Televisió > El llenguatge

El LLenguatge

El llenguatge televisiu potencia l'estimulació sensorial i això comporta una visió fragmentada de la realitat. La importància gradual dels índex d'audiència per la competència entre les diferents cadenes de televisió fa que s'estengui l'aplicació del tractament fragmentat a diversos tipus de programes.

La narrativa audiovisual tendeix a incrementar el sentit de la impaciència a l'espectador. Quan veiem un programa de televisió que no ens agrada podem canviar de canal o fer una altra activitat, però no podem fer el mateix a la vida real. Les frustracions es produeixen quan es veu que la vida quotidiana és molt diferent.

La majoria de sectors de la població: infantil i juvenil consumeixen moltes hores de televisió, per aquest motiu es podria dir que és un grup de risc. La televisió és un mitjà de comunicació unidireccional on els menors reben missatges a què no poden respondre ni preguntar, ja que la televisió implica passivitat de resposta.

Així doncs, un infant és capaç de comprendre correctament el missatge televisiu si té uns coneixements previs sobre els continguts que s'hi proposen, un coneixement del llenguatge audiovisual i una capacitat correcta de representació mental.

Hi ha diferents tipus de llenguatge, segons el programa que s'emet.

• Llenguatge col·loquial o vulgar: S'utilitza normalment en programes com sèries televisives en que s'emet una escena de la vida quotidiana o també
• Llenguatge culte: Aquest tipus de llenguatge és utilitzat en programes en que es vol donar aquesta sensació de intel·ligència com en informatius, documentals...
• Llenguatge mixte: Podem anomenar un llenguatge mixte que vol donar també aquesta sensació d'una persona correcta i alhora també d'una persona normal que pot estar també a l'altra banda de la televisió. Aquest tipus de llenguatge el trobem sobretot en els concursos.