TIPUS DE DEPENDÈNCIA DE LES DIFERENTS CLÀUSULES

Com determinar el tipus de dependència que es produeix entre les diferents clàusules que conformen l'estructura d'un text, problema o situació?

Per als propòsits d'aquesta presentació consideraré únicament quatre formes de relacionar les diferents clàusules d'una estructura, segons:

" Siguin causa de la tesi principal, entenent 'causa' en un sentit ampli del terme,
      " bé perquè li proporcionin merament suport (SUPORT),
      " bé perquè en siguin directament la causa (CAUSA);
" siguin implicacions de la tesi principal (CONSEQÜÈNCIA), entenent també 'conseqüència' en un sentit ampli del terme;
" matisin alguna de les tesis (MATISACIÓ), és a dir, explicacions relacionades amb la tesi principal o especificacions sobre aquesta tesi.

Hi ha altres formes de vinculació possible entre dues clàusules, o refinaments pel que fa a les distincions establertes, que deixo aquí de banda. La idea és aconseguir reflectir l'estructura més bàsica d'un text, problema o situació determinats en virtut de la connexió entre les diferents clàusules d'aquesta estructura.

Exemplificaré les diferents categories de subordinació que he introduït amb dues sèries de casos.

Per un costat, consideraré algunes situacions possible a l'aula d'un centre educatiu de secundària.

Per un altre costat, consideraré el mateix exemple extret d'un llibre de ciències socials de 4t d'ESO que he fet servir més amunt sobre el creixement econòmic de Catalunya al segle XVIII.


Tesis subordinades que donen suport (S) a la tesi principal

Considerem la següent situació. La Laia és la penúltima alumna en sortir de l'aula i recorda que la pissarra estava en blanc. L'últim en sortir és l'Ernest. Quan tornen tots els alumnes a l'aula a la pissarra hi ha un dibuix groller.

La Laia diu: "el dibuix l'ha fet l'Ernest perquè quan jo he sortit no hi era i només quedava ell a la classe". L'Ernest nega que hagi estat ell.

En el que diu la Laia ("el dibuix l'ha fet l'Ernest perquè quan jo he sortit no hi era i només quedava ell a la classe"), la clàusula que segueix al 'perquè' és una clàusula en suport de la tesi principal (l'Ernest ha fet el dibuix). El que diu la Laia no és la causa que l'Ernest hagi fet el dibuix, però sí explica la seva afirmació, és allò en què es basa per donar suport a la seva tesi. Òbviament la seva tesi entra en contradicció amb el que sosté l'Ernest -però aquesta és ara una altra qüestió.

En el text sobre el creixement econòmic de Catalunya al segle XVIII, la tesi subordinada que Catalunya no experimenta la crisi del segle XVII es dóna en suport de la tesi principal del creixement econòmic experimentat en el segle XVIII (encara que no s'esgrimeix com a causa directa).

Tesis subordinades que són causa (C) de la tesi principal

Considerem ara la següent situació: el professor diu: "suspenc a la Sílvia, que ha tret un 10, perquè he vist com copiava a l'examen". La tesi subordinada "he vist com la Sílvia copiava a l'examen" explica causalment per què l'ha suspesa el professor. Si la tesi subordinada és fiable (si efectivament el professor l'ha vista copiar i no s'ha confós), l'únic que caldrà dirimir és si copiar en un examen és suficient per suspendre l'examen en qüestió.

En el text sobre el creixement econòmic de Catalunya al segle XVIII, la tesi subordinada que fa referència a la vitalitat dels diversos grups socials es proposa com a causa de la tesi principal del creixement econòmic. De la mateixa manera, el repartiment equitatiu de l'impost del cadastre és considerat la causa del benefici que reporta la reforma d'aquest impost a Catalunya. Si les dades de què es parteix són fiables (si hi va haver efectivament una vitalitat dels diversos grups socials, i si hi va haver efectivament un repartiment equitatiu de l'impost de cadastre), l'únic que caldrà dirimir és si aquests fets són suficients, separadament o conjuntament, per provocar un creixement econòmic.

Tesis subordinades que són conseqüència (C) de la tesi principal

Considerem el següent cas: el Miquel va observar que tots feien enrenou a classe quan la professora no hi era i, per tant, va pensar que els posarien un càstig.

La tesi "va pensar que els posarien un càstig" està implicada pel fet que tots fessin enrenou a classe quan la professora no hi era. És clar que, per si sol, el fet de fer enrenou a classe no sembla justificar que els alumnes hagin de rebre un càstig. En aquest cas hi ha altres assumpcions no explícites que cal entendre com formant part del raonament, com ara 'no es pot fer enrenou a classe', 'quan no se segueixen les normes s'apliquen càstigs', etc. Aquestes clàusules no explícites cal tenir-les presents i fer-les explícites a l'hora de determinar si una tesi està justificada.

En el text sobre el creixement econòmic de Catalunya al segle XVIII, la tesi que es generen beneficis se segueix de (està implicada per) la reforma impositiva del cadastre i la manera com es va produir aquesta reforma.

Tesis subordinades que matisen (M) la tesi principal

Considerem la següent situació: el claustre va prendre una decisió arriscada sobre el treball amb alumnes nouvinguts, tractament que és diferent del que es dóna en els altres centres de la contrada, basat en l'experiència dels darrers cinc anys.
La tesi principal, que el claustre va prendre una decisió arriscada sobre el treball amb alumnes nouvinguts, està matisada per la tesi que aquest tractament és diferent del que es dóna en altres centres de la contrada (i rep el suport de la tesi que aquest tractament es basa en l'experiència dels darrers cinc anys).

En el text sobre el creixement econòmic de Catalunya al segle XVIII, la tesi que s'aboleixen les institucions catalanes matisa la situació en la qual es va produir el creixement econòmic.

Exemplificació de la subordinació a l'estructura d'una situació i d'un text

Els diferents tipus de subordinacions es donen, en general, de manera conjunta a l'hora de considerar l'estructura d'una situació, text o problema.

Suposem el següent cas: anem conduint i trobem un cotxe que ha patit un accident i que es troba a la vora de la carretera. Tenim, per tant, un fet ben determinat: un cotxe que ha patit un accident. Podem afegir informació circumstancial respecte d'aquest fet (fets previs que hem observat, fets que es donen simultàniament, etc.). Així:

Del que es tracta ara és d'ordenar tota aquesta informació, de manera que seleccionem aquella que és rellevant i, pensem, ens permetrà explicar el fet principal, l'accident.

Una manera simple, però vàlida, d'ordenar tota aquesta informació és apel·lar de manera reiterada a la pregunta: "per què?" La pregunta "per què?" ens remet a la connexió causal entre dos esdeveniments: la causa i la conseqüència.

Així, i davant del cotxe accidentat a la vora de la carretera, podem preguntar-nos "per què?" (per què s'ha accidentat?, per què és a la vora de la carretera?, etc.). A l'hora de respondre, la informació que hàgim recopilat serà certament rellevant.

El que obtindríem en primera instància seria alguna cosa semblant al següent:

I ara, és clar, l'arbre aquest es podria complicar. En realitat per a qualsevol fet/situació/problema podríem desenvolupar un arbre que reflectís aquesta mena d'estructura.

Ja he advertit que, per als presents propòsits, ens bastarà ordenar la informació que tinguem al nostre abast en virtut de si un fet causa un altre o si n'és conseqüència, això és, en virtut de si apareix més amunt o més avall en una estructura d'arbre com l'anterior. He dit també que considerarem en una altra categoria aquella informació que simplement matisi algun fet -sense ser-ne causa ni conseqüència.

Val a dir també que, en general, no hi ha un sol fet que en causi un altre, sinó que normalment són diversos fets els que, conjuntament, són causa d'algun altre fet. I igualment pel que fa a les conseqüències: davant d'un conjunt de fets que es donin probablement es generaran múltiples conseqüències i no pas una de sola. En l'apartat següent observarem aquestes qüestions, així com de l'anàlisi de la justificació (per què el fet que es doni B comporta que es doni també A?). Aquí vull posar simplement de manifest la reconstrucció de l'estructura apel·lant a aquestes tres simples categories: causa, conseqüència i matisació.

Així, davant del fet en qüestió ens podran venir al cap possibles causes de l'accident (per exemple, l'excés de velocitat, el terra mullat, etcètera), i també possibles conseqüències (danys en el conductor i passatgers del vehicle, en el propi vehicle, etcètera). Igualment, altres observacions (estat actual del cotxe, etcètera) podran jugar també un paper en la caracterització de la situació. Podríem arribar a reflectir la informació de la següent manera:

És interessant adonar-nos, doncs, que la correlació de la pregunta 'per què? amb la resposta 'perquè' ens permet resseguir tant el conjunt de clàusules que determinen l'establiment d'una afirmació d'A, com també la determinació de les conseqüències que se segueixen d'acceptar A, segons resseguim el procés en una o altra direcció.

Recapitulant:

I iterem aquest procés. Fins quan? Això ho veurem a l'apartat 4 (anàlisi de l'estructura) d'aquesta segona part.