D150: Recursos TIC a les aules d'acollida

Aquest és un menú que ofereix els estris necessaris per formatar un text, el tipus de lletra, la mida de la mateixa, etc. En realitat, com podreu veure en el quadre del menú que hi ha aquí, és un menú més aviat “petit”, però és realment dens i importantíssim, perquè a més de servir per treballar amb el text, ho fa també per formatar imatges, taules o objectes.

El primer submenú que hi ha és i que és el mateix que apareix a la barra d’eines. Aquest submenú permet canviar el format del text amb el que esteu treballant per un altre; “per defecte” és amb el que s’inicia el document.

L’opció Caràcter és la que fa aparèixer un quadre de diàleg amb moltes possibilitats en referència a les lletres, i que permet, amb la claredat que presenta, treballar amb el tipus de lletra que podreu variar tant com vulgueu, cenyint-vos només a fer la selecció del text que voleu formatar d’una determinada manera. Els efectes permeten determinar quins voleu per al text: subratllat, color, relleu, barrat, color de lletra, ombrejat, parpelleig, ocult, ... Quan cliqueu a posició us trobareu amb un seguit de possibilitats que van des de la normal, passant per “subíndex” i “superíndex” que són les formulacions en lletra més petita que apareixen, respectivament sota o sobre la línia normal, també hi ha la possibilitat de variar percentualment la mida de les lletres. En clicar hiperenllaç el quadre de diàleg ofereix la possibilitat de completar tot el que cal per establir els paràmetres necessaris per a l’hiperenllaç i que van des de la URL fins al marc de destí passant pel nom i altres punts que anireu completant en la pràctica que portareu a terme. Finalment resta el fons que, amb el seu quadre de colors us permet escollir quin color voleu col·locar darrera les lletres com a contraposició al text bé per ressaltar-lo, bé per donar-li una aparença distinta a la d’un altre text proper o no.

Paràgraf és el submenú que permet definir, en un quadre de diàleg, quina sangria voleu aplicar, quins espais voleu deixar entre línia i línia. Podreu “alinear” el text a esquerra o a la dreta, o justificar-lo. També podeu determinar el “flux del text” (que comporta com “discorrerà” el text, des de la separació de síl·labes a final de línia fins al control d’òrfenes i vídues passant pels salts de pàgina, que permeten, respectivament, controlar les línies, i la paginació del document. També hi ha la numeració (referida a les línies), els tabuladors (que marquen els espais i els seus límits, en el text), les inicials (útils per a anagrames, etc. i que podreu, en el seu cas, modificar) i, al final, les vores i el fons del paràgraf, que podrà diferenciar la presència d’un paràgraf respecte d’un altre.

Pàgina és el submenú amb el qual podeu establir des de l’estil de la mateixa, el format del paper –vertical, horitzontal– els centímetres que deixareu a una banda i a l’altra –que reben, el nom de “marges”, el fons, l’encapçalament i el peu– i que determinen el què i el com s’escriu a la capçalera i al peu de la pàgina.

L’opció Columnes és des d’on podeu dividir el text en tantes columnes com vulgueu, en funció de la presentació que vulgueu atorgar al text. És una eina que va d’allò més bé per fer la revista de l’escola o l’institut, a manca d’altres més complexes i sofisticades.

Canvia a majúscules/minúscules fa que,en un moment determinat canvieu lletres majúscules en minúscules i viceversa.

Pics i numeracions us endinsa en el món dels indexats, permetent-vos escollir el tipus de numeració, les vinyetes que fan la mateixa funció indexadora, el tipus de numeració, com distribuïu i posicioneu la indexació , quin tipus d’imatges voleu presentar en el cas de les vinyetes, per acabar amb les opcions que bàsicament treballa el format d’aquestes indexacions.

Estils i formatacions serveix per escollir quin estil voleu donar al document que esteu treballant. No només podeu escollir, sinó que podeu modificar-ne els existents i/o crear-ne de nous, col·locant el botó dret del ratolí damunt l’estil que vulgueu modificar, ja que en clicar, de forma immediata apareixen les dues possibilitats de variar el que ja hi ha. Fixe-vos com en el menú desplegat, a dalt i a la dreta hi teniu aquesta icona.

• Baixeu el text “La nena i el gos”
• Col·loqueu el cursor damunt de “LA NENA I EL GOS”, i del menú d’estils seleccionareu “encapçalament 2” i veureu com aquest títol canvia de format:

• Ara col·loqueu el cursor damunt de “fragment 1” i seleccionareu “encapçalament 8” (podeu clicar a Més...) i observeu el canvi.
• Seleccioneu des de “Ella està a la ...” fins a “vàreu veure” i aneu fins a la icona i escolliu un color. Mireu com canvia.
• Ara, definireu un estil propi. Seleccioneu des de “Un gos distint...” fins a “trapelleries i aldarulls”. Aneu al desplegable “tipus de lletra” i seleccioneu, d’entre tot el ventall, la que més us agradi al costat, escolliu la mida i, per acabar, trieu un color de lletra diferent al que hi hagi al document. Amb tot això seleccionat, aneu a la icona 1:

• Seleccioneu “fragment 1”, el retalleu amb i l’enganxeu just al costat dret del títol. Seleccioneu-lo i feu Format | Caràcter | Posició | Superíndex. Veureu com el text empetiteix i a més queda col·locat a la part superior del títol a la mateixa banda dreta. L’empetitiment el podeu augmentar o disminuir amb el quadre de mida de lletra relativa.
• Seleccioneu des de “Un matí de diumenge” fins a “... molt blau. I alt”. Aneu a Format | Pics i numeració. En trieu un de la pestanya Imatge i veureu com es modifica el sagnat.
• Seleccioneu les línies que van des de “les platges encara són desertes” fins a “no està sola”. Aneu a Format | Columnes i poseu el text seleccionat en dues columnes. Fixeu-vos com el text es reparteix en les dues columnes.
• Deseu el document amb el nom ”El gos i la nena”.

Entreu ja a la recta final dels menús de l’OpenOffice.org Writer i amb això ja tindreu les eines bàsiques per treballar. Després ampliareu amb el treball d’alguna de les barres i que, finalment, pel vostre compte anireu reforçant tot allò que més us convingui, bé de la mà d’un curset d’ampliació puntual i concret, bé fruit de la dedicació personal i del conegut mètode que tan bé defineix el refrany català “Fent i desfent es fa l’aprenent”.

Sigui com sigui, ara aneu a veure els dos darrers menús.

El menú Finestra és aquell que en clicar-lo obre la pestanya indicant el nombre dels documents que teniu oberts:

L’altra menú és el de l’Ajuda, un menú que, a voltes i ben usat és d’allò més útil, especialment en els inicis.

Així, si cliqueu a l’ajuda, del menú en sorgeix un quadre de diàleg on bàsicament hi destaquen aquestes dues possibilitats:

• que és la que obre tot el “llibret” d’ajuda que presenta el programa i que us serà de bona utilitat. Per aquí us hi podeu desplaçar cercant directament entre les pàgines que el mateix menú va proveint o bé escrivint, directament a la pestanya que diu “Cerca”, un cop heu activat l’Ajuda.
• que és aquell ajut que es fa servir mitjançant la punta del cursor, que amb la fletxa corresponent, remarca la zona de la qual es necessita ajut. És molt pràctic i molt directe.