|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||
 |
||||||||||||||||
|
La Torre de CambrilsFa milers d’anys a un poblet anomenat Cambrils hi vivien dos germans, el Carles i el Joan. I s’odiaven a mort. Per això van haver de dividir per la meitat el poble, que els pertanyia a tots dos.Al Carles li va correspondre la part del far vermell i al Joan la part del far verd; però aquest no era ximple i va triar aquesta part perquè tenia una torre. Quan el Carles es va adonar de la seva mala elecció li va proposar a son germà fer un sorteig, però aquest es va negar; llavors, el Carles, molt enfadat, va assasinar els fills del Joan i li va declarar la guerra al seu germà. Van passar quatre anys i la guerra continuava; s’havien produït moltes morts per part dels dos bàndols, i els déus estaven molt i molt enfadats perquè no podien entendre com dos germans es podien arribar a odiar tant i van decidir castigar-los. Un dia, a causa de la decepció dels déus, es va produir una forta tempesta amb llampecs horribles, i un d’ells va toca la torre. El germans, en veure que a causa d’aquell llampec la torre s’estava incendiant, van acordar que el que primer apagués el foc i la salvés en seria l’amo i senyor. Els deus, més enfadats que mai en veure que els dos germans no recapacitaven, van deixar caure més llampecs, el foc va agafar més intensitat i els dos germans es van cremar i van morir en l’incendi. Els déus, que no volien una solució tan tràgica, van dir: “Si dos germans no s’entenen de cap manera, el poble no deixarà de sofrir”. Al cap dels anys, la gent del poble, per recordar sempre aquests fets, van construir una torre rodona a la vora del mar, que es va anomenar Torre de Cambrils, i que va pertànyer per sempre a tot el poble. Naila Sánchez 3º ESO A La torre del puerto Arrogante me alzo sobresaliendo en el hermoso puerto pesquero, y las nubes alcanzo. Cuidadme con delicado esmero pues eternos años ha vivido, en la mar intrusos he vigilado, el pueblo he protegido y pesacadores llegando a puerto, a lo lejos ha atisbado, en la mar más apacible y en el atardecer más encarnado.
Ante mí, lo mas infinito, el mar, las olas y su aroma que escucho y siento. Y, envolviéndome, veloz e invisible, el viento; camaradas, sus enfurecidas fuerzas han logrado mi cuerpo erosionar como la más linda flor que se marchita; pero,¡qué respeto y admiración por los cambilenses en mí suscita! ¡Qué gigante ilusión de presenciar la historia de Cambrils siempre adelante!
Gemma Picazo 2ºESO A
La torre del port Des de la meva barca veig aquest gran monument que segles abans va ser una torre de refuig i alberg
Quan em quedo mirant-la sento les onades que la colpegen sense parar i la remor de la brisa que em fa sospirar
I, talment com la gent tenia la torre com un alberg, nosaltres la tenim com un preciós monument.
Anna Fernández Sanz. 2n ESO B
|
||||||||||||||||
