| |
APLICACIÓ
DE LA PROPOSTA
En el que segueix proposo una manera de desenvolupar
els continguts anteriors que s'adiu a les directrius pròpies del pensament
crític en les quals s'ha incidit en aquest treball, en particular en l'estructuració
del contingut, de manera que allò que s'aprengui estigui fonamentat en
tesis que li donin suport.
Per a cada estadi es proposaran exercicis, en
el ben entès que es tracta de mers exemples en aquesta direcció.
Comprensió
de la qüestió: 'jo sé que' versus 'a mi em sembla que'
Què
és el coneixement?
Els alumnes usen sense dificultat l'expressió
'jo sé que' i la distingeixen perfectament de l'expressió 'jo crec
que' o 'a mi em sembla que'.
La finalitat última del tema és
mostrar als alumnes com, per poder dir que sabem alguna cosa, això és,
per poder dir que alguna cosa és coneixement, cal que es donin una sèrie
de condicions, cadascuna de les quals estarà, al seu torn, avalada per
d'altres condicions. En últim terme que s'acceptin o no s'acceptin algunes
d'aquestes condicions donarà lloc a diferents posicions davant del coneixement.
El
problema rau en el fet les nostres intuïcions preteòriques fallen:
no és clar que puguem anomenar coneixement a allò que intuïtivament
voldríem dir que ho és. En rigor, no és clar que, en un sentit
estricte, puguem anomenar coneixement a alguna cosa.
La situació de la
qual partim (el context) és aquell en el qual l'alumne ha vist quins són
els processos cognitius bàsics, en particular què és la percepció
i què és la imaginació.
Comprensió
PRIMER
Comprensió
del problema: distingir de manera preteòrica entre coneixement i creença.
Mostrar
com tothom sap què vol dir 'saber' i 'creure' d'una manera preteòrica.
No es tracta ara de fer problemàtiques les nocions, sinó de començar
a centrar la qüestió.
Bloc
d'exercicis 1
Exercici 1
Escriu què entens per saber
i què entens per creure.
Exercici 2
Escriu tres oracions
en les quals utilitzis els verbs 'saber' i 'creure'. ¿Quina diferència
hi ha entre totes dues accions?
Exercici 3
Escriu tres fets que
sàpigues i tres fets que només creguis -però que no sàpigues,
que tinguis algun dubte al respecte.
Exercici 4
Hi ha expressions
que de vegades utilitzem en lloc de 'saber' i que tenen el mateix significat,
com ara 'conec'. Escriu tres altres expressions que es puguin usar amb el mateix
significat.
Exercici 5
Hi ha també altres expressions
que de vegades utilitzem en lloc de 'creure', com ara 'em sembla que'. Escriu
tres altres expressions que es puguin usar amb el mateix significat. |
Observacions
Aquests
exercicis no han de presentar gran dificultats a alumnes de 1r de batxillerat.
Els exercicis 2, 4 i 5 incideixen en el fet de la comprensió dels termes
per mitjà del seu ús.
L'exercici 3 pot fer aparèixer ja
el conflicte entre 'saber alguna cosa' i 'creure que se sap alguna cosa, però
no saber-la realment'. El problema com a tal apareixerà més endavant.
SEGON
Comprensió
del problema: distingir de manera preteòrica entre saber teòric
i saber pràctic.
Ens interessa centrar la discussió en el
que anomenem saber teòric. Possiblement en el bloc d'exercicis 1 els alumnes
hauran fet referència únicament a coneixements teòrics, però
cal tenir present que hi ha també coneixements pràctics.
En
alguns exercicis, quan es planteja trobar diferències entre dos termes,
pot ser important que els alumnes no sàpiguen quina mena de diferències
són les que han de buscar. És un bon exercici que considerin diverses
diferències, si n'hi ha més d'una, les valorin, i decideixin quina
és la diferència pertinent per a l'exercici i en relació
amb el tema que els ocupa. Aquesta decisió en alguns casos serà
d'allò més evident, però en altres casos resultarà
més complexa.
Bloc
d'exercicis 2
Exercici 6
Explica la diferència, si n'hi
ha, entre aquests parells d'accions:
[1] sé bullir aigua // sé
a quina temperatura bull l'aigua
[2] sé fer funcionar un calefactor
// sé com funciona un calefactor
[3] sé jugar als escacs //
conec les estratègies del joc d'escacs
[4] sé com funciona el
motor de combustió // sé reparar el motor de combustió d'un
cotxe
- En quins dels casos [1]-[4] de l'exercici anterior hi ha una dependència
entre els dos coneixements aparellats?
- En què consisteix aquesta
dependència?
- Són equivalents tots dos sabers? Se'n pot saber
l'un, però no l'altre? Per què?
Exercici 7
És
possible que algú sostingui coherentment [5]-[8]? Justifica en cada cas
la teva resposta.
Justifica en cada cas la teva resposta.
[5] Sé
com s'obre la caixa forta, però no la sé obrir.
[6] No conec
la ciutat, però sé arribar a casa teva.
[7] No sé la
recepta d'aquest plat, però sé cuinar-lo.
[8] Sé com
és la Mireia, però no la sé reconèixer. |
Observacions
En
els casos en què hi hagi una dependència del coneixement pràctic
respecte del teòric, convé observar que la dependència no
treu que siguin coneixements de tipus diferent.
Per mitjà dels exercicis
6 i 7 es pretén que els alumnes apuntin la distinció entre saber
teòric i saber pràctic, i que reflexionin sobre la possibilitat
que hi pugui haver coneixement teòric sense coneixement pràctic
-i també a l'inrevés.
A l'exercici 7, l'enunciat [8] pot
ser de difícil comprensió. Es pot il·lustrar amb el curiós
cas dels sexadors de pollastres (reconeixen el sexe dels pollets amb un escassíssim
marge d'error sense ser capaços de identificar exactament quin és
el criteri que fan servir per discriminar-los).
Elaboració
de l'estructura
TERCER
Reconèixer els
elements que hi ha involucrats en el coneixement teòric (en endavant amb
'coneixement' em referiré sempre al coneixement teòric).
Ens
interessa que els alumnes s'adonin explícitament la relació que
establim entre el coneixement, la creença i la veritat. Això ens
portarà a introduir la caracterització platònica de coneixement.
Ens permetrà també avançar en direcció a la reconstrucció
de l'estructura del contingut que volem transmetre'ls.
Bloc
d'exercicis 3
Exercici 8
¿Diries amb propietat:
(a)
sé que la Terra és rodona?
(b) sé que la Terra és
quadrada?
- Per què?
- Què hauria de succeir perquè
ho poguessis dir amb propietat?
Exercici 9
- Diries amb propietat:
(a) crec que a Vallfogona de Riucorb hi ha un balneari?
(b) crec que a
Vallfogona de Riucorb no hi ha un balneari?
- Per què?
- Què
hauria de succeir perquè ho poguessis dir amb propietat?
Exercici
10
A Vallfogona de Riucorb hi ha un balneari. Digues quina és la
teva reacció si haguessis de subscriure els enunciats (a) i (b) i per què.
(a) Crec que a Vallfogona de Riucorb no hi ha un balneari.
(b) Sé
que a Vallfogona de Riucorb no hi ha un balneari.
Exercici 11
És
possible que abans de llegir l'enunciat de l'exercici 9 mai no haguessis tingut
coneixement que existia Vallfogona de Riucorb, i que abans de llegir l'enunciat
de l'exercici 10 no tinguessis ni idea que allí hi ha un balneari. Així,
abans de llegir-los,
- ¿podries dir amb propietat 'sé que
a Vallfogona de Riucorb hi ha un balneari'?
- Per què? |
Observacions
Es
pretén que l'alumne arribi a la conclusió que hi ha dos requisits
perquè alguna cosa sigui coneixement: que la creguem i que sigui vertadera;
cap dels dos per separat no és suficient. Els quatre exercicis anteriors
caminen en aquesta direcció.
És important incidir en el contrast
entre la situació des de la qual es parteix a les preguntes 9 i 10.
QUART
Descobrir
la caracterització tradicional (platònica) de coneixement.
He
insistit en el fet que una bona manera de mostrar la comprensió és
per mitjà d'una paràfrasi. La paràfrasi l'havíem estructurada
en dos passos o nivells:
" primer, determinar quines són les
idees que hem de reflectir-hi; i
" segon, ordenar aquestes idees en forma
de tesis primàries i tesis subordinades, determinant en cada cas la relació
entre les unes i les altres.
Primer, determinar les idees a reflectir.
Aquestes idees són les que segueixen dels objectius 1-3 anteriors, que
els alumnes haurien de ser capaços d'expressar de manera semblant a com
segueix:
" Hi ha dos tipus de coneixement, pràctic i teòric
"
Sabem (pràcticament) una cosa si la sabem fer
" Sabem (teòricament)
una cosa si sabem què és o com és
" Saber és
més potent que no pas creure
" Puc creure coses que no sé
"
Per saber una cosa, l'he de creure
" Per saber una cosa, aquesta cosa
ha de ser vertadera
Aquesta llista pot ser més o menys extensa,
i s'hi poden afegir algunes afirmacions que se segueixen de les anteriors, com
ara:
" Si una cosa és vertadera, la seva contrària no
ho pot ser (principi de no contradicció)
" No podem saber dues
coses contràries l'una respecte de l'altra
Segon, ordenar aquestes
idees. L'ordre de les afirmacions ha de ser en virtut de la seva connexió,
en el ben entès que el que ens ocupa és fixar què entenem
per coneixement (teòric). Una possibilitat seria la següent:
(TESI
PRINCIPAL 1): Hi ha dos tipus de coneixement, pràctic i teòric.
\(MATISACIÓ
2): Tots dos coneixements depenen un de l'altre.
\(MATISACIÓ
3): Es pot tenir un d'aquests coneixements sense tenir-ne l'altre. (TESI
PRINCIPAL 4): Sabem (teòricament) una cosa si la creiem i és vertadera.
\(SUPORT
5): Si no creiem una cosa, no la podem saber.
\(SUPORT
6): Si una cosa no és vertadera, no la podem saber.
\(MATISACIÓ
7 ): Si crec una cosa que no és vertadera, això s'anomena 'creença'.
\(CONSEQÜÈNCIA 8): No podem saber
dues coses contràries l'una respecte de l'altra
\(CONSEQÜÈNCIA
9): Si una cosa és vertadera, la seva contrària no ho pot ser
(principi
de no contradicció) |
I, un cop redactat, serà
alguna cosa semblant a:
Hi
ha dos tipus de coneixement, pràctic i teòric, que sovint depenen
l'un de l'altre (encara que l'un és possible sense l'altre). Per saber
una cosa cal que la creguem i que sigui vertadera. Si creiem alguna cosa que no
és vertadera, aleshores és una mera creença (no pot ser coneixement).
Si alguna cosa és vertadera, però que nosaltres no creiem, aleshores
no la sabem. Si una cosa és vertadera, aleshores la seva contrària
és falsa, perquè no podem saber dues coses contràries l'una
respecte de l'altra.41 |
Fins
aquí tot el que hem fet ha estat arribar a concretar un contingut teòric
a partir de les intuïcions sobre què és i què no és
coneixement.
És clar que podríem haver començat donant
als alumnes una caracterització com la del paràgraf anterior. En
realitat el paràgraf anterior és una versió del que els alumnes
poden trobar en els llibres de text. El procediment seguit vol aconseguir que
siguin els propis alumnes els qui arribin a aquest contingut per mitjà
de la reflexió sobre qüestions i exercicis concrets, de manera que
el contingut que el professor aporti proporcioni el marc teòric quan els
alumnes ja hagin dut a terme una reflexió al respecte, que hagin estat
ells els responsables de la reconstrucció de l'estructura en què
es fonamenta el contingut.
En últim terme, pot no ser metodològicament
decisiu fer el recorregut en una direcció o en una altra (tot dependrà
de les matèries i dels casos concrets). Però el que sí és
essencial és que finalment s'hagi fet el recorregut sencer, començant
per una direcció o per l'altra, de les tesis a les raons que suporten les
tesis, i de les raons que suporten les tesis a les tesis.
Fixem-nos que
els exercicis proposats tenien com a finalitat que l'alumne tingués al
seu abast raons en suport de cadascuna de les tesis que hem inclòs en l'explicació.
Aquests exercicis podien ser, és clar, diferents, i més complets
que no pas els que de manera indicativa es suggereixen aquí.
Així:
"
per sostenir la TESI PRINCIPAL 1 he proposat els exercicis 6 i 7;
" per
sostenir la TESI PRINCIPAL 4 tenim les clàusules de SUPORTS 3 i 4;
"
per sostenir les clàusules de MATISACIÓ 2 i 3 he proposat els exercicis
6 i 7;
" per sostenir la clàusula de SUPORT 5 he proposat l'exercici
9, 10 i 11;
" per sostenir la clàusula de SUPORT 6 he proposat
l'exercici 8;
" per sostenir la clàusula de MATISACIÓ 7
he proposat els exercicis 2, 3, 5 i 8;
" la CONSEQÜÈNCIA 8
se segueix de la TESI PRINCIPAL 4 i de la CONSEQÜÈNCIA 9 (el principi
de no contradicció).
No és irrellevant tenir present que,
com veurem més endavant, les raons en suport de les diferents tesis podran
ser posades en qüestió.
Bloc
d'exercicis 4
Exercici 12
Llegeix el següent text de Plató,
un filòsof grec que va viure a cavall entre els segles V-IV aC. TEETET:
Aquesta és una distinció, Sòcrates, que he sentit fer a algú
altre, però que havia oblidat. Deia que l'opinió vertadera, combinada
amb la raó, era coneixement; però que l'opinió sense raó
queia fora de l'esfera del coneixement; i que les coses de les quals no hi ha
una explicació racional no es poden conèixer -aquesta va ser l'expressió
particular que fa fer servir-, i que les coses que tenen una raó i una
explicació sí es poden conèixer. Plató:
Teetet (201d)
(traduït de la versió anglesa de Benjamin
Jowet
a http://classics.mit.edu/Plato/theatu.html).
en aquest context:
opinió vertadera = creença vertadera
explicació racional = explicació raonada, explicació per
a qual tenim una raó
- Segons el text, ¿quines són
les condicions que s'han de donar perquè hi hagi coneixement?
Exercici
13
Finalment, què diries que és el coneixement? I la creença?
Distingiries diferents tipus de coneixement? Per què? Fes un esquema que
inclogui tota la informació al respecte que consideris rellevant.
Exercici
14
Redacta l'esquema anterior, atenent a les connexions entre les diferents
clàusules de l'esquema. En la redacció han d'aparèixer necessàriament
les expressions 'coneixement', 'creença', 'justificació' i 'veritat'.
|
Observacions
L'exercici
12 introdueix la noció tradicional platònica de coneixement (que,
per cert, Plató rebutja en el Teetet per raons que ara no vénen
al cas). En aquest text els alumnes poden observar una caracterització
semblant a la que ells mateixos hauran arribat.
En els exercicis 13 i 14
es vol que els alumnes expliquin amb les seves pròpies paraules la manera
com han entès els continguts, això és, que n'elaborin una
paràfrasi. L'important no és que tots redactin textos idèntics,
sinó que en els textos que redactin articulin correctament la dependència
entre les diferents tesis. És menys important que oblidin algun contingut,
que no pas que no els vinculin adequadament.
Anàlisi
de l'estructura
El que pretenem ara és dur a terme una anàlisi
crítica de la caracterització.
Ja sabem que la caracterització
de coneixement de què ara disposen els alumnes és qüestionable.
En realitat, i a diferència del que succeeix amb les matemàtiques,
o amb algunes parcel·les de les ciències socials (els dos altres
àmbits exemplificats aquí), hi ha qüestions en filosofia que
no tenen una resposta independent de la informació de partida que estiguem
disposats a acceptar. Aquesta n'és una.
Del que es tracta, per tant,
és d'aconseguir que els alumnes siguin capaços d'adonar-se'n que
la definició plausible que fins ara havien acceptat pot ser posada en qüestió
de diferents maneres, i que les principals posicions que trobem en la història
del pensament respecte del coneixement no són posicions ad hoc que hagin
de memoritzar sense més, sinó que deriven de l'acceptació
o no d'alguns d'aquests supòsits. Entendre això comporta comprendre
les diferents principals posicions.
D'acord amb l'esquema que havíem
adoptat per a l'anàlisi de l'estructura, centrarem l'atenció en
les condicions necessàries i suficients que s'han de donar per poder parlar
de coneixement. La idea de fons és qüestionar si les dues condicions
més fonamentals perquè alguna cosa sigui coneixement, a saber, que
creguem en ella de manera justificada, i que sigui vertadera, són suficients
i necessàries per poder parlar de coneixement. Així, si quan es
donen totes dues condicions tenim coneixement, seran suficients. Si quan manca
alguna d'elles ja no tenim coneixement, seran també necessàries.
CINQUÈ
Observar
els problemes d'aquesta caracterització en funció de com interpretem
la noció de veritat. Veritat i certesa.
Un primer pas és
mostrar que les conclusions a què havíem arribat poden no ser vertaderes.
Un primer problema consisteix a determinar quan es donen, de fet, les dues condicions
estipulades perquè alguna cosa sigui coneixement. En particular, la qüestió
com podem determinar amb certesa, si és que podem, que alguna cosa és
vertadera. Si aquest fos el cas, creure justificadament en alguna cosa vertadera
seria necessari per parlar de coneixement, però no seria suficient. En
conseqüència, la tesi que havíem adoptat no seria vàlida.
Recordem
que allò que volem és posar a l'abast dels alumnes els elements
necessaris perquè arribin a aquesta conclusió, forçant-los
a fer-se les preguntes oportunes, abans que anticipar-los la resposta.
Hi
ha diverses maneres d'introduir el dubte, diferents pel que fa al grau de dubte
que introdueixen, des del més dèbil fins al més radical.
Els
exercicis 15, 16 i 17 introdueixen dubtes (en diferent grau) pel que fa a les
condicions garanteixen el coneixement, en el sentit que és difícil,
si possible, determinar quan es donen.
Bloc
d'exercicis 5
Exercici 15
Considera les següents situacions
impossibles (per anacròniques), això és, un diàleg
entre Ptolomeu (que va viure al segle IV) i tu (que vius al segle XXI).
PTOLOMEU:
Sé que la Terra és esfèrica, es troba el centre de l'univers,
i que el Sol gira al voltant seu.
TU: Sé que la Terra és esfèrica,
no és el centre de l'univers, i que gira al voltant del Sol.
"
Si tant tu com Ptolomeu empreu correctament el verb 'saber', ¿quin problema
sorgeix amb la caracterització de coneixement?
" Si Ptolomeu no
sabia, aleshores, ¿què diries que feia?
" És possible
que tu pensis que saps, i que pensis que Ptolomeu no sabia; què creus que
pensaria Ptolomeu respecte dels primers pensadors que sabien que la Terra era
plana? Té sentit dir que Ptolomeu sabia més que aquells pensadors?
Exercici 16
Considera els següents textos de Plató (Teetet)
i de Descartes (Discurs del Mètode, part IV), un filòsof francès
que va viure en el segle XVII.
TEXT 1
SÒCRATES:
Veus una altra qüestió que podríem discutir sobre aquests fenòmens,
en particular sobre somiar i estar despert?
TEETET: Quina qüestió?
SÒCRATES:
Una qüestió que penso que has hagut de sentir demanar a molta gent:
"Com es pot determinar si en aquest precís moment estem dormint, i
tots els nostres pensaments són un somni; o si estem desperts, i parlem
els uns als altres en estat de vigília?"
TEETET: Certament,
Sòcrates, no sé com es pot provar una cosa i no pas l'altra, perquè
en tots dos casos els fets es corresponen de manera precisa; i no hi ha cap dificultat
a suposar que durant tota aquesta discussió hem estat parlant l'un a l'altre
en un somni; i quan en un somni semblem estar explicant somnis, la semblança
entre tots dos estats és força sorprenent.
SÒCRATES:
Veus, doncs, com sorgeix amb facilitat el dubte sobre la realitat dels sentits,
atès que fins i tot pot haver-hi dubte al respecte de si estem desperts
o en un somni. I com que el nostre temps està igualment dividit entre dormir
i estar desperts, en qualsevol esfera d'existència l'ànima sosté
que els pensaments presents a la nostra ment en cada moment són veritat;
i durant la meitat de les nostres vides sostenim la veritat d'una meitat, i durant
l'altra meitat, la de l'altra, i confiem igualment en totes dues.
Plató:
Teetet
(traduït de la versió anglesa de Benjamin Jowet
a
http://classics.mit.edu/Plato/theatu.html). TEXT
2
Ja feia temps que havia observat que, pel que fa als costums, cal
a vegades seguir opinions que un sap que són ben poc segures talment com
si fossin indubtables, com ja he dit abans; però, atès que aleshores
desitjava dedicar-me només a la recerca de la veritat, vaig pensar que
em calia fer precisament el contrari i rebutjar com a absolutament fals tot allò
en què pogués imaginar el més petit dubte, per tal de veure
si després d'això quedava en la meva convicció alguna cosa
que fos completament indubtable. Així, com que els sentits a vegades ens
enganyen, vaig voler suposar que no hi havia res que fos tal com ells ens ho fan
imaginar. I, com que hi ha homes que es confonen tot raonant, fins i tot en les
matèries més simples de la geometria, i hi cometen paralogismes,
pensant que jo estava tan exposat a equivocar-me com qualsevol altre, vaig rebutjar
com a falsos tots els raonaments que abans havia tingut per demostracions. I,
en fi, considerant que tots els pensaments que tenim estant desperts ens poden
venir també quan dormim, sense que llavors n'hi hagi cap que sigui veritat,
vaig decidir fingir que totes les coses que fins aleshores havien entrat en el
meu esperit no eren pas més veritables que les il·lusions dels meus
somnis.42
Respecte de tots dos textos:
"
Indica les idees que reconeguis en el text.
" Estructura les idees del
text.
" Escriu el text amb les teves pròpies paraules. L'explicació
ha de recollir l'estructura del text pel que fa a la connexió i al tipus
de connexió entre les diferents idees.
" Compara els arguments
que es donen en tots dos textos.
" ¿Diries que és assenyada
la posició de Descartes? ¿A on sembla conduir aquesta posició,
pel que fa al coneixement?
Exercici 17
Considera el següent
text de J. Pollok:
Tot va començar una nit freda de dimecres. Estava
sol en la meua oficina mirant la pluja caure en els carrers desèrtics,
quan va sonar el telèfon. Era la dona d'Harry, semblava aterrida. Estaven
sols en el seu apartament, sopant més aviat tard, quan de sobte la porta
es va obrir i sis encaputxats van entrar en l'habitació. Els homes anaven
armats i van obligar Harry i Anne a tombar-se boca per avall en el sòl
mentre rebuscaven en les butxaques d'Harry. Quan van trobar el seu permís
de conduir, un d'ells va examinar detingudament la cara d'Harry, comparant-la
amb la fotografia oficial i va mussitar "És ell!". El cap dels
intrusos va traure una xeringa hipodèrmica i va injectar alguna cosa a
Harry que li va fer perdre la consciència quasi a l'instant. Per alguna
raó a Anne només la van lligar i emmordassar. Dos d'ells van deixar
l'habitació i van tornar amb una llitera i bates blanques. Van posar Harry
sobre la llitera i, vestits amb les seues bates blanques, el van arrossegar fora
de l'apartament, i van deixar Anne estesa a terra. Anne va aconseguir, no obstant
això, arrossegar-se fins a la finestra a temps de veure com posaven Harry
en una ambulància i se'l portaven.
Quan em va telefonar, Anne estava
destrossada. Li havia costat diverses hores alliberar-se dels seus lligams i,
després, va cridar la policia. Per a la seua consternació, en comptes
de policies uniformats van arribar dos oficials vestits de paisà i, sense
examinar l'escena, li van dir que no podien fer res i que si Anne sabés
el que li convenia, mantindria la boca tancada. Si armava rebombori, llavors dirien
que era una psicòtica i no tornaria a veure el seu marit mai més.
No sabent què fer, Anne em va cridar. Va tenir la tranquil·litat
suficient com per anotar el nombre de l'ambulància i no em va costar molt
saber que pertanyia a una clínica privada situada als afores de la ciutat.
En arribar a la clínica em va sorprendre veure-la tancada com una fortalesa.
Hi havia guàrdies a la porta i estava envoltada per una muralla. El meu
entrenament en grups de comando em va servir per sortejar la muralla de set metres
d'alt, esquivar el filat i silenciar els gossos que vaig trobar a l'altre costat.
Les finestres del pis de baix estaven protegides amb barrots, però em vaig
encimbellar per una canonada de desguàs i em vaig introduir per una finestra
que algú havia deixat oberta en el segon pis. Em vaig trobar en un laboratori.
Vaig sentir sons esmorteïts en la porta del costat, vaig mirar a través
del forat del pany, i vaig veure el que semblava ser un quiròfan completíssim
i un equip de cirurgians treballant sobre Harry. Estava tapat amb un llençol
des del coll cap avall i semblava tenir connectats tubs i cables. Em vaig esglaiar
en adonar-me que li havien llevat la part de dalt del crani. Per a la meua desesperació,
un dels cirurgians es va acostar a la part oberta del cap d'Harry i li va extraure
el cervell, col·locant en el seu lloc una casserola d'acer inoxidable.
Els tubs i cables que havia advertit abans estaven connectats ara al cervell sense
cos.
Els cirurgians van portar acuradament la massa sanguinolenta a un
recipient i la van dipositar allí. El meu primer pensament és que
havia ensopegat amb un grup de satànics futuristes que fruïen amb
la vivisecció. El meu segon pensament va ser que Harry era un agent d'assegurances.
Tal vegada aquesta era la manera de compensar els increments injustos en les primes.
Si feren açò totes les nits dels dimecres, les primes no serien
més altes del que pertoca!.
Les meues especulacions es van veure interrompudes
quan els llums es van encendre de sobte en el meu fosc racó i em vaig trobar
mirant al grup més terrorífic de metges que havia vist en la meua
vida. Em van portar a l'habitació del costat i em van tombar en la taula
d'operacions. Vaig pensar "Ara em toca a mi!". Els metges es van reunir
a l'altre costat de l'habitació, però no vaig poder girar el meu
cap prou com per veure el que feien. Estaven murmurant entre ells, probablement
decidint el meu destí. Es va obrir una porta i vaig sentir una veu de dona.
L'actitud deferent dels metges malvats deixava clar qui era el cap. Em vaig estirar
per veure qui era la dona misteriosa, però es va escapar del meu camp de
visió. Més tard, per a la meua sorpresa, es va acostar a mi i em
vaig adonar que era la meua secretària, Margot. Vaig començar a
desitjar haver-li fet, malgrat tot, un regal pel Nadal.
Era Margot, però
una Margot diferent de la que havia conegut fins ara. Estava embriagada amb els
vapors de la seua autoritat quan es va inclinar sobre mi: "Bé Mike,
et creies molt llest perseguint a Harry fins a la clínica", va dir.
Fins i tot ara tenia la veu més sexy que mai havia sentit, però
jo no estava pensant en això realment. Va seguir, "Tot era un truc
per portar-te ací. Has vist el que li ha passat a Harry. No està
realment mort, saps. Aquests cavallers són els millors neurocientífics
del món en l'actualitat. Han desenvolupat una tècnica quirúrgica
per mitjà de la qual extrauen el cervell del cos, però el mantenen
viu en una cubeta amb nutrients. La Direcció General d'Aliments i Drogues
no aprovaria aquesta tècnica, però ja escarmentaran. Has vist tots
els cables que van al cervell d'Harry? El connecten amb un poderós ordinador.
L'ordinador controla les eixides del seu còrtex motor i subministra l'input
al seu còrtex sensorial de tal manera que a Harry tot li sembla perfectament
normal. L'ordinador produeix una vida mental fictícia que encaixa perfectament
amb la seua vida passada de tal manera que ell no s'adona que li haja passat res
en absolut. Ell pensa que ara s'està afaitant i preparant-se per anar a
l'oficina... Però, de fet, no és més que un cervell en una
cubeta."
"Quan perfeccionem la nostra tècnica buscarem
el cap de la Direcció General d'Aliments i Drogues, però necessitàvem
abans alguns subjectes experimentals. Harry va ser fàcil. A fi de provar
el nostre ordinador necessitàvem algú que portés una vida
més interessant i variada -Algú com tu!". Vaig començar
a retòrcer-me. Els cirurgians s'amuntegaven al meu voltant i em miraven
amb ulls quallats de males intencions. El que tenia una pinta més bèstia
de tots, un home amb la cara marcada i un ull de vidre mirant per de sota del
pèl negre, brandava un bisturí en les seues mans encara ensangotades
i mirava com si amb prou feines pogués contenir la seua excitació.
No obstant, Margot, em va mirar i em va murmurar amb una veu increïble, "Estic
segura que penses que ara t'operarem a tu i et traurem el cervell com hem fet
amb Harry, veritat?. No tens res pel que preocupar-te. No et traurem el cervell.
Ja l'hem fet -¡el vam fer fa tres mesos!".
Amb això
em van deixar partir. De seguida em vaig trobar a la meua oficina. Per alguna
raó no he parlat d'açò amb ningú. No m'atrevesc. Em
turmenta la sospita que sóc realment un cervell en una cubeta i que tot
el que veig al meu voltant són els capritxos d'un ordinador. Després
de tot, com podria saber-ho? Si l'ordinador funciona correctament, faça
el que faça, tot semblarà normal. Potser res del que veig és
real. M'estic tornant boig. He estat pensant a tornar a la clínica voluntàriament
i demanar-los que em lleven el cervell per estar segur almenys d'això!.
J. Pollok: Contemporary Theories of Knowledge 43
"
Indica les idees que reconeguis en el text.
" Estructura les idees del
text.
" Escriu el text amb les teves pròpies paraules. L'explicació
ha de recollir l'estructura del text pel que fa a la connexió i al tipus
de connexió entre les diferents idees.
" Hi ha algun fet que puguis
adduir per fer sortir del seu dubte al protagonista d'aquesta història?
Per què?
" ¿Penses que el teu cas pot ser semblant al del
protagonista d'aquesta història? Justifica la teva resposta. |
Observacions
La
primera pregunta de l'exercici 15 condueix a l'alumne a un dilema: o bé
tots dos saben, o bé la caracterització de coneixement no pot estar
bé (perquè infringiria la CONSEQÜÈNCIA 8 (No podem saber
dues coses contràries l'una respecte de l'altra), que se segueix de TESI
PRINCIPAL 4 (sabem (teòricament) una cosa si creiem aquesta cosa i a més
és vertadera) i de la CONSEQÜÈNCIA 9 (el principi de contradicció).
En la resolució d'un dilema cal valorar quines raons tenen més pes
per descartar una de les parts i mantenir la que es troba en millor situació.
En qualsevol cas, resulta que la TESI PRINCIPAL 4 no es pot acceptar sense acceptar
també els inconvenients que se'n segueixen.
En els textos 16 i 17
s'introdueix el dubte al respecte de si tenim alguna manera de determinar amb
certesa què és veritat i, de retruc, què podem creure de
manera justificada.
A part dels textos 16 i 17, hi ha altres textos i films
que introdueixen el dubte radical a propòsit de si podem conèixer.
Altres opcions rellevants: Calderón de la Barca: La vida es sueño,
on Segismundo confon part de la vigília amb somni -de manera semblant,
el film El show de Truman (dir. Peter Weir, 1998); o modernes versions
del dubte cartesià, com ara el film Matrix.
SISÈ
Observar
com alguns d'aquests problemes condueixen a la distinció veritat formal
/ veritat empírica; coneixement formal / coneixement empíric.
A
l'hora de determinar quan una cosa és veritat s'estableix la distinció
entre veritat empírica i veritat formal. Més endavant això
haurà de permetre que l'alumne se n'adoni de per què les veritats
de les ciències formals romanen mentre que les de les ciències empíriques
varien. També més endavant això haurà de permetre-li
correlacionar la deducció, en general, amb les ciències formals,
i la inducció, en general, amb les ciències empíriques. Finalment,
i també més endavant, això li haurà de permetre entendre
per què les veritats en les ciències empíriques són
provisionals.
És rellevant que se n'adoni que la veritat empírica
és la que està en qüestió en la majoria de les nostres
afirmacions quotidianes.
El problema de la veritat empírica ha de
permetre introduir la distinció entre veritat i certesa.
Bloc
d'exercicis 6
Exercici 18
Hem dit que sabem una cosa quan la creiem
i aquesta cosa és vertadera. Fixa't en els següents enunciats:
a.
El triangle rectangle de la pàgina 37 del llibre de dibuix té tres
angles.
b. El triangle rectangle de la pàgina 37 del llibre de dibuix
té dos angles aguts.
c. El triangle rectangle de la pàgina 37
del llibre del llibre de dibuix té 35,6 cm2.
d. El triangle rectangle
de la pàgina 37 del llibre del llibre de dibuix és de color vermell.
Imagina't
que tots són quatre són veritat.
Pensa ara el següent:
"
¿pots imaginar alguna situació en la qual a i b fossin falsos?
"
¿pots imaginar alguna situació en la qual c i d fossin falsos?
Exercici
19
A l'exercici 15 has vist que Ptolomeu creia que sabia que la Terra
era al centre de l'univers, però que en realitat no ho sabia. Ptolomeu
feia astronomia. ¿Li pot passar el mateix a un matemàtic?
¿Pot
un matemàtic deduir sense error un teorema i després, malgrat tot,
l'experiència mostrar-li que estava equivocat? Per què? |
Observacions
Tots
dos exercicis pretenen introduir dos àmbits diferents, pel que fa a la
veritat i al coneixement, formal i empíric.
SETÈ
Adonar-se'n
de quins són els límits del coneixement.
Què és
el que és necessari perquè puguem parlar de coneixement? Què
és el que és suficient? Tinguem present la tesi que està
en qüestió i les tesis que havíem adduït en el seu suport,
que repeteixo aquí.
TESI PRINCIPAL 4- Sabem (teòricament)
una cosa si creiem aquesta cosa i, a més, és vertadera
\[SUPORT
5] si no creiem una cosa, no la podem saber
\[SUPORT
6] si una cosa no és vertadera, no la podem saber
Les clàusules
de SUPORT 5 i 6 són condicions necessàries perquè hi hagi
coneixement i, conjuntament, també són condicions suficients perquè
hi hagi coneixement.
Cal que els alumnes facin dues coses:
"
que qüestionin si efectivament les clàusules de SUPORT 5 i 6 són
necessàries;
" que qüestionin si efectivament les clàusules
de SUPORT 5 i 6 són suficients.
Bloc
d'exercicis 7
Exercici 20
Suposa't la següent situació:
el Sergi habitualment menteix (és un mentider compulsiu). Avui t'ha dit
que és el seu aniversari i que et convida a sopar, però tu no et
creus que sigui el seu aniversari. Resulta, però, que efectivament avui
és el seu aniversari. Ell t'ho ha dit (i t'ha dit la veritat) però
tu no t'ho has cregut.
" ¿Diries que saps que avui és
el seu aniversari? Per què? (Pensa-ho, si vols, d'aquesta manera: si algú
et demana '¿Saps si avui és l'aniversari del Sergi?', ¿què
li diries?)
Exercici 21
Suposa't la següent situació:
has sortit de casa de pressa i t'has oblidat el llibre de socials al damunt l'escriptori
de la teva habitació. Sense que tu te n'adonis, però, el teu germà
petit, que també estudia a l'institut, l'ha agafat i l'ha posat a la seva
motxilla. Quan arribes al centre te n'adones de l'oblit i exclames: "El llibre
de socials! Sé que és damunt l'escriptori de la meva habitació".
" Ho saps? Per què?
Exercici 22
Imagina't
la següent situació: és dijous, llences a l'aire una moneda
i quan cau damunt la taula la cobreixes amb la mà abans de mirar si ha
sortit cara o creu. Donat que és dijous, i fins ara els dijous sempre que
has llençat una moneda a l'aire ha sortit creu, dius el següent: "Crec
que ha sortit creu". Aixeques la mà, mires, i efectivament havia sortit
creu.
" Abans d'aixecar la mà, a més a més de
creure-ho, ¿ho sabies? ¿Per què?
Exercici 23
Suposa't la següent situació: entres a l'aula i veus una professora
nova que coneixes d'alguna altra ocasió. Li dius al teu amic Miquel: "Sé
que aquesta professora es diu Anna". Això no obstant, estàs
equivocada, en realitat mai no havies vist a aquesta professora (era una altra
que se li semblava). Malgrat tot, resulta que és veritat que aquesta professora
es diu Anna.
" ¿Podem dir que ja ho sabies (tu ho creies i,
a més, és veritat)? Per què? |
Observacions
Els
exercicis 20 i 21 tenen com a finalitat mostrar que les clàusules de SUPORT
5 i 6 són condicions necessàries perquè hi hagi coneixement.
En efecte, a l'exercici 20 la clàusula de SUPORT 5 no es compleix; i a
l'exercici 21 la clàusula de SUPORT 6 no es compleix. En tots dos casos
diríem que no es produeix coneixement.
Els exercicis 22 i 23 tenen
com a finalitat mostrar que, a més de creure alguna cosa i que aquesta
cosa sigui vertadera, cal que hi hagi algun(s) altre(s) tipus(s) de connexió
perquè diem que sabem realment alguna cosa. Així, les clàusules
de SUPORT 5 i 6 són condicions necessàries perquè hi hagi
coneixement, però no són suficients. La qüestió és
com determinar quines poden ser aquestes condicions que falten (creure per raons
suficientment justificades, indicis suficients per a les nostres creences, etc.).
Elaboració
de la resposta
VUITÈ
Reconèixer
les diferents actituds que es poden donar davant la possibilitat del coneixement.
En
base al que s'ha vist fins ara, l'esquema que els alumnes hauran hagut de desenvolupar
inclourà almenys les següents tesis bàsiques a les quals de
ben segur tots hauran arribat:
TESI
PRINCIPAL 4- Sabem (teòricament) una cosa si creiem aquesta cosa i, a més,
és vertadera
\[SUPORT 5] si no
creiem una cosa, no la podem saber
\[SUPORT
6] si una cosa no és vertadera, no la podem saber |
El
següent pas és mostrar com les tesis en suport de la TESI PRINCIPAL
4 poden ser posades en qüestió, i que qüestionar-les o no qüestionar-les
dóna lloc a les principals posicions pel que fa al coneixement.
És
possible fer aquesta anàlisi amb tant detall com es vulgui segons les raons
per les quals podem no acceptar les clàusules de SUPORT 5 i 6. La possibilitat
d'aprofundir amb més o menys detall cadascuna d'aquestes qüestions
s'aplica, val a dir-ho, per a qualsevol dels continguts, sempre i quan l'aprofundiment
en qüestions no fonamentals per al nivell de la matèria no vagi en
detriment de la no comprensió.
Així, per exemple, en aquest
cas particular:
TESI
PRINCIPAL 4- Sabem (teòricament) una cosa si creiem aquesta cosa i, a més,
és vertadera
\[SUPORT 5] si no
creiem una cosa, no la podem saber
OBJ
==> No és possible creure res justificadament de forma absoluta
Contra OBJ - sí és possible, algunes coses estan justificades
per si mateixes ==> FONAMENTISME
Contra OBJ - sí és possible,
la justificació és interdependent
==> COHERENTISME
Contra
OBJ - sí és possible, la justificació l'obtenim per introspecció
==> INTERNALISME
Altres opcions:
No cal justificació:
basta la connexió causal entre el món i la creença
==>
EXTERNALISME
La creença justificada és possible, però
no basta
==> CASOS GETTIER
\[SUPORT
6] si una cosa no és vertadera, no la podem saber
\OBJ
==> No és possible saber quan alguna cosa és vertadera ==>
ESCEPTICISME
Contra OBJ - versions deflacionistes de la veritat
==>
RELATIVISME (1)
Contra OBJ - veritat en relació amb sistemes epistèmics
==> RELATIVISME (2)
PARADOXES en relació amb la possibilitat
del coneixement |
Cadascuna de les distincions anteriors
es pot introduir aplicant criteris anàlegs als dels exercicis anteriors.
Els
exercicis d'aquest bloc poden ser molt diversos, depenent del grau de profunditat
amb què vulguem desenvolupar el tema alhora que en puguem garantir la comprensió.
En aquests exercicis es pot fer també referència als moments
històrics en què sorgeixen les diferents posicions. El fet que l'alumne
arribi a entreveure determinades possibilitats, i després les vegi reflectides,
de manera teòrica i ben delimitada, en la història del pensament,
és, en general, una raó per a trobar un sentit a l'estudi d'aquestes
qüestions en la història del pensament i sentir-s'hi vinculat.
Proposo
simplement tres exercicis a tall d'exemple.
Bloc
d'exercicis 8
Exercici 24
Reprenem el diàleg de l'exercici
15 entre Ptolomeu i tu. 15. El diàleg era el següent:
PTOLOMEU:
Sé que la Terra és esfèrica, es troba el centre de l'univers,
i que el Sol gira al voltant seu.
TU: Sé que la Terra és esfèrica,
no és el centre de l'univers, i que gira al voltant del Sol.
"
Ja havia quedat clar que Ptolomeu no sabia. I tu, podem dir que tu sí que
saps? Per què?
" Què es podria dir des d'una posició
escèptica respecte del que tu dius que saps?
Exercici 25
Considerem
el següent text de Thomas Nagel, que reprodueix un argument clàssic
contra el relativisme:
(...) l'afirmació "Tot és subjectiu"
no pot tenir sentit, perquè l'afirmació mateixa ha de ser, o bé
subjectiva, o bé objectiva. Ara bé, no pot ser objectiva, perquè
en aquest cas si fos vertadera seria, al seu torn, falsa. I no pot ser subjectiva,
perquè aleshores no permetria descartar cap afirmació objectiva,
en particular tampoc l'afirmació que la mateixa afirmació en qüestió
és objectivament falsa.
" D'acord amb el que es diu en el text,
té sentit el relativisme? Per què?
" Creus que es podria
defensar d'aquesta acusació un relativista? Si sí, com? Si no, per
què no?
Exercici 26
Explica en un breu assaig les qüestions
bàsiques (punts principals, problemes, etc.) respecte del coneixement. |
Observacions
Els
exercicis 24 i 25, i qualsevol altre en aquesta direcció, volen que l'alumne,
un cop assimilats els continguts i les qüestions problemàtiques que
se'n deriven, sigui capaç de pensar per si mateix algunes d'aquestes qüestions
problemàtiques.
------
41.
Sóc conscient de la imprecisió a l'hora de determinar qüestions
tals com quin pot ser el contingut del coneixement (proposicions). El que vull
reflectir aquí no és pròpiament el contingut a transmetre,
sinó la metodologia que es proposa. Qüestions relatives al contingut
han de ser exposades de manera més exhaustiva.
42.
Descartes, René: Discurs del mètode. Barcelona: ed. 62, textos filosòfics,
74; pp. 117-9. Trad. Pere Lluís Font.
43. Pollock,
J., Contemporary Theories of Knowledge, Rowman & Littlefield, Savage (Maryland),
1986, pp. 1-3 (Trad. Miracle Garrido).
44. Nagel, Thomas
(1997), The Last Word . Oxford: Oxford University Press, 15.
 
| | | |
