Enrera
Mòdul 6
Dibuix tècnic amb l'AutoCAD
  Pràctica
1
2
3
4
5
6
   
Exercicis
Exercicis
 
 

En aquesta pràctica veureu els mètodes de creació dels sòlids primitius de la barra d'eines Sólidos de l'AutoCAD 2002.

   
Sòlids primitius
 
La creació directa de sòlids
   

L'AutoCAD 2002 ofereix diverses possibilitats per crear objectes tridimensionals dins de l'entorn espacial del programa.

La més senzilla, i que veureu en aquesta pràctica, és la creació directa d'objectes tridimensionals mitjançant les eines incloses a la barra d'eines Sólidos: Prisma rectangular, Esfera, Cilindro, Cono, Cuña i Toroide. Aquests objectes tridimensionals de creació directa s'anomenen sòlids primitius.

La barra d'eines Sólidos inclou altres eines que, a diferència de les anteriorment esmentades, ens permeten crear objectes sòlids a partir de plans prèviament dibuixats; veureu el funcionament d'aquestes eines més endavant.

 
 
Figura 1. Barra d'eines Sólidos. Els sis primers botons corresponen als sòlids de creació directa: Prisma rectangular, Esfera, Cilindro, Cono, Cuña i Toroide
   
Atenció !
A continuació, veureu els mètodes de creació dels sòlids de creació directa. Per veure millor els resultats, obriu un document nou de les mesures que us dóna per defecte l'assistent de configuració ràpida, visualitzeu l'espai de dibuix des de la vista isomètrica SO i activeu la Rejilla amb els seus paràmetres per defecte.
   
Prisma rectangular
   

El Prisma rectangular és el primer dels objectes sòlids que podeu crear mitjançant les eines que us mostra la barra d'eines Sólidos.

Podeu executar l'ordre de tres maneres:

  • Fent clic al botó Prisma rectangular de la barra d'eines Sólidos.
  • Menú Dibujo|Sólidos|Prisma rectangular.
  • Escrivint prismarect a la barra de comandament i prement la tecla de Retorn.

Podeu fer un prisma rectangular mitjançant tres mètodes:

  • Definint la primera cantonada i la cantonada oposada de la base del prisma, i finalment l'alçada d'aquest.
  • Definint les mesures de les seves arestes.
  • Definint el centre del prisma i a continuació la mesura de les seves arestes.

 

Prisma rectangular definit a partir de la base
   
  1. Escriviu prismarect a la barra de comandaments i premeu la tecla de Retorn. El programa us demanarà el següent: Precise esquina de prisma o [Centro] <0,0,0>:; premeu directament la tecla de Retorn per acceptar les opcions per defecte que se us donen.
  2. A Precise esquina o [Cubo/Longitud]: definiu la cantonada següent de la base del prisma; escriviu @70,50 i premeu la tecla de Retorn. D'aquesta manera, el prisma tindrà una base de 70 unitats de dibuix sobre l'eix X i 50 unitats de dibuix sobre l'eix Y.
  3. L'última pregunta és Precise altura:. Definiu l'alçada del prisma -la seva mesura sobre l'eix Z- introduint un valor, per exemple 80, i prement la tecla de Retorn.

Un cop acabada la realització del prisma, i només per veure millor el resultat obtingut, visualitzeu la figura com a estructura lineal 3D amb el menú Ver|Sombra|Estructura alámbrica 3D.

   
 
 
Figura 2. Prisma rectangular de base 70 x 50 unitats de dibuix (X, Y) i alçada 80 unitats de dibuix
   
Prisma rectangular definit per les seves arestes
   

Esborreu el prisma anterior, tot seleccionant-lo normalment i prement la tecla de Supressió -Supr-; ara comprovareu el mètode de creació de prismes a partir de la definició de les seves arestes.

  1. Escriviu prismarect a la barra de comandaments i premeu la tecla de Retorn. A la pregunta Precise esquina de prisma o [Centro] <0,0,0>:, premeu directament la tecla de Retorn per acceptar les opcions per defecte que se us donen.
  2. A la següent pregunta de la barra de comandaments, Precise esquina o [Cubo/Longitud]:, responeu tot teclejant la lletra L i prement la tecla de Retorn.
  3. Ara el programa us demana Precise longitud:. Introduïu un valor per a la mesura de les arestes del prisma paral·leles a X, per exemple, 90 i premeu la tecla de Retorn.
  4. El paràmetre següent que us demana és la mesura de les arestes paral·leles a Y: Precise anchura: Introduïu un valor, per exemple, 45 i premeu la tecla de Retorn.
  5. L'última pregunta és Precise altura: per indicar la mesura de les arestes paral·leles a leix Z. Introduïu un valor, per exemple 80, i premeu la tecla de Retorn.

 

 
 
Figura 3. Prisma rectangular definit a partir de la mesura de les seves arestes: para.leles a X , a Y i a Z
   
Atenció !
L'ordre Prisma rectangular també permet crear un prisma a partir del centre i després definir la mesura de les seves arestes, de manera idèntica a l'anteriorment descrita, així com també permet crear un cub, donant únicament l'origen del mateix o el seu centre i una única mesura per les seves arestes.
   
Esfera
   

L'Esfera és el segon sòlid que podeu crear mitjançant les eines que us mostra la barra d'eines Sólidos.

Podeu executar l'ordre de tres maneres:

  • Fent clic al botó Esfera de la barra d'eines Sólidos.
  • Menú Dibujo|Sólidos|Esfera.
  • Escrivint esfera a la barra de comandament i prement la tecla de Retorn.

Podeu fer una esfera mitjançant dos mètodes:

  • Definint el centre de l'esfera i el seu radi.
  • Definint el centre de l'esfera i el seu diàmetre.
   
  1. Escriviu esfera a la barra de comandaments i premeu la tecla de Retorn.
  2. La primera pregunta que el programa us fa és Precise centro de la esfera <0,0,0>:. Per veure millor el resultat, entreu la coordenada 50,50,50 i premeu la tecla de Retorn.
  3. A continuació, el programa us demana Precise radio de la esfera o [Diámetro]:. Ja que heu ubicat el centre de l'esfera a 50 unitats de dibuix per sobre de l'origen de coordenades, introduïu un radi de 50 i premeu la tecla de Retorn. Si teclegeu la lletra d i premeu la tecla de Retorn, el valor que posteriorment introduïu serà el del diàmetre de l'esfera.

L'estructura de filferro resultant resulta molt difícil de veure com una esfera; per aquest motiu, canvieu el tipus d'ombrejat a Sombreado Gouraud.

   
 
 
Figura 4. Esfera definida a partir del centre i el radi, visualitzada amb un ombrejat Gouraud
   
  Cilindre
   

El Cilindro és el tercer sòlid que podeu crear mitjançant les eines de la barra d'eines Sólidos.

Podeu executar l'ordre de tres maneres:

  • Fent clic al botó Cilindro de la barra d'eines Sólidos.
  • Menú Dibujo|Sólidos|Cilindro.
  • Escrivint cilindro a la barra de comandament i prement la tecla de Retorn.

Podeu fer dos tipus diferents de cilindres:

  • Cilindres amb base circular.
  • Cilindres amb base el·líptica.

El mètode per crear tant els uns com els altres és bàsicament idèntic:

  • Definir el centre i el radi o diàmetre de la base en el cas dels cilindres amb base circular, i després l'alçada dels mateixos.
  • Definir els eixos major i menor de l'el·lipse que serveix de base als cilindres de base el·líptica, i després l'alçada.
Cilindre de base circular
   
  1. Esborreu l'objecte anteriorment realitzat, i escriviu cilindro a la barra de comandaments i premeu la tecla de Retorn.
  2. La primera pregunta que el programa us fa és Precise centro de base de cilíndro o [Elíptico] <0,0,0>:. Determineu la coordenada 50,50,0 i premeu la tecla de Retorn.
  3. A continuació, el programa us demana Precise radio de base de cilíndro o [Diámetro]:. Introduïu un radi de 30 i premeu la tecla de Retorn. Si teclegeu la lletra d i premeu la tecla de Retorn, el valor que posteriorment introduïu serà el del diàmetre de la circumferència de la base del cilindre.
  4. La pregunta següent és Precise altura del cilindro o [Centro del otro extremo]: ; introduïu un valor per l'alçada, per exemple 60, i premeu la tecla de Retorn.

Observeu el resultat amb un ombrejat Gouraud.

   
 
 
Figura 5. Cilindre de base circular visualitzat amb un ombrejat Gouraud
   
Cilindre de base el·líptica
   
  1. Esborreu el cilindre anteriorment realitzat, escriviu de nou cilindro a la barra de comandaments i premeu la tecla de Retorn.
  2. A la pregunta Precise centro de base de cilíndro o [Elíptico] <0,0,0>: responeu teclejant la lletra e i prement la tecla de Retorn.
  3. A continuació, el programa us demana Precise punto final de eje de el.lipse para base de cilíndro o [Centro]: Com succeïa amb l'ordre el·lipse, heu de determinar o bé els eixos de l'el·lipse o bé un centre, i després mig eix major i mig eix menor. Determineu com a punt final d'un eix la coordenada 30,30,0 i premeu la tecla de Retorn.
  4. La pregunta següent és Precise punto final de segundo eje de el.lipse para base de cilíndro: Tot i que la pregunta està plantejada de manera poc clara, el que heu d'introduir aquí és la coordenada que determini l'extrem de l'eix que heu començat a definir amb la coordenada anterior. Introduïu una coordenada, per exemple @50,0, per determinar un eix de l'el·lipse que mesuri 50 unitats de dibuix, i premeu la tecla de Retorn.
  5. La pregunta següent, també mal plantejada, és Precise longitud de otro eje para base de cilindro: Aquí NO heu d'introduir la longitud total de l'esmentat segon eix, sinó la meitat de la seva longitud, ja que el programa l'està calculant des del centre del primer eix. Suposem que la base del cilindre que esteu fent ha de ser una el·lipse amb un eix major de 50 unitats de dibuix -ja definit en els passos anteriors- i un eix menor de 30; doncs bé, de ser així, el valor que ara heu d'introduir és 15, i prémer la tecla de Retorn.
  6. L'última pregunta és Precise altura del cilindro o [Centro del otro extremo]:; introduïu un valor per l'alçada, per exemple 60, i premeu la tecla de Retorn.

Observeu el resultat amb un ombrejat Gouraud.

   
 
 
Figura 6. Cilindre de base el·líptica visualitzat amb un ombrejat Gouraud
   
Atenció !

Per evitar els malentesos esmentats en el punt anterior, podeu fer servir el mètode centre/longitud dels eixos a l'hora de fer un cilindre de base el·líptica. Només haureu de considerar que les mides que s'han de donar han de ser la meitat de la mida total de cadascun dels eixos.

Per fer un cilindre com el de la figura 6 amb aquest mètode, en primer lloc indicaríeu el centre de l'el·lipse base, coordenada @45,30,0 i a continuació la meitat de la mesura total dels eixos: @25,0 per a l'eix major i @0,15 per a l'eix menor. Després, com en el cas anterior, determinaríeu l'alçada del prisma, 60 unitats de dibuix.

   
Con
   

El Cono és la quarta figura sòlida que trobeu a la barra d'eines Sólidos. Com en el cas del Cilindro, també hi ha cons de base circular i cons de base el·líptica. Els mètodes de creació són, òbviament, molt similars.

Podeu executar l'ordre de tres maneres:

  • Fent clic al botó Cono de la barra d'eines Sólidos.
  • Menú Dibujo|Sólidos|Cono.
  • Escrivint cono a la barra de comandament i prement la tecla de Retorn.

Podeu fer dos tipus diferents de cons:

  • Cons amb base circular.
  • Cons amb base el·líptica.

El mètode per crear tant els uns com els altres és:

  • Definir el centre i el radi o diàmetre de la base en el cas dels cons amb base circular, i després l'alçada.
  • Definir els eixos major i menor de l'el·lipse que serveix de base als cons de base el·líptica, i després l'alçada.
Con de base circular
   
  1. Esborreu el cilindre anteriorment realitzat, escriviu cono a la barra de comandaments i premeu la tecla de Retorn.
  2. La primera pregunta que el programa us fa és Precise centro de base de cono o [Elíptico] <0,0,0>: Determineu la coordenada 50,50,0 i premeu la tecla de Retorn.
  3. A continuació, el programa us demana Precise radio de base de cono o [Diámetro]:. Introduïu un radi de 30 i premeu la tecla de Retorn. Si teclegeu la lletra d i premeu la tecla de Retorn, el valor que posteriorment introduïu serà, com en el cas del cilindre, el del diàmetre de la circumferència de la base del con.
  4. La pregunta següent és Precise altura de cono o [Vértice]:; introduïu un valor per a l'alçada, per exemple 60, i premeu la tecla de Retorn.

Observeu el resultat amb un ombrejat Gouraud.

   
 
 
Figura 7. Con de base circular visualitzat amb un ombrejat Gouraud
   
  Con de base el·líptica
   
  1. Esborreu el con anteriorment realitzat, escriviu de nou cono a la barra de comandaments i premeu la tecla de Retorn.
  2. A la pregunta Precise centro de base de cono o [Elíptico] <0,0,0>: responeu teclejant la lletra e i prement la tecla de Retorn.
  3. A continuació, el programa us demana Precise punto final de eje de el.lipse para base de cono o [Centro]:. Com en al cas del cilindre, heu de determinar o bé els eixos de l'el·lipse o bé un centre, i després mig eix major i mig eix menor. Determineu com a punt final d'un eix la coordenada 30,30,0 i premeu la tecla de Retorn.
  4. La pregunta següent és Precise punto final de segundo eje de el.lipse para base de cono: Com en el cas del cilindre, determineu el punt final del primer eix de l'el·lipse, per exemple @50,0 , i premeu la tecla de Retorn.
  5. La pregunta següent, també mal plantejada, és Precise longitud de otro eje para base de cono: De nou, NO heu d'introduir la longitud total de l'esmentat segon eix, sinó la meitat de la seva longitud; introduïu un valor, per exemple 15, i premeu la tecla de Retorn.
  6. L'última pregunta és Precise altura de cono o [Vértice]:; introduïu un valor per a l'alçada, per exemple 70, i premeu la tecla de Retorn.

Observeu el resultat amb un ombrejat Gouraud.

   
 
 
Figura 8. Con de base el·líptica visualitzat amb un ombrejat Gouraud
   
Atenció !
Naturalment, tot allò esmentat respecte als cilindres de base el·líptica és aplicable als cons de base el·líptica. Per tant, és també pràctic en aquest cas fer servir el mètode centre/mesura dels eixos.
   
Falca
   

L'anomenada Cuña és la cinquena figura sòlida que trobeu a la barra d'eines Sólidos, és en realitat un prisma que té per bases triangles rectangles. Els seus mètodes de creació són molt similars a aquells del Prisma rectangular.

Podeu executar l'ordre de tres maneres:

  • Fent clic al botó Cuña de la barra d'eines Sólidos.
  • Menú Dibujo|Sólidos|Cuña.
  • Escrivint cuña a la barra de comandament i prement la tecla de Retorn.

Els mètodes per crear una cuña són:

  • Definir la primera cantonada i la cantonada oposada d'un costat del prisma -que farà de base-, i l'alçada, que equival a la mesura d'un segon costat.
  • Definint les mesures dels costats.
  • Definint el centre del prisma i a continuació la mesura de les seves arestes.
   
  1. Esborreu el con anteriorment realitzat, escriviu cuña a la barra de comandaments i premeu la tecla de Retorn.
  2. La primera pregunta, Precise primera esquina de cuña prisma o [Centro] <0,0,0>: us demana, com en el cas del prisma rectangular, que definiu un origen per la figura; indiqueu com a tal la coordenada 20,20,0 i premeu la tecla de Retorn.
  3. La pregunta següent, idèntica a la del prisma, us demana Precise esquina o [Cubo/Longitud]: Definiu la següent cantonada de la base de la cunya mitjançant coordenades: esciviu @70,50 i premeu la tecla de Retorn. D'aquesta manera, el costat de la cunya que farà de base mesurarà 70 unitats de dibuix sobre l'eix X i 50 unitats de dibuix sobre l'eix Y.
  4. L'última pregunta és Precise altura: Definiu l'alçada, o el que és el mateix, la segona mesura del costat de la cunya que quedarà perpendicular al pla de terra; escriviu per exemple 80, i premeu la tecla de Retorn.

Visualitzeu la figura com a estructura lineal 3D -menú Ver|Sombra|Estructura alámbrica 3D.

   
 
 
Figura 9. Falca de base 70 x 50 unitats de dibuix i alçada 80 unitats de dibuix
   
Atenció !

Si voleu que la falca tingui el pla inclinat cap a vosaltres, el que heu de fer és senzillament definir el pla que fa de base d'esquerra a dreta -és a dir, definint les X com a negatives.

Per exemple, una falca idèntica en mides a la de la figura 9 la base de la qual hagués estat definida com a @-70,50 o @-70,-50, donaria com a resultat el següent:

   
 
 
Figura 10. Falca de base 70 x 50 unitats de dibuix i alçada 80 unitats de dibuix, definida la seva base de esquerra a dreta -X negatives
   
Atenció !
Perquè el pendent de la falca no fos en direcció X, caldria girar sobre l'eix Z la icona SCP, de manera que l'eix X s'orientés cap allà a on volguéssiu.
   
Toroide
   

L'última figura de la barra d'eines Sólidos és el torus o toroide.

Podeu executar l'ordre de tres maneres:

  • Fent clic al botó Toroide de la barra d'eines Sólidos.
  • Menú Dibujo|Sólidos|Toroide.
  • Escrivint toroide a la barra de comandament i prement la tecla de Retorn.
   

Per crear un toroide hi ha un únic mètode, amb dues possibilitats a l'hora d'indicar els paràmetres al programa per realitzar-lo: indicar radis o bé indicar diàmetres.

  1. Esborreu la cunya anteriorment realitzada, escriviu toroide a la barra de comandaments i premeu la tecla de Retorn.
  2. La primera pregunta, Precise centro de toroide <0,0,0>: us demana que definiu un punt central per la figura; indiqueu com a tal la coordenada 80,80,20 i premeu la tecla de Retorn.
  3. La pregunta següent, Precise radio de toroide o [Diámetro]: us demana que indiqueu el radi o bé el diàmetre de la figura, tenint en compte que aquest va des del centre del toroide fins al centre de la secció de la figura. Introduïu, a manera d'exemple, un radi de 50 unitats de dibuix -de manera que la figura "tocarà" al pla de terra- i premeu la tecla de Retorn.
  4. L'última pregunta, Precise radio de sección o [Diámetro]: us demana que indiqueu el radi o el diàmetre de "gruix" de la figura; escriviu 20, i premeu la tecla de Retorn.

El resultat és el següent:

   
 
 
Figura 11. Toroide de radi 50 i secció 20 unitats de dibuix, visualitzat amb estructura de filferro 3D
   
Atenció !
Per entendre millor la figura, visualitzeu-la amb un ombrejat Gouraud; el resultat és aquest, molt similar a un dònut:
   
 
 
Figura 12. El mateix toroide, visualitzat amb un ombrejat Goraud
   
  Algunes consideracions importants sobre els sòlids
   
Atenció !

Abans de donar per finalitzada aquesta pràctica, s'han de tenir en compte un parell de consideracions importants respecte als sòlids:

  • Els sòlids, malgrat el seu nom, no són objectes impenetrables; podeu crear objectes sòlids que s'intersequin amb altres sòlids.
 
 
Figura 13. Prisma rectangular, cunya i esfera sòlides intersecades
   
 
  • A l'espai de dibuix 3D de l'AutoCAD 2002 no hi ha cap llei de la gravetat; els objectes, del tipus que sigui -i els sòlids que estan inclosos en aquesta categoria- poden "surar" per sobre altres objectes o sobre el pla de terra indicat per la Rejilla sense cap mena de problema.
 
 

Figura 14. A l'espai de dibuix de l'AutoCAD no hi ha llei de la gravetat; els objectes poden surar a l'espai

   
  Un cop enteses aquestes consideracions, tanqueu el document sense guardar els canvis i sortiu del programa.
   
 
Amunt