Ladakh, estiu 2010
El professor Carles Figueras ens descobreix el seu viatge al Petit Tibet

Ben mirat tots tenim algun jardí
tan personal que res no el justifica
(Miquel Martí i Pol)

A l'extrem nord de l'Índia hi ha un territori amagat entre un immens mar de muntanyes de cinc i sis mil metres que dominen grans i desèrtiques valls. Els seus habitants han après a aprofitar l'aigua que baixa de les glaceres i a sobreviure als interminables i glaçats hiverns. És el Ladakh, la regió més remota i menys poblada de l'Índia. Una terra de tremenda bellesa, de muntanyes irreals que esclaten amb tots els colors sota la llum i l'aire lleuger de les alçades.

Amb una superfície gairebé el triple de la de Catalunya, la població només és d'uns 270.000 habitats (segons els cens del 2001), la qual cosa representa una densitat de menys de 3 habitants per km2. Actualment el districte de Ladakh pertany a l'estat indi de Jammu i Caixmir encara que geogràficament i culturalment sigui molt més proper al Tibet. Ladakh forma part del fred i àrid altiplà que s'estén al nord de la serralada de l'Himàlaia, a l'altra banda de la zona d'influència de les pluges dels monsons. És per això que parlem d'un "desert d'alçada" on les precipitacions hi són molt escasses i on la vida de la gent ha estat sempre regida per la duresa de l'entorn.

Ladakh va ser un important lloc de pas de les caravanes que, resseguint el riu Indus, anaven a enllaçar amb la ruta de la seda. Però després de la independència de l'Índia va quedar encaixat entre Pakistan i Xina, una situació molt conflictiva que va conduir al tancament de fronteres i a la fi de les rutes comercials que durant segles havien travessat el territori. L'aïllament va durar fins el 1974, quan el "Petit Tibet" (així també se'l coneix a Occident) va ser obert als visitants estrangers. Aviat es va convertir en un destí popular entre un cert tipus de viatger "descobridor" d'un país que havia conservat intactes les formes tradicionals de vida del budisme tibetà. Una antiga cultura que, per desgràcia, al Tibet xinès està essent destruïda.

Aquest estiu Ladakh ha viscut la pitjor catàstrofe de la seva història. La nit del 5 d'agost una extraordinària tempesta nocturna va descarregar amb inusitada força sobre la regió, causant violentes riuades i grans esllavissades de fang amb el resultat de milers de ferits, molts edificis destruïts i més de 200 morts.

El matí del 22 d'agost desembarquem a l'aeroport de Leh, la capital. Les notícies havien estat confuses des del desastre i no teníem clar en quin estat trobaríem el país. En Nawang ens explica que encara hi ha més de 50 persones desaparegudes, enterrades sota una gruixuda capa de fang. Altres han salvat la vida però ho han perdut tot i estan vivint en improvisats campaments. Ens tranquil·litza veure que les operacions d'ajuda han estat eficaces, que la solidaritat entre la gent està apaivagant la desgràcia i que la vida d'alguna manera va tornant a la normalitat. Veiem l'hospital esfondrat i algun cotxe que va ser arrossegat per l'aigua, però per sort a Leh la devastació no ha estat general, de fet la major part de la ciutat està menys afectada del que ens temíem. En canvi alguns pobles com Saboo i Choglamsar han quedat totalment arrasats. De camí al Guest House també comprovem els efectes de la tempesta sobre el turisme: és temporada alta però pels carrers hi veiem molt pocs occidentals.

Passa una setmana. Agafem l'avió de tornada força alleujats perquè el nombre de turistes pels carrers de Leh comença a augmentar. Ens diem "Julé" (que és la benvinguda i el comiat, tot en una sola paraula) amb en Nawang, que ens fa saber que ja té nous grups de clients pel mes de setembre, abans que arribi l'hivern. Deixem Ladakh amb un "Julé!" de "fins aviat" i amb la convicció que anar-hi és una bona manera d'ajudar a la seva recuperació, encara que no podem deixar d'imaginar-nos com passaran l'hivern les nombroses famílies que s'han quedat sense casa.

Carles Figueras Torrent, setembre 2010

Inundacions de 2010 a Leh
Àlbum de fotos d'uns gironins
Mal de muntanya

Broad Peak 2009
Rakaposhi 2008
Nepal 2007
Chogolisa 2006

© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric