APLICACIÓ DEL PENSAMENT CRÍTIC
    
 
INTRODUCCIÓPART I PART IIPART IIIREFERÈNCIES MAPA WEB
    
 part III > ciències socials 3r d'ESO > continguts 
PART III
 
 


CONSIDERACIONS PRÈVIES: CONTINGUTS

Quin és el contingut d'aquest tema? Què volem que aprengui l'alumne?

La qüestió de la globalització és omnipresent en els debats contemporanis, i el grau d'aprofundiment en la qüestió d'aquests debats és molt variable. Sens dubte no pretenem que tots els alumnes de 3r d'ESO arribin a entrar en les profunditats d'aquests debats, però el que sí que volem és que comprenguin en què consisteix el fenomen i per què diem que es produeix.

De la mateixa a com presumim que els fets físics tenen, la coneguem o no, una ordenació causal (per exemple, hi ha tal tipus de vall com a conseqüència d'una forma concreta d'erosió), els fets propis de la geografia humana també tenen una ordenació causal, encara que de vegades pugui resultar difícil -i fins i tot impossible- establir les relacions causals entre els diferents fets per raó
de la complexitat de l'acció humana. Per aquest motiu, perquè els fets estan vinculats de manera
causal, l'explicació dels continguts curriculars incidint en aquesta vinculació, propiciant que els
alumnes reconeguin aquestes connexions, afavoreix sens dubte la comprensió dels continguts.

Bona part del debat sobre la globalització se centra a dirimir quines seran, a mig termini, les conseqüències d'aquest fenomen. Predir les conseqüències d'algun fenomen es fa en virtut dels fets rellevants que podem observar, i de quin és el desenvolupament que seguiran, d'acord amb situacions semblants del passat, aquests fets rellevants. Per tant, és important incidir en el fet que qualsevol previsió està fonamentada (millor fonamentada o pitjor fonamentada) en una sèrie d'observacions i càlculs a partir dels quals s'infereix, o és anàloga a, o es correlaciona amb, etcètera, la previsió en qüestió.

En el cas de la globalització les prediccions en discussió no són homogènies. Es pot pensar que la diversitat de prediccions depèn de diferents maneres d'entendre l'economia i, en últim terme, d'entendre la societat, i potser aquest és el cas. De tota manera, i si aquest és el cas, la manera d'entendre l'economia i, de retruc, la societat, ha d'estar a la base de la cadena causal explicativa d'allò que es prediu (altrament la predicció no tindria cap mena de fonament).

Així, segurament volem que els nostres alumnes s'adonin d'algunes de les possibles conseqüències del fenomen de la globalització, però també volem que s'adonin de què és el que justifica aquestes conseqüències. El reconeixement de les raons que condueixen a preveure uns fets o uns altres (en el cas que les conseqüències que es preveuen siguin incompatibles les unes amb les altres) és essencial per comprendre no únicament el debat sobre la qüestió, o les raons que mouen a la controvèrsia en aquest debat, sinó també la noció mateixa de globalització.

D'acord amb el que se sosté en aquest treball, és més important que els alumnes comprenguin el fenomen i per què les prediccions al respecte no són homogènies, que no pas siguin capaços de reflectir opinions contemporànies sofisticades i complexes al respecte sense haver arribat a copsar la raó que les justifica. Al capdavall, només si comprenen el fonament de la problemàtica podran, en el futur, pensar per si mateixos el problema. I si la determinació de les conseqüències de la globalització fos realment una qüestió oberta (depenent de quins pressupòsits es volguessin acceptar), aleshores podrien decidir de manera raonada quina posició volen prendre.

Exemple d'un llibre de text

El llibre mencionat anteriorment (vegeu nota 36), per exemple, comença amb una breu aproximació al terme 'globalització'.

La mundialització o globalització és un fenomen econòmic, polític, social i cultural que va començar cap a la meitat de la dècada dels anys noranta (...). (Pàg. 206).


Més endavant, i després de relacionar diferents factors que, se'ns diu, determinen el sorgiment de la globalització, es defineix el fenomen de la següent manera en relació amb l'economia:

Des de la perspectiva econòmica, la globalització es pot definir com la gran interdependència que hi ha entre l'economia de diversos països. (Pàg. 206)

En principi al llibre no se'ns dóna cap altra definició en sentit estricte de globalització, si bé se'n relacionen trets característics que presenta el fenomen respecte de la política, la societat i la cultura.

A part de caracteritzar d'aquesta manera el fenomen, el llibre analitza, per un costat, quines són les causes de la globalització i, per un altre costat, quines en són les conseqüències.

Les causes de la globalització es refereixen en aquest tema de manera més aviat succinta (pàgs. 204-5) i fan referència principalment als descobriments geogràfics, l'expansió colonial i les conseqüències del postcolonialisme.

Les conseqüències de la globalització consisteixen en el gruix del tema i s'aborden des de diferents perspectives que tenen com a rerefons comú les desigualtats econòmiques. Una tesi que se sosté en diferents indrets del llibre és que la globalització és una de les causes, i una causa important, d'aquesta desigualtat econòmica.

Així, se'ns diu que la principal conseqüència de la globalització és que:

(...) l'economia de les nacions amb una renda per càpita més baixa és cada vegada més dependent dels països rics. (Pàg. 206)

i que, per tant:

(...) les diferències entre els països pobres i els països rics són cada vegada més grans. (Pàg. 208).

Se'ns diu, a més, de manera explícita (pàg. 211), que la globalització és causa de les desigualtats socials i econòmiques entre els països rics i els països pobres:

3.2. Causes de les desigualtats socials i econòmiques
(...)

La descolonització. (...)
Els desequilibris demogràfics. (...)
La globalització. Com hem vist, la globalització econòmica ha provocat diferències més grans entre els països pobres i els països rics i ha perjudicat més encara als subdesenvolupats.

Obvia dir-ho, el tema de la globalització és un tema complex i la seva exposició no és una qüestió en absolut simple. Estem parlant de fets determinats en gran mesura per accions humanes, i ja s'ha dit que les accions humanes estan determinades per múltiples variables que resulta impossible de tenir sota control ni avaluar d'una manera unívoca. Aquesta dificultat és general, però probablement en alguns temes -com el de la globalització- es fa més palesa i així ho reflecteixen alguns dels manuals.

En qualsevol cas no es tracta aquí d'avaluar cap dels textos didàctics a l'abast. Del que es tracta és de mostrar com podria abordar-se aquest tema aplicant estratègies pròpies del pensament crític.

Els continguts rellevants

Suposem que el contingut que volem transmetre als alumnes, pel que fa a la globalització, és a grans trets el següent.

Primer, podem partir d'una definició del terme neutra, com la que ens proporciona qualsevol diccionari, i constatar que aquesta és la direcció en la qual camina el món actualment de manera accelerada.

Seguidament podem observar quins són els fets que han conduït cap a aquesta situació (més precisament, quins són els fets més rellevants que es poden adduir com a desencadenants d'aquesta situació).

A continuació podem observar quines són les conseqüències objectives d'aquest fenomen.
Finalment, podem analitzar les diferents interpretacions i valoracions d'aquestes conseqüències.

Esquemàticament:

" Què entenem per 'globalització'.
" Factors que han propiciat que es pugui produir la globalització.
" Conseqüències objectives del fenomen de la globalització:
" Valoracions d'aquestes conseqüències. Raons en què es fonamenten aquestes valoracions.

El que volem és que els alumnes coneguin aquestes diferents continguts i la manera com estan relacionats. El desenvolupament dels continguts de cadascun d'aquests punts podrà variar (el més important és l'explicitació i la comprensió de les raons que ens condueixen d'un punt a l'altre).