APLICACIÓ DEL PENSAMENT CRÍTIC
    
 
INTRODUCCIÓPART I PART IIPART IIIREFERÈNCIES MAPA WEB
    
 part II > reconstrucció de l'estructura > aplicació de l'estructura 
PART II
 
 
GENERALITZAR L'APLICACIÓ DE L'ESTRUCTURA

L'aplicació de l'esquema anterior a l'estructura d'una discussió, on hi ha una tesi que sustentar i uns arguments que, o bé se segueixen de la tesi, o bé li donen suport, resulta en general prou clara.27

Allò que potser no resulti tan evident és que aquesta mateixa estructura ha de ser aplicable a qualsevol procés que comporti comprensió. Dit d'una altra manera, que aquesta estructura rau -implícita o explícita- en la base de qualsevol procés d'adquisició de coneixement que comporti comprensió. Si no tenim al nostre abast les raons que condueixen a l'acceptació d'una determinada tesi, difícilment podrem sostenir que tenim comprensió de la tesi en qüestió. De manera semblant, el fet de comprendre una determinada tesi ens ha de permetre obtenir les conseqüències que se'n segueixen.

No és necessari, això és clar, dibuixar l'arbre amb la informació, però sí cal reconstruir, almenys mentalment, el procés a fi i efecte d'establir la correcta connexió entre les diferents clàusules.

Vegem-ho amb dos exemples.

El primer és un mer procés de discussió. Suposem que algú sosté la tesi que els EUA havien d'envair Iraq. Hi ha una sèrie de raons que podrà adduir en favor de la seva tesi, i una sèrie de conseqüències que presumiblement se seguiran si la seva tesi és correcta. És necessari que sigui capaç d'ordenar-les d'una manera estructurada, independentment, de moment, de si les raons que addueix són o no són bones raons per a justificar allò que pretenen justificar.

Per exemple:

(FET PRINCIPAL): Hem d'atacar l'Iraq per evitar que usi malament les armes de destrucció massiva.

      \(CAUSA): L'Iraq té armes de destrucció massiva.
      \(CAUSA): El mal ús de les armes de destrucció massiva és un perill per a la humanitat.
      \(CAUSA): L'Iraq farà un mal ús de les armes de destrucció massiva.
      \(CAUSA): Si està en les nostres mans evitar un perill per a la humanitat, hem d'evitar-lo.
      \(CAUSA): Estem (els EUA) en disposició d'evitar un perill per a la humanitat.
      \(CAUSA): ...
      \(CONSEQÜÈNCIA): Haurem d'entrar en guerra.
      \(CONSEQÜÈNCIA): La guerra portarà, al seu torn, destrucció.
      \(CONSEQÜÈNCIA): ...


El segon és l'exemple anterior extret del llibre de Ciències Socials de 4t d'ESO. El que se'ns diu en el text citat més amunt sobre el creixement econòmic a Catalunya en el segle XVIII es pot reflectir de la següent manera, seguint les indicacions presents pel que fa a l'estructura.

(FET PRINCIPAL): Hi ha un creixement econòmic a Catalunya en el segle XVIII

      \(CAUSA): Vitalitat dels diversos grups socials
            \(CAUSA): Millores en l'agricultura

      \(CAUSA): Catalunya no experimenta la crisi del segle XVII
            \(CAUSA): Catalunya ha estat marginada en època dels Àustries

      \(CAUSA): Reforma impositiva del cadastre
            \(CAUSA): Finalitat de càstig
            \(CONSEQÜÈNCIA): Reporta beneficis
            \(CONSEQÜÈNCIA): Repartiment més equitatiu

(CONSEQÜÈNCIA) ...

------
27. Vegeu, entre d'altres, van Laar (2007).