de visitar el web de botànica d'en Gerard Carrión.