| ||||||||||||||||||
part II > reconstrucció de l'estructura > aplicació de l'estructura | ||||||||||||||||||
GENERALITZAR L'APLICACIÓ DE L'ESTRUCTURA L'aplicació de l'esquema anterior a l'estructura d'una discussió, on hi ha una tesi que sustentar i uns arguments que, o bé se segueixen de la tesi, o bé li donen suport, resulta en general prou clara.27 Allò que potser no resulti tan evident és que aquesta mateixa estructura ha de ser aplicable a qualsevol procés que comporti comprensió. Dit d'una altra manera, que aquesta estructura rau -implícita o explícita- en la base de qualsevol procés d'adquisició de coneixement que comporti comprensió. Si no tenim al nostre abast les raons que condueixen a l'acceptació d'una determinada tesi, difícilment podrem sostenir que tenim comprensió de la tesi en qüestió. De manera semblant, el fet de comprendre una determinada tesi ens ha de permetre obtenir les conseqüències que se'n segueixen. No és necessari, això és clar, dibuixar l'arbre amb la informació, però sí cal reconstruir, almenys mentalment, el procés a fi i efecte d'establir la correcta connexió entre les diferents clàusules. Vegem-ho amb dos exemples. El primer és un mer procés de discussió. Suposem que algú sosté la tesi que els EUA havien d'envair Iraq. Hi ha una sèrie de raons que podrà adduir en favor de la seva tesi, i una sèrie de conseqüències que presumiblement se seguiran si la seva tesi és correcta. És necessari que sigui capaç d'ordenar-les d'una manera estructurada, independentment, de moment, de si les raons que addueix són o no són bones raons per a justificar allò que pretenen justificar. Per exemple:
El segon és l'exemple anterior extret del llibre de Ciències Socials de 4t d'ESO. El que se'ns diu en el text citat més amunt sobre el creixement econòmic a Catalunya en el segle XVIII es pot reflectir de la següent manera, seguint les indicacions presents pel que fa a l'estructura.
|