APLICACIÓ DEL PENSAMENT CRÍTIC
    
 
INTRODUCCIÓPART I PART IIPART IIIREFERÈNCIES MAPA WEB
    
 part II > reconstrucció de l'estructura 
PART II
 
 
RECONSTRUCCIÓ DE L'ESTRUCTURA

Ja hem fet una primera paràfrasi del text, això és, ja hem explicat el text amb d'altres paraules, desfent en els casos oportuns les ambigüitats en virtut del coneixement del vocabulari i del context.

Ara bé, això encara no és suficient. La mena de paràfrasi que haurem fet serà una mera exposició del que diu el text; però en molts textos -la majoria de textos acadèmics, per exemple- el que es pretén és explicar alguna cosa i donar al mateix temps arguments en el seu favor, explicitar-ne les conseqüències, etc.

Per exemple, en un llibre de Ciències Socials de 4t d'ESO podem llegir el següent:

El creixement econòmic de Catalunya al segle XVIII

El segle XVIII va ser per a Catalunya, malgrat l'abolició de les seves institucions, una etapa de creixement econòmic i demogràfic. (...)
Sens dubte hi va influir el fet que, marginada a l'època dels Àustries, Catalunya no havia patit d'una manera tan greu els efectes de la crisi del segle XVII, que va arruïnar l'agricultura, l'artesania i el comerç de Castella. També algunes mesures imposades pels Borbons, com la reforma impositiva del cadastre o única contribució, tot i que havien estat pensades com a càstig després de la Guerra de Successió, van acabar beneficiant Catalunya, perquè era un impost més equitatiu i més repartit entre tots els habitants.
Però la causa essencial s'ha de buscar en la vitalitat que van mostrar els diversos grups socials del Principat. Així, durant el segle XVIII es van produir una sèrie de millores en l'agricultura (...). (pàgs. 90-1, negretes originals).26


El text prossegueix amb les causes d'aquest creixement econòmic.

Si, seguint el que hem establert en el punt anterior, mirem de posar de manifest quina és l'estructura del text, obtindrem alguna cosa semblant al següent:

Hi ha un creixement econòmic a Catalunya en el segle XVIII
      \Vitalitat dels diversos grups socials
            \Millores en l'agricultura
            \...
      \No experimenta la crisi del segle XVII
            \Marginada en època dels Àustries
      \Reforma impositiva del cadastre
            \Finalitat de càstig
            \Reporta beneficis
                  \Repartiment més equitatiu
      \S'aboleixen les institucions catalanes


La idea és distingir els diferents punts, tesis o idees que apareixen i ordenar-los d'acord amb la manera en què estan subordinats els uns als altres. En el cas dels llibres de text, com en l'exemple, decidir quin és el punt principal d'un paràgraf no és en general difícil: els llibres de text estan pensats amb finalitats pedagògiques i s'esforcen a l'hora de reflectir en el seu redactat el que és la estructura pròpia argumentativa, si n'hi ha, o com almenys expositiva. Per dir-ho d'una altra manera, els llibres de text acostumen a donar-nos la pròpia paràfrasi dels fets.

En les situacions pròpies de la vida quotidiana, o en la resolució de problemes o qüestions similars, aquesta tasca de paràfrasi i elaboració l'hem de fer nosaltres.

Com hem vist abans en el punt anterior, del que es tracta és, primer, de determinar quins són els
punts principals del text/situació/problema, i després encadenar-los de manera pertinent segons la seva subordinació els uns dels altres. Això és precisament el que s'apuntava a l'hora d'establir l'arbre que reflectia l'estructura del text/situació/problema, pas previ a la redacció de la paràfrasi. Hi havia, això no obstant, una cosa pendent entre el pas de l'estructura a la paràfrasi: en l'estructura es demanava recollir els diferents punts articulats i observar-ne el seu grau de dependència dels uns respecte dels altres. Aquesta dependència es pot produir de diferents maneres que és necessari tenir present per

(a) completar l'estructura i, per tant, per
(b) fer-ne una acurada paràfrasi i, per tant, per
(c) tenir-ne una clara comprensió.

------
26. GARCÍA SEBASTIÁN, M. i altres: Marca. Barcelona: Vicens-Vives, 2003