APLICACIÓ DEL PENSAMENT CRÍTIC
    
 
INTRODUCCIÓPART I PART IIPART IIIREFERÈNCIES MAPA WEB
    
 part III > ciències socials 3r d'ESO > aplicació de la proposta 
PART III
 
 
APLICACIÓ DE LA PROPOSTA

Per poder determinar si la connexió entre les diferents tesis és adequada el primer és arribar a articular l'estructura del contingut que volem analitzar. A més, en la mesura del possible és necessari que els exercicis condueixin que sigui el propi alumne qui determini aquesta estructura. El professor va, per dir-ho així, un pas pel davant de l'alumne. Els exercicis estan abocats a possibilitar que l'alumne reconstrueixi l'estructura que el professor creu oportuna, i que ho faci de manera argumentada.

Separo en dos grups els objectius a assolir. El primer grup d'objectius (del primer al quart) està adreçat a l'assoliment de les nocions i a l'establiment de la connexió que aquestes nocions mantenen entre si. El segon grup d'objectius (del cinquè al vuitè) se centra en l'anàlisi de les connexions que haurem establert prèviament.

Així,

OBJECTIUS

Comprensió
Primer: comprensió de la noció de globalització. Derivar un ús extrapolat del terme.
Bloc d'exercicis 1

Elaboració de l'estructura
Segon: observar les possibles causes de la globalització.
Bloc d'exercicis 2

Tercer: determinar les conseqüències objectives d'un procés de globalització.
Bloc d'exercicis 3

Quart: descriure de manera argumentada tot el procés.
Bloc d'exercicis 4

Anàlisi de l'estructura
Cinquè: analitzar les causes de la globalització que apareixen en l'estructura.
Bloc d'exercicis 5

Sisè: analitzar les conseqüències de la globalització que apareixen en l'estructura i la seva justificació.
Bloc d'exercicis 6

Elaboració de la resposta
Setè: valorar críticament el fenomen de la globalització.
Bloc d'exercicis 7

Vuitè: descriure de manera argumentada tot el procés.
Bloc d'exercicis 8

Comprensió

PRIMER
Comprensió de la noció de globalització. Derivar un ús extrapolat del terme.

Es tracta de copsar dos elements diferents: en un primer terme, la distinció entre local i global. En un segon terme, vincular la noció de globalització a les estructures econòmiques. Finalment, la idea es veure com l'ús del terme s'ha estès fins abraçar contextos prou diferents del pròpiament econòmic.

Bloc d'exercicis 1

Exercici 1

Suposa't les dues següents situacions, en les quals s'ofereixen en cada cas dues possibilitats.

En el carrer on vius hi ha dos forns, un a cada costat del carrer, i
(a) tothom ha de comprar el pa en el forn del costat del carrer on viu; o bé
(b) tothom pot comprar el pa en el forn que vulgui.

En la comarca on vius hi ha dues ciutats importants i dues granges importants, una a cada costat ciutat, i
(a) cada granja està obligada a vendre els seus productes en la pròpia ciutat, i no en l'altra;
(b) cada granja pot vendre els productes a la ciutat que vulgui.

En relació amb els forns i amb la granja dels exemples, relaciona els termes 'local' i 'global' amb les opcions (a) o (b) i justifica la relació que pensis que és la correcta.

Exercici 2
Una manera de definir 'globalització' és la següent:

Globalització
Tendència dels mercats i de les empreses a estendre's, abastant una dimensió mundial que depassa les fronteres nacionals.

Relaciona aquesta definició amb els exemples casolans de l'exercici anterior.


Exercici 3
Considera les següents afirmacions, explica què entens amb cadascuna d'elles, i digues després si et semblen equivalents entre si, i equivalents a la definició de globalització' de l'exercici 2. Justifica sempre la teva resposta.

" La globalització és una internacionalització dels mercats
" La globalització és una liberalització dels mercats.
" La globalització és una universalització d'objectes, experiències, etc.
" La globalització és una occidentalització del món.
" La globalització és una modernització del món.
" La globalització és una desterritorialització de l'espai.


Exercici 4
En base a la distinció global / local, enumera quatre àmbits diferents als podries aplicar la distinció. Per exemple:

cultura global (per a tothom té trets semblants) //
cultura local (per a cada indret presenta trets distintius particulars).

Observacions
Tots tres exercicis tenen com a finalitat la comprensió del terme.

D'altra banda la noció en si mateixa no està lliure de controvèrsia. Si bé una caracterització neutra és la que es proposa en la pregunta 2, les sis caracteritzacions de la pregunta 6, menys neutres (sobretot la 2, la 4 i la 5) són sostingudes per alguns autors. Es tracta que, un cop fixada la noció més neutra, l'alumne se n'adoni de la dificultat de la pròpia caracterització.

L'exercici 4 té com a finalitat mostrar la possible extrapolació de l'ús del terme a d'altres àmbits.

Elaboració de l'estructura

SEGON
Observar les possibles causes de la globalització.

Un fenomen ve determinat per una sèrie de causes. Algunes fets són causes que el fan possible, i d'altres fets són causes que el desencadenen. L'important és que l'alumne estableixi les connexions entre aquestes causes i el fenomen en qüestió.

Les causes que podem considerar aquí poden ser simplement aquestes:

" Factors que han propiciat la globalització:
" el coneixement geogràfic del món;
" el desenvolupament tècnic (comunicacions, transports, etc.);
" la mobilitat dels capitals.

La llista pot ser molt més exhaustiva, i fins i tot incloure en primera instància elements que presumiblement hagin tingut poc a veure en el procés. Els exercicis han de pretendre aconseguir que sigui el propi alumne qui arribi a determinar la llista de fets causants del fenomen, o almenys que l'obliguin a fer explícita la correlació causal entre aquests fets i la globalització.

Bloc d'exercicis 2

Exercici 4

Considera les següents afirmacions:

(a) La globalització econòmica s'hauria produït encara que no hi hagués mitjans de transport que permetessin transportar la mercaderia produïda des del país de producció fins al país de consum en el menor temps possible.

(b) Perquè s'hagi produït la globalització del mercat és necessari que els mercats entre països estiguin oberts.

Digues de cada afirmació si penses que és vertadera o falsa. Justifica la teva resposta.


Exercici 6
Fent l'exercici anterior t'hauràs adonat de dues condicions necessàries perquè s'hagi produït la globalització (això és, dues condicions sense les quals no sembla possible que s'hagi arribat a produir la globalització). Pensa tres condicions més que consideris necessàries perquè s'hagi arribat a produir el fenomen de la globalització, i digues per què les consideres necessàries.

Observacions
Els exercicis 5 i 6 són, és clar, mers exemples. Com s'ha repetit, és més important que els alumnes s'adonin d'algunes d'aquestes connexions, que no pas que memoritzin un llistat més complex.

El llistat de condicions a examinar per mitjà dels exercicis pot ser, és clar, molt més ampli (conseqüències de la descolonització, diferències en el desenvolupament tecnològic, poder militar desigual, necessitat de matèries primeres, etc.).

Més endavant, en l'anàlisi, es qüestionaran les connexions que ara es duen a terme. L'important, de moment, és que els alumnes siguin capaços d'establir correlacions a partir de les dades (estudiades amb anterioritat, del llibre, proporcionades pel professor, etcètera) que tinguin al seu abast.

TERCER
Determinar les conseqüències objectives d'un procés de globalització.

Què succeiria si el procés de globalització avancés fins a imposar-se per complet arreu del món? Aquesta és una pregunta que es pot plantejar de manera directa. Abans de fer valoracions al respecte, l'important és que els alumnes s'adonin que en principi un procés així hauria de conduir a una uniformitat, la qual cosa comportaria l'eliminació de les diferències; però que, almenys en el terreny econòmic, aquest no sembla ser el cas.

Bloc d'exercicis 3

Exercici 7

Es diu que la globalització comporta el desplaçament de la població per raons de treball. A partir de les següents dades, quins diries que són els països que reben més població i per què?

Principals 10 ciutats segons la proporció d'habitants nascuts a l'estranger, 2000/1

Miami 59 %
Toronto 44 %
Los Angeles 41 %
Vancouver 37 %
Nova York 36 %
Singapur 33 %
Sydney 31 %
Abidján 30 %
Londres 28 %
París 23 %

Fonts: ONU-HABITAT 2004; Oficina de Censos d'EUA. 2004b; Projecte Ciutats Mundials 2002; Oficina d'Estadística d'Austràlia 2001; Statistics Canada 2004. 37

Exercici 8
Observa el següent gràfic elaborat a partir de dades de l'OMC, on es compara el volum d'exportació de mercaderies d'Espanya i dels EUA, en milions de dòlars, durant els anys 1995-2005.


" El volum d'exportació no és igual en tots dos països. Per quina raó?
" Percentualment, fixa't que el volum s'ha incrementat més a Espanya que als EUA. Comparativament, diries que és significatiu aquest creixement? Per què?

Observacions
Els exercicis són una mera mostra i estan adreçats a aconseguir que l'alumne formuli algunes de les conseqüències a partir de l'anàlisi de les dades que se li presenten.

Els judicis sobre com interpretar aquestes conseqüències es duran a terme més endavant, un cop hagi reconstruït els continguts propis del tema.

QUART
Descriure de manera argumentada tot el procés.

La recapitulació de tot el contingut anterior hauria de conduir a una estructura argumentada que podria ser semblant a la següent. En l'estructura cal reflectir la relació entre les diferents tesis; de manera simplificada, si donen suport a la tesi que qualifiquen, si en són causa o si en són una conseqüència.

(TESI PRINCIPAL): La globalització és una tendència dels mercats i de les empreses a estendre's, abastant una dimensió mundial que depassa les fronteres nacionals.

      \(CAUSA): el coneixement geogràfic del món
      \(CAUSA): el desenvolupament tècnic (comunicacions, transports, etc.)
            \(SUPORT): el progrés científic
      \(CAUSA): la mobilitat dels capitals
      \(CONSEQÜÈNCIA): una major mobilitat de les persones
      \(CONSEQÜÈNCIA):la barreja de persones d'ètnies i cultures diferents
            \(CONSEQÜÈNCIA):concentracions de població de diferents cultures
                  \(CONSEQÜÈNCIA): comporten esforços d'integració
                  \(CONSEQÜÈNCIA): poden ser enriquidora
                  \(CONSEQÜÈNCIA): poden arribar a generar conflictes
      \(CONSEQÜÈNCIA): l'aprofitament dels recursos materials i humans d'un país per part        d'empreses d'altres països
            \(CONSEQÜÈNCIA): la riquesa d'un país repercuteixi en benefici d'un altre
                  \(CONSEQÜÈNCIA): incrementa la riquesa del país explotat?
                  \(CONSEQÜÈNCIA): debilita les estructures del país explotat?

 

Bloc d'exercicis 4

Exercici 9
Enumera tots els fets que es puguin considerar causants del fenomen de la globalització.

Exercici 10
Enumera tots els fets que es puguin considerar conseqüència del fenomen de la globalització.

Exercici 11
Redacta un text explicant en què consisteix el fenomen de la globalització, quines es pot considerar que són les seves causes i quines les seves conseqüències. En la teva redacció has d'emprar necessàriament els següents termes: globalització, desenvolupament, descolonització, mercat, PIB, demografia i ètnia, i determinar de forma clara la connexió entre tota la informació que donis.

Observacions
El que es pretén és que l'alumne sigui capaç d'elaborar una paràfrasi que reculli l'estructura del contingut. Aquesta estructura ha de recollir les relacions de vinculació entre les diferents tesis relacionades, mitjançant l'ús de connectors ('perquè', 'per tant', 'si (...), aleshores', etc.).

Anàlisi de l'estructura

CINQUÈ
Analitzar les causes de la globalització.

Havíem assenyalat les següents causes:

      \(CAUSA): el coneixement geogràfic del món
      \(CAUSA): el desenvolupament tècnic (comunicacions, transports, etc.)
            \(SUPORT): el progrés científic
      \(CAUSA): la mobilitat dels capitals

com a causes que determinen el fenomen de la globalització. Cadascuna d'elles és necessària per al sorgiment del fenomen, però sens dubte cadascuna d'elles per si sola no és suficient. En rigor, totes les mencionades per si soles tampoc no són suficients (podria haver-se produït un millor coneixement del món sense globalització, o un desenvolupament dels mitjans de transport sense que els mercats s'haguessin internacionalitzat fins a l'extrem actual, etc.). Les causes són més complexes, i es tracta que els alumnes s'adonin d'aquesta complexitat. Com a rerefons hi ha el desig d'enriquiment de les persones, i també la situació de partida (més o menys avantatjosa) dels habitants de determinats indrets del món en la cursa per a aquesta millora personal.

Les activitats que es duguin a terme haurien d'estar adreçades a que els alumnes s'adonin d'aquestes qüestions.

Bloc d'exercicis 5

Exercici 12
Suposa't que un treballador guanya en un país 100 euros al mes, i en un altre país, per fer la mateixa feina, en guanya 1200.

" Com a empresari, on ubicaries la teva empresa? Per què?
" Els estats, han de posar traves al fet que empreses estrangeres s'ubiquin en estats en els quals els salaris són més baixos que en el país d'origen? Per què?
" Si haguessin de posar traves, com podrien ser aquestes traves?

Exercici 13
Considera les dades de l'exercici 8 anterior.
Per què creus un país com els EUA, amb una economia forta, necessita seguir fent exportacions?

Observacions
Els exercicis 12 i 13 són merament orientatius. Pretenen incidir en altres causes implicades el fenomen la globalització. Els exercicis poden ser molt més detallats, amb la finalitat que els alumnes es qüestionin quins fets són necessaris perquè aparegui el fenomen de la globalització.

S'introdueixen també elements de reflexió sobre la legitimitat d'algunes d'aquestes causes.

SISÈ
Analitzar les conseqüències de la globalització i la seva justificació.

S'han apuntat algunes conseqüències de la globalització. És important que els alumnes s'adonin de les raons que justifiquen aquestes conseqüències.

El cas de la globalització és particularment rellevant, per tal com algunes d'aquestes conseqüències són contradictòries. Així, mentre que en molts fòrums se sosté que la globalització perjudica l'economia dels països més pobres i els enfonsa cada cop més en la pobresa, altres veus sostenen que la situació d'aquests països ha millorat gràcies a la internacionalització del mercat. Són, certament, posicions antagòniques, i no és possible que totes dues siguin vertaderes. No és qüestió d'adoctrinar els alumnes en un sentit o altre, sinó d'aconseguir que s'adonin de les raons que hi ha al darrere per sostenir totes dues posicions, i també dels problemes que sostenir cadascuna de les posicions comporta.

Novament els exercicis són merament il·lustratius i no pretenen en cap cas ser exhaustius per al treball a l'aula.

Bloc d'exercicis 6

Exercici 14

Aquestes són les dades referents al Producte Interior Brut per càpita relatives als anys 1975, 1984, 1994 i 2004, proporcionades per la Universitat de Califòrnia, Santa Cruz, EUA (http://ucatlas.ucsc.edu/).

Llegenda



" D'acord amb aquestes dades, ha millorat el Producte intern brut de la majoria de països en els darrers anys?
" Ens diuen res aquestes dades sobre la distribució interna nacional de la riquesa? Justifica la teva resposta.
" Es podrien haver produït aquesta canvis sense una globalització, entre d'altres coses, dels instruments de producció? Justifica la teva resposta.


Exercici 15
Suposa't que en una ciutat hi viuen nens originaris de Catalunya, Rússia, Moçambic, Nova Guinea, Veneçuela i Japó, cadascun dels quals té elements culturals diferencials (creences, forma de vestir, maneres de relacionar-se, etc.).

" Ha d'haver-hi escoles diferents per a tots aquests nens, en funció del seu origen?
" Si respons que no a la pregunta anterior, ¿creus que es poden preservar tots els seus diferents trets culturals? Justifica la teva resposta.


Exercici 16
Aquestes són les dades referents al deute extern sobre la Renda nacional bruta 38 de l'any 2000 (% sobre el RNB) (http://ucatlas.ucsc.edu/).



" Creus que la internacionalització del comerç pot ajudar a reduir aquest deute? Per què?

Per respondre, observa les dades de l'exercici 8 el que havies respost allí. Observa, d'altra banda, que les dades del volum d'exportació de mercaderies dels mateixos anys relatives a Sierra Leona són les següents (pràcticament no es veurien en el gràfic de la pregunta 8):

Observacions
L'exercici 14 vol mostrar conseqüències aparentment positives del fenomen de la globalització, i el 16 conseqüències aparentment negatives del fenomen. L'exercici 15 vol introduir la dificultat d'harmonitzar cultures diferents.

Part de l'anàlisi és pensar si les conseqüències s'haurien pogut donar independentment de les causes que s'esgrimeixen (això és, si les causes són suficients perquè les conseqüències s'hagin donat -exercicis 14 i 16).

Elaboració de la resposta

SETÈ
Valorar críticament el fenomen de la globalització.

Com s'ha apuntat, les conseqüències del fenomen de la globalització no són interpretades per tothom de la mateixa manera.

Bloc d'exercicis 7

Exercici 17
Considera les dades de l'exercici 14.

" Creus que hauria progressat de la mateixa manera el PIB per capita si no s'hagués produït un procés de globalització? Per què?

Exercici 18
Llegeix següent notícia apareguda a La Vanguardia el dia 20/3/2001:

La filial Atento Maroc tiene previsto contratar hasta 2.000 personas en los centros de Tánger y Tetuán (...)
Tánger. - Si llama al 1003 para pedir un número de teléfono de cualquier ciudad española, sepa que pueden estar atendiéndole desde Tánger. Y si le dicen que está al habla con la operadora Marta López, en realidad puede estarlo con alguien que lleva por nombre Khadija Hamduchi y cobra unsueldo que no llega a la mitad del de sus colegas en España. Atento, la filial de Telefónica ha iniciado el traslado a Tánger de parte de sus servicios de información al usuario.
Desde el 9 de marzo, operadores marroquíes informan en perfecto castellano desde un edificio de la calle Fes de Tánger. De momento reciben una media de 2.000 llamadas diarias. La sociedad Atento Maroc ha invertido 2.960 millones de pesetas en dos "call center", uno en Tánger y otro en Tetuán, con capacidad para 250.000 llamadas diarias. (...)
El sueldo mensual es de 2.600 dirhams, unas 45.000 pesetas.
Las empresas que se instalan en el norte de Marruecos están exentas del pago de numerosos impuestos, entre ellos, el de sociedades.

" Per què creus que Telefònica va desenvolupar aquesta estratègia?
" A qui afavoreix l'estratègia de Telefònica? Justifica la teva resposta.
" És l'estratègia un exemple de globalització? Justifica la teva resposta.

Observacions
L'exercici 17 planteja la consideració d'una situació contrafàctica com a base per a l'avaluació crítica de la correlació que s'ha establert prèviament entre PIB i globalització.

Situacions com la descrita en el text de l'exercici 18, o altres de semblants, han de possibilitar l'avaluació del fenomen per part de l'alumne, veient quins són els pros del fenomen, i en què se sostenen, i quins en són els contres.

VUITÈ
Descriure de manera argumentada tot el procés.

Qui ha comprès un fenomen, i les causes problemes generats arran del fenomen, ha de ser capaç de descriure'ls adequadament. Aquest és, de fet, l'objectiu últim que es perseguia.
Hi ha diferents maneres de mostrar aquesta comprensió, des de la mera elaboració d'un assaig en el qual es descrigui tot el procés, fins a preguntes dirigides en les quals, per a respondre-les, es pressuposi aquesta comprensió.
Com en tots els altres casos, els exercicis proposats són merament orientatius.


Bloc d'exercicis 8

Exercici 19

Imagina't que has d'explicar als teus companys de classe què és la globalització, per què es produeix i quines conseqüències té. Escriu allò que els diries. Intercanvia després el teu text amb el d'algun company o companya de la teva classe i, després de llegir els respectius textos, discutiu en què coincidiu i en què no coincidiu respecte de les raons que heu apuntat tots dos.


Exercici 20
Considera la següent notícia, apareguda el 29/7/2004, sobre la intervenció de l'expresident del Brasil, al Fòrum de Barcelona 2004, Fernando Henrique Cardoso, i respon després a les qüestions que es plantegen.

L'expresident del Brasil ha apuntat avui en la intervenció del diàleg "Globalització, identitat, diversitat" que el món es troba en una situació pitjor del que un pensa perquè no hi ha cap tipus d'ordre.

Fernando Henrique Cardoso, expresident del Brasil i professor de Ciències Polítiques de la Brown University (Estats Units) ha dit que "la globalització no pot continuar sent un pacte entre estats, perquè és insuficient, sinó que ha de ser una actitud d'acceptació de l'altre i això de passar necessàriament per la força de l'opinió pública i els mitjans".

En la presentació d'aquest matí, Henrique Cardoso ha remarcat que "el món no s'integra de manera homogènia, ja que les regles de la globalització tan sols són econòmiques i no tenen en compte l'educació, la sanitat i altres esferes socials. Per tant, la globalització no s'ocupa d'aquesta part del món que no es regeix per aquestes normes".

En la sessió "La mediació política entre la globalització i la identitat", el reconegut estudiós brasiler ha apuntat que "s'està formant una societat civil global caracteritzada per l'aparició d'organitzacions no governamentals, una mena d'esglaó entre la societat civil i els estats". En aquest sentit, ha assenyalat que "des del punt de vista polític la globalització afecta les regles de poder, fins i tot en països no globalitzats, cosa que desemboca en nacionalismes retrògrades, estatisme, defensa de fronteres, és a dir, apareixen ideologies regressives com a resposta a aquesta situació".

(...)

" Per què creus que diu Henrique Cardoso que la globalització, ara com ara, és un pacte entre estats?
" Creus que en el fenomen de la globalització hauria de tenir en compte la sanitat, l'educació, etc.? Si sí, en quin sentit? Si no, per què no?
" Per què creus que Henrique Cardoso parla d'ideologies regressives com a resposta a la globalització?

Observacions

La pregunta 20 ha de presentar, en general, complexitat per a alumnes de 3r d'ESO. En qualsevol cas, la idea és que els alumnes no acceptin sense més les tesis que algú presenta, sense deturar-se a analitzar-les en virtut dels continguts que hagin assimilat. Per a aquest propòsit, altres textos i altres preguntes seran igualment pertinents.

------
37. Citat a Informe sobre desarrollo humano, Programa de les Nacions Unides per al desenvolupament (PNUD). Ediciones Mundi-Prensa
http://hdr.undp.org/reports/global/2004/espanol/pdf/hdr04_sp_complete.pdf.

38. A no confondre amb el Producte intern brut.