Documents introductoris: la presència del món grecoromà en terres catalanes

1. Catalunya: resum d'història antiga

   Extracte de la Gran Enciclopèdia Catalana

2. Línies generals de la nostra història antiga

3. Veles de naus a la badia de Roses

    Joan Soler i Amigó

4. Indíbil davant de Roma

    Joan Soler i Amigó

Història antiga de Catalunya

Extracte del programa "Històries de Catalunya", del Departament de Nous Formats de Televisió de Catalunya

· Descripció històrica. L'arribada de fenicis i grecs · Els ibers · La conquesta romana · La romanització · El Baix Imperi Romà

· Dos personatges de les terres catalanes a l’antiguitat: Sempronius Campanus Fidentinus i Luci Minici Natal 

· Llocs notables més rellevants: Empúries i Tàrraco

Guia de Recursos Didàctics d'Arqueologia a Catalunya

Sandra Montón, UAB (coord.). Treballs d'Arqueologia núm. 7, 2000 (monogràfic). Volum de 243 pàgs.

L'arqueologia a l'ensenyament obligatori · L'arqueologia als museus. Oferta pedagògica · Tallers d'arqueologia · Visites a jaciments i itineraris arqueològics · Recursos editats a l'abast de l'alumnat

Les terres catalanes a Marc Valeri Marcial

Miquel Dolç

Objectius i projectes educatius dels museus arqueològics a Europa. Catalunya

Maria Adzerias i A. Morelló (UAB), Treballs d'Arqueologia núm. 8, 2002

BÈTULO

1. Introducció a la Badalona romana

2. Baitolo. Visita a un poblat ibèric

3. Baetulo. Visita a una ciutat romana

4. Baetulo. Visita a la casa romana

5. Estructura del poblament a Bètulo i Iluro

Relació i tipologia de jaciments d'època baiximperial

BÀRCINO

Història de Barcelona: Antiguitat

Vegeu especialment els apartats sobre muralles i la població

Web del prof. Xavier Ripoll

EMPÒRION

1. E. Marcet-R.Sanmartí, Empúries

Resum del llibre publicat per la Diputació de Barcelona el 1989

2. Quid nobis T. Livius de Emporiis refert (XXXIV, 9)

3. Bibliografia selecta sobre Empúries

4. Enllaços sobre Empúries

Plànol d'Empúries segons E. Marcet-R. Sanmartí

(Reproduït a la Tabula Imperii Romani. Full K/J-31)

Plànol d'Empúries segons P. Villalba

(vegeu Orígens dels països catalans en els clàssics grecs i llatins, Barcelona 1984)

ILERDA

1. Història d'Ilerda (fins a començaments de l'Edat Mitjana)

Gran Enciclopèdia Catalana

2. Bibliografia sobre Ilerda romana

3. Visita al museu arqueològic virtual de La Paeria

IESSO

Portal de la ciutat romana de IESSO

Epitafi de Servil·la Prepusa

Descobriment d'una vil·la romana i unes termes a la carretera de Guissona-Biosca

La Mañana 5.12.2003

ILURO

1. Visita virtual al jaciment arqueològic de Torre Llauder i rodalies

Un web completíssim, de gran claredat expositiva i magnífica qualitat d'imatges. Molt recomanable

2. Estructura del poblament a Bètulo i Iluro

Relació i tipologia de jaciments d'època baiximperial

TÀRRACO

1. Tarragona patrimoni de la humanitat

Recull dels principals monuments antics (Diari de Tarragona)

2. El territorium de Tarraco: les fonts arqueològiques

Isaías Arrayás Morales

"El territorium de la ciutat de Tàrraco (Camp de Tarragona) s'estenia cap al nord-est, fins al de la veïna Bàrcino i la Mansio ad Fines, ubicada a l'actual localitat de Martorell, marcava, abans de la reforma viària d'August, el seu límit nord-oriental. El límit sud-ocidental s'hauria de situar en contacte amb el territorium de Dertosa. Respecte a lapart septentrional devia quedar delimitada per l'arc de muntanyes de les terres del rerapaís: al nord-est Ilerda i, una mica més a l'est els d'Iesso i Sigarra".

Plànol de Tàrraco segons X. Aquilué-X. Dupré-E. Koppel-J. Massó-J. Ruíz

(Reproduït a la Tabula Imperii Romani. Full K/J-31)

Programa Tàrraco Viva 2003

Diari de Tarragona

Història de la casa a Catalunya

Extractes de l'estudi del prof. Àngel Bosch i Lloret dedicats exclusivament al món antic. El treball consta d'una introducció històrica general i d'una acurada descripció tècnica de cada lloc.

1. Els ibers.

Desenvolupament de la cultura ibèrica · Un exemple de casa ibèrica senzilla: el poblat de Les Toixoneres o d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès) · Un exemple de casa urbana amb compartimentació complexa: Casa 1 a Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà) · Bibliografia (21 ítems)

2. La romanització.

El model a imitar: la domus romana · Exemples de domus urbanes: les cases d'Empúries · Un exemple de vil·la rural: Vilauba (Camós, Pla de l'Estany) ·  Bibliografia (32 ítems)

3. L'antiguitat tardana.

Un exemple d'habitatge rural: El Bolavar (Seròs, Segrià) · Bibliografia (15 ítems)

Bàrcino i el seu litoral: una aproximació a les comunicacions marítimes d'època antiga a la Laietània

Pere lzquierdo i Tugas

Extracte del capítol publicat a ROCA, J. (ed.): "La formació del cinturó industrial de Barcelona", Barcelona, Institut Municipal d'Història-Proa, 1997.

En les èpoques ibèrica i romana, en particular en el segle I abans de la nostra era, amb unes comunicacions que depenien bàsicament d'una navegació tècnicament avançada, es posen les bases del poblament posterior del litoral barceloní. Amb la fundació de les ciutats de Barcino, Baetulo i Iluro, i també de nombroses vil·les costaneres, s'estableix una xarxa de nuclis i de camins que, corregida i augmentada pels esdeveniments posteriors, es mantindrà fins a l'època contemporània.

Productores de vino en el nordeste de la Tarraconense. Estudio de algunos nomina sobre ánforas

María J. Pena - Adela Barreda (UAB). Faventia 19/2, 1997

Dos marcas anfóricas: L. Venuleius y L. Volteius. El presente estudio llega a establecer el origen de los primeros productores de vino de la Tarraconense: historia de la gens Venuleia (familia del partido de los populares) a través de fuentes literarias y algunas inscripciones de Narbona, donde César había establecido una colonia de veteranos.

Sobre dos nuevos CORNELII del vino tarraconense

Piero Berni - César Carreras - Víctor Revilla (CEIPAC), Laietania 11, 1998

Estudi d'abreviatures amfòriques que en permeten identificar la procedència i el circuit comercial.

Distribución espacial y cronológica de las necrópolis ampuritanas

Mapas y cuadros

Alfonso López Borgoñoz

Extracte del volum de Mayer, M.; Nolla, J. M. y Pardo, J. (eds.), De les Estructures indígenes a l'organització provincial romana de la Hispania Citerior, Barcelona, IEC, 1998

Las producciones béticas y el consumo urbano: Iluro y su territorio

José Mª Pérez - Víctor Revilla

Formas de abastecimiento, vida y economía en Iluro a apartir del análisis de la cerámica arqueológica.

El jaciment ibero-romà de La Caseta

E. Huntingfort - Dolors Molas (Ausa 8, núm. 85, 1977)