Quan començàveu el mòdul, vareu veure el mapa de les barres.
Ara el tornareu a veure per recordar i centrar-vos en la tasca que iniciareu.
La barra que ara treballareu és la d’objectes, la més coneguda i la més emprada.
Cal remarcar, de tota manera, que la barra d’objectes
pot patir severes modificacions en seleccionar distints tipus
d’objectes, com ja haureu vist en alguna ocasió. Però, com que el que
aquí treballeu és el tema del text, us cenyireu a la barra d’objectes pròpia del text, tot i que, com també ja heu vist abans, si aneu a Personalitza hi podeu fer canvis.
Comenceu amb la icona

de
Nou, que com ja heu vist, és la que permet iniciar un document.
A la dreta, hi teniu la icona
obrir que permet accedir a algun document que s’hagi “guardat” prèviament, amb la particularitat que l’
OpenOffice.org Writer els pot recuperar en diferents formats previs, com ja heu vist abans.
La icona següent és la de
desar, que permet guardar el document tot i posant-li un nom si és “nou” o canviar-li si és “antic” i el voleu desar amb un nom nou.
El

és el que serveix per enviar el document com si fos un correu
electrònic, sempre i quan estigueu connectats a internet i, a més,
tingueu configurat el compte de correu electrònic.
Segueix la icona de

que no fa sinó descarregar una còpia del document – en els arxius
temporals – a l’ensems que carrega i inicia la còpia per editar.
La icona

serveix per editar, guardar,... el document en el format *.pdf.
La icona

és aquella que, en clicar-la imprimeix directament el fitxer en qüestió.
Aquesta icona

serveix per veure el document com quedarà un cop imprès.
Ara en veureu dues a la vegada,

que són les que ajuden a treballar la correcció ortogràfica, una
revisió moltes vegades necessària. Abans hem explicat que hi ha vegades
que no hi ha el diccionari corresponent a la llengua que voleu fer-ne
la correcció i us hem adreçat a una pàgina d’Internet per
descarregar-lo; però, a vegades el “revisor ortogràfic” no funciona
correctament, perquè no està instal·lat correctament. Per fer-ne la
descàrrega heu d’anar a
http://es.openoffice.org/servlets/ProjectDownloadList
en cas d’haver de baixar el revisor en espanyol. Si la llengua és una
altra, cal canviar el “es” per les lletres corresponents a la llengua
que vulgueu fer-ho.
Si abans heu agafat dues icones a la
plegada, les tres següents van molt lligades entre sí. Són les icones
que serveixen per retallar, copiar i, finalment, enganxar tant text com
imatges, taules, etc.
La següent, ara ja sola, és la

i que ajuda a donar format a un text, copiant-lo ràpidament d’un altre
text dins del mateix document. Per utilitzar-la cal seleccionar un
petit text que tingui el format correcte, prémer la icona i seleccionar
tot el text que es vol formatar igual que l’anterior. Estalvia fer
varis “clics” a les icones que donen format.
Les dues fletxes

són respectivament les icones que fan anar endarrere o repeteixen els darrers passos realitzats. El
desfer va d’allò més bé quan teniu una errada de poques lletres i en clicar-lo esborra fins a tantes accions com heu fet. El
fer és útil quan voleu “repetir” quelcom que acabeu d’esborrar o de desfer.

és la icona que permet fer i editar vincles a pàgines web, notícies,
vincles dins del propi document o a documents externs, correu
electrònic. Quan activeu la funció, les paraules “afectades” quedaran
subratllades i els hi canviarà el color que tenien fins ara
(normalment, si treballeu en color negre, el color que pren l’
hipervincle és el blau).
La
taula 
és la icona que permet fer
taules de forma directa o de forma manual. Per treballar amb les
taules ho podeu fer amb dades ja escrites al document i que haureu de separar mitjançant els
tabuladors per tal que el formatador de
taules les pugui reconèixer i respectar-ne la formulació, mentre que també podreu inserir les dades un cop establerta la
taula
(opció més recomanable). Els espais interns es poden anar arranjant en
funció de les necessitats del text i, a més, hi podreu posar “color”.
Per fer-ho només cal clicar la icona de “color de fons” i triar el
color per farcir la columna o la cel·la o la fila corresponents i
triats (ho fareu a la pràctica).
La següent icona

és la que fa aparèixer, un cop la cliqueu, una nova
barra, la de
dibuix
i que generalment es col·loca a la part inferior del document, amb tot
un seguit d’icones molt interessants, però que s’escapen lleugerament
d’aquest apartat. Permeten un seguit d’insercions de dibuixos d’allò
més adients per a les revistes que puguin fer els alumnes als centres:
La icona

obre el quadre de diàleg següent.
A
Cerca s’escriu la paraula que voleu “trobar” i, un cop el programa la trobi, es pot substituir per una altra paraula que s’escriu a
Reemplaça amb:
Aquesta icona

(que sembla un rellotge) és el navegador que adreça ràpidament i directa a
encapçalaments, taules, imatges, ... del document i que us pot ser de gran ajuda a l’hora d’
inserir objectes d’altres documents oberts.
El “quadre”

és el que serveix per activar o desactivar la “galeria” d’imatges, sons, etc.
Si voleu incloure una nova fotografia al document, tant si esteu
navegant per Internet com si la teniu davant a un arxiu. Només heu de
clicar-la amb el botó dret del ratolí, sortirà el quadre que permet
“afegir” i un cop copiada, aneu al document i cliqueu, on vulgueu
col·locar-la, i premeu “enganxar”. Per situar la imatge en relació al
text, heu d’obrir el quadre de diàleg de la imatge i fer-ho d’acord als
vostres interessos.
La següent icona

és la que utilitzareu quan necessiteu treballar les dades incloent-hi una nova font o modificant-hi l’existent.
La icona

serveix en el cas de treballar amb paràgrafs que hàgiu de controlar
molt clarament. En clicar aquesta icona, la veureu aparèixer als finals
de paràgraf i en aquells punts on l’hàgiu o hagin inserit prèviament.
La “lupa”

és la icona que serveix per donar una aparença més o menys gran a la
pantalla del document amb el qual treballeu. El quadre que es desplega
en clicar-la ofereix diferents possibilitats de percentatge de visió de
la pàgina, des d’un 50% a un 200% passant per l’òptim i el variable.
El símbol d’interrogació

és la icona que fa referència a l’ajuda de l’
OpenOffice Writer, amb totes les preguntes i respostes factibles per fer un bon ús del programa.
Les taules permeten organitzar informació distribuïda en format de
files i de columnes. Una taula està formada per cel·les distribuïdes en
vertical i horitzontal tot i que es poden crear dissenys especials per
a cada taula.
Previ a qualsevulla altra cosa, hi ha el tema de les diferències amb les taules del Microsoft Word: no hi ha “llapis” per dibuixar les taules. Per tant, s’han de crear des del menú o de de la icona.
Creació d’una taula
La creació d’un taula des de l’OpenOffice.org Witer, pot venir de diferents maneres:
Aneu a

, i s’obre un quadre com aquest,per tal que seleccioneu quantes columnes i quantes files li voleu aplicar:
Des de la
barra d’eines, cliqueu directament

amb la qual cosa activareu el mateix quadre de taula que teniu a la primera opció.
Seleccioneu Columnes 5 i Files 10.
Observeu com queda la taula.
Desfeu la taula amb

.
Proveu amb altres valors i aneu desfent fins tornar a tenir el document buit.
Premeu sobre el botó Formatació automàtica. Observeu totes les possibilitats que s’ofereixen a Format i la seva aplicació a la visualització prèvia.
Proveu també de fer una taula desactivant l’opció Vora. Veure-ho què passa.
Proveu ara de fer una taula de 4 columnes per 8 files a partir de la fletxa que obre el desplegable des de la icona

. Amb el botó esquerra del ratolí heu d’arrossegar fins aconseguir la
taula desitjada. La informació de sota de la taula desplegable va
variant en funció de les opcions seleccionades. Repetiu-ho amb altres
valors. Desfeu fins tornar a tenir la pàgina buida.
Us aconsellem que activeu la
Barra de Taula:
Aneu fins a
Visualitza, i a
Barra d’eines activeu la de
Taula, i apareix aquesta finestra flotant, si és la primera vegada que l’activeu:

Per inserir-la a l’espai de les barres, heu de fer doble clic sobre l’espai gris.
Treball sobre la taula
-
Introduïu les dades de la comarca
d’Urgell a les cel·les buides (podeu retallar i enganxar). A la darrera
fila que queda buida, escriviu una comarca i, en tot cas, us inventeu
les dades. Per passar d’una cel·la a una altra podeu usar la tecla Tabulador o bé les fletxes de desplaçament.
Per escriure les dades d’una altra
comarca en mig de les que ja n’hi ha, per exemple Garraf, col·loqueu el
punter del ratolí sobre Berguedà i des de la barra de la taula, cliqueu
sobre

. En afegir-se una fila, ja podeu omplir les cel·les.
Amb el botó esquerra del ratolí
posat sobre la ratlla divisòria de les columnes apareix una doble
fletxa que indica que mantenint-lo clicat es pot desplaçar la columna.
També si seleccioneu la ratlla divisòria de les files amb el botó
esquerre del ratolí apareix la doble fletxa que indica que es pot
desplaçar la fila. Si no us agrada com queda podeu desfer el que heu
fet, igual que al principi de la pràctica.
Afegiu una fila a sota de la
primera. Des del marge esquerra de la taula poseu el punter del ratolí
a prop d’aquesta fila que acabeu d’inserir. El punter es torna una
fletxa gruixuda negre i es llegeix en una petita finestra emergent:
Selecciona la fila de la taula.
En clicar veieu que se selecciona tota la fila. Premeu la icona

.
S’acaben de fusionar les cel·les. Aquesta opció és molt útil per quan
vulgueu fer quadres com programacions, on segur teniu la necessitat de
fusionar cel·les per escriure títols.
Seleccioneu la primera fila i li
canvieu el tipus i la mida de lletra. És possible que us agradi fer un
tipus de lletra gran, ja que són els títols de les columnes, i quan ho
feu les paraules es parteixen. Si voleu canviar la configuració de la
pàgina, podeu anar al menú Format | Pàgina, i variar l’orientació i els marges, al vostre gust:
Encara podeu actuar sobre el format des de la icona

de la barra de Taula, tant pel que fa el format en una fila concreta o bé seleccionant tota la taula.
Doneu un color de fons a la primera
fila, deixeu sense color a la segona (la que té les cel·les fusionades)
i un altre color de fons a la resta de la taula. Vigileu de tenir
activada l’opció Per a: Fila, quan estigueu a la pestanya Fons.